Balls populars

Mapa del web

Índex alfabètic

Ets a: Inici > Festa Major de Sitges > Balls populars

Índex

 

Àliga

Festa majorL'Àliga
Nom: L'Àliga
Tipus: Bestiari fantàstic
Primera referència a Sitges: 1945
Any d'aparició: 1984
Autor: Equip organitzador de l'àliga, dirigit per Jesús Albors
Mides: 3,5 metres d'allargada per 2,6 metres d'alçada


Descripció

L'actual àliga de Sitges es bastí per iniciativa d'una colla d'entusiastes, el qual un cop enllestida es convertí en portadors. Un grup de particulars hi ajudà econòmicament. Els materials amb que fou realitzada són la fibra de vidre, molt adequada per aguantar les espurnes de foc i les topades. El fet que aquesta àliga tiri coets i que les seves ales i cua tinguin forma d'animal fabulós, l'allunya de la imatge tradicional que hi ha d'aquest element del bestiari arreu de Catalunya.

El nombre de portadors i de timbalers no es fix actualment. El projecte per a la reestructuració de la Festa Major (1996), aconsella, però, que hi hagi 10 portadors i un màxim de 6 timbalers.

Aquesta àliga va construir-se a partir d'un referent anterior, la realitzada el 1945 a can Fíguls, arran de la iniciativa, també, d'un grup d'entusiastes i segons el projecte de la Comissió de Festes, el qual comptà amb la col·laboració de Salvador Picas i Joan Olivella. Estava feta de fusta i cartó. Fou pintada per Victorino Berbegal. Només va sortir el 1945 i el 1946, ja que degut a les destrosses patides en incorporar-li coets fou traslladada a unes dependències municipals on acabà de fer-se malbé.


Tonades i acompanyament musical

Acompanya les evolucions de l'Àliga una tonada composada expressament per a ella des de 1984. Posteriorment, però, de forma esporàdica s'han anat incorporant altres tonades, que no són la pròpia i originària d'aquest element del bestiari.


Indumentària

Tots els portadors i tots els timbalers van uniformats conjuntament, amb una samarreta que els identifiqui com a colla i pantalons de xarpellera, decorats com els dels diables i cenyits per una faixa. Inicialment, els components de l'Àliga duien samarreta negra, faixa blanca i els pantalons de xarpellera decorats específicament per aquest element.


Parlaments

Actualment, l'Àliga no inclou parlaments o versos durant la sortida de les dues de la tarda, del dia 23 d'agost. Alguns anys, però, i esporàdicament n'havia inclòs.

 

Ball de Bastons

Festa MajorBall de Bastons
Nom: El Ball de Bastons
Primera referència a Sitges: 1851
Any d'aparició: l'origen del Ball de Bastons a Sitges és encara desconegut
Colles que el representen: Colla Vella (considerada la continuació de les colles que han anat representant el ball), Colla Jove (1975), Colla Mitjana (1979) i Colla de noies (1980)


Descripció

Es considera un dels balls més arrelats i tradicionals entre els sitgetans i un dels que ha participat amb més assiduïtat a la Festa Major. A finals del segle XIX es troba citat l'anomenat ball de mossèn Joan de Vic, que segons sembla es ballava a Sitges. Marià Aguiló apuntà que aquest ball es considerava el Ball de Bastons de Sitges.

Els dansaires amb les seves execucions i cans desenvolupaven l'acompanyament musical del ball. Aquests ballaven picant pals i petits escuts a l'entorn d'un personatge central, muntat a cavall, al mig del grup i que feia la rèplica.

Una de les característiques del Ball de Bastons de Sitges, respecte a la resta de la seva espècie, és que la colla està formada per dotze bastoners, en compte dels vuit o setze.

Els balladors, anomenats bastoners, duen dos bastons cilíndrics curts, d'uns 45 cm de llargària i 5 cm de diàmetre, que acostumen a ser l'alzina. En un dels caps del bastó sol haver-hi un forat transversal per on passa una veta que s'entortolliga al canell de la mà. Una veta és vermella i l'altre blava.

Els bastoners fan picar els bastons uns contra els altres al ritme de la música seguint unes evolucions determinades. S'acostumen a col·locar en dues rengleres paral·leles de sis components cadascuna, a una distància que els permeti colpejar els bastons amb el del davant i els dels costats.

Hi ha dos bastoners que fan la funció de banderers, un s'anomena cap i l'altre cua. Aquests duen una bandera (de color vermell, amb el mateix ribetejat que la faldilleta i amb l'escut i el nom de la colla cosits) en lloc d'un dels dos bastons. Al capdamunt del pal de la bandera i ha un pom de clavells blancs i vermells i alguns picarols lligats a una cinta. Quatre balladors fan la funció de mitgers i estan situats al quadre central dels tres que constitueixen el ball.

Cadascuna de les colles que fan el Ball de Bastons, representen una franja d'edat, de menor a major, és a dir, de la Jove a la Vella, passant per la Mitjana. La Colla de les Nois queda apart d'aquesta estructuració.


Tonades i acompanyament musical

A Sitges, la música d'aquest ball es toca amb gralla. Les tonades que ballen actualment estan dividides en dos grups: el primer està format per la segona, el corrandillo i la boja, que són tres de les set parts de què constava l'antic ball de bastons del Garraf (les quatre parts restants han quedat en l'oblit a Sitges); el segon grup està format per la cirereta, en Pau i la Maria, l'hereu Riera, la marxa dels pastorets, en Roig i la Colla Mitjana (músiques incorporades en diferents èpoques, però d'adaptació moderna). Juntament amb les coreografies i ha les respectives tonades.


Indumentària

Es compon de camisa, pantaló i mitjons blancs, camalls de color vermell, guarnits amb picarols i lligats als turmells. Duen també faldilleta vermella, d'uns 40 cm de llargària i ribetejada amb un doble viu de veta blanca. Sobre la faldilleta duen una faixa de color blau, amb mig espatller creuat al pit, que deixa lliure l'espatlla dreta. Les espardenyes que duen són creuades, blaves i vermelles.

 

Ball de Cercolets

Festa MajorBall de Cercolets
Nom: El Ball de Cercolets
Tipus: ball parlat
Primera referència a Sitges: 1853
Any d'aparició: 1984
Colles que el representen: una colla de l'Agrupació de Balls Populars


Descripció

Aquest ball apareix documentat per primera vegada al Diario de Barcelona de 1853. Des de llavors, el Ball de Cercolets ha anat participant amb molta regularitat als actes de la Festa Major, tant de l'últim quart del segle XIX com al llarg del segle XX; només en comptades excepcions el ball no ha sortit.

Fins a l'any 1983 el va representar una colla no adscrita a cap entitat. El 1984, l'Agrupació de Balls Populars va formar una colla pròpia per a representar-lo. D'aquesta manera, entre els anys 1984 i 1990 hi va haver dues colles fent el Ball de Cercolets. El 1991, ja només va sortir la colla de l'Agrupació de Balls Populars, la que el representa actualment.


Tonades i acompanyament musical

La música d'aquest ball es toca preferentment amb flabiol o sac de gemecs. Consta de dues parts ben diferenciades: la passada i els exercicis, que s'adiuen bé amb la coreografia, ja que el nom de cadascuna identifica la part del ball: les passades prèvies i els parlaments, i una altra per fer els exercicis: la bóta i la campana. La tonada del Ball de Cercolets fa més d'un segle que es manté sense alterar. Juntament amb la coreografia i els parlaments hi ha la partitura musical de la tonada.


