Pregó de Miquel Marzal

Mapa del web

Índex alfabètic

Ets a: Inici > Festa Major de Sitges > El Pregó > Pregó de Miquel Marzal

Pregó de Miquel Marzal

(Transcripció del pregó de la Festa Major 2012 de Miquel Marzal)


Lectura del Pregó de Festa MajorIl·lustríssim Senyor Batlle, regidors i regidores, senyor Rector de la parròquia, senyor president i membres de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla, senyors pendonista i cordonistes de Sant Bartomeu, senyores pendonista i cordonistes de Santa Tecla, benvolguts vilatans i vilatanes,

Moltes gràcies a tothom per haver vingut a compartir tots junts aquest acte que significa el tret de sortida oficial a la nostra Festa Major. Faig extensiu aquest agraïment als oients de Ràdio Maricel que ens escolten en aquest moment, molts dels quals, segurament, haurien preferit poder-ho fer in situ.

Vull donar les gràcies, també, a la Comissió presidida per Rafel Font per haver-me fet aquest regal enverinat, amb la complicitat de la Marta i el mateix dia del meu quarantè aniversari. Des d'aleshores visc en un estat d'alegria permanent. Fer el pregó de la Festa Major és una gran responsabilitat. A la vegada, però, és una de les coses més boniques que un sitgetà o una sitgetana poden fer pel seu poble.

No em vull oblidar d'aquelles persones que considero els meus referents i a les quals he d'agrair el seu mestratge, mercès al qual avui sóc en aquesta tarima: en Miquel i la Loli (els meus pares), que em van transmetre l'amor per la festa com si fos un més de la família (amb tot el que això implica); en Joan Josep Rocha i en Blai Fontanals i Argenter, dels qui he aprés a investigar amb seny i rigor; en Jofre Vilà, de qui he aprés a investigar, també, amb un punt de rauxa; i en Josep Maria Vadell i Roca, de qui he aprés a prendre distància i a analitzar la Festa Major des de diferents punts de vista.

Crec que m'he de presentar. Més que res per a justificar la decisió de la comissió. A més a més, qui no em coneix es preguntarà segurament, qui és aquesta persona que fa el pregó?

Doncs bé, quan jo era petit el drac em feia por; més que por, li tenia pànic. Només de veure'l corria barberia endins fins amagar-me al galliner del pati de casa on sabia que no hi podia arribar. De més gran, igual que els nens i les nenes de la meva edat vaig participar a la Matinal infantil. Primer duent un cabeçut, després portant el drac dels “Bigís”, dels “Bigís” del carrer de sant Damià, també vaig fer de diable i, més tard, vaig sortir amb els gegants de l'Esteve Ferré, on vaig coincidir amb una persona que avui és a la primera línia de la política local.

Amb poc més de 10 anys vaig entrar de timbaler a la Vella del Ball de diables, amb una catèrvola de nens, molts dels quals encara avui estan vinculats a la Festa Major. D'adolescent em va fitxar la colla del Drac i més endavant em vaig fer casteller de la Jove, on vaig tenir l'honor de participar en la primera exhibició de la colla, a les Cases Noves, i de fer de primeres mans d'en Juli Selma, qui va acabar fitxant pels Castellers de Vilafranca.

Paral•lelament a tot això, vaig formar part de diferents juntes directives de l'Agrupació de Balls Populars -l'Agrupa que diuen ara- on vaig coincidir amb uns excel·lents companys i companyes i on vàrem treballar de valent a favor d'uns conceptes de la Festa Major i de la cultura sitgetanes prou vàlids encara. Fa 18 anys, el 1994, vaig penjar les espardenyes i deixà lliure el meu lloc per a què a una altra persona pogués gaudir de la Festa Major tant o més com jo ho havia fet fins aleshores.

