Pregó de Loreto Almirall

Mapa del web

Índex alfabètic

Ets a: Inici > Festa Major de Sitges > El Pregó > Pregó de Loreto Almirall

Pregó de Loreto Almirall

Pregó Pregó de Loreto Almirall 

Bona nit, sitgetans, tots! No sé si us adoneu que esteu asseguts, just sobre els forats que van fer els nostres rebesavis íbers per a guardar el gra,  i ara han esdevingut motiu del nostre nom i lloc per a guardar tresors.

Hi ha qui ens anomena la tribu dels sitgetans, envoltats,  influïts i a voltes manats per tribus veïnes, els Laietans, Vilatranquins, Ribetans, Geltrins....

Si anem destapant les nostres sitges hi trobarem llegendes, poesia, històries,
alegries i tristors.
Artistes, llum i foscor.
Música, festa i dol.

Com que m'agrada molt explicar romanços, anem a destapar la sitja  dels contes i llegendes,  per donar una ullada què hi pintaven els pregoners en altres èpoques.
 
Ens trobem que en aquell temps que  les bèsties parlaven, els arbres cantaven, les pedres caminaven i les persones callaven...
Que hi ha havia  un pregoner  pels carrers del poble tot  anunciant:

Per ordre del Senyor  Ministre us faig saber:
“Noies boniques i fadrines, veniu a la festa, que el Rei es vol casar....”

O un sastret afamat pregonava, tot defensant la seva llesca de pa i mel :
“Guaiteu n'he mort set d'un sol cop,  pareu compte quin  Sastre tan valent que sóc.

O sinó el pregó de la veu del poble que fa saber a tothom :
 “  A can Jaumet de l'Estanyet han tingut el nen més bonic que ja mai s'hagi vist.
Les fades conten que s'arribarà a casar amb la filla del Rei!

Sant Bartomeu ens en guard dels pregons populars, doncs la pobre criatura se les va heure amb el dimoni per arrencar-li tres pèls de la seva barba....

I al segle XXI?    També en tenim  de contalles i llegendes que hi surten pregoners.
Atenció rondalla va, mentida explico:

Vet aquí que en aquest temps
dels set financers,
que tres son lladres
i quatre usurers

Hi ha  uns poblets molt repetitets i reboniquets , a la  vora d'un gran riu, envoltats per uns quants  dracs ferotges.
Els tenen ben engabiats,  perque,  tot i que fan molta por, sembla ser que són imprescindibles per a viure  com vivim.
No ho digueu a ningú, però per allà baix al Japó,  aquest any se n'ha deslligat un i segons sembla ni Sant Jordi  ha pogut matar l'aranya.

Com que per defensar-se'n,  l'única depurada tàctica és la de fugir, han decidit d'utilitzar el sistema “pregoner automàtic”

Han instal.lat altaveus per tots els racons més recondits del poble i els cuiden curosament com si fossin éssers vius.

Perquè el personal estigui entretingut,  pregonen diàriament la vida quotidiana.

Sempre s'alerta amb música, per captar l'atenció de l'oient:

Si toca l'Emigrant:  va de morts,
L'Empordà: coses de  vius,  Edictes llaunes de l'ajuntament o que  el metge només visitarà els dimarts i  dijous perquè  ha d'anar plantar cols i patatates per arrodonir el   pressupost.
Si s'engega amb La santa Espina:  ha arribat la furgoneta del peix, o salaons.

Em  temo que el personal veí  de tals feres fogueres coneixen sobradament els primers compasos de la  tocata i fuga de Bach en Re menor, BWV 565.
Diuen les males llengües que està  enregistrada al botó que diu PENTA ( Pla Emergència Nuclear Tarragona  o a l'atre que diu SECTA.....un regalet de part d'Arquímia de Flix ….
Però a tot arreu passa això?  No i ara!

Hi ha una altre poblet  no tant repetitet  però molt reboniquet,

(que també tenia  el seu “carrillon” sonor: Al.leluia de Haendel per pasqua, Sardana Joventut per l'estiu,  llarg de Haendel que ens acompanyava els vespres  d'hivern)
 
Suposem que  si arribés el cas que s'escapin les feres ferotges no tant llunyanes del SECTA - PENTA en sentir els espetecs es miraran astorats el rellotge i el calendari:
-Ai caram! Que li ha agafat a l'Isidret, tirant el morterets! Si no és dia ni hora!