Personatges

Tradicionalment, el Ball de Cercolets està integrat per infants d'entre set i dotze anys. Està format per vuit cercolets, a més de l'àngel, encara més petit que la resta, i el majoral, que generalment és un adult.


Indumentària

Els cercolets: pantaló blanc, amb una veta blava vertical al costat dret i una altra de vermella al costat esquerre. Camisa i mitjons blancs. Camalls de color vermell, amb cascavells i lligats als turmells. Faldilleta de color vermell, ribetejada amb dues vetes de color blanc. Una faixa de color blau o vermell, segons a la filera que pertanyin. Un mocador lligat i creuat al tors, amb el nus al pit i passant per l'espatlla esquerra. Un barret de copa baixa folrat amb tarlatana de colors i decorat amb una veta cosida en forma de ziga-zaga. A cadascun dels seus angles, unes vetes de colors cosides en rodó imitant flors. Espardenyes de veta blava i vermella com la resta de balls.

El cèrcol: tub cilíndric de plàstic, folrat amb tarlatana i vetes de colors

El majoral: igual que els cercolets, excepte que no porta ni barret, ni cèrcol, ni cascavells. En el moment de recitar els versos, i com a símbol del seu càrrec, du a la mà dreta un trident de fusta de color vermell i d'uns 50 cm de llargada.

L'àngel: túnica de tarlatana de color clar, cenyida a la cintura. Mitjons i espardenyes blanques. Al cap du una corona circular i amb la seva mà dreta agafa una espasa.

 

Ball de Cintes

Festa MajorBall de Cintes
Nom: El Ball de Cintes
Primera referència a Sitges: 1982
Any d'aparició: 1982
Colles que el representen: una colla de l'Agrupació de Balls Populars


Descripció

El Ball de Cintes és un dels darrers incorporats al seguici popular del folklore sitgetà. Sortí per primer cop l'any 1982 i fou introduït per l'Agrupació de Balls Populars, entitat que encara el treu al carrer actualment.

El ball que es representa a Sitges té cinc tipus de passades: la bolangera, el 2/15, els galerons, el vermut i el ball pròpiament dit. A l'hora de fer el ball, les vetes vermelles es col·loquen a l'esquerra i les blaves a la dreta. Els compassos els inicien les blaves, les quals es van entrecreuant amb les vermelles. Al principi i al final del ball es marca el pas, el qual pot ser puntejat o espolsat (de sardana).


Tonades i acompanyament musical

A Sitges, aquest ball es toca amb gralla. La música ha estat treta del Ball de Cintes de les Preses (la Garrotxa), és simple i repetitiva, i des d'aleshores es manté sense cap variació important. Juntament amb la coreografia hi ha la partitura musical de la tonada.


Personatges

El ball està format per vuit noies i un noi, el qual es coneix com a estaquirot o capità. Aquest ball, també pot estar integrat per quatre nois i quatre noies, sense comptar la figura de l'estaquirot o capità.


Indumentària

El vestuari de les ballaires consta de brusa cordada a l'esquena, faldilla fins al genoll i mitges blanques. Les espardenyes són de vetes blaves i vermelles. L'armilla també es de color blanc amb un ribetejat de color blau per a quatre noies i vermell per a les altres quatre. També duen una petita faixa, blava o vermella (que coincideix amb el ribetejat de l'armilla) segons la renglera on estiguin situades.

L'estaquirot o capità du camisa i pantalons blancs, armilla blanca ribetejada de veta vermella i faixa, també vermella. Les espardenyes són de vetes blaves i vermelles i els mitjons blancs.

 

Ball de Diables

Festa MajorBall de Diables
Nom: El Ball de Diables
Tipus: ball parlat
Primera referència a Sitges: 1853
Any d'aparició: l'origen del Ball de Diables a Sitges és encara desconegut.
Colles que el representen: Colla Vella (considerada la continuació de les colles que han anat representant el ball), Colla Jove (formada als anys cinquanta, llavors per joves que sortien a la Festa Major Petita, i que el 1976 es va materialitzar com a segona colla estable) i Colla de l'Agrupació de Balls Populars (formada el 1981).


Descripció

La primera referència del Ball de Diables a Sitges es remunta a 1853. Aquell any la premsa de Barcelona i de Vilanova i la Geltrú va publicar la llista dels balls que participarien a la Festa Major de Sitges. De tota manera, sembla ser que el ball ja sortia anteriorment, ja que hi ha constància d'altres celebracions amb l'assistència dels balls populars. És un dels entremesos, la presència del qual és constatada amb més assiduïtat per la Festa Major.

La versió sitgetana més antiga fins a hores d'ara coneguda dels parlaments d'aquest entremès és l'aplegada pel mestre d'escola Francesc de P. Huguet i Mayner, i que es pot situar amb posterioritat a la Festa Major de 1885. La versió íntegra que es conserva d'aquest recitat i de la seva coreografia és la feta per Salvador Picas i Fíguls, la qual és dipositada a l'Arxiu Històric de Sitges.

El recitat del ball és l'exposició, davant del seu cabdill Llucifer, de tot un seguit de trapelleries fetes per deu diables, cadascun d'ells contra un dels manaments de la llei de Déu, als quals encoratja Llucifer en acabar llurs respectius parlaments, i a qui fa costat en tot moment la diablessa. El bé és defensat amb ardiment pels personatges de sant Miquel i l'àngel. Després de la victòria dels cèlics i davant d'una especial resistència de la diablessa intervé l'àngel per a posar pau entre les dues faccions.

Actualment, la trama general del ball i els textos que diuen amb una característica cantarella local l'àngel, sant Miquel, Llucifer i la diablessa de dues de les tres colles que hi prenen part a les festes patronals, s'ajusta prou a aquesta versió. D'altra banda, però, els parlaments de la resta de personatges han estat substituïts per unes rimes amb intenció satírica, al·lusives a temes d'actualitat, particularment local.

Enric Almiñana i Guijarro fou l'autor, el 1927, d'un nou recitat del ball, el qual potser caldria identificar-lo amb els dits algun temps abans de 1934 en substitució de la versió indicada anteriorment. Part dels parlaments d'aquest recitat és representat per una de les colles de diables locals.


Tonades i acompanyament musical

Un estol de timbalers, de nombre variable actualment, acompanya les evolucions del ball. Hi ha una tonada específica, que marca les evolucions dels diables i la resta de personatges a l'hora de recitar els parlaments o versos i que serveix d'acompanyament musical a les processons, cercaviles i correfocs. Aquesta tonada s'inclou juntament amb la coreografia i els parlaments.

Val a dir, que, per iniciativa dels propis timbalers, s'han incorporat altres tonades, totalment alienes al propi ball. Aquestes tonades no haurien de substituir l'oficial o minvar-ne la presència.


Personatges

Els personatges que integren el Ball de Diables sitgetà són: sant Miquel, l'àngel (tots dos interpretats per vailets), Llucifer, la diablessa, deu diables, un fogall i un estol de timbalers. Actualment el fogall ha desaparegut en generalitzar-se el costum d'encendre la carretilla o el sortidor individualment.


Indumentària

El dibuix de la indumentària dels components del Ball de Diables fou fet a partir del que creà el pintor sitgetà Josep Vidal i Vidal, el qual és considerat la base del patró tradicional del ball a Sitges.

Sant Miquel: du túnica de ras cenyida a la cintura, mitjons i espardenyes de fadrí blanques. Porta espasa i escut de guerrer.