De llavors ençà, em dedico a viure la festa com a espectador i de la forma més intensa possible, col·laborant en tot allò que se'm demana, i puc fer, i fent investigació sobre el que més m'apassiona de la Festa Major: la seva geografia humana. Com a investigador sobre temes que hi estan relacionats estic en excedència. La darrera hipòtesi de treball que he mirat de corroborar és que mitjançant les gotes de cera que queden al terra es pot arribar a saber de quin quadre de la Moixiganga es tracta. Al cap de poca estona d'estar badant davant d'un galimaties de gotes de cera, em vaig adonar de què havia de descansar una temporada.

Abans d'entrar en matèria i per a acomplir amb l'ortodòxia del què ha estat tradicionalment pregonar la Festa Major, us animo a participar en tots els actes que conformen el programa. N'hi ha per a tots els gustos (culturals, esportius, folklòrics, gastronòmics, infantils, musicals i socials) i estan repartits en diferents hores del dia. Feu-ho, de debò, no hi ha una festa més completa que aquesta.

En aquest pregó no parlaré de la crisi econòmica que estem patint, ni de com afecta l'organització de la Festa Major. No ho faré per tres motius:

Primer: perquè no tinc prou dades objectives i, per tant, no puc articular un discurs basat en informacions subjectives, rumors, comentaris o en diferents versions d'un mateix fet sovint contradictòries.

El pregó no és el moment de fer-ho. Aquest és el segon motiu. Si entenem aquest acte com el que marca el començament oficial de la Festa Major, millor que aquest inici sigui il·lusionant, entusiasta i que us animi a participar i a gaudir de la festa.

El tercer i últim motiu, per a mi és el més important. No parlaré de com la crisi econòmica afecta l'organització de la Festa Major perquè aquesta festa ha superat anteriorment moltes vicissituds durant els més quatre segles de la seva història. N'ha passat de sanitàries, de bèl·liques, de polítiques, d'humanitàries i d'indentitàries. Hi han hagut epidèmies de còlera que els anys 1854 i 1885 van obligar a no celebrar-la. Igual succeí amb les guerres carlines els anys 1873 i 1874, la de Cuba el 1898 i la guerra civil del període 1936-1939. L'activitat política també ha alterat l'organització de la Festa Major, com ara els fets de la Setmana tràgica el 1909 i la supressió de les processons religioses durant el període 1932-1934. El mateix ha passat en moments de gran precarietat econòmica i social; tenim com a mostra els primers anys del Franquisme. En darrer terme, la Festa Major també ha patit crisis com a festa. D'això, en tenim dos exemples: un, és la manca de relleu generacional a la participació en els balls que es va viure durant els anys 60 del segle passat i, l'altre, és la convulsa situació a què estava sotmesa la festa a mitjans de la dècada dels anys 70, circumstància que va provocar que un col·lectiu de persones vinculades a ella fundés l'Agrupació de Balls Populars l'any 1978.

Així doncs, malgrat epidèmies, guerres, polítiques i penúries la Festa Major ha arribat fins a l'actualitat. Gràcies a l'esforç que els nostres antecessors van fer per a mantenir-la, avui encara la podem celebrar.

Ara ens toca a nosaltres. Hem d'assumir aquesta responsabilitat. A pesar de la crisi econòmica molt dura que estem patint, celebrem la Festa Major en la mesura de les nostres possibilitats, reafirmant la nostra condició de sitgetans i amb la mateixa il·lusió que quan érem petits i la realitat ens era aliena. És igual que no sigui tant lluïda, que no hi hagi tants actes, l'hem de conservar viva. Les generacions futures ens ho agrairan, ja què gràcies al nostre esforç en aquests temps tant difícils, podran continuar gaudint de la Festa Major.

Durant els propers dies, doncs, sortiu al carrer i viviu intensament la Festa Major amb la virtut natural i la capacitat d'obrar que ens dóna l'energia. Fem-ho tothom. Essent presents i participant en la festa reafirmarem la nostra identitat com a poble. Tant se val la manera: formant part d'un ball, fent d'espectador, duent l'organització, tocant la gralla o el timbal, essent de la cobla o de la banda, portant el tabernacle de sant Bartomeu o acompanyant el pendonista a la processó.