Perquè  el nostre veritable pregó, aquell que se sent per tot el poble, són els morterets, les campanes, i les sardanes. Tot a l'hora!

S'apreten botons d'alegria, per mans plenes de tendresa.
S'estiren cordes, per mans i braços forçuts, plens de traça i ritme.

De lluny s'escolta el retruny, impacient, del nostre drac, incapaç d'esdevenir un mal veí.
I al Cap de la Vila,  amb la marinada brillant per la seva absència, les pells es posen de gallina ballant i escoltant les nostres estimades Sardanes del Mestre Enric Morera i del nostre entranyable compositor Antoni Català.

El que estic fent ara, els entesos, el costum, les formes en diuen Pregó.
Ho sento. no ho acabo de veure-ho clar. Crec que el que estic fent és ensenyar-vos un got ple d'aigua fresca  amb uns quants glaçons dringant, quan hom té molta set, i dir-vos:
De moment, de la Festa Major, de la boca al nas, no en tastaràs pas.... Encara falten tres dies.

Em sembla que m'he embalat i ja he començat a destapar la sitja que hi diu Festa Major.  
Sense més embuts destapem-la que ja toca.

Encara que feu aquest posat de sitgetans de pro, com la gitana Fragata, que totes les coses les fa amb mesura i raó. I és allò que els antics deien que era el terme mig virtuós... quan arriba la Festa Major els sitgetans perdem  el terme mig, la mesura i la virtut.

Les prèvies,  acostumen a ser acalorades: reunions complicades,  més plenes d'inteligència emocional que racional. 

Assatjos discutits:
però que no ho veus que la cinta s'entortolliga?
Vaja quina trenilla! Sembla un bunyol!
Qué maca! I ara qui ho desfà?  Serà patosa?
Tira la cinta  enrera( ara la del cassette )  que tornarem a fer la trena!  :na, na, na, na

Els Castells ja fa mesos que suen la cansalada quan els altres destapen la caixa dels trons.
Aquests sí que tenen virtut, mesura i raó  perquè els nusos i bunyols, (quan n'hi ha) són de peus, cames, culs i braços.
Que complexe és un castell: No hi sobra ningú: ni hàbils ni patosos, ni prims ni grossos, ni petits ni grans.

Durant molts anys la gent del poble foradat  els agradaven els castells, però els temien.
De les notícies més reculades ens trobem els Xiquets de Valls l'any 1884, i sembla ser que van venir 9 vegades més.
Els Nens del Vendrell, van estar 11 vegades entre nosaltres des del 1929
Els castellers de Vilafranca, ens van alegrar la Festa l'any 1957.

Bé,  tot això va canviar   a la Festa Major del 1971
Una colla d'atrevits i una mica sapastres,  comandats per un que conec bé, van començar l'aventura castellera,  sota l'ombra allargada  dels castellers de Vilafranca.

Quina sort poder viure tant de prop la il.lusió,  l'empenta contra tota dificultat, l'entrega, només esperant a canvi, la superació.
Al Concurs de Tarragona 1972 van esdevenir Colla Revelació.
Imagineu-vos l'ensurt  de les colles de més enllà del Foix.
Podia sortir res de bo  de les terres frívoles de vora mar?

Doncs,  si es descuiden els dels terres del sud, va resultar que al  mateix temps  tot Catalunya va esclatar de fervor Casteller i sembla ser que encara dura.
Poc ens podíem pensar la quantitat i qualitat de castells i colles castelleres que hem tingut la sort de veure, disfrutar i deixeu-m'ho dir fluixet:  patir.

Tot té el seu cicle i Els Castellers de Sitges van quedar el que ara en diem en suspens....
Fins que l'any 1993 es forma la segona colla local, La Colla Jove de Sitges, que aquest any ha fet la majoria d'edat .
Aquesta colla ens ha regalat un magnífic 4 de 8 en la seva Jove història.
Pit i amunt castellers de la Jove!  Bons assajos i bona actuació el dia 23 d'agost, i a la exhibició castellera del dia 28

Altres tant o més soferts i disciplinats a l'hora de preparar la Festa Major són els  grallers. Felicitats, pels quaranta anyets d'Escola de grallers!
Quina voluntat i afició! Ells no es poden permetre el luxe de descansar, pràcticament en tot l'any.
Ho mostra la qualitat del so del toc de matinades que ens humiteja els ulls, quan els sentim carrer  S. Francesc amunt ….

