Pregó de Cisco Arbonés

Mapa del web

Índex alfabètic

Ets a: Inici > Festa Major de Sitges > El Pregó > Pregó de Cisco Arbonés

Pregó de Cisco Arbonés

Pregoner FM 2014Pregó de les Festes Majors de Sant Bartomeu i de Santa Tecla 2014

Molt bona nit a tothom! Abans de començar voldria agrair un cop més a la Presidenta de la Comissió de Festes , per aquest meravellós regal i al mateix temps, per la confiança  d'aquesta responsabilitat pregonera. Poder compartir aquest moment únic amb tots vosaltres, és genial.

I ja ho sé que no és de costum, però m'agradaria dedicar aquest pregó i aquesta nit suau a una persona molt estimada. Un Amic.
Ell em va dir quand vaig marxar cap a les Frances: “Cisco marxa i no tinguis por. Veu món i coses diferents i apren molt, que el teu poble i nosaltres sempre estarem aquí”. Josep Soler i Soler, gràcies l'Amic per les teves paraules perque avui veig que tenies tota la raó.

(Música Matinades)

Estimats vilatans i vilatanes, forasters i forasteres, amics i amigues, família.

Vet aquí que el dia ha arribat. Estic a l'escenari amb la intenció d'encendre la  metxa d'obertura de les nostres Festes Majors de Sant Bartomeu i de Santa Tecla 2014.

I així, donar-vos l'empenta cap a l'emoció, el seny i la rauxa necessaris per viure uns dies inoblidables. Una empenta que no serà massa forta, que ja ens coneixem... La nostra Vila no cal engrescar-la gaire perquè portem l'Alegria de la festa inscrita al genoma.

Sobre el dia que em van proposar acceptar l'immens honor de ser el Pregoner d'aquest any, us diré que la tremolor no va parar fins a unes quantes hores més tard. “Sí, sí, és clar que sí”.

En aquell instant, de sorpresa, vaig veure el nostre cerimonial amb un fons d'imatges entre reals i subjectives, el moment que estava vivint, i el que viuria el dia del Pregó. Embriagat, em vaig adonar que les escenes eren ben viscerals.

Quin poder tenien un grapat de dies de festa que s'acostaven com cada any, on el condensat quedava sempre en un epicentre quasi volcànic que són les 36 hores que no podem deixar passar al mes d'agost i setembre?

D'una banda, vaig reviure intensament la convivència entre balladors i públic, entre autòctons i foranis, i entre amics i família. De l'altra, vaig veure desfilar, des del despertar per preparar l'esmorzar abans de l'entrada de grallers, fins  l'entrada dels Sants a l'Església Parroquial i les sardanes a la platja de Sant Sebastià.

Així que hauria de preparar-me un any més per a aquest Tsunami que cap sismògraf pot preveure. Afrontar aquesta onada que comença ben abans dels dies esperats, que agafa ressaca i que ens inunda dues vegades. Una onada que ens deixa ben centrifugats després de Santa Tecla.

I per fer-ho necessitaria molta energia sitgetana i d'arreu, ja que aquest any la tasca de pregonar-los seria meva.

Tot i que fa vint-i-un anys que visc lluny de la nostra Vila, sempre m'he sentit ben aprop gràcies a molts de vosaltres. També perquè procuro que les meves anades i vingudes coincideixin amb les nostres festes. Hi ha molta gent que encara descobreix amb gran sorpresa que ja no visc a Sitges. D'altres, que ho saben, quan em veuen diuen divertits: ”Però, què fas aquí? quina festa és,  Cisco?”. Però la majoria sempre diuen:” i ara què, ja fins a la Festa Major, no??”.

I per respondre'ls aquest any, la Comissió de Festes m'ho va posar ben difícil perquè em van prohibir que digués res fins el 21 de juliol.... Així que em tocava dir: “Sí, fins a la Festa Major, que si aquest any no vinc no hi haurà festa...”. Ara enteneu molts aquesta frase que us deia tot mirant-vos al fons dels ulls amb una mirada plena de guspires! I quines ganes tenia de cridar-ho ben fort! Durant tres mesos vaig haver de mossegar-me molt la llengua per no desvetllar el gran secret!