Aquesta energia, però, l'hem de canalitzar bé. Com a pregoner d'enguany us encoratjo a fer-ho amb responsabilitat, sitgetanisme, civisme i sensibilitat.

La resolució de 5 de juny de 1991, per la qual es declara festa tradicional d'interès nacional la Festa Major de Sant Bartomeu, de Sitges diu: «La singularitat de la [Festa Major] rau en la participació activa dels nombrosos balls i entremesos tradicionals, els quals palesen el gran arrelament sociocultural d'aquesta celebració i obtenen l'admiració popular de gent de procedència molt diversa que acudeixen a Sitges per tal d'assistir a aquesta festa que, com tantes altres, troba el seu fonament en la devoció religiosa al sant patró.» (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del 26 de juny de 1991).

Haver arribat fins a aquesta resolució significa que la nostra Festa Major és especial. Una declaració d'aquesta magnitud és el reconeixement a un poble que s'implica en la seva Festa Major i continua mantenint les seves essències durant molts segles.

De les vint-i-set festes tradicionals d'interès nacional que hi ha actualment al país, només vuit són festes majors, i d'aquestes vuit, quatre ho són de municipis de la Catalunya nova (Reus, Tarragona, Vilafranca del Penedès i Sitges). Una capital de província i dues de comarca. De tots, Sitges és el municipi més petit amb una Festa Major declarada tradicional i d'interès nacional.

Això ja és suficient per a què sortim al carrer i visquem la Festa Major intensament, canalitzant les nostres energies amb responsabilitat. Tothom; el poble i les seves institucions i associacions som responsables de la nostra Festa Major i tenim el deure cívic de fer aquest exercici de responsabilitat, essent conscients, a més a més, de què allò que tenim entre mans és important, transcendeix el nostre municipi i és un referent cultural al país.

El text de la resolució que abans us he llegit destaca especialment de la nostra Festa Major l'arrelament sociocultural i el fonament en la devoció religiosa al sant patró. D'això, en tenim una bona mostra en els dos actes del programa que són el “pal de paller” de la festa. Aquests actes són el solemne Ofici concelebrat i la processó en honor del patró sant Bartomeu. Són el “pal de paller” perquè és allà on recordem i renovem cada any el seu patronatge.

En el primer, un gran nombre de persones omple l'església, arranjada i il·luminada amb un to de solemnitat, per a dur a terme aquesta renovació participant de l'Eucaristia, venerant la relíquia de l'apòstol i cantant els goigs en honor seu. En el segon acte, el tabernacle que du la imatge de sant Bartomeu és dut en una processó religiosa, on el poble, representat per les autoritats i els balls populars, l'acompanya com a reconeixement d'aquest patronatge.

Participar en la Festa Major amb responsabilitat vol dir mantenir una actitud de compromís amb la importància que té la festa. No n'hi ha prou, però. Com us deia abans, hem de canalitzar les nostres energies, també, amb sitgetanisme, civisme i sensibilitat. Que la Festa Major vagi més enllà de Sitges és important. Però no hem de perdre de vista que és nostra i, per tant, l'hem de viure amb sitgetanisme. Si ho fem tenint present aquest esperit, la mantindrem viva molts anys.

Festa Major; aquest sintagma nominal tant bàsic ens transmet una força semàntica de gran intensitat, a la qual no li calen més complements per a identificar-nos com a poble. Festa Major. A més a més, en utilitzar-lo, tant se val el context, ens condueix a l'exaltació de tota mena de sentiments. I encara més, aquesta festa integra i cohesiona; ho fa socialment, ja que ens uneix com a veïns; i temporalment, ja que vincula les diferents generacions de persones.
La Festa Major ens ultrapassa com a individus i, per això, sentim la necessitat de transmetre la seva vivència.
 