L'àngel: porta una túnica de tarlatana de color clar cenyida a la cintura, mitjons i espardenyes de fadrí blanques. Du espasa (no pas escut) i corona folrada amb tarlatana sobre el front.

Llucifer: pantaló llistat de roba de matalàs (generalment blanc i blau) i capa de xarpellera de vol ample, llarga fins als genolls, proveïda d'una llarga valona, i pintada d'al·legories infernals. Du, també, un barret de copa alta de color negre i pintat de manera semblant a la capa. Aquest personatge llueix, com a signe d'autoritat, un bastó de comandament conegut popularment per ceptrot, que travessa una caixa metàl·lica, en forma de prisma, amb pedretes a dins i acaba en una punta de ferro que serveix de guia per a fixar els sortidors.

La diablessa: la indumentària de la diablessa consisteix en pantaló de xarpellera, faldilleta i jaqueta amb caputxa (tirada a les espatlles) de roba blava, ribetejades amb una ampla cinta vermella i pintades de motius semblants als de la capa del seu capitost. Normalment a l'espatlla de la jaqueta hi du un gran sol pintat. La caputxa està proveïda de dues banyes de llustrina vermella farcides de serradures o una altra matèria anàloga. Du una maça de fusta tornejada, a l'extrem superior de la qual hi ha una esfera amb una punta de ferro amb un dispositiu de seguretat per a que no s'escapin els coets. El pintat de la maça segueix el mateix patró que la dels diables, únicament canvia el color verd fosc pel blau.

Els diables: porten pantaló i jaqueta de xarpellera (tirada també a les espatlles) amb caputxa proveïda de dues banyes idèntiques a la diablessa i pintats de motius més o menys infernals. Duen també una maça de fusta similar a la de la diablessa, amb la diferència que a la part superior hi ha un petit bocoi enlloc d'una esfera. Les maces s'acostumen a pintar de color vermell el bocoi, de color verd fosc el pal i de colors groc i vermell, les circumferències tornejades al pal. Al mànec simplement se li dóna vernís.

Tots ells van equipats amb un sarró, conegut popularment per bossa, on duen els elements pirotècnics.

Els timbalers: han de portar idèntica vestimenta que els diables. Almenys han de dur, samarreta, faixa i pantalons de xarpellera. Porten un timbal sense bordons de so indeterminat. Segons el Projecte per a la reestructuració de la Festa Major (1996), el nombre de timbalers no hauria de ser superior a sis.

El Llucifer, la diablessa, els diables i els timbalers hauran de dur una samarreta del mateix color, que serà identificador de la colla.

 

Ball de Gitanes

Festa MajorBall de Gitanes
Nom: El Ball de Gitanes
Tipus: ball parlat
Primera referència a Sitges: 1853
Any d'aparició: la presència del Ball de Gitanes a Sitges, en els entremesos de la Festa Major o la diada de la Mare de Déu del Vinyet, no se sap amb exactitud quan va començar.
Colles que el representen: una colla no adscrita a cap entitat (1977) i una colla de l'Agrupació de Balls Populars (1979)


Descripció

Tot i que és dóna com a primera referència del ball a Sitges el 1853, hi ha constància que el juliol de 1847 hi hagué una baralla entre dos veïns de la vila durant l'assaig del ball. D'aquest fet en derivà un judici, els papers del qual encara es conserven. De llavors ençà el Ball de Gitanes és documentat amb una relativa continuïtat.

El Ball de Gitanes del Penedès té dues versions, una gairebé exclusiva de Sitges i l'altra és pròpia de la resta de la contrada.
Per ballar, els dansaires es distribueixen en dues fileres de quatre gitanes cada una deixant al mig un espai bastant ample. A un cap se situa l'estaquirot amb el pal i a l'altre el gitano gros, el qual comença la representació amb un parlament versificat. Acte seguit tots plegats, excepte l'estaquirot, fan una passada, saltant al so de les castanyoles, fins quedar-se al lloc on eren abans de la passada. En els parlaments, cada gitana explica el pas de la seva vida, en forma de vers, i el gitano gros li respon. Quan acaben els parlaments l'estaquirot es presenta i ofereix el pal a les gitanes per a que comenci el ball en si.

Fins a l'any 1943, darrer abans de la recuperació, el ball fou representat únicament per homes. El 1977 va tornar a sortir, aquesta vegada els personatges femenins eren representats per dones, gràcies a una lectura actualitzada del ball. De llavors ençà, hem pogut gaudir de la presència continuada entre nosaltres d'aquest entremès.

Avui, a Sitges, cal distingir entre la versió que balla l'Agrupació de Balls Populars i la que interpreten les mal anomenades gitanes de l'Ajuntament. Dues versions sensiblement diferents de vestuari i coreografia.


Tonades i acompanyament musical

A Sitges, la música del ball es toca amb gralla. La dansa consta de tres motius ben diferenciats: la passada, el Ball de Cintes i els galerons. La diferència entre les dues colles que interpreten el ball actualment rau en el modern afegitó de la música de la bolangera al moment de fer el cordó, en comptes de repetir la tonada del Ball de Cintes com era de consuetud en el ball antic. Més endavant, juntament amb la coreografia i els parlaments hi ha la tonada del ball.


Personatges

Formen el ball, el gitano gros, l'estaquirot, dos galerons i vuit gitanes (anomenades: Bamba, Fesola, Berruga, Mulata, Jana, Refaca, Carbassa i Prussiana). Els personatges masculins són interpretats per homes, mentre que els femenins per dones.


Indumentària

Les gitanes: camisa i enagos blancs que arriben, més o menys, fins als turmells. Els enagos van guarnits de passamaneria de colors vius. Duen un davantal de color vermell i un mocador virolat ample creuat al pit, que deixa lliure l'espatlla dreta. Porten un barret cònic transversal, vorejat d'una cinta i aplicat d'una mena de flors confeccionades amb cintes de colors vius, amb una barballera de cinta més ampla. Porten mitges blanques, calces llargues fins a sota el genoll i les espardenyes vermelles i blaves. S'acompanyen amb castanyoles.

El gitano gros, l'estaquirot i els dos galerons: duen camisa i pantalons blancs, faldilleta, d'uns 40 cm de llarg, de color vermell i ribetejada d'un doble viu de veta blanca, i faixa negra. Els mitjons són blancs i les espardenyes blaves i vermelles. Duen, també camalls vermells amb picarols que van de sota el genoll fins al turmell. Al cap duen un mocador lligat i nuat al clatell i també porten unes castanyoles. El gitano gros porta un barret tou negre. L'estaquirot du un pal d'uns tres metres d'alçada, del qual pengen les vuit cintes de colors. És l'únic integrant del ball que no du castanyoles.

 

Ball de Panderetes

Festa MajorBall de Panderetes
Nom: El Ball de Panderetes
Primera referència a Sitges: 1889
Any d'aparició: 1980
Colles que el representen: una colla de l'Agrupació de Balls Populars


Descripció

Sitges no va tenir un Ball de Panderetes propi fins a l'any 1980, arran de la colla creada per l'Agrupació de Balls Populars en un afany del jovent de prendre part a la corrua folklòrica de la Festa Major. De tota manera, hi ha dues referències força reculades de la presència d'aquest ball a la Festa Major. La primera és de l'any 1889, durant la inauguració de la Casa Consistorial (l'antic castell de Sitges reconvertit) hi participaren un grup de balls vilafranquins, entre els quals hi havia el de les panderetes. La segona referència és la de 1943. Aquella Festa Major, a la Matinal i a la Processó de sant Bartomeu hi va participar el Ball de Panderetes, també de Vilafranca del Penedès.