Gràcies a aquesta experiència de viure lluny de Sitges el moment de les nostres festes majors: sí, me n'he saltades unes quantes!! avui us puc dir què és tancar els ulls i veure-la passar com una vella pel·lícula. Veus passar imatge rere imatge amb una cronologia sense equívocs. Saps exactament a cada instant on es troben els qui estimes, per on passen els balls, fins i tot saps que les processons van amb retard i que tothom renega com cada any. I per descomptat, escoltes sense sentir-les, les músiques i els sorolls, i com encostipat, ensumes les olors d'aufàbrega, de nard i de pólvora.

Una energia desconeguda envaeix tot el teu cos. Els profans et miren com un extraterrestre perquè plores tot rient. I si una trucada de telèfon arriba en aquell instant, escolten embadalits al mateix temps que tu els sorolls: cobla, gralles, esclat de coets, repic de campanes... que els amics et fan sentir emocionats al mig de la munió que crida.

I ja ha arribat el dia que aquell minyó acabat de baixar d'un avió, que fa petons a tothom a l'Ofici, com diu el Mossèn, i escollit per la nova i engrescadora Comissió de Festes com Pregoner, ha de convidar tothom a viure amb alegria les nostres Festes Majors 2014.

Per fer-ho, vaig pensar en l'enrenou d'energies que caracteritza aquests dies tan esperats, en el seu protocol ancestral i en totes les controvèrsies que genera la nostra festa entre els vilatans. Any rere any es repeteixen les mateixes converses i picabaralles: qui tindrà més raó de com s'ha de fer o com ha de ser, com ho fem i qui ho fà... I és que la nostra festa ens revoluciona!

I com a revolucionari i exaltat que sóc, de seguida vaig pensar en un personatge estimat per la nostra Vila. Un home que en tenia molta, d'empenta i atreviment, més ben dit: audàcia!! Un altre enamorat de Sitges que ens va encomanar del seu tarannà i que va enaltir molts dels trets característics sitgetans. Un artista que va compartir i desenvolupar el seu moviment i la seva obra, tot inspirant-se en els nostres vilatans i les nostres tradicions. Ara puc parlar tranquil·lament d'ell ja que la malaurada grua ja no hi és.

Ell és en Santiago Rusiñol, que arribant de la bohèmia parisenca va omplir la nostra tranquil·la vila de Modernisme. Un moviment estètic complex, format per diverses tendències sovint contraposades, però, que per damunt de tot, es mostraven unides amb un propòsit comú: modernitzar una cultura, i també una societat, que s'entestava a viure del passat i en el passat. Rusiñol volia curar els dos mals de la cultura catalana obrint-la i fent-la caminar cap a les altres cultures europees, traient-la del seu localisme amb una aspiració a la universalitat.

I us preguntareu:  - on vol anar a parar aquest xicot?? Doncs molt fàcil, a intentar fer una radiografia modernista de la Festa Major inspirant-me en l'obra de teatre “L'Alegria que passa”. Utilitzaré un curt passatge russinyolià com si fos un entremès de la nostra festa, i així pregonar-la!

(Entrada del Carro i els còmics faranduleros amb les titelles):

“CLOWN (des de dalt del carro): Escolteu amb atenció, ciutadans d'aquest poble. (Redoblant i cop de bombo.) L'alegria ja s'apropa. Vinguin d'aquí a una hora a veure i sentir de prop el daltabaix que es prepara. (Gran cop de redoblant i crits del poble.) Silenci, poble! (Para l'orquestra) La funció que donarem no és de "papadineru"; treballem per a la instrucció i el "recreiu" de les persones honrades. No demanem caritat; passem la safata. Venim d'uns pobles que no els volem anomenar perquè tampoc els sabríeu, i sols us diré que són més enllà de la França, tirant a mà dreta de l'altra banda del mapa... Noi, no inquietis el cavall! ... No diré que siguem propietaris, però tot aquest bé de Déu de carro i de bestiar, i de persones, tot és nostre, i, al dir nostre, vostès han pres possessió del piset, com si fos a casa seva... Noi, que no tirem pinyols! ... Aquest carro, vist per dintre, ve a ser una finca de recreu. Tal com el veuen, amb aquest posat modest, té dues arcoves, menjador..., cuina, sala de rebre, quarto per al mico i jaç per a un servidor. No hi falta més que aliments. Aquest carro és l'estoig meravellós, l'arca de la nigromància, el palau de tota la força bruta, i de la roba també bruta, i del joc de la llestesa, i de tot lo que veuran, si tenen vida i salut, abans que aquest sol es pongui. (Redoblant. Baixa del carro i fa la presentació.) Preparar-se a badar la boca, ciutadans d'il·lustració!”