Transmetre-la als infants, als qui han escollit Sitges per a fixar la seva residència i als forasters que ens visiten ocasionalment. Ens ho il·lustren moltes fotografies velles, on hi ha retratats infants amb el rostre orgullós al costat dels balls. Aquests infants després van ser pares i mares i els seus fills i filles van fer el mateix, mantenint un rostre orgullós, i després ho feren els néts i les nétes. I els fills d'aquests néts fan ara el mateix que els seus avantpassats. Jo mateix ho veig en els meus fills. Diferents generacions repeteixen un mateix ritual.

De la càrrega de sitgetanisme que comporta la Festa Major en tenim dos exemples ben clars: d'una banda, hi ha dos actes antagònics entre si: l'entrada de grallers, on el “jo sitgetà” i el sentiment de pertinença a la vila i a la festa són a flor de pell; i el castell de focs artificials i la baixada dels balls populars per les escales de la Punta, on obrim de bat a bat les portes de Sitges a tothom que vulgui compartir amb nosaltres aquests incomparables espectacles de pirotècnia i folklore.

Faig aquí un incís, una reivindicació: l'entrada de grallers. Encara som a temps de salvar-la. Ajuntament, comissió, tots nosaltres; fem pedagogia! Expliquem que significa realment aquest acte, especialment als més joves. Una bona manera de començar a fer-ho ha estat recuperar les següents paraules pel que representa la seva expressió: «entrada de grallers, sortint del carrer de sant Francesc, fins al Cap de la Vila, on faran una tocada en honor als fundadors de la Festa Major». Aquest text va sortir per darrer cop al programa d'actes el 2001, fa 11 anys. Joves que avui esteu aquí, piuleu i repiuleu aquest missatge: dia 23, entrada de grallers, al Cap de la Vila el silenci farà més festa. Si a Berga ho poden fer quan balla l'àliga, nosaltres també ho podem aconseguir.

Recupero el fil. Abans vèiem que de la càrrega de sitgetanisme que comporta la Festa Major en tenim dos exemples ben clars. D'una banda hi ha els dos actes antagònics que us deia abans. De l'altra, doncs, hi ha carrers, organitzacions i músiques que tenen relació amb la Festa Major.

De carrers i places en tenim: dedicats a músics (el d'Antoni Català i el d'Enric Morera), a balls populars (la plaça dels Castellers i el dels Gegants de Sitges), a presidents de la comissió de festes (el de Samuel Barrachina, el de Frederic Montornés i Pino i el de Manuel Sabater) i, també, els dedicats als patrons de la vila (el de sant Bartomeu, el de santa Tecla i el de sant Lli).

Pel que fa a les organitzacions; n'hi ha que duen el nom d'elements relacionats amb la Festa Major, com ara les llars d'infants El Cercolet, La Moixiganga i La Cua del Drac. D'associacions relacionades amb la festa n'hi ha una quinzena: unes l'estudien i la difonen, altres apleguen o són diferents balls i, les darreres, són les formades per grallers i timbalers. A més a més, des de la passada diada de Sant Jordi, el drac és la mascota de les sales infantils de les Biblioteques de Sitges.

La música té una rellevància particular. Les músiques de la festa són totes especials (els Marcets, els Molins, la Malvasia i l'Escola de Grallers n'han fet diferents recopilacions molt interessants). Hi ha, també, sardanes que la tradició ha convertit en referents. Ho són: La Festa Major, La Processó de sant Bartomeu, El Castell de focs de Sitges i Els Gegants de Sitges; aplegades totes pels Amics de la Sardana. A més a més, diferents músics s'han inspirat en aquestes tonades de la festa per a compondre algunes de les seves obres. Antoni Català el 1927 va crear la Glossa del Ball de la Moixiganga, basada en la segona de les tres tonades del ball de Sitges. Gabriel Pallarès és el compositor del pasdoble La Matinal. Més endavant, l'any 2004, el grup Sitjazz al seu treball Sitjazz, la festa va adaptar algunes melodies de la Festa Major a un estil proper al jazz. D'aquesta rellevància especial de la música, aquest any hem tingut dues mostres: una és l'obra simfònica composada per Xavier Pagés La Processó-Crònica musical d'una festa tradicional catalana, basada en la processó de sant Bartomeu de Sitges; i l'altra, des de fa just un mes podem gaudir del treball del grup de jazz Retrio La processó de sant Bartomeu. Festa Major de Sitges, amb peces inspirades en cadascun dels balls populars.
Ja ho hem vist, doncs, la Festa Major fa Sitges i això queda reflectit de diferents maneres en el nostre entorn més proper. Fins ara hem viscut la festa amb responsabilitat, que demana seny, i amb sitgetanisme, que demana rauxa. Encara, però, ho hem de fer de dues maneres més: amb civisme i amb sensibilitat.

