Pregó de Vicky Plana i Josep Perea

Mapa del web

Índex alfabètic

Ets a: Inici > Festa Major de Sitges > El Pregó > Pregó de Vicky Plana i Josep Perea

Pregó de Vicky Plana i Josep Perea

Pregó de Vicky Plana i Josep PereaVICKY: Molt bona nit senyores i senyors, família, amics, coneguts i saludats. Senyor Rector, il·lustríssimes autoritats i Comissió de Festes. 

L'enhorabona al Sr. Josep Marcet i a la Sra. Ramona Vendrell, Pendonistes de Sant Bartomeu i Santa Tecla d'enguany.

A tots, gràcies per la seva assistència i especialment gràcies a la Comissió per haver-nos confiat aquest honor i responsabilitat a nosaltres, és a dir, al meu home i a mi. Ja veuen doncs com la nova Comissió gestiona la crisi, a l' estil “Oferta de Super”, dos pregoners a preu d'un. Prenguin nota. 

PEREA: Per a mi en particular és un motiu d'orgull i satisfacció i el dia més important i de vostès depèn que sigui el més feliç de la meva vida, tot seguit els hi explicaré per què.

Hi ha nens que de petits volen ser bombers, astronautes, directors d'oficina de La Caixa o qualsevol professió més o menys agosarada. Poques d'aquestes primerenques vocacions acaben assolint-se. Mai oblidaré un personatge, molt celebrat per alguns de vostès, em refereixo a Juan Antonio Samaranch. Diu una de les seves biografies que a l'edat de set anys a la clàssica pregunta dels seus pares: “Que vols ser de gran?” El vailet va respondre: President del Comitè Olímpic Internacional!

Potser no cal anar tan lluny perquè a prop nostre també es va manifestar una situació similar, m'explicava la meva tia avia, que no podia ser més de Sitges, ja que es deia Pepa Mirabent Llopis i era padrina d'Antoni Briva, que aquest, de petit passava moltes hores a casa seva i un dia l'hi va preguntar: Tu que vols ser de gran i el marrec va respondre: “Jo la bisbe o la metge”. Doncs bé va arribar a ser Monsenyor Briva Mirabent, Bisbe d'Astorga... O sigui Senyors,  que com diuen els castellers, perdó els castellans: “Torres más altas cayeron”

I vostès es preguntaran, però que s'empatolla ara aquest? Què tenen a veure en Sarmaranch i el Bisbe d´Astorga amb el pregó de la Festa Major?
S'han fet una bona pregunta i tindran una bona resposta.

El meu cas té certes similituds. Jo de petit volia ser pregoner, si senyores i senyors, fa cinquanta i pico d'anys que espero aquest dia! Si, si, ho han sentit bé: PRE-GO-NER.

Els que vagin tenint una edat recordaran la figura d'aquell home somrient i simpàtic que es palplantava a les cantonades – recordo especialment la de Sant Francesc, San Gaudenci, que es on jo passava els estius, tocant la seva trompeta i amb la seva veu de baríton pregonava la programació dels cines, si s'havia perdut algun gos, la data de vacunació dels nens... I el que fes falta amb un humor fantàstic i uns comentaris divertits. De gran jo volia ser com ell, com el Sr. Rupert Roca.

El dia que aquest personatge tan admirat i respectat per a mi va desaparèixer dels carrers jo encara tenia una edat massa tendra per assumir el càrrec, i quina va ser la meva sorpresa i decepció quan vaig saber que no tindria substitut, això va ser una frustració tan gran per a mi com per al nen que volia ser bomber i misteriosament mai més va haver-hi cap incendi.

Jo senyores i Senyors, quan arribava la Fira a Sitges no demanava ni un arc ni un camió ni res de tot això, cada any, cada any, demanava única i exclusivament una trompeta, i armat amb la meva estimada trompeta, em plantava enmig del pati de casa meva i feia el meu pregó, aquest fet es repetia varies vegades al dia:

El què hi havia per dinar, la programació del Patronat, que era el cine al que anaven els de casa, si el meu pare havia pescat una mabre...