Dit d'una altra manera, aquí teniu una obra de teatre que transcorre en un acte únic com les nostres Festes, a la plaça d'un poble indiferent, vulgar i ensopit. Res a veure amb el nostre Sitges únic, modern, i ple d'idees somiadores. Els habitants viuen immersos en la mandra i la monotonia local. Res a veure amb els nostres vilatans plens de vitalitat i molt participatius.

Sitges és com una moneda daurada amb dues cares. I hem de treballar perquè sempre caigui del costat bo. Hem de treure-la de la rutina de la vida quotidiana i continuar escalfant-la amb aquesta il·lusió que fa la Vila tan especial.

Avui, com un circ ambulant arribo al poble. Com el Clown que parla de països diferents i d'altres maneres de viure, promocionaré l'espectacle de la nostra Festa Major. Intentaré contagiar-vos de l'optimisme del Clown i la seva bohèmia per sortir un xic del costumisme vilatà.

Perquè moltes vegades ens considerem persones molt obertes sense adonar-nos que en el fons, les nostres tradicions, tenen tendència a acostar-nos un xic al conservadorisme. Amb tots els respectes! Aquest tret de caràcter que pot fer pensar en un cop de brotxa negativa, moltes vegades esdevé un cop de pinzell positiu. El fet de ser una mica massa tradicionals ens ha permès de conservar moltes coses com les nostres festes, sovint envejades o sublimades per alguns. Però d'altres, ens fa que sigui bastant difícil fer-les evolucionar amb els temps moderns i vigoritzar-les amb innovacions necessàries.

Sitges és plena de tresors i la corona és la nostra Festa Major. Protegim-la i al mateix temps continuem embellint-la.

Tot seguit us presento aquests dos personatges que m'acompanyen: en Bruno i la Martina. Ells m'ajudaran a fer més clares aquestes idees o a embolicar la troca una mica més.

Bruno : “Al dolç compàs del bressol de la manxa, anem cantant per no caure ensopits.”

Martina : “anem cantant per distreure la mandra, anem cantant per no caure adormits.”

Bruno : “Pim, pam, pim pam! Piquem, germans!”

Martina : “Del treball, en ve el descans.”

Bruno : Martina!!! Ja has canviat la melodia...

Martina : Bruno, és que si no és molt avorrit...

Bruno : Avorrit? avorrit? I tu fas les panderetes? Sempre el mateix passet, sempre la mateixa tamborinada??

Martina : Ja ha arribat el gitano!! És veritat que el nostre ball és una mica més monòton que el vostre... que no pareu de saltar com cabretes!!!

Bruno : Cabretes, però, almenys no hem de començar a assajar al juliol!!

Martina : I així us va, de tant improvisar, la treneta se us enganxa sovint! A més, a la pel•lícula “Sitges, Sentiments de Festa” sortim moltes vegades gràcies a aquest rigor. Som molt estètiques.

Bruno : No em parlis, no em parlis, que sembla que alguns balls estaven ben “entxufats” i no pel seu rigor o estètica... Sobretot els del foc i els dels barrets, que semblen un ball més!

Martina : Gelós, que no ho veus que tot no podia sortir?? I, a més, era la primera vegada que una idea tan innovadora es tirava endavant... Carca!!! Ja milloraran, que tot no pot sortir rodó a la primera! I el foc fa molta patxoca a la pantalla!! Els dels barrets, què vols que te'n digui, que tothom no té la sort com nosaltres de participar en un ball de festa major, així que fan el que poden per formar part, a la seva manera, de la festa. Encara que l'any passat el que va encendre la carretilla es va lluir...

Bruno : I en plena entrada de gralles, quin insult i quina poca educació per als grallers i tothom que vol viure aquest moment tant emotiu!