Quan parlo de civisme no em refereixo únicament al fet de mantenir una actitud cívica en general; sinó també al de participar en la festa tenint present sempre que aquesta té un gran valor històric i patrimonial.

La feina pacient i rigorosa duta a terme pels investigadors locals ha situat en el temps els orígens del culte als sants patrons, ha esclarit el procés d'evolució de la festa i ha localitzat les primeres dades sobre l'aparició de la majoria dels nostres balls populars. Gràcies a tota aquesta feina pacient s'ha pogut concloure que la història de la nostra Festa Major és llarga i que la presència dels balls i els actes és continuada en el temps, conservant sempre una estructura bàsica que ha arribat fins a l'actualitat. D'aquí ve el seu valor històric.

En els seus inicis la Festa Major no tenia cap valor per si mateixa. El fet que poc a poc s'anés convertint en un mitjà de relació activa entre les persones, de comunicar-se i de construir vida social, l'ha mantinguda viva tot i el pas del temps. D'aquí ve el seu valor patrimonial.

Per a poder copsar aquest valor històric i patrimonial, cal prendre distància de la festa i situar-se lluny del què comporta ser-ne alguna de les parts implicades.

Una de les persones que ha sabut copsar aquest valor és el tarragoní Jordi Bertran (filòleg i gestor cultural; autor de nombrosos assaigs sobre la festa, la teatralitat popular i la gestió cultural; i col·laborador en programes de cultura popular en diferents mitjans de comunicació). Al seu llibre Festes a Catalunya [...], publicat l'any 2001, va deixar palès el valor històric i patrimonial de la nostra Festa Major en el següent paràgraf: «El Sant Bartomeu sitgetà ha sabut conservar alguns dels actes que eren propis de les festes majors del Camp de Tarragona i del Penedès i, que en l'actualitat, només sobreviuen a la Blanca Subur. La sortida del migdia de la vigília, les actuacions [...] a l'hospital, les representacions davant de les cases particulars o d'establiments que el Ball de diables fa a peu de carrer, la matinal amb la intervenció dels elements festius a més dels consuetudinaris grallers, l'obsequi de clavells per part de l'organització ... són estadis de la seqüència ritual sitgetana que formen part d'un patrimoni nacional avui pràcticament extingit.»

Ja ho veiem, doncs, mirar els fets des de certa distància permet tenir-ne una visió més àmplia i global. A través de l'anàlisi de Jordi Bertran hem pogut comprendre que hi ha quatre actes de la nostra Festa Major pels quals hem de tenir una veritable actitud cívica pel seu valor històric i patrimonial. Aquests actes són: l'inici de la Festa Major (amb el llançament dels 21 morterets, la repicada de campanes, la ballada de sardanes i la sortida dels entremesos i els balls populars) el dia de la vigília a les dues de la tarda, la Matinal i els quatre concerts del vermut i del cafè el dia de sant Bartomeu.

El valor d'aquests quatre actes rau principalment en què el seu horari és d'una altra època i propi d'una altra organització social. Es duen a terme en unes hores en les quals actualment no s'hi fa res. Aniríem a una conferència a un quart de tres de la tarda? O a la inauguració d'una exposició a les sis del matí? Segur que no. Malgrat l'hora, però, any rere any, tot i la calor intensa de l'estiu estem disposats a sortir al carrer a primera hora de la tarda a veure i a participar en una cercavila, a llevar-nos de matinada en plenes vacances per a veure uns balls, que ja hem vist abans i que ho tornarem a fer unes hores més tard! I assistim a uns concerts en uns moments en els quals seria millor descansar per a afrontar amb forces la processó més intensa i més típica de l'any. Perquè ho fem? No ens ho plantegem, ho fem i ja està.