Ens fem càrrrec, idea, de les hores de treball?  La repetició i insistència d' aquella tonada  que no acaba de sortir.  Del compàs que es resisteix...
Preparar la peça del cap de la Vila?

Si hom s'acosta pels vols de les Pruelles, qualsevol tarda d'estiu, els sentireu. Bé, ara no tant que ja tenen local.  Els enyoro una mica.
Feien companyia, amb les seves repeticions de compassos i temps, que hom distretament  els anava talarejant fins que se t'acabava la paciència  i tot parlant sola deies per sota veu: Carallot que això no sona així, sona aixà...

Timbalers, escampats pels espigons, zones comercials, boscos i vinyes....

Sitges,  s'omple de sons, de sorolls, de cops de bastó,  d'espetecs de basetja, de tonades cantades...
Podríem dir-ne sorolls pregons? que ens alerten, preparen,  pels dos esdeveniments : Festa Major i.... Sta Tecla de la qual  els nostres ancestres van deixar molt clar que S. Bartomeu  n'era  el  seu Co-Patró.

Però tothom fa soroll? No us ho pensessiu pas.

Hi ha unes fades amagades
en un clos del castell,
que treballen nit i dia
teixint i desteixint
cabdells.

Barrets plens de flors.
Faldilles voleiadores
Capes  i mantells gegantins
que les mantenen
en vetlla moltes hores.

Per tota aquesta colla de modistes trafegueres, bellugoses i feineres, que no reposen durant l'any.  Una felicitació de part de tot el poble.
Esteu dins la sitja dels tresors amagats.

Però no sou soles també us acompanyen  les micro-comissions de Festes- domèstiques, amb les seves presidentes al davant.

Des de quinze dies previs s'organitza la tramoia casolana: Menús,  Purificacions rituals (entenguis fer dissabte general)  suades planxadores, recosides d'última hora,  bugades blanquejadores,  congeladors atapeïts.
Tot amb la ferma voluntat de no renunciar, peti qui peti, al dinar de Festa major.

Aquella taula plena de forasters, admirats de la nostra capacitat de Festa ( Com ens agrada exhibir la millor cara del nostre sitgetanisme) aquí està la gràcia..

D'adolescents comatosos, aquí està la desgràcia. ( Alerta, no us desanimeu  presidents i presidentes de les Micro-Comissions perque tard o d'hora sucumbeixen a esdevenir humans domesticats.)

I també en aquesta taula retornen els éssers més estimats que no comparteixen vianda però si vida entre nosaltres. A cada llar tenim els nostres.
Perdoneu el personalisme però ara vull fer esment dels avis i  oncles Baqués.

Doncs d' on  us penseu que ve tanta afició gegantera? Tantes ganes de dança? Tant de suport i caliu als Castells i Castellers de la nostra família?

“Jo et portaré a la Ribera
i et pujaré al Baluard
per la Vall i el Cau-Ferrat;
al tornar després enrera
agafarem la fiambrera
per dinar a Terramar.
 
Deien uns petits Cercolets l'any 1931.
Vers que va ser recitat pràcticament cada any, a taula

Era la gran fòrmula druïdíca per  relativitzar els esdeveniments, tràgics o festius, viscuts dins les Festes  Majors  de la seva vida,  però que no havien aconseguit malmetre la joia  ni el coratge que uneix el nostre poble per tirar endavant.

Anem a destapar la sitja de les lletres, fulls, papers, i lletra ferits.
Alerta que és tant plena que no tapa!

La sitja grossa ja ha complert 75 anys, acumulant saviesa, enhorabona Biblioteca Santiago Rusiñol!

Valga'm S. Lli  ( És el del dia després com que va ser papa segur que era saberut) ,  la de rius de tinta, hores de treball i investigació  que s'acosten a la mesura de l'eternitat.
Curiositat infinita, digna de la tafaneria sitgetana que s'ha esmerçat per explicar, documentar, recordar, imaginar, poetitzar  les nostres Festes Majors: gran i petita.