Martina : Ja, els de la Comissió de Festes ho tenen ben difícil cada any per intentar planificar i dirigir aquest riu que es desborda com en un dia de pluja intensa. Cada any s'escapa per un altre cantó... Perquè quina història també allò del Llucifer amb els malaurats versos...

Bruno : sí, sí, no s'ha de confondre sàtira popular amb conya familiar... però espero que tot acabi bé i la cosa no arribi a sang i fetge!! Que al final en aquest poble tots som família...

Martina : I a cada família hi ha una cabra esgarriada... Com tu, gitanot!

Bruno : “Valgue'm el sant nom de Déu i l'humil Verge Maria, i el gloriós Sant Bartomeu que n'és patró d'aquesta Vila”!!!

Martina : Què bé! Ja t'ho saps!! A mi m'agradaria ser diablessa i poder-li dir a aquest Llucifer:
“Coratge i valor, Llucifer,
que jo sempre seré ta guia
i de la teva companyia
mai em separaré.
A prop teu sempre estaré
unida com a mestressa,
donant-te lliçons agradables
que jo sóc la diablessa.”

Bruno : Hahaha! I fer-lo anar pel bon camí!! Si tots aquest Lluciferots són iguals, ni un se'n escapa... I això, és el que els fa diferents i autèntics! M'encanten aquests diablots insubmisos!

Martina : ttssshhh!! Que els pares no ens sentin... hahaha, a mi també m'agraden aquests bonics insolents! I ja t'has equivocat! Que l'espardenya blava va a la dreta i la vermella a l'esquerra! Paraula de Jofre Vilà!!

Bruno : Pffff, tota aquesta codificació de vegades m'ofega una mica...I mira que jo sóc d'aquells de fer-ho tot com quan se sentien els carros voltant l'antic Castell o com ho escriuen els estudiosos de la festa! O caixa o faixa!

Martina : Faixa, faixa... T'has fixat que tots els que ballem o participem a la festa portem faixa? I, alhora, si no sabem posar-la amb la força justa, o no podem respirar o se'ns escapa!!

Bruno : Espero que a la nostra Festa Major no la hi posin ni la hi ajustin gaire, no fos cas que l'ofeguem...

Martina : Tot és qüestió d'equilibri entre tradició, espontaneïtat i modernisme!!! No et preocupis que ara amb el Centre d'Interpretació de la Festa potser això s'arregla d'un cop...

Bruno: O s'embolica!! Que ara potser serem Patrimoni immaterial de la Humanitat!! On ficarem tota la gent que vindrà per veure-ho?? Ai, Sant Bartomeu gloriós que caus en cap de setmana...

Martina: I el diumenge no tindrem tants capellans per pregar que tot vagi bé!!! Que ho va dir el Mossèn!! Bruno... et puc dir un secret? Ara que no ens escolta ningú? Com que les noies podem anar a la processó de Sant Bartomeu... Tu creus que em deixarien fer la Moixiganga!!!

Bruno : Martinaaaaaaa!!!!!!!!!

Ja ho veieu, vaig ben avisat... però espero no acabar com els còmics de “L'Alegria que passa”, que van ser expulsats del poble, ni com el Clown que va haver d'allunyar-se  condemnant els habitants a l'ensopiment de la prosa i enduent-se'n l'alegria.

Sigueu indulgents i deixeu-me seguir sent el pallasso entremaliat i busca-raons que riu d'ell mateix i de tothom, i dur a terme la meva missió pregonera de distreure i d'il·lustrar els vilatans: “the show must go on”!!!

Parlàvem de faixa i aquí he volgut estar acompanyat per la del meu pare, un antic geganter. És ella la que d'alguna manera em va introduir a la festa. Quin honor per a un nen portar la faixa d'un geganter sota el braç i acompanyar-lo a primera fila a totes les processons i actes! Anys després, en duria d'altres diferents als diversos balls en què vaig participar. Potser podríem dir que aquesta faixa ha estat el meu fil d'Ariadna i que, gràcies a ella mai m'he allunyat de la festa. Sempre he trobat el camí per tornar-hi any rere any. De tots aquests anys i experiències festamajorenques, sempre guardo el més dolç i, de les companyies, les més entranyables. Quina sort la meva: he crescut entre geganters, bastoners i grallers, he pogut participar a la nostra festa com a ballador, com a portador dels nostres sants o com a simple espectador. I avui en sóc el Pregoner!