Indefectiblement el quart o cinquè dia la trompeta desapareixia i no em quedava un altre remei que esperar-me fins la Fira de l'any següent.

Havent suprimit la figura del pregoner jo barrinava com m'ho podria fer, bé no em quedaven gaires opcions... Llavors em vaig posar el llistó molt alt: Seria pregoner de la Festa Major! Jo era plenament conscient que degut al meu pedigree i al meu currículum era una tasca realment difícil.

Què podria fer un pobre noi com jo nascut a Barcelona que pels nois del poble era un estiuejant i pels estiuejants un noi del poble? Fins molt més tard no vaig saber el que jo era en realitat, jo era un outsider. Què podria fer perquè em consideressin un membre més de la tribu sitgetana?

Vaig pensar en un primer moment, fer-me soci del Retiro o del Prado a l'instant em vaig adonar que això era un plantejament totalment erroni, si em feia soci d'una entitat em guanyava l'antipatia dels de l'altre. També em vaig plantejar apuntar-me a la Blanca Subur o a la U.E. Sitges, fer-se soci de totes les entitats esmentades no quedava gens bé i això només ho fan els polítics... I francament, no era el cas....

Rumiant, rumiant vaig prendre una decisió important i definitiva: La via andorrana. Si Senyores i Senyors, La Via Andorrana!

Em casaria amb una pubilla sitgetana de soca arrel!

Per ser plenament sincer, confesso que mai no he estat enamorat de la meva dona però seguint la doctrina de Maquiavel vaig aplicar allò del “de vegades el fi justifica els mitjans”.

VICKY: Ja ni ha prou, i això no es exactament així, noi! Perquè una part de la teva família sí que ho és de Sitges, que sou de “Can Rustit” i de petit ja tenies vestit de diable i.... deixem-ho córrer que ara em toca a mi i tu calla!

Amb l'autoritat que em confereix ser pubilla i sitgetana... i segons sembla “mal casada”, vull manifestar que el nomenament com a pregoners ha sigut un puntal en el nostre matrimoni. D'ençà que ens ho varen demanar, ens barallem amb molt de compte per no trencar l'olla i mantenir el “sagrat vincle” no fos cas que el divorci els hi espatllés la pensada, un tan arriscada, d'aquesta Comissió.

I Perea, ves amb compte perquè certs aspectes relacionats amb la Festa Major son tràgics

PEREA: Que dius tu ara!

VICKY: Oi tant, mira... El gloriós Sant Bartomeu que de Sitges n'és patró...

PEREA: Feu que les banyes que porto no siguin mai de debò!

VICKY: Com t'atreveixes!, escolta noi...

Sant Bartomeu, a mès de patró de Sitges ho és de carnissers i curtidors i saps perquè, doncs perquè el varen esquarterar, sí, si, gore total!. Mira, una de les llegendes de la seva vida miraculosa es la que va recollir l'Amades i que en Coté també ha transcrit al seu llibre La Festa Major de Sitges, els hi llegiré tal qual perquè no te preu:

“Sembla que va arribar l'apòstol Bartomeu pel Portal de Sant Antoni de Barcelona carregant amb la seva pròpia pell al coll. Els burots li exigiren que pagués els drets de portatge per l'entrada de pells. El sant al·legà que la seva pell no era objecte de cap comerç i per tal de demostrar-ho, se la posà com si es tractés d'un vestit, amb la qual cosa provocà una gran admiració, i aleshores el deixaren entrar sense pagar l'arbitri.”

PEREA: Aquest sant l'haurien de fer patró dels contrabandistes. Sant Bartomeu era un murri!

VICKY: I més greu encara Perea, l'il·lustre Dr. Robert que ens presideix, un dia després de visitar a Mossèn Cinto de qui n'era el metge i pobret ja estava molt fotut, va anar a presidir un sopar que li oferien al Pince, durant el brindis de cloenda, l'home comença a parlar i va i es mor. Així que fem via, no fos cas que...

PEREA: Sí, no fos cas que... ens hi deixem la pell, com el Sant Patró!