El Ball de Panderetes de Sitges està format per un total de, com a mínim, vuit noies. Tot i que també hi poden participar els nois. La coreografia està formada per sis figures: la passada, el quadro, els platerets, la serp, la creu i la jota. Les evolucions d'un quadre a l'altre es marquen amb el so de les panderetes.


Tonades i acompanyament musical

A Sitges, el Ball de Panderetes es toca preferentment amb flabiol o sac de gemecs. La tonada és la mateixa del Ball de Panderos de Vilafranca del Penedès.


Indumentària

Les dansaires duen faldilla prisada o pantaló, camisa i mitges (si duen faldilla) blancs, faldilleta vermella amb doble viu de veta blanca, camalls de color vermell, amb picarols i lligats als turmells. Faixa i mocador creuat al pit, que poden ser blau o vermell, segons la renglera on estiguin les dansaires. Duen un altre mocador lligat al cap. Les panderetes van ornamentades amb vetes blaves i vermelles. Duen espardenyes, també blaves i vermelles.

 

Ball de Pastorets

Festa MajorBall de Pastorets
Nom: El Ball de Pastorets
Tipus: ball parlat
Primera referència a Sitges: 1853
Any d'aparició: 1978 (la colla que el representa actualment)
Colles que el representen: una colla de l'Agrupació de Balls Populars


Descripció

El Ball de Pastorets és documentat a Sitges des de 1853, concretament des de la seva participació a les festes en honor a la Mare de Déu del Vinyet. La primera participació documentada a la Festa Major de la vila fou el 1858.

A la nostra vila s'han conservat dues versions totalment diferents dels versos del Ball de Pastorets. Totes dues relaten la vida dels pastors amb la seva quotidianitat i els seus problemes. La versió més antiga, d'origen i autor desconeguts, fou copiada per Salvador Picas i Fíguls d'un article d'El Eco de Sitges, escrit per Salvador Soler i Forment i publicat el 1954. Soler i Forment els va copiar, a la vegada, de la llibreta del mestre Huguet.

Aquesta versió es podria remuntar a mitjans del segle XIX. La versió més moderna, probablement fou creada durant l'etapa que Jaume Fontfria i Mora fou majoral de la colla. Aquesta versió afegeix un sentit satíric al ball, relacionat amb l'actualitat sitgetana del moment. La versió moderna podria haver aparegut durant el primer quart del segle XX. Pere Serramalera i Cosp va recollir aquests versos directament del testimoni de Jaume Fontfria.

Als anys 80 del segle XX es va crear la variant de la barreja. Es tractà de substituir les set picades a terra, dels set primers compassos de la tonada, a partir de la primera repetició de la tonada. Amb aquest canvi es reduí considerablement el temps de durada de la barreja. Colles posteriors van suprimir la barreja tradicional i ni tan sols la van ballar en el moment de fer la representació sencera del ball.


Tonades i acompanyament musical

A Sitges, la tonada del ball es toca, preferentment, amb flabiol o sac de gemecs. Consta, igual que la del Ball de Cercolets de dos motius: la passada i els exercicis. El primer s'utilitza per fer les passades de l'inici del ball, abans dels parlaments. El segon serveix per fer l'exercici la bota. La tonada de la primera part és el clàssic Pastoret d'on véns, però els exercicis (com també part de la coreografia) és calcada a la del Ball de Cercolets. La música s'ha mantingut sense alterar des de fa més d'un segle. Juntament amb la coreografia i els parlaments hi ha la tonada del ball.


Personatges

A la nostra vila aquest ball està format per set pastorets, un rabadà i un majoral. Depenent de les èpoques, l'edat dels components és d'entre dotze i disset anys. El rabadà és el més jove i el majoral acostuma a ser una persona adulta.


Indumentària

El vestuari del ball intenta reproduir el dels pastors autèntics, d'una banda ho fa d'una manera bucòlica i fins i tot estilitzada i, de l'altra, adaptada a la resta de balls del seguici de la Festa Major sitgetana.

Cada dansaire està proveït d'un pal de magraner, gens recte d'uns 80 cm de llargada (normalment pintat de fons groc, amb els extrems de color negre i unes línies verdes i vermelles que s'entrecreuen en forma d'espiral).

Vesteixen camisa, pantalons i mitjons blancs. Als pantalons hi duen cosides una veta blava a la cama dreta i una de vermella a l'esquerra. L'armilla és de roba blanca, ribetejada amb una veta d'un color i decorada amb cintes, també, de diversos colors, cosides en forma rodona prisada, imitant les flors. La faixa és de color vermell o blau, segons la filera en què se situï cada ballador. Els camalls són de color vermell amb cascavells i van lligats als turmells. Un mocador els cobreix el cap.

De forma creuada i de l'espatlla dreta penja un barret com el dels cercolets, però en miniatura, de 10 a 15 cm de diàmetre. De forma creuada i de l'espatlla esquerra penja un sarró ribetejat amb vetes de colors i amb les mateixes vetes que decoren l'armilla i del qual penja una carbasseta a cadascun dels extrems. Duen unes espardenyes de vetes blaves i vermelles.

Per a completar la indumentària hi ha un estri imprescindible en aquest ball, el fuet o bassetja. Un dels seus extrems és de forma rodona per a poder-lo agafar amb la mà, a l'altre hi ha un petador amb forma de trena de cànem o d'un altre material, el qual fa l'espetec. La bassetja només es fa servir a la part parlada del ball.

 

Cabeçuts

Festa MajorCabeçuts
Nom: Els Cabeçuts
Primera referència a Sitges: 1897
Any d'aparició: diversos (1922, 1983, 1992, 1998)
Autor: diversos
Colles que el representen: grup vinculat a l'Agrupació de Balls Populars


Descripció

La primera referència contrastada de la presència dels cabeçuts –així és com es coneixen els capgrossos o nans- a Sitges és de 1897, any en què es confeccionà una indumentària nova per a aquests personatges. A partir de la dècada dels anys 20 del segle passat comencen a sortir de manera assídua a la Festa Major, ja que anteriorment ho feien esporàdicament. El 1922 van presentar-se quatre cabeçuts nous, dels quals només en queda un, el d'en Patufet. Molts dels cabeçuts que sortien durant la Festa Major han anat desapareixent i actualment en queden molt pocs. Hi ha hagut incorporacions el 1947, el 1953 i el 1955.

A la Festa Major de 1978 s'estrenà un ball de nans, format per quatre parelles, amb una coreografia pròpia. Els cabeçuts foren construïts per sitgetans pertanyents a l'Agrupació de Balls Populars i van sortir durant dos anys. El 1979, el grup local de teatre Gall Groc va restaurar uns cabeçuts antics, propietat del municipi. Cadascun duia una indumentària relacionada amb el personatge que representava.

Els cabeçuts que surten actualment han estat construïts en diferents moments. Una part prové de les diferents adquisicions fetes a El Ingenio. Una altra la conformen els vuit cabeçuts construïts el 1983 per Josep Maria Caballé, Núria Bartés, Marta Coll i Blai Fontanals, segons iniciativa de l'Agrupació de Balls Populars. Hi ha, també, els modernistes, bastits el 1992 per Núria Corretgé i Igea i Maria Teresa Prió i Vilaplana, sota els auspicis de l'Agrupació de Balls Populars. Finalment, el 1998 s'estrenaren el Diable i el Bruixot Margalló i el 1999 el que representa el cuiner Jordi Busquets. Aquests tres darrers cabeçuts foren donats per la Colla del Cep al municipi.


