Setmana Santa i Caramelles

Els misteris de Setmana Santa

El Divendres Sant a la nit, surt al carrer la Processó del Silenci on hi participen les confraries i els misteris que donen forma al seguici processional. Disposats en ordre cronològic dels fets que conformen la passió i mort de Jesucrist cadascun d’ells va acompanyat pels corresponents confrares, pendonista, cordonistes i feligresos. Tanquen aquesta processó les autoritats eclesiàstiques de la vila i la banda.

Aquests misteris foren construïts després de la guerra civil, amb la voluntat de recuperar part dels que havien desaparegut durant el conflicte bèl•lic. Les primeres referències documentals de misteris de Setmana Santa a la vila es remunten a principis del segle XVIII i durant el segle XIX se’n van restaurar alguns i se’n van construir de nous. Els misteris que no s’han recuperat encara són: la Detenció de Jesús, el Balcó de Pilat i la Mare de Déu de la Soledat.

El primer dels misteris és la Vera Creu o Creu dels Improperis on s’hi representen els diferents elements simbòlics de la passió i mort de Jesús. L’actual fou construïda després de la guerra civil, l’administra la parròquia de sant Bartomeu i Santa Tecla, on també s’exposa, i els seus portants duen vesta negra.

El segon és l’Assotament de Jesús, esculpit pel sevillà Francisco Buiza Fernández a principis dels anys 60 del segle XX a partir de la iniciativa d’Eudald Viñas. Actualment aquesta figura es troba al museu parroquial i no surt en processó. En el seu lloc hi ha un grup de tres figures, Jesucrist i dos botxins, que s’exposa a l’ermita de sant Sebastià. És administrat per l’església de sant Joan Baptista i els portants duen vesta blanca i capa morada.

El tercer misteri és l’Ecce Homo, construït per Manuel Muns i Fernández el 1960. El seu lloc d’exposició és la capella lateral que hi ha a la parròquia. L’administra la confraria que du el seu nom i els portants duen vesta negra i capa morada.

Un altre dels misteris que participa a la processó del Divendres Sant és el de Jesús en el carrer de l’amargura, esculpit per Margarida Sans Jordi el 1956. Consta de tres figures: Jesús duent la creu, Maria i Simó de Cirene. S’exposa a l’ermita de Sant Sebastià i és administrat per la Confraria de l’Associació d’Antics Alumnes i Amics de l’Escola Pia de Sitges. Els confrares duen vesta negra i capa blanca.

El següent misteri és el Sant Crist, construït per l’escultor Pere Jou i Francisco el 1941. Durant els dies de Setmana Santa s’exposa a la parròquia com a Monument. L’administra la mateixa parròquia i el cos de portants, els quals duen vesta negra.

Un altre dels misteris és la Mare de Déu de la Pietat, conegut popularment com a Mare de Déu dels mariners. El construí també Pere Jou, el 1946. Les figures que el conformen estan ubicades en un altar a l’esquerra del presbiteri de la parròquia. Els dies de Setmana Santa és exposat, però, a la Confraria de Pescadors de Sitges, la qual n’és l’administradora. Els seus portants no duen cap indumentària en especial.

El penúltim misteri del seguici processional és el Sant Sepulcre. La figura actual fou construïda als tallers de La Artística, algunes parts de la qual són aprofitades de l’anterior figura. Igual que la Mare de Déu de la Pietat, aquest misteri està situat en un altar a l’esquerra del presbiteri. Per Setmana Santa s’exposa al Palau del Rei Moro, seu de l’Agrupació de Balls Populars i entitat que el treu en processó. És administrat, però, per la mateixa parròquia. Els portants duen vesta negra i capa blanca.

El darrer dels misteris és el de la Mare de Déu dels Dolors. L’actual figura fou construïda per Pere Jou entre 1940 i 1941, qui feu una reproducció de l’anterior. És administrat per la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors i està ubicat a la parròquia, tot i que els dies de Setmana Santa s’exposa a l’ermita de sant Sebastià. Els seus portants duen vesta negra i capa grisa.

A l’ermita de Nostra Senyora del Vinyet hi ha un darrer misteri, el qual des de fa anys no surt en processó. És el de l’Hort de Getsemaní i es coneix popularment com el misteri dels estiuejants. Fou construït per l’escultor Josep Viladomat i Massanas, després de la guerra civil i per iniciativa de l’Asociación de Propietarios de Sitges. S’exposava a la torre Llopart, situada al carrer de Rafael Llopart. Els seus portants duien vesta blanca i capa verda.