Perquè els anys passen i hem de cedir el lloc a aquest jovent entusiasta que puja enèrgic com la saba i que vol participar confirmant el relleu generacional. Com m'agrada veure els nous pastorets saltar, l'esclat dels joves bastoners o veure giravoltar les noietes de les cintes  i els nens dels cercolets.

El més important és que tot això ho fem per honorar els nostres sants patrons Sant Bartomeu i Santa Tecla.

Sant Bartomeu, l'apòstol màrtir predicador de l'Evangeli. Cada agost ens posem la seva pell com una túnica blanca que ens purifica.

Santa Tecla, la verge màrtir que acompanyà Sant Pau en els seus viatges d'Evangelització. Cada setembre la seva mà ens acarona i ens beneeix.

Aquests dos personatges són la principal raó de les nostres festes. Festes que són com una simfonia que s'enlaira al cel (Encendre el canó de llum blanca) i ens fa entrar en comunió.

Són moments on els nostres sentiments són a flor de pell, on la nostra alegria és la més riallera, on la nostra nostàlgia fa rodolar les llàgrimes més dolces: com lladres honestos, ens endinsarem al cementiri obert per deixar tímida i emocionadament unes floretes als amics que ja descansen.

Aquests són moments on les gralles pel carrer Sant Francesc i els morterets a la platja de la Fragata desperten els despistats: Ei! Que la Festa comença!

I és en aquests moments que la cobla dóna vida a les dues sardanes: La processó de Sant Bartomeu i La Festa Major; i on les diferents generacions sitgetanes, unides per les mans i la melodia, ens convertim en cercles místics. La força tel·lúrica ens travessa i s'uneix amb la força celestial. És el moment de la  reflexió, de donar gràcies per ser-hi un any més, el moment per somriure amb complicitat a les persones amigues o conegudes. El moment per pensar en les persones estimades que no han pogut venir o que ens han deixat. El moment on els esperits presents i absents es deixen gronxar amb les notes conegudes, gairebé tatuades a l'ànima. El moment on els gegants travessaran aquests anells donant pas a la trobada entre el poble i el folklore ancestral. I com una olla de fang, esclatarem en infinites espurnes de joia que es consumiran 36 hores després. La festa col·lectiva esdevé individual. Cadascú elegirà el que més li agradi, el lloc on es trobi més bé per participar i viure la festa: un carrer, un balcó, un bar, una plaça... Sol o en companyia... Perquè no hi ha una festa major, n'hi ha tantes com personalitats existeixen. Vet aquí la dificultat de tenir tothom content i alegre!

Voldria compartir amb vosaltres les paraules d'un estimat sitgetà, en Fernando Krahn: “Hay dos alegrías, una que se busca y se asocia con la risa y el pasarlo bien, y la otra, la personal, que podemos o no llevar dentro. Al menos, en mi caso, trato de cultivarla cada día haciendo un trabajo que me gusta, gozando además de la naturaleza y de las cosas simples de la vida, manteniendo una relación relajada con la gente y sentir siempre que detrás de los nubarrones aparecerá el sol”.

A cada Festa Major hi ha borrasques que definitivament seran passatgeres. És el més normal quan diversos punts de vista, vivències i educació es troben en un espai reduït i en un temps condensat com es trobarien vents freds i calents. Escalfem l'alegria i cultivem-la tot regant-la amb aigua, vi, cervesa, cava o llimonada! Gaudim de la gent i plantem els esqueixos de noves amistats!!

Tots aquests anys lluny de la nostra Vila, fan que un s'adoni del temps que passa i com el nostre poble creix i els espais d'intimitat es redueixen. Com els seus habitants envelleixen, creixen i neixen. Com la nostra Festa Major evoluciona i deixa enrere moments més intimistes. L'espai vital va canviant, tot fent via cap una nova realitat més massificada, on nous espais seran necessaris perquè tothom pugui gaudir-la sense ofec.