Al principi del pregó us proposava quatre maneres de canalitzar bé l'energia a l'hora de participar en la Festa Major. N'he desenvolupades tres: amb responsabilitat, amb sitgetanisme i amb civisme. Ja només falta desenvolupar l'última: amb sensibilitat.

La celebració de la Festa Major és un fet tant nostre i és present en tantes etapes de la nostra vida individual i col·lectiva, que la seva presència ens fa estar especialment sensibles aquests dies. La resposta davant d'aquesta presència la fem des de l'íntim del cor i de la consciència. Hi ha qui l'espera amb delit per a viure-la amb intensitat i hi ha qui prefereix driblar-la per a mirar d'esquivar uns records que li esquincen l'ànima.

Per a viure la Festa Major intensament hem de desenvolupar les facultats de sentir i de percebre els sentits en els escenaris on aquesta es representa i amb les persones que els omplen. Inevitablement, ens deixarem endur pels sentiments i ho farem íntimament des de la serenor o la rauxa, des de la nostàlgia o la rebel•lió ... També des de la visceralitat.

En la meva Festa Major íntima m'agrada retrobar una sèrie d'escenaris i moments i comprovar que s'han mantingut més o menys igual. Em complau, també, recordar persones que han esdevingut referents de la festa i tornar-les a col•locar, encara que sigui només un instant, en el lloc on durant molts anys les vaig trobar. En aquesta Festa Major íntima són presents de forma especial la processó cívica i la Sortida d'Ofici.

La primera se celebra al bell mig dels dies més intensos de la festa i és el moment on balls, sant i penó es troben novament. Mentre veig passar la processó cívica, en algun moment em ve a la memòria en Rafael Mico i Romero fent de diable de la Colla Vella. Quan jo feia de timbaler d'aquesta colla em deixava la seva massa per a tirar una carretilla. Per a mi era un moment molt esperat i sabia de la seva complicitat per a poder-ho fer.

El segon escenari que gaudeix d'una presència especial en la meva Festa Major íntima és la Sortida d'Ofici. Ho és per dos motius: primer perquè des del davant de la rectoria, a tocar de la reixa del jardí que envolta el monument al Dr. Robert, visc el punt més alt de la paràbola que forma l'any, en un extrem hi ha cap d'any i a l'altre el Nadal. I segon, perquè hi són alhora i durant poc més de vint minuts tots els elements que conformen la Festa Major: autoritats, balls, gegants, bestiari, músics, cobla i banda. Igual que em passa durant la processó cívica, en algun moment de la Sortida d'Ofici recordo en Ramon Aliaga i Campillo, sota la bóta dels Cercolets, subjectant els peus de l'àngel mentre desfia la salut de les seves cervicals.

De persones i escenaris especials, per a mi n'hi ha d'altres: en Guillem Alemany i Font, tocant la gralla amb posat seriós a l'entrada de grallers; en Joan Planas i Roca, en "Miru", recitant el vers de la diablessa a l'Hospital amb aquella cantarella i accent tant típics d'un Sitges que ja no tornarà; o l'ambient del Poker Bar la nit de la vigília, entre el ball i la Matinal, on els germans Josep Antoni i Narcís Comas i Mirabent, els “Cisets”, feien aquell dia de perfectes amfitrions i mantenien durant la resta de l'any el caliu de la Festa Major.