Tonades i acompanyament musical

Ballen al so de melodies típiques de la festa, interpretades per una colla de grallers. Acostumen a tenir força ritme.


Personatges

En Patufet (1922)
Alí i Dina (moros, 1983, Agrupació de Balls Populars)
Bernat i Blanca (medievals, 1983, Agrupació de Balls Populars)
Estevet i Tomaseta (modernistes, 1983, Agrupació de Balls Populars)
Mr. Smith i Mr. Dupont (turistes, 1983, Agrupació de Balls Populars)
Santiago Rusiñol (1992, Agrupació de Balls Populars)
Enric Morera (1992, Agrupació de Balls Populars)
El Diable (1998)
El Bruixot Margalló (1998)
Retrat de Jordi Busquets (1999)
Actualment, surt també, un grup indeterminat de cabeçuts, realitzats en sèrie a El Ingenio, que representen diferents personatges i animals o éssers fantàstics.


Indumentària

Avui en dia no hi ha una indumentària definida per als portadors dels cabeçuts, n'hi ha que duen una túnica llarga fins als turmells i n'hi ha que van vestits en relació amb el cabeçut que duen.

El projecte per a la reestructuració de la Festa Major (1996) estableix que els integrants de les colles de cabeçuts hauran de dur la indumentària en relació a la figura que representen.


Coreografia

En alguna ocasió es va intentar de dotar-los d'una coreografia, però no s'arribà a fer.

 

Castellers

Festa MajorCastellers
Nom: Colla Jove de Castellers de Sitges
Primera referència a Sitges: 1884
Any d'aparició: 1993 (la colla actual)


Descripció

Genèricament, hom ha inclòs Sitges dins del què es denomina zona tradicional castellera, és a dir, el territori on els castells van créixer i on s'hi van fer les primeres grans gestes.

La primera colla local de castellers va sortir per la Festa Major de 1971, concretament a la sortida dels balls de les dues del migdia del 23 d'agost. La colla va néixer amb un espai de participació en el programa de la Festa Major. La colla Castellers de Sitges va assolir tota la gamma de castells de sis i de set, i va arribar a fer la torre de set, considerada, actualment de la gamma de set i mig. La camisa distintiva era de color blau mariner, típic de Sitges. Aquesta colla va dissoldre's l'any 1986.

Amb anterioritat a 1971, les colles que van actuar a la Festa Major de la vila eren foranes. Colla Nova dels Xiquets de Valls (1884 i 1935), Colla Vella dels Xiquets de Valls (1888, 1947 i 1952), Nens del Vendrell (1930, 1932, 1934, 1950, 1955, 1956, 1959, 1960, 1965 i 1966), Colla Muixerra de Valls (1951), una colla de xiquets de Valls (1954) i Castellers de Vilafranca (1957). Finalment, el 1939 hi va haver una actuació castellera, però no se sap la colla que hi participà. Val a dir, però, que hi ha hagut algunes actuacions més, de les quals no hi ha documentació de primera mà, són les dels Xiquets de Valls els anys 1919, 1880 i 1953.

El 1993, fruit dels assajos continuats en un taller de castells a l'Agrupació de Balls Populars, es va crear la Colla Jove de Castellers de Sitges, la qual va sortir, ja a la Festa Major d'aquell any.

La colla castellera, en algunes ocasions, ha participat a les cercaviles, la Sortida d'Ofici i a la Processó de sant Bartomeu, fent pilars i petits castells al llarg del recorregut. Passada la Festa Major, al Cap de la Vila es fa una exhibició on hi participen la colla local i altres de foranes.
Abans de la processó de Santa Tecla, el 23 de setembre, la colla baixa un pilar caminant per les escales de la Punta.


Tonades i acompanyament musical

El toc de castells és el segon dels tres tocs propis del repertori del graller. Es tracta d'una música tallada a patró antic. Tota ella té una força inusitada, ideal per a donar el tremp necessari als castellers, mentre alcen les torres i castells. Musicalment, podríem destriar-ne dues parts: la que es va repetint mentre els castellers van fent i desfent el castell, i l'aleta, que és la música que avisa del moment que l'enxaneta és a punt de coronar-lo.


Indumentària

La camisa de la Colla Jove de Castellers de Sitges és de color vi o bordeu, duen pantalons blancs, faixa negra i mocador casteller (vermell amb punts blancs).

 

 

Gegants Americanos

Festa MajorGegants Americanos
Nom: Els Gegants Americanos
Any d'aparició: 1965
Autor: disseny de Llorenç Picas i Cardó, amb la col·laboració de Josep Muntañola. Construïts a El Ingenio (Barcelona)
Mides: ± 3 metres la geganta i ± 2 metres el gegant (que només és de mig cos)
Nom del gegant: no en té oficialment
Nom de la geganta: no en té oficialment


Descripció

Els Gegants Americanos, coneguts també popularment com a cubanos, presenten dues peculiaritats; d'una banda, tenen una simbologia estrictament local i, de l'altra, l'empresa Pepsi-Cola –gràcies a la mediació de Josep Mirabent i Magrans- va finançar una part de la seva construcció.

Aquests gegants foren bastits, per iniciativa de Samuel Barrachina i Esquiu, amb la voluntat de representar «los americanos o ‘indianos' a su regreso de América, estampa clásica de un Sitges no muy lejano». Es tractava, com ens manifestà Jacint Picas i Cardó al programa de la Festa Major de 1965, de «elevar a la categoría de gigantes [...] a la generación de americanos ochocentistas».

La figura de l'americano ve representada pels sitgetans que, encara infants, s'havien traslladat a Cuba o Puerto Rico, on hi passaren molts anys treballant i estalviant pesos. Finalment, tornaven a Sitges per a descansar i passar els darrers anys de la seva vida.

Els Gegants Americanos es construïren a El Ingenio, taller especialitzat en imatgeria, situat al carrer d'en Rauric, a Barcelona. El disseny, però, va ser de Llorenç Picas i Cardó (industrial de la pell i artista), qui va comptar amb la col·laboració de Josep Muntañola.

Popularment, es diu que l'Antoni Morató i Ballesteros inspirà les faccions del gegant i una anònima fadrina, que Samuel Barrachina havia vist en una fotografia, les de la geganta.

La presentació en societat dels Gegants Americanos va celebrar-se el diumenge 22 d'agost de 1965 i constà de diferents actes (una festa infantil, una cercavila pel poble, el bateig i el lliurament dels gegants al municipi).


Tonades i acompanyament musical

Les músiques dels gegants es toquen amb gralla a Sitges. S'han dedicat a especialitzar-se amb els ballables més de moda: valsos, pasdobles, xotis, polques i masurques, i ara, fins i tot, s'atreveixen amb la sardana. Els grallers poden tocar allò que més els plagui, no hi ha guió.


Indumentària

Actualment, la fesomia d'aquests gegants és similar a l'originària, tot i que hi ha hagut canvis considerables en el vestit de la geganta, especialment arran de l'acurada operació de restauració i millora a la qual foren sotmesos l'any 1999.