VICKY: Va! Anima't que passat festes ja serem lliures i amb banyes o sense ja ens podrem divorciar o no.
.
Per cert no m'agrada com has començat, o sigui que com que vares néixer a Barcelona.... estàs amb mi per interès... trenta-sis anys fingint!... i tot per ser pregoner! Quina barra!

PEREA: Ep alto, però què dius, no m'has entès...

VICKY: I tant que t'he entés i aquests senyors també, quina vergonya, sembla mentida! O sigui que no m'estimes, i aprofites aquest moment... per sotmetre'm a aquesta afrenta... es que no tens perdó... be deixem-ho córrer ara... però quan arribem a casa... tindrem castell de foc abans de gralles.

PEREA: Vicky, va tranquil•la, dona, ja parlarem, era una broma, una “llicencia literària”, va dona que celebrem els vint i cinc anys de Pregó, no voldràs que espatllem l'aniversari.

VICKY: Perdonin. En una cosa té raó el meu home, hem passat, com es veu una mala temporada, no ho podem negar.

Ens varem posar a rumiar sobre l' acte... i cada vegada que ho fèiem...

PEREA: El què fèiem?

VICKY: El pregó.... tu sempre pensant en el mateix! 

PEREA: Si!, Si, jo n'he fet vint i cinc de pregons! Ho feia de ben jove per si alguna vegada em tocava l'honor. Si els llegim tots als morterets encara hi serem, mirin, mirin... si el que ara farem no els hi agrada, provarem amb un altre, cap problema!, vostès només ens ho han de dir...

Un dels que hem fet i que no llegirem, tracta del fet que com en moltes parelles sempre hi ha terceres persones.

VICKY: Ja hi tornem a ser... Què vols dir amb això!

PEREA: Calla un moment, maca... i escolta

Veuran, com més llegia al voltant de Sant Bartomeu i Santa Tecla, mes s'embolicava la cosa, i Sant Lli?

Els hi apuntaré només les principals contradiccions i possibles conclusions al respecte.

Aquest Sant Lli, segon o tercer Bisbe de Roma per allà l'any 67, o sigui Papa, a Sitges l'hem anat arraconant. En teníem una relíquia i s'ha perdut, la seva onomàstica es el vint i tres de setembre i ara el fem servir de tornaboda del vint i quatre d'agost Sant Bartomeu, era invocat per afavorir les collites i aquí no collim quasi res.

Per si això fos poc també el van martiritzar, això si, sembla que l'església en la catalogació dels martiris el posa a l'apartat de “EX ACERTOTIBUS ET VEXATIONIBUSQUE PRO FIDEI QUIBUS PORTULIT” que vindria a ser per seqüeles físiques del maltracte, és a dir mal martiritzat; després, l'enterren a la mateixa tomba que Sant Pere, al Vaticà o sigui que ni tan sols té nínxol propi, i el nom, no se sap ben bé si es deia Lli, Lilium, Lliri o que perquè la pedra de la inscripció era mig esborrada o de segona ma, en fi un escarràs, un antiheroi.

Tota la fama se l'emporta Sant Bartomeu que ja els hi hem avançat que fou un Sant molt eixerit, perquè va acabar desbancant a Sant Lli i a Santa Tecla, només va faltar que cap a 1.499 vingués Nicolau de Credença i fes aquell retaule tan preciós que tenim. San Lli ja ni hi surt. Santa Tecla es desplaça cap a l'esquerra i comparteix retaule amb Sant Bartomeu que saltà d'un altar lateral al retrat principal, es a dir com a les fotos dels polítics, empenyent!.

VICKY: Però així no va quedar la cosa, perquè a Santa Tecla que no es manca, de fet té tres braços, no se la pot arraconar així com així.

Diuen que la venjança es un plat que es menja fred, dons bé, la Santa espera que esperaràs i l'any 1.874 provocà un aiguat que va fer època. Aquesta venjança se la va copiar de Santa Eulàlia que també va ser desplaçada per La Mercè, i per això, de llavors ençà els hi plou cada any a Barcelona per la Festa Major.