De la Festa Major podem dir que, en certs cenacles i amb més o menys intensitat, se'n va parlant precisament durant gairebé tot l'any. És a partir de la festivitat del Corpus Christi, però, quan aquest rum-rum puja de to i la sensibilitat especial es manifesta en diferents escrits, tertúlies organitzades o converses a peu de carrer on es posen sobre la taula diferents testimonis relacionats amb el tema. N'he buscat exemples als programes de la Festa Major dels darrers setanta anys. N'hi ha molts i són expressats des de diferents punts de vista: records d'infantesa, cròniques abrandades de fets dignes de ser recordats, experiències viscudes i, sobretot, poemes emotius.

De tots els exemples de sensibilitat que he anat trobant, n'hi ha hagut un de diferent. Després de llegir-lo, de seguida vaig veure que era perfecte per aquesta part del pregó. Com que no anava signat vaig anar a buscar la pàgina del programa on es relacionen els textos publicats amb els corresponents autors. En trobar-la vaig quedar astorat. Immediatament vaig pensar: Miquel, aquí et jugues el pregó; però és que el text és perfecte, és un testimoni del què significa transmetre enfora el que provoca la Festa Major endins. Decidit, el llegiré.

El seu autor és ... un contemporani meu, que viu la festa, penso, des de la rauxa, la rebel•lió i amb un punt de visceralitat. A primer cop d'ull el seu aspecte és fred i distant (com ara el dels agents de l'FBI). Ha estat una persona activa als balls, especialment al de diables, i algunes de les seves accions i reaccions han generat polèmica. David, no m'ho tinguis en comte.

L'autor del text és en David Fullera i Caballé. El seu testimoni el publicà al programa de la Festa Major de 1998 i diu així: «L'endemà [referint-se al 25 d'agost] és tot el contrari a la vigília, és el dia menys esperat de l'any, el Drac i els Gegants ens observen des de la seva posició privilegiada a l'entrada de l'Ajuntament, i fa veritable llàstima comprovar com l'un, el Drac, haurà de passar per can Titono perquè li arregli totes les dents; i els altres, els Gegants, hauran de dur els vestits a can Trino, perquè tots sabem com puden els vestits després d'una festa ... després de la Festa.

L'endemà, al bon dimoni no li queda cap carretilla, l'àliga sembla que te la puguis menjar de rostida que està, els bastons estellats, i els grallers semblen tots una caricatura d'en Mick Jagger.

L'endemà, els pastorets continuen intentant petar el fuet, les panderetes encara caminen de forma estranya, tot balancejant-se, i el majoral de les cintes no aixeca el puny ni que hagi d'anar al congrés del PC.

L'endemà, els timbalers no es poden acariciar, i les gitanes de tant de saltar han perdut més d'un quilogram, que ja està bé. I la banda? francament m'importa molt poc ... no és municipal!

L'endemà, l'avi es pregunta si arribarà a l'any següent i l'infant ... l'infant rai!, ell fa la Festa Major tot l'any.

L'endemà ... jo ploro.»

Responsabilitat, sitgetanisme, civisme i sensibilitat. Tenint presents aquestes quatre actituds: sortim al carrer a viure la Festa Major intensament, allunyem-nos dels maldecaps per uns dies, seguim les petjades dels nostres antecessors i impulsem la festa cap al futur. Fent-ho participarem col·lectivament en un acte de reafirmació de la nostra identitat com a poble. Si no ho fem pot passar que, com va dir Joan Salvat-Papasseit, «qui perd els orígens, perd la identitat».
Orígens i identitat. Permeteu-me que us llegeixi, abans de cloure el pregó, un text de Lluís Llach que tanca el cercle al voltant de tot el que aquest recull. És un fragment del pròleg del llibre Verges la Processó : arrels cap al futur, el qual aconsegueix transmetre al lector el que significa aquesta processó per als vergelitans. Per a fer-lo més entenedor he substituït els noms de Verges pel de Sitges i el de processó pel de Festa Major. Espero que l'autor no m'ho tingui en compte.

Lluís Llach hi diu: «Hi ha, però, pocs pobles que tinguin la sort de tenir una excusa col·lectiva per retrobar-se cada any i més enllà dels problemes que tingui la gent, individuals, dels uns amb els altres, és com una tasca col·lectiva que la gent té la voluntat ferma que es tiri endavant. I això és extraordinari. No és un acte racional [...] és com si formés part de la nostra genètica.