Per això, avui, un dels llocs més personals és l'Hospital de Sant Joan Baptista o Les Magnòlies. Llocs on encara podem gaudir dels nostres balls i entremesos en un entorn que no ha estat desfigurat. A més, allà els nostres avis i àvies esperen amb candeletes l'alegria dels balls i dels familiars. Esperen veure de nou les coreografies estimades i les abraçades i besades caloroses dels seus. Lloc de memòria i de transmissió. Portar la Festa fins a ells és un tribut de reconeixement, d'amor i d'estimació. Una meravellosa manera de fer realitat les paraules dels evangelis: siguem creients o no, tant se val!! Perquè la Festa Major és compartir!

La nostra Festa és generosa en actes i vivències. Un no pot acabar-se-la perquè amb una mica d'imaginació i amb ganes de sortir del camí, la Festa Major ens dóna unes possibilitats de vida i d'experiències incalculables. Podem participar en l'organització, en els balls, entremesos o imaginari. Podem implicar-nos com espectadors en la Festa, omplir els carrers per veure i aplaudir els balladors que durant dies i amb molta il·lusió han estat assajant, i també, ajudar-los a hidratar-se ja que ens omplen els ulls amb el seu esforç: arribar davant una casa o un establiment on t'acullen amb unes ampolles d'aigua... o un porronet de vi dolç... com és d'agrair!! I com no, anar canviant de lloc per veure les processons i el castell de focs i així aprofitar de totes les perspectives que ens ofereix la nostra Vila.

Perquè tot i estant en temps de crisi, aquesta no ha acabat amb la Festa! Al revés, ha fet que es trobin idees noves per tirar endavant i trobar els diners necessaris per finançar-la, ha fet que molt jovent se senti involucrat i predisposat a ajudar. Aquesta crisis ha funcionat com una injecció  de creativitat i invencions. Quin goig que fan les paradetes de samarretes i polseres dels balls, les innovadores creacions d'utilleria necessària com bosses, penjolls dels artistes sitgetans, i aquests any fins hi tot han fet tattos i apadrinaments!!

Cada any s'intenta que tothom s'identifiqui més a la Festa. Una identificació que ha de passar també, al meu parer, per la coneixença. D'on ve la nostra festa?, què la compon?, quins valors vehicula?, cap on volem portar-la? I com podem fer-ho? Igual que introduïm a poc a poc els nostres infants a la festa, expliquem quins són els comportaments a respectar i les normes a no transgredir. I no només als nostres, sinó als nous sitgetans perquè entenguin i puguin participar d'una manera lúdica i compartida. Potser el nou Centre d'Interpretació de la Festa en serà una eina clara i engrescadora, d'ensenyament i obertura.

I tot això com ho sap aquest home vivint tan lluny?

En gran part i gràcies a les noves tecnologies, l'exiliat viu els preparatius de la festa lluny de casa: retransmissions on line de Radio Maricel, Maricel TV, vídeos “casserus” al You Tube, Tuitter i com no, el Facebook. Diguem que aquest últim és una plataforma virtual e interactiva per on arriba molta informació i punts de vista.

Vaig veure passar un missatge de l'amiga Ajo Monzó que em va copsar: “ És el Facebook el temple digital. Una de les coses que em crida l'atenció del Facebook és el seu aspecte espiritual, sí, sí, espiritual!!... funciona com a plataforma per xerrar amb els vius i els que no ho estan, és curiòs, aquí ens comuniquam amb els nostres estimats desapareguts... de vegades inclòs és com resar... com si el fet de publicar els nostres sentiments més profunds ens ajudés a processar-los... O sigui que tan banal...no és...”

Sobre tot ens arriben notícies dels sitgetans i sitgetanes que treballen durant mesos abans per enllestir i guarnir les nostres Festes: les colles, l'Agrupa, el Prado, el Retiro, la Comissió de Festes... i l'Ajuntament! Aquestes notícies ens serveix als que no podem participar en viu a aquest treball per animar-los i compartir-ho! Les xarxes socials van plenes de missatges i covocatòries, de fotos i vídeos, de comentaris i discrepàncies. Les xarxes socials ens ajuden a difondre i a compartir molta informació. Fer la promoció de la nostra Festa, sobretot a aquelles persones que poden tenir una idea caricatural d'una certa oferta de turisme i d'oci a Sitges.