Ei¡ Gràcies a tots aquests saberuts de la prosa i poesia perquè sinó... pobreta de mi

Atenció que desplego  El Patriarca de tota aquesta “patum”: L'Eco de Sitges!
125 anys d'història per parlar, articular, anunciar, poetitzar i pregonar setmanalment   sense trompetes, sense fer renou, fets i desfets d'aquesta tribu tant particular.

Un fort aplaudiment per la merescuda Creu de Sant Jordi que us han concedit aquest any.
Solers de quatre generacions,  una forta  i emocionada abraçada de part d'aquesta veu manada pel poble.

Al llarg i ample de les investigacions  “Festamajorenques” publicades ens trobem que el “corpus” bàsic d'informació ha estat l'Eco.
Permeteu-me que repeteixi algunes  transcripcions.

Santa Tecla  durant molts anys era una Festa just celebrada amb funcions religioses i alguna processó curta. ”por resultar en la época de trasiego del vino”

Que la Festa Major petita anava pel mal borràs,  també l'Eco ens en fa cinc cèntims amb una descripció, de Cinema Terrorífic, dels gegants moros antics:
“ No es sólo el jigante el condenado a sufrir en cada una de sus memorables salidas sendos tumbos que repercuten en su maltratado rostro, tambien la jiganta ha sufrido tan serio revolcón que ha quedado sin ojos y con marcadas huellas de no haber merecido a sus furiosos contrarios la consideración debida a su calidad de Pubilla”
Eco de Sitges Nº 329 (24 setembre 1892)

Lany 1891 s'esmenta per primera vegada  la participació de criatures per Sta Tecla :
” En quanto a diversiones sólo podemos mencionar un Ball de Bastons en miniatura.”Eco 285 (27 de setembre)
Poc s'ho pensaven fa 120 anys que les miniatures es multipliquessin  de tal manera que Sta Tecla ja no és la Festa Major petita sinó la Festa Major dels petits.

La dèria de fer gegants i dracs  petits per part dels nens i nenes del poble és reculada,.
Tenim documentació gràfica  i noms d'artistes, que van fer uns gegantons  i un draguet que fan prou patxoca de l'any 1942 i al  48.

Al carrer  Hospital, quan semblava un carrer del Far West, sense asfaltar, amb un sol de justicia de finals d'agost principis de setembre. En Capdet petit i una tropa de veïns, alguns tot just havien deixat els bolquers, s'encaminaven, molt decidits,  cap els jardins de l'Hospital per obsequiar a la gent gran amb els seus dracs i gegants surrealistes. La festa no va acabar del tot bé, doncs va sortir Donya Soledad i els va engegar, sense trons, però amb un bastó enlaire que no admetia cap mena d'equívoc .
 
El personal no es va desanimar, podríem dir que es va indignar i  fent ús de les tres R: Reduir, Reciclar i Reutilitzar  tant de moda ara, però llei de sobrevivència durant molts anys,  amb l'ajuda dels grans, es van fabricar uns gegants.
El bastiment eren les torres de petroli d'una carrossa de Carnaval que ironitzava la crisi de l'or negre del moment. Beneïda i enyorada ironia, on ets per carnaval?

Millora: ja no calia estar immòbil dins de l'artefacte perquè no es clavessin els claus a la pell.
I en la nit dels temps dels finals 70,  van  jugar a la “Festa Major”,   improvisant  una matinal, acompanyats per la música d'una banda  militar i “els pajaritos” que portava l'avi dins d'un ràdio casette,  juntament amb gegants dels vailets de Can Sella,  i  veïnat vari, van desfilar orgullosament pel Cap de la Vila, carrer Major, tot plantant-se  davant de l'Ajuntament, seriosos i amb cara d'oca.
Una mica rupestre, però amb un format i organització admirables.
 
El somni esdevingué realitat en les matinals infantils a partir de l'any 1980.
La Comissió de Festes del moment, va ser capaç de captar la il.lusió i ganes de Festa dels nostres infants i simplement van afegir les eines que les criatures no tenien:  música.
 
L'Agrupació  i en Capdet van ser clau perque no tot quedés en gegants, diables i dracs.
I ara.....