La geganta llueix un vestit, rèplica del d'una de les nines de la col·lecció Lola Anglada, que hi ha al Museu Romàntic de Sitges. La faldilla és de color vi o bordeu, la qual du cosida a la part inferior una veta en forma de ziga-zaga, com a ribetejat. El cosset és de color rosa i du unes blondes blanques a la part inferior, a les mànigues curtes i al voltant de l'escot. Al centre del cosset hi ha cosides tres cintes en forma de flor, del mateix color que la faldilla i fixades amb un botó de la mateixa tonalitat. El cosset va fixat a la cintura amb un llaç de blonda blanca, lligat a l'esquena i li cau pel damunt del polisson. Com a complements du un collar de perles blanques amb unes arracades a conjunt, un barret blanc engalanat amb flors de roba del mateix color que la faldilla i el cosset, uns guants de blonda blanca llargs fins al colze i un mocador blanc a la mà esquerra. Normalment, a la dreta hi du un ram de flors.

El gegant vesteix americana blanca amb franges primes de color marró clar i amb la vora folrada de veta negra. Els botons són de color negre i du un mocador blanc a la butxaca. La camisa és de color blanc, a l'estil americano, amb un llaç carmí al coll. Com a complements du una armilla de color vi o bordeu amb botons daurats, un rellotge de butxaca, un bastó de canya i un anell a la mà esquerra i un cigar havà a la dreta. Du, també, un barret jipi-japa de color blanc amb una franja de roba negra. Els pantalons, que són els de la gegantera són del mateix color i roba que l'americana. Al cabell se li afegí una cua, recollida amb un llaç negre, la qual contrasta amb el bigoti a l'estil Hercule Poirot.

Les geganteres duen una granota del mateix teixit i color que la roba del gegant. Aquestes granotes duen al pit el logotip dels Gegants Americanos


Coreografia

Els gegants, a la vila, no han tingut mai un ball propi ni una coreografia particular.

 

Gegants de la Vila

Festa MajorGegants de la Vila
Nom: Els Gegants de la Vila
Any d'aparició: 1975
Autor: construïts a El Ingenio (Barcelona) i a partir dels Gegants Vells
Mides: 4,55 m el gegant i 4,50 m la geganta. Ambdós pesen uns 80 quilos
Nom del gegant: no en té oficialment
Nom de la geganta: no en té oficialment

Popularment, a la geganta se li atribueix el nom de Maria Rosa, i al gegant el de Jordi, malgrat que encarna, igual que el vell, la figura del rei Jaume I.


Descripció

A mitjans de la dècada de 1970, els Gegants Vells, de finals del segle XIX, començaven a acusar el pas del temps, els cops de les caigudes i el desgast natural dels materials en que estaven fets. La suma de tots aquests agreujants va fer adoptar al Regidor d'esports i President de la Comissió de Festes del moment, Frederic Montornés i Pino, la mesura de construir uns gegants nous que fossin una còpia dels anteriors, però amb menys pes. La reproducció dels Gegants Vells i dels seus vestits es va fer l'any 1975, a El Ingenio, prenent com a model i motlle els bustos dels mateixos gegants. Des d'aleshores la rèplica dels vells gegants es coneix com Els Gegants de la Vila.

L'estil dels vestits va seguir l'estètica que l'Artur Carbonell va dissenyar el 1955. Un article de Rafel Casanova a El Eco de Sitges del 8 de juny de 1975, relata la presentació dels nous gegants als poble de Sitges. Fou el dia 25 de maig del mateix any i amb motiu de les Festes de Corpus Christi. Abans de la cercavila, les dues parelles de gegants foren exposades a l'Ajuntament, essent motiu de diverses opinions per part dels curiosos que s'hi van acostar. El parer general va ser que els nous gegants no aconseguien reproduir exactament la majestuositat dels seus predecessors. De tota manera, quan a dos quarts de vuit del vespre de la vigília de Corpus van començar a ballar pels carrers de Sitges acompanyats dels Gegants Americanos i dels Gegants d'en Montornés, fins el Cap de la Vila, els sitgetans, no es van poder resistir a l'encant dels gegants i ràpidament van acollir aquesta nova parella, no oblidant però els vells gegants, que durant tantes i tantes festes s'havien acompanyat mútuament.


Tonades i acompanyament musical

Les músiques dels gegants es toquen amb gralla a Sitges. S'han dedicat a especialitzar-se amb els ballables més de moda: valsos, pasdobles, xotis, polques i masurques, i ara, fins i tot, s'atreveixen amb la sardana. Els grallers poden tocar allò que més els plagui, no hi ha guió.


Indumentària

El gegant de la Vila, igual que el vell, encarna la figura de Jaume I el Conqueridor, llueix una corona comtal ornamentada amb pedres de diferents colors, un ceptre representant el Regne de Catalunya i Aragó, que du a la mà dreta recolzat a l'espatlla i una espasa de guerrer, que subjecta amb l'esquerra, on també hi porta un anell. Actualment, vesteix túnica de color blau fosc amb brodats de color gris i capa de vellut color carmí. Du, també, un cinturó, canalleres i estora negres brodats amb or. Les mànigues interiors del vestit són de color blanc. Normalment du penjades dues medalles, una del coll i l'altra a la part esquerra del pit.

La geganta, igual que la vella, simbolitza una dama de la seva època, i normalment va pentinada segons la moda del moment. Porta també un collaret i unes arracades a conjunt Amb la mà dreta es subjecta la màniga i amb l'esquerra du un ram de flors. El vestit, cenyit a la cintura és de color vermell i totalment llis. El complementen un coll i una estora de color negre amb brodats de color groc, amb una sanefa central de vellut carmí, ribetejada i amb flors de quatre pètals brodades, les mànigues són de color blanc, de vel de tergal fi. Tot va cenyit a la cintura amb un cinturó negre ornamentat amb perles blanques.

L'estil dels vestits segueix l'estètica que l'Artur Carbonell va dissenyar el 1955 i que ja es va seguir per a confeccionar-los els vestits de l'any de la seva construcció, el 1975. Aleshores, el gegant duia el vestit verd i la geganta el vestit d'un to rosat clar; la resta del vestuari era igual que ara.

Els Gegants de la Vila, a part d'un vestuari que recrea el de 1975, en tenen també un altre confeccionat el 1981, gràcies a una subscripció popular iniciada pels geganters Llorenç Baqués i Josep Pujol. Es van comprar uns vestits, que els han dut sobretot per les Festes de Corpus i en sortides fora de Sitges. El del gegant consisteix en: vestit daurat amb un escut al pit reproduint les quatre barres i l'escut de Sitges, capa blau marí ribetejada d'ermini blanc, estora i canalleres de color vermell amb ornaments daurats, ceptre i espasa.

El de la geganta consisteix en: vestit de color grana, capa verda ribetejada d'ermini i estora blava amb ornaments blancs i vermells. Aquests vestits varen tenir una acollida popular més aviat minsa i freda, la qual cosa els ha deixat gairebé fora de circulació. Els vestits que duen actualment foren confeccionats l'any 2002, l'únic element que el gegant no porta és una capa de color blau marí, la qual no fou gens acceptada pels vilatans.

La colla de geganters vesteix pantaló i polo blancs i faixa negra. Al polo hi duen brodat l'escut de la colla.


Coreografia

Els gegants, a la vila, no han tingut mai un ball propi ni una coreografia particular.

