Lola Anglada i Sarriera
Barcelona, 1892 - Tiana, 1984
En aquesta casa residí un temps l’artista polifacètica, dibuixant, gravadora, pintora, escultora, ceramista i escriptora Lola Anglada Sarriera. Des de ben petita demostrà tenir aptituds artístiques, les quals pogué desenvolupar abastament en el seu entorn i a partir de 1918 amb estades a París, i amb feina a França i a Catalunya. També va ser a París on inicià la seva col·lecció de nines. El compromís polític del temps de la República la va portar a viure gairebé amagada durant els anys quaranta i cinquanta – clandestinitat i exili interior, titllada de “roja i separatista” – a Barcelona i a Tiana.
El dia 24 de març de 1961 signava amb la Diputació de Barcelona l’acord de cessió de la seva col·lecció de nines artístiques i joguets antics.
La col·lecció s’instal·là quatre mesos més tard a la Sala de Vaixells del Palau Maricel, per a ser traslladada el 1972 al Museu Romàntic.
La importància de la donació va fer que el consistori sitgetà, presidit per Josep Ferret i Querol, li oferís de manera vitalícia la casa de la plaça on traslladà el millor del mobiliari i del seu fons artístic de Tiana.
El 26 de gener de 1962 Lola Anglada va fer donació a la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol de set llibres il·lustrats per ella.
Entre 1963 i 1975 il·lustrà diversos programes de la Festa del Corpus i de la Festa Major i elaborà diversos plafons ceràmics.
Lola Anglada i Sarriera
Barcelona, 1892 - Tiana, 1984
En aquesta casa de la plaça que duu el seu nom, residí un temps l’artista polifacètica, dibuixant, gravadora, pintora, escultora, ceramista i escriptora Lola Anglada Sarriera (Barcelona, 1892 - Tiana, 1984). Des de ben petita demostrà tenir aptituds artístiques, les quals pogué desenvolupar abastament en el seu entorn i a partir de 1918 amb estades a París, i amb feina a França i a Catalunya. També va ser a París on inicià la seva col·lecció de nines.
El compromís polític del temps de la República la va portar a viure gairebé amagada durant els anys quaranta i cinquanta –clandestinitat i exili interior, titllada de “roja y separatista”— a Barcelona i a Tiana.
Lola Anglada va ser inclosa al Diccionari Biogràfic de Sitgetans pel pes específic de la seva obra cedida en part a Sitges. El dia 24 de març de 1961 signava amb la Diputació de Barcelona l’acord de cessió de la seva col·lecció de nines artístiques i joguets antics. La col·lecció s’instal·là quatre mesos més tard a la sala de Vaixells del Palau Maricel, per a ser traslladada el 1972 al Museu Romàntic –el mateix dia que a Vilanova s’inaugurava el Museu Romàntic Can Papiol—; d’un fons de prop de 400 peces d’entre els segles XVII i XIX, se n’exposaren unes 250.
La importància de la donació va fer que el consistori sitgetà, presidit per Josep Ferret i de Querol, li oferís de manera vitalícia la casa de la plaça on traslladà el millor del mobiliari i del seu fons artístic de Tiana. A ella li feia molta il·lusió aquest trasllat pel gran ambient artístic i cultural de la vila del qual esperava participar activament.
Afegeix Panyella: “La va cuidar i decorar amb amor i amb tota la dedicació que li demanava aquell indret que havia de ser un aixopluc de pau i de creativitat.” També perquè tenia previst que es convertís en una mena de casa-taller-museu. I en una entrevista reconeixia a Tarzan, pseudònim de Francisco Martínez Ramos, que aquí “dibuixo, pinto, cuino, escric i faig les feines de la casa”, i tenia cura de les seves nines –així estava explicitat en la donació.
Reconeix també que es considera sitgetana perquè el poble se l’estima. Però li veu un futur artístic negre, al poble, per com s’ha bolcat amb el turisme que considera una epidèmia, una malaltia contagiosa. Per això recomana la formació d’una entitat cultural formada per les persones més capacitades i amb el suport de l’Ajuntament.
El 26 de gener de 1962 Anglada va fer donació a la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol de set llibres il·lustrats per ella i que ja no es trobaven a la venda. Va ser una estada de menys de dos anys al poble però que la va fer molt feliç car a Tiana no s’hi acabava de trobar a gust. Deia que a Tiana hi vivia engabiada.
Vingué per un oferiment i marxà per un disgust amb la seva senyora de companyia que la deixà arruïnada. Amb tot, mantingué la relació artística i entre 1963 i 1975 il·lustrà diversos programes de la festa del Corpus i de la Festa Major. I elaborà diversos plafons ceràmics: les rajoles del Corpus, la Torre de les Hores, El passat mariner de Sitges i Sant Jordi. El 1971 donava part de la seva biblioteca a la BPSR per amistat amb la directora de llavors, Lola Mirabent.
Malgrat el compromís contret el 30 d’octubre de 1974 de crear el Museu Lola Anglada a l’antic Hotel Miramar de Sitges, ens haurem de conformar amb l’Espai que s’està reformant al Museu Romàntic.
Bibliografia:
Sierra Farreras, Roland (1998). Diccionari Biogràfic de Sitgetans. Ajuntament de Sitges.
Anglada Sarriera, Lola (2015). Memòries 1892-1984. Diputació de Barcelona.
Casanova, Rafael. Recull de premsa (1960-1990). AHS.
Esquerda Bosch, Montserrat. Recull de premsa.
Tarzan. “En nuestro radar: Lola Anglada”. L’Eco de Sitges (6-12-1964).