En fi que actualment és molt més fàcil participar de tota aquesta escudella que va escalfant-se encara que sigui virtualment lluny de casa. Perquè anys enrere l'únic que m'arribava  era l'Eco de Sitges en paper... que ara ja tenim també on line!!!

Vinga, entre nosaltres, per als que esteu esperant “explicarà algun record amb noms i fets??” us diré que tot aquest rebombori d'amistat i de bonhomia entre les  colles que he anat seguint amb el torneig de futbol, m'ha fet pensar molt en la mítica colla d'en Roig: geganters, bastoners i grallers que, entre paelles i conills a la brasa, igual et ballaven un ball, et treien cadires del saló del cinema del Retiro, com et portaven a pes els pals de fusta per fer arribar la llum a la Trinitat. Aquella colla exaltada on les discussions més apassionades es podien gaudir a l'enyorat Texas on en Tòful i la Carmen les seguien enriallats rere la barra, tot treballant. Semblava que anessin a matar-se però era d'estimació i companyonia. L'ambivalència de la festa: el sol i la lluna, la diablessa i l'àngel, el pagà i el cristià, així són les nostres Festes Majors. Tot passa i tot segueix, la transmissió i l'herència.

Cada any compartim aquests moments entre nosaltres i de vegades ens oblidem del que donem als forasters sense mesurar-ne l'impacte. I avui que tinc la paraula, voldria compartir amb vosaltres alguns sentiments de persones i amics estrangers que he anat introduint a la Festa, o d'exiliats com jo de la nostra Vila.

Començaré per les paraules d'una família de tres generacions de descendents d'exiliats sitgetans a França. Per a ells, les Festes Majors de Sant Bartomeu i Santa Tecla són l'herència de la nostra terra i una efervescència d'emocions, records i imatges inoblidables que els envaeix d'alegria.
Per a un amic alemany, aquesta festa l'uneix a la meva família i amics, i l'hi fa pensar en les festes del seu poble, en el desig que senten els que estan fora de casa de tornar, de recordar el temps que passa, el temps de la inconsciència jovenívola i de pensar en els que ja ens han deixat. Per a ell, la Festa Major és la cita de tots els enamorats d'aquest lloc tan particular que és Sitges. Viure aquests moments de festa, de bogeria i d'oblit, i així marxar amb la certesa de tornar.

Un amic francès em deia que la Festa Major li va caure a sobre. Ell no entenia què feia tota la gent amb samarretes personalitzades i barrets de palla fins que una tarda passejant-se pels carrers de la Vila, va començar a sentir calor i soroll. De cop i volta, un diluvi de foc el va sorprendre,i fins i tot, li va fer deixar un tros de pell entre drac, diables i timbalers. Ara entenia per a què servien els barrets i les samarretes... Veient la processó, els balls i el castell de focs, va tornar a trobar a Sitges el nen que anys enrere havia deixat al altre costat dels Pirineus.
I un altre amic diu simple i clarament que la nostra festa és el reflex del treball i de l'alegria de vida que respira la nostra vila.

Per a tots ells, aquest sentiment i aquestes vivències toquen els cinc sentits: el so de la gralla i de les sardanes, l'olor de pólvora, veure ballar els gegants, el gust de la aufàbrega i la pell de gallina.

Es per això que any rere any, com si fos l'últim, m'apropo a vosaltres i a les nostres Festes Majors. Sí, perquè en tenim dues i per gaudir-les i fer-les entre xics i grans. I la de Sant Bartomeu és com el meu Nadal d'agost. Carrego piles i per a un any més!!!

Estic tan orgullós de formar part d'aquesta tribu sitgetana. Si aquesta tribu que té també un crit com el “Desperta ferro!” dels almogàvers: Gloriòs Sant Bartomeu que de Sitges n'és Patró, visca la Festa major!

Així que, estimats vilatans i vilatanes, forasters i forasteres, amics i amigues, família, permeteu-me que us convidi a compartir i a celebrar l'alegria de la festa!
 
Endavant les Festes Majors de Sant Bartomeu i  de Santa Tecla 2014 !!

(Cançó de la Trinca La Festa Major i pomell de focs amb traca)

 

© 2007 Ajuntament de Sitges
Pl. Ajuntament, sn. Tel. 938117600 / Atenció Ciutadana Tel. 010
Última actualització: 20/08/2014