 

 

Gegants Moros

Festa MajorGegants Moros
Nom: Els Gegants Moros
Primera referència a Sitges: voltants de 1840
Any d'aparició: 1979
Autor: diversos components de l'Agrupació de Balls Populars de Sitges
Mides: 4,20 m el gegant i 4,10 m la geganta. Ambdós pesen uns 80 quilos
Nom del gegant: Fa-luch
Nom de la geganta: La-hia
Aquests gegants són propietat de l'Agrupació de Balls Populars


Descripció

La documentació disponible sobre els primers gegants moros que hi hagué a Sitges ens revela que foren bastits pels germans Joaquim i Joan de Querol i Cabanyes cap a 1840. Aquests gegants, coneguts popularment com els Gegants Moros d'en Querol, formaven part de la processó de Corpus Christi i participaven en la Festa Major de la vila. Van sortir de manera continuada fins l'any 1897. D'aleshores a 1912, la presència d'aquests gegants en els actes culturals de la vila fou esporàdica. La seva darrera aparició pública va ser el 1912, els Gegants Moros d'en Querol estigueren presents a la inauguració del nou Hospital de sant Joan Baptista. Se sap que, posteriorment, aquests gegants foren adquirits per Josep Robert i Soler i des de llavors se'ls perd el rastre. Joan Amades, al seu llibre Gegants, nans i altres entremesos, esmenta que aquests gegants, en el moment de l'edició de l'obra, estaven en mans de Josep Robert i Mestre, fill de l'anterior. Segons Joan Josep Rocha i Serra, Robert i Mestre encara els conservava l'any 1946.

Durant les festes de Santa Tecla de 1978, els responsables de l'Agrupació de Balls Populars es plantegen la possibilitat de reconstruir els Gegants Moros d'en Querol, desapareguts de la vida pública, com deia anteriorment, el 1912. En el moment de materialitzar aquesta iniciativa calia esmerçar-se en reproduir de la manera més fidel possible «els primitius gegants de la vila».

Un equip de persones vinculades a l'entitat, amb la col·laboració de diversos socis, va responsabilitzar-se de la reconstrucció: Agustí Albors i Soler (modelatge i encarregat del projecte), Genís Muntaner i Estivill (realització dels originals en poliester), Josep Artigas i Serveto i Josep M. Artigas i Ibáñez (autors dels motlles de guix), Glòria Argenter i Ibáñez (responsable de la confecció dels vestits) i els germans Isidre i Ricard Baqués i Alari (encarregats de pintar-los). L'Isidre Baqués i Alari fou el primer cap de colla de la nova parella de gegants moros. La construcció va dur-se a terme al magatzem de Joan Pros i Borràs, situat al carrer de santa Bàrbara.

La presentació en societat dels Gegants Moros fou el 22 d'agost de 1979 i va girar al voltant de dos eixos principals: els Amics dels Gegants i la Comissió de benvinguda. Els actes centrals de la seva arribada foren tres: la sortida del Mauritània Exprés, el desembalatge dels gegants i la comitiva fins a la Casa de la vila.

Quadre padrins els donaren els noms escollits. El nom triat per al gegant fou el de Fa-luch i per a la geganta el de La-hia. Els padrins del gegant van ser: Núria Bosch Viñas i Ramon Planas Saltó i els de la geganta: Anna Maria Garcia Martín i Jordi Subirana Garcia.


Tonades i acompanyament musical

Les músiques dels gegants es toquen amb gralla a Sitges. S'han dedicat a especialitzar-se amb els ballables més de moda: valsos, pasdobles, xotis, polques i masurques, i ara, fins i tot, s'atreveixen amb la sardana. Els grallers poden tocar allò que més els plagui, no hi ha guió.


Indumentària

Els vestits originals dels Gegants Moros construïts el 1979 eren els següents: ell vestia una túnica de color gris clar i una capa amb mànigues amb ornamentacions en tons marrons i daurats. A la cintura hi duia cenyida una faixa vermella complementada amb una xarxa grisa i daurada. El cap era cobert amb un turbant blanc i vermell. Mentre que la mà esquerra li quedava lliure, a la dreta hi duia un ceptre amb l'escut de Sitges en relleu. Ella lluïa un vestit blanc i, sobreposades, una faldilla i una capa de tonalitats marrons i vermelles. Estaven estampades amb motius florals i ribetejades amb una sanefa daurada. A la mà dreta hi duia un ram de flors i el cap li quedava al descobert. Actualment, d'aquests elements només en queda el ceptre del gegant, ja que posteriors restauracions (per a millorar-ne l'equilibri i la tonalitat de la pell) i canvis de vestuari han substituït parts originals de l'estructura dels gegants, deteriorades pel pas del temps i el desgast de l'ús.

El 1990, na Lali Martí i na Carme Comas confeccionaren uns vestits nous, els quals foren estrenats durant aquella Festa Major. Fa pocs anys van renovar-se els vestits d'aquests gegants, mantenint, però, l'aspecte dels confeccionats el 1990.

El gegant moro vesteix túnica blanca i capa amb mànigues de color verd fosc ribetejada d'ermini blanc i negre. Cenyeix la túnica una faixa de color marró clar, amb ribets daurats i uns serrells, també daurats, que en pengen. Dur turbant de color blanc i verd, amb plomes, també blanques i verdes. Decoren diferents parts del vestuari ornaments de pedreria. Mentre que la mà esquerra li queda lliure, a la dreta hi du el ceptre amb l'escut de Sitges en relleu.

La geganta mora, du, també, túnica blanca i una mena d'armilla ampla de color marró clar, ornamentada amb pedreries. A la cintura hi du cenyida una faixa, també de color marró clar i ornamentada de la mateixa manera. El turbant que porta és de color blanc amb plomes negres. Com a complements du un mocador a la mà esquerra, un ram de flors a la dreta i collaret i arracades a conjunt.

Els geganters, a partir d'un estudi sobre la indumentària que duien els seus antecessors durant els anys quaranta del segle XX, anaven vestits amb camisa groga, faixa vermella i pantaló blanc. Amb els anys, aquesta indumentària ha anat canviant. Han conservat els pantalons blancs; la faixa, però, ha passat a ser de color negre i la camisa, que actualment és blau cel, ha estat, també, de color vi.


Coreografia

Els gegants, a la vila, no han tingut mai un ball propi ni una coreografia particular.

 

 

Drac

Festa MajorDrac
Nom: Drac, Fera foguera
Tipus: Bestiari fantàstic
Primera referència a Sitges: 1860
Any d'aparició: 1922
Autor: Agustí Ferrer Pino


Descripció

La Fera foguera –coneguda popularment com el drac- fou construïda l'any 1922, a partir de l'encàrrec de l'Ajuntament de Sitges. Fins llavors, la vila no tenia cap element de bestiari propi dins el seguici de la Festa Major. En algunes ocasions s'havia contractat bestiari forà per a omplir aquest buit. El 1860 i el 1915 va venir El Drac de Vilanova i la Geltrú, el 1863 una tarasca i El Drac de Vilafranca els anys 1877 i 1890.

El disseny de la Fera foguera fou encarregat a l'artista sitgetà Agustí Ferrer i Pino. Fou construït a la fusteria de Salvador Forment, al carrer de sant Gaudenci. Un cop enllestida, la bèstia tenia forma arrodonida, amb el cap i la cara com si fos un gat feréstec i amb la cua a la manera d'un peix. El resultat final no va agradar a Ferrer Pino, qui va decidir abonyegar-lo i donar-li la característica forma de corba. El pintà amb sanefes de colors molt vius, predominant el blanc i el blau. El pes s'acostava als 80 quilos i era dut per dues persones.

La Fera foguera fou presentada el 23 d'agost de 1922, després del castell de focs artificials. Arribà damunt d'una barca i desembarcà a la Punta. Amb el pas dels anys, ha experimentat algunes transformacions, especialment pel que fa al pintat. El 1975, degut a l'estat en què el trobava fou sotmès a una remodelació parcial del cos i de la cua. Des de l'any 2003 s'està realitzant una rèplica de la Fera foguera, degut al deteriorament de la bèstia. La iniciativa d'aquesta remodelació ha estat de Joan Pros, cap de colla actual, amb el suport de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla.