Que Sta Tecla  protegeixi els infants
de la sobre protrecció dels grans.

Sortim de les sitges i enlairem els cors buscant el nostre raconet íntim de gaudi Festiu:
Al bat del sol de les dues, arrapenjats a la barana del Baluard, o en el mirador incomparable de Can Quildo,   tot escoltant el so de les campanes, barrejat amb els morterets.

Els nervis dels balls per la sortida de les dues, arreglant i polint apressuradament la posició dels mocadors i les lligades dels picarols.

La llum de trenc  d'alba de les quatre de la matinada (Hora Universal, segons el Calendari del Pagès) passant pel Baluard Miquel Utrillo, tot ballant el ball de faixes.

L'Ofici de  Festa Major, seguit des del racó dels que arribem a “Missesdites”(les escaletes de l'altar de la Mare de Déu de Montserrat) i que la marinada acompanya caritativament.

El racó de la palmera. 
Ai! La nostra palmera: paràbola de vida, adaptant-se als set vents tot  desitjant l'eternitat. 

Allà sota, fent equilibris enmig de les motos,  a la sortida d'Ofici, disfrutar dels gegants ballant amb solemne elegància al so de la banda de música i enternir-se amb la fragilitat innocent de l'angelet dels cercolets.

Sestejar al cafè concert.
 
Contemplar les panderetes com dancen, sense defallir, al llarg del passeig, deixant sense alè el pobre músic del sacs de gemecs.

Tocar les campanes, sense parar, des que Sant Bartomeu gira el carrer Nou fins que entra a la Parròquia enmig de fum, molt de fum, i estrèpit de coets i xiuladisses que, segur allunyen els mals esperits.

Escoltar el so llunyà de la cobla acompanyada de la remor del mar.
Omplir-se els ulls del color blanc, signe de pau,  i mediterrània.

Intuir l'olor dels pocs ciris que acompanyen el Sant de prop.
Però saber que mai S. Bartomeu s'havia sentit tant  ben envoltat  per autèntics sitgetans, homes i dones,  que no enganyen.

Tot aixó  compartit per gent tan nostrada i forasters  acollits i benvinguts.

En recordança de Festes Majors antigues, porto aquests clavells.
L'any 1951,  quan una bona colla de vailets i mosses vàrem aterrissar a l'aventura de la vida...el dol encara rosegava.

La  Comissió de Festes del moment va voler donar un cop d'elegància i ànims, desfilant en pes a les dues processons.
Van causar sensació, lluint al trau de l'americana un clavell vermell a la processó cívica i l'endemà un de blanc  a la Processó de Sant Bartomeu.

Gest que cal valorar,
doncs els temps difícils no ens han d'arronsar

Ara toca guanyar-me el sou, cal pregonar les novetats:

Demà, dia 21serà una mica “loquilàndia” per qui vulgui complimentar tots els  esdeveniments:

Sant Bartomeu no haurà de caminar gaire, doncs la imatge romandrà exposada allà davant mateix, des del matí fins a l'hora de la Processó Cívica.

Els cabeçuts  en tenen un de nou a la colla.  A partir de les 12 del migdia  des del passeig, fins al , tatxin tatxan, l'ABPS i en Robi us faran les presentacions.
Per a més informació us remeto a la família Suàrez.

A Cal Stämpfli, a dos quarts de set de la tarda, l'Alba, també amb vocació de pregonera, ens vol explicar la història local a través dels versos del Ball de diables.

Que Sant Bartomeu ens sigui propici!

A tres quarts de vuit, aquí en aquesta plaça, presentació del drac.
Què li passa al drac?
Segons sembla ser que el drac ha passat per la clínica d'estètica del Dr. Pep. 
Ja tenim servida la polèmica pel dinar de la Festa.
Com el terme mig no hi serà, les discutides aniran des de la sublimitat de l'obra fins els que el volen tornar a embarcar, tal com va arribar perquè torni als averns pregons infernals.

Però el drac, tirant foc pels queixals, que tal com va definir una nena de set anys:
” El foc del drac és foc natural, perque surt d'un drac i ningú ho fica” saltarà, brincarà i petarà com un jovenet de 89 anys.

A les nou del vespre:
Tenim els Manel a l'auditori de l'Hotel Melià.