A l’ermita del Vinyet hi ha, també, dipositats catorze misteris en miniatura, els quals formen part de la col•lecció de figures de pessebre i de calvaris de la família de Ramon Gumà. Foren realitzats entre 1945 i 1990 per Martí Castells (figures) i Manuel Muns (motllures dels tabernacles). D’aquesta col•lecció n’hi ha tres que són una rèplica dels que surten a la processó sitgetana: l’Assotament de Jesús, la Mare de déu de la Pietat i la Mare de Déu dels Dolors.

Miquel Marzal i Ortiz


Les caramelles

Les caramelles són uns cants tradicionals catalans per anunciar l’inici de la Pasqua i el final de la Setmana Santa. Això comporta que a arreu del territori català tinguin unes característiques diferents. A Sitges la festa, té unes pecurialitats que les fan diferents a les altres.

Les diferents colles de cantaires de la vila surten dissabte de Glòria a la nit, i dilluns de Pasqua tot el dia. Cal destacar la primera cantada que totes les colles fan a la Casa de la Vila davant de les autoritats locals. Aquestes estan formades per un bon volum d’homes que porten la típica barretina, el clavell, que és el símbol de Sitges, i van acompanyats una banda de músics, i van de casa en casa a oferir aquests cants. Aquests van dedicats al gènere femení, a la primavera o fins hi tot lletres dedicades a Sitges, i sempre es canten en català. Gairebé sempre els autors de les poesies són sitgetans.

Les músiques típiques que s’interpreten són els vals, l’americana, que és la mare de l’havanera, i també la sardana, la música popular del nostre país, i que normalment també estan composades per músics sitgetans.

Un dels elements més característics, a part de la barretina, és que cada colla porta una cistella, que va ben guarnida amb cintes, cascavells, amb clavells, i va enganxada d’una perxa ben llarga per poder arribar als balcons de les cases, i d’aquesta manera poden recollir les gratificacions.

A la nostra vila, es té constància que des del segle XVII ja existien les caramelles, encara que eren diferents de com s’entenen ara.

Al principi només es sortia dissabte de Glòria a la nit, i eren uns cants dedicats a la resurreció del senyor. L’acompanyament musical anava a càrrec d’una gralla i un timbal, cosa que feia que les músiques i les lletres fossin sencilles. Les cases i masies de la vila oferien com a recompensa productes alimentaris, destacant aquells que durant la quaresma no es podien menjar, com per exemple els ous.

Amb els anys, aquesta tradició va anar evolucionat fins els nostres dies. Un dels fets més destacats per que això passés va ser la aparició de les dues societats capdals de la nostra vila: El Retiro i el Casino Prado. Això succeïa durant el darrer terç del segle XIX i va donar l’impuls definitiu perquè les caramelles es mantinguessin, i també que aquestes dues colles introduïssin els intruments musicals tipics de les d’orquestres, com la flauta, el violí, la trompeta, el trombó, el contrabaix, etc… així interpretant les músiques de moda de la època, com per exemple el vals, que s’ha mantingut fins l’actualitat. També es va perdent el sentit religiós i les lletres poc a poc esdevenen més alegres i de gèneres diferents.

Un dels moments més durs d’aquesta tradició va ser amb l’esclat de la Guerra Civil i els primers anys de la postguerra. Va ser una època en que les caramelles van estar apunt de desaparéixer, però gràcies a un grup de joves sitgetans, i d’antics caramellaires d’abans de la guerra, van aconseguir el permís per poder tornar a cantar caramelles. Com se sap, el Franquisme va prohibir la llengua catalana, i les caramelles s’interpretaven en català. Finalment, es van poder recuperar les caramelles l’any 1941 així creant la colla de la Schola Cantorum, l’actual colla Caramelles Sitgetanes. Després de tot aixó, en els dos següents anys van tornar a sortir les colles del Retiro i del Prado com abans.

Un dels fets més significatius en els últims anys es que alguna colla ha acceptat que les dones puguin formar-ne part, un fet contradictori, ja que les lletres de les cançons gairebé sempre van dedicades al seu gènere, i els homes sempre s’han encarregat de cantar-les. Però també s’ha de destacar que un dels principals motius per arribar fins aquí és que les caramelles de Sitges cada cop hi ha menys cantaires i és difícil aconseguir-ne de nous.

Encara que al llarg de la història han sortit altres colles de caramelles, en l’actualitat continuen sortint les mateixes colles esmentades abans, la colla de la Societat Recreativa El Retiro, la del Casino Prado Suburense i les Caramelles Sitgetanes, conegudes també com les del Patronat.

Albert Soler Marcé

FOTOGRAFIES Veure imatges