L'aspecte actual de la Fera foguera és el següent: el cos el du pintat de color verd fosc i està decorat amb unes escates de color vermell i groc. Du unes faldilles de color blau mariner, decorades amb unes escates blanques i unes ratlles vermelles i, també, blanques.
El nombre de portadors i de timbalers no es fix actualment. El projecte per a la reestructuració de la Festa Major (1996), aconsella, però, que hi hagi 10 portadors i un màxim de 6 timbalers.


Tonades i acompanyament musical

Acompanya les evolucions de la Fera foguera una tonada gairebé igual a la del Ball de Diables. Posteriorment, però, de forma esporàdica s'han anat incorporant altres tonades, que no són la pròpia i originària d'aquest element del bestiari. Al final de la fitxa hi ha la tonada del Ball de Diables, pràcticament la mateixa, que toquen els timbalers de la Fera foguera.


Indumentària

Tots els portadors i tots els timbalers van uniformats conjuntament, amb una samarreta que els identifiqui com a colla i pantalons de xarpellera, decorats amb unes escates similars a les que du pintades la Fera foguera actualment, i cenyits per una faixa. Des de 1972, els components de la Fera foguera, tradicionalment, han dut samarreta de color blau fosc, faixa vermella i els pantalons de xarpellera decorats específicament per aquest element.


Parlaments

La Fera foguera va tenir durant força anys uns versos que recitava en Joaquim Palma, portador de la bèstia, amb molta gràcia i escrits en castellà. El 1979, l'Agrupació de Balls Populars va convocar un concurs per a trobar uns versos en català per a la Fera foguera, els quals sembla ser no s'ha recitat mai.

Els versos que un dels portadors de la Fera foguera recita actualment tenen tres parts. La primera, que sempre és fixa recorda els inicis de la bèstia, la descriu i dóna pas a la segona part, que consta d'un nombre indeterminat de quartets que satiritzen l'actualitat sitgetana del moment. La tercera i darrera part, també és fixa, i esdevé un prec de disculpa a les autoritats pels versos satírics i engresca els portadors a encendre els coets de la bèstia, moment en què els timbalers inicien la tonada. No es coneix l'autor de cap de les tres versions de parlaments de la Fera foguera.

Els parlaments actuals són els següents:

Va arribar per mar un dia
de mil nou-cents vint-i-dos,
no coneix amo ni guia
perquè és un drac molt furiós.

Li diuen Fera foguera
i surt per la festa gran,
i llença foc pel darrera,
i llença foc pel davant.

Com que té cara de gat
sembla molt bon animal,
però quan està esverat
és una bèstia infernal
que vigila xics i grans,
lladregots i gent de bé.
Escolteu bons sitgetans
els versos que ara us diré:

(Part satírica dels parlaments
que cada Festa Major és diferent)

Per tot aquest discurs meu
aquí demano perdó
al gloriós sant Bartomeu,
que de Sitges és patró.
També les autoritats
ens dispensin la molèstia
i ara que estem perdonats,
apa nois, foc a la bèstia!

 

Moixiganga

Festa MajorMoixiganga
Nom: La Moixiganga
Primera referència a Sitges: 1853
Any d'aparició: 1985 (la colla actual que la representa)
Colles que el representen: una colla de l'Agrupació de Balls Populars


Descripció

A partir de la primera dada documental, la Moixiganga s'ha representat en nombroses ocasions durant el segle XIX. A principis del segle XX, però, el ball no s'executa massa. De tota manera, a partir de 1930 es comença a representar ininterrompudament fins a l'actualitat. En festes majors puntuals l'han ballada dues colles diferents, concretament els anys 1974 i 1979. Des de 1985 se'n fa càrrec l'Agrupació de Balls Populars.

La Moixiganga és un ball de caràcter religiós, en el qual es representa, mitjançant una sèrie de quadres o misteris, la passió, mort i resurrecció de Jesucrist.

A Sitges, el grup es compon de quinze persones. Hi ha deu ballaires, els quals reben noms diferents segons les posicions de costers, mitgers, alts, baixos (tots ells configuren el grup de candelers) i guia. Els altars humans són fets a mena de cirials o canelobres, per això aquests executants reben el nom de candelers i marquen un espai sacralitzat. També trobem quatre bastaixos, que tenen la missió d'aguantar a les espatlles tot el pes dels companys drets sobre d'ells, i un Crist, que és el personatge que centra tota l'acció imitativa.

Els balladors s'apleguen a muntar les escenes sempre en la fase musical corresponent. A un senyal del cap o guia s'enfilen tots alhora i resten quiets i seriosos fins que el capità ho creu convenient.

Se segueix un ordre cronològic en el ball, però aquest es trenca quan es fa la Moixiganga durant els seguicis de les cercaviles o de les processons, llavors només es munten els que tinguin la possibilitat de fer-se caminant. Entre quadre i quadre es repeteix el trenat descrit amb el nom de creuat.


Tonades i acompanyament musical

És una de les músiques més particulars del folklore sitgetà que sempre ha estat interpretada amb gralla. És l'única de la seva espècie que ha sabut mantenir-se viva al carrer. La seva estructura melòdica denota una antiguitat considerable. Després de la guerra, la música de la Moixiganga, que fins aleshores sempre s'havia transmès oralment, va estar a punt de perdre's per manca de músics que sabessin interpretar-la. Leandre de Vilanova va arribar a ser l'únic graller que la sabia i la seva generositat va fer possible que l'aprenguessin les generacions posteriors. Avui la partitura d'aquesta música ja ha estat diversos cops publicada, gravada i divulgada. Després de la coreografia hi ha la partitura amb la tonada del ball.


Indumentària

Els candelers i guies: vesteixen camisa, mitjons i pantaló blancs amb ribets blau (cama dreta) i vermell (cama esquerra), faldilleta vermella, d'entre 40 i 50 cm, amb dos ribetejats de veta blanca, faixa blava o vermella (segons el lloc que els pertany). Duen també camalls vermells amb picarols, lligats als turmells. Les espardenyes són de veta blava i vermella. Una armilla blanca florida de colors vius pel davant els cenyeix el cos, juntament amb el barret de les mateixes característiques que el del Ball de Cercolets: barret de copa baixa folrat amb tarlatana de colors i decorat amb una veta cosida en forma de ziga-zaga. A cadascun dels seus angles, unes vetes de colors cosides en rodó imitant flors. A les mans duen una atxa, que a les actuacions diürnes és substituïda per un bastó de fusta folrat amb cintes.

Els bastaixos: duen pantalons i mitjons blancs i camisa fosca (actualment de color vi o carmí) amb un mocador lligat al cap. Els pantalons van també ribetejats amb una veta blava (a la dreta) i una de vermella (a l'esquerra). Els camalls vermells amb picarols els duen muntats damunt la faixa negra. Les espardenyes són també de veta blava i vermella. Finalment, duen també faldilleta vermella amb dos ribetejats de veta blanca.

El Crist: vesteix pantaló, mitjons i camisa blancs. faldilleta vermella amb dos ribetejats de veta blava i faixa, també de color blau. Du armilla blanca florida pel davant i es cobreix el cap amb una mena de casquet folrat de tarlatana i florit. És l'únic que no porta camalls.

 

© 2007 Ajuntament de Sitges
Pl. Ajuntament, sn. Tel. 938117600 / Atenció Ciutadana Tel. 010
Última actualització: 21/08/2010