Enllà de la plàstica, enllà de la tradició, la [Festa Major] té una capacitat de referència per a una gent que, de manera voluntària, estiguin al poble o siguin lluny, se sent obligada a participar i a col·laborar en una manifestació col·lectiva.
Això és un dels grans privilegis que té [Sitges]. Hi ha pocs pobles que tinguin un signe d'identitat col·lectiva que els faci moure, sacrificant cadascú el que hagi de sacrificar, participant cadascú de la manera que pot, i que saben que cada any podran trobar-se, col·laborar, formar part d'una mena d'esma col·lectiva.

Doncs els pobles que tenim aquest patrimoni que ens ve donat de l'esforç d'altra gent i que fa segles que està funcionant, és un tresor immens que tenim i, per això [...] hi ha aquesta mena d'instint de la gent de [Sitges], fins i tot els que arriben als 60 anys, que d'una manera quasi infantil [s'imposa] l'obligació, la voluntat de ser-hi; i que, a més, si no hi vas, t'enyores i tens remordiments.

El que ens cal ara, el que val la pena, és precisament parlar del futur de [la Festa Major] [...] Un dels grans reptes que té és veure com traspassar a les noves generacions aquest patrimoni dels segles, però que s'ha anat adaptant contínuament. Que l'obsessió per la tradició no ens faci traïdors; que l'obsessió per mantenir una tradició, que s'ha de mantenir, trobi el talent suficient com per posar-se al segle XXI; i que la gent del segle XXI se'n senti també orgullosa i no pensi que està fent alguna cosa tronada que ja no va amb ells.

I amb tot això què, quin futur té la [Festa Major]? Passaran els anys i els segles, nosaltres ens morirem, Catalunya serà independent i el Mediterrani s'enfonsarà, una nova Atlàntida sorgirà ... I si enmig de tot això [Sitges] encara sura, la Festa Major se seguirà fent.»

No em direu que no és maco això.

La Festa Major ens espera:

Assaboriu cada racó, cada moment, cada olor, cada mirada, cada abraçada ...

Deixeu-vos acaronar per les capes dels Gegants, estrenyeu la mà dels Cabeçuts, gaudiu de l'espetec de cada carretilla, de cada boja dels Bastons i del petar de cadascuna de les bassetges dels Pastorets

Emocioneu-vos amb la bóta dels Cercolets, seguiu amb els peus la Bolangera de les Gitanes, el ball pla de les Panderetes i les passades de les Cintes

Ploreu amb l'argolla de la Moixiganga i vibreu amb cada castell de la Jove.

Entreu amb els grallers i sentiu-los en silenci

Balleu sardanes i escolteu els versos dels balls parlats

Acompanyeu la Bandera a la Cívica i fruïu del castell de focs i la baixada de les escales de la Punta

Matineu el 24, participeu en l'ofici i sortiu-ne a passar calor

Feu el vermut al Retiro i el cafè al Prado, o a l'inrevés o ... com més us plagui

Acompanyeu en Trino i a sant Bartomeu ... i apureu a la ballada final

La Festa Major comença: assaboriu-la, compartiu-la, expliqueu-la, respecteu-la ... Viviu-la plenament. Acompanyeu, apureu, assaboriu, balleu, emocioneu, estrenyeu, gaudiu, matineu, ploreu, reseu, rieu, seguiu, sueu, vibreu ... Viviu ... Gloriós sant Bartomeu, que de Sitges n'és patró, visca la Festa Major.

Moltes gràcies per la vostra assistència, molt bona Festa Major i que sant Bartomeu ens protegeixi.


Sitges, 20 d'agost de 2012

© 2007 Ajuntament de Sitges
Pl. Ajuntament, sn. Tel. 938117600 / Atenció Ciutadana Tel. 010
Última actualització: 23/08/2012