I per que ningú tingui excusa de no assistència,  a les onze de la nit  aquí, darrera meu, a Ca la Tecla.... ja m'enteneu

“Déu un siti et guarda
prop el seu paradís celestial.
I un bell indret, costaner
i arraulit sitgetà
us tindrà en mig altar”

Fragment el Retaule de S. Bartomeu representat pel grup “Gent de Teatre de Sitges.

Bé superada la jornada del dia 21

Dia 22, dilluns:
La gent jove i marxosa de l'Ateneu ens conviden a un VERMUT DE FESTA MAJOR!
A la una del migdia a la Plaça dels Castellers!

Els gegants moros es posen les millors gales de festa davant de tothom!
Ui, qui rubor veure'ls amb calçotets i samarreta!
Canallla, si els voleu espiar seran a dos quarts de set de la tarda  davant del seu Palau.

I ja que hi serem a prop donem un cop de mà a la Jove que fan l'Assaig Gros.

Com que el públic sitgetà és molt divers a la mateixa hora a l'Hort de can Falç el Retrio ens delectarà amb tonades  de la nostra Festa,  utilitzant uns instruments no usuals.

Si encara ens queda alè a dos quarts d'onze de la nit.....

Som-hi a buscar la bandera!
Animeu-vos a venir a cantar els goig de S. Bartomeu. Que qui canta els seus mals espanta. Són una mica enrevesats,  però la constància, repartiment de lletra i solfa i la bona voluntat... a vegades fan miracles.

Sobretot el miracle vindrà de la sindriada que ens obsequiarà generosament la Comissió  de la Festa Major i per acabar-ho d'arrodonir la Vella Dixieland al passeig.....

Després d'aquestes prèvies arriba el 23 i 24 i ja podrem reposar.

La petita novetat serà que L'Ofici començarà mitja hora abans, a les 10,30.
Sembla ser que Missa + Sortida d'Ofici = Concert Vemut espifiat.

I jo penso.....  ara que ningú em sent..... i per qué no es retalla una mica la mataballs  de la nit fosca post castell de focs i  matinal?
Per què hem de fer el besmanos a les relíquies, gota  d'aigua que va fer vessar el vas de la trencadissa que els cristians  encara arrosseguem?

Tot el demés ja ho sabeu de memòria  
i als qui ens falli tal història
tot ho tenim escripturat.

Pengeu a la nevera el programa
l'esquifit, no l'encarpetat,
Per repassar, i no oblidar
cap dels actes que ens agrada.

Gaudint d'aquest moment únic com a sitgetana,  deixeu-me manifestar el més profund agraïment a tota la gent que se sent d'aquest poble i als qui ara us toca representar.
També vull fer esment del grupuscle d'irreductibles que tenen al.lèrgia al furor col.lectiu Festamajorenc, però tot fent gala d'una sólida temperança aguanten carros i carretes, insinuant somriures de tolerància compassiva.
Gràcies per equilibrar tal desori.

Mai tant ben acompanyada enmig de tres  pendonistes de pro.

La companya i  estimada  Elena  Ferret, ànima de color de mar,  dona que ha estat  al servei de tots nosaltres durant vuit anys com a regidora i “alma mater” del Retiro.( Per cert que enguany també celebren el 140  aniversari feliç!

L' Isidre Pañella, que viu a la casa que tanca plaça.  Tots  el coneixeu pel seu historial de soroll, foc i fum, però potser no tants sabeu  la seva habilitat de “toca campanes” que amb simbiosi perfecte amb d'altres idems   assoleixen gairebé la perfecció en el toc de festa de les dues del migdia.

A l darrera el  convidat de pedra,  Dr Robert, que va tenir l'honor de dur el penó l'any 1899, home molt estimat pel poble.
Ell, molt conscient que sense música no hi ha festa, va agrair aquest honor obsequiant el poble i a les seves autoritats amb la música de  quatre bandes.

I...Valga'm el Sant Nom de Déu
I l'humil Verge Maria
gloriós Sant Bartomeu
que és patró d'aquesta vila
Visca la Festa Major!

Música

Pregó de la Festa Major 2011 

© 2007 Ajuntament de Sitges
Pl. Ajuntament, sn. Tel. 938117600 / Atenció Ciutadana Tel. 010
Última actualització: 23/08/2011