PEREA: Aquest pregó que no llegirem, explicava per acabar que Santa Tecla igual que passa als trios de la resta dels mortals, n'ha sortit victoriosa i no solament per la magnífica revifalla que ara disfruta amb la Festa Major del més petits de casa nostra no,

VICKY: No, no, la cosa de la canalla és preciosa però Santa Tecla s'ha buscat feina i és la indiscutible patrona de la Festa Major del Futur

Santa Tecla s'ha situat per mèrits propis a la FESTA MAJOR VIRTUAL. Actualment és la patrona dels informàtics catalans i ho podran comprovar entrant a la “red”. Fins i tot disposa de web pròpia: http//. www.santatecla.org, amb capella virtual, confessionari electrònic, imatge actualitzada per photoshop, ciris amb comandament remot i uns goigos actualitzats, una mostra:
 
 
 ¡Oh Santa Tecla gloriosa!
 Puix l´Internauta us honora
 Amb fervor ben demostrat:
 Si au-nos mà guiadora
 Pel xarxam emmetzinat.

 I si nostra informació,
 Pels volts del món navegant,
 Rep d'un hacker l'agressió,
 Els bits tot amenaçant:
 Feu-nos-la arribar a l'hora
 I sens cap byte retocat.

 Oh Santa Tecla gloriosa!
 Siau-nos mà guiadora
 Pel xarxam emmetzinat.

 
PEREA: Amen. Per cert, en teníem un de pregó, que també ens venia molt de gust, anava del que uns arqueòlegs podrien trobar sota terra l'any 3001 i com les seves troballes podrien ser interpretades en el futur.... Imaginin un erudit descrivint coses com: “petits artefactes semi rígids amb restes de pigments verds i vermells, que apareixen en gran quantitat en antigues places. Hom creu que podria tractar-se de recipients votius emprats per oferir begudes als deus ja que en la seva part interior contenen traces d'alcohols i ferments de llevats”.

VICKY: En fi, que trobarien llaunes de cervesa o una fotografia borrosa dels gegants o del drac amb per exemple les següents conclusions: “Apareixen abundants restes d'impressions amb suport químic on s'hi mostren nítidament figures humanoides gegantines d'ambos sexes amb vestimenta medieval o orientalista, tot que del cap fins els peus i un cop escanejades les impressions no s'hi observen restes de col·lagen que indiquin esquelets ossis sinó vegetals llegnificats tipus fusta (fusta: cosa que s'aconseguia dels desapareguts arbres)....

PEREA:.. O, “ i apareix representada una mena de fauna desconeguda; podria tractar se de bèsties nocturnes ja que en totes s'observa que per ambdós extrems emeten espurnes de foc i llum. Altres investigadors sostenen que es tractaria d'enginys de guerra que haurien encapçalat incursions guerreres per atemorir a tribus rivals, probablement ribetanus o vilanovensis erectus”... i així tota l'estona.

VICKY: Bé, prou, queda clar que, això de les tradicions, incloses les de la Festa Major, poden ser molt discutibles, opinables i instrumentalitzables, segons qui ho manega... I prou d'arqueologia de saló que acabarem amb la Mandíbula de Sitges i fora remuntar-se massa enllà.
Per cert, saps que diuen que el Neandertal de la Cova del Gegant, era una dona? Si noi, ho sento “una pubilla” del Garraf!

PEREA: Tornem al pregó “pactat”, vinga, pàgina dotze i em toca a mi.

VICKY: No, vaig jo que vaig proposar pel Pregó una llista de temes començant pels clàssics:

Records de la nostra infància anys 50/60... Ja tenim un” Sitges dels nostres avis”

L'esborronament o no de l'Entrada de Gralles. Morando dixit

Els balls, l'època de les subhastes, l'orgull de fer la Festa Major, la formació de l'agrupació dels Balls Populars.

El dinar de Festa Major, els canelons de la iaia, el rostit de la tieta, que mai ha tornat a ser tan bo i un plat que mai faltava a casa d'alguns balladors si plovia, “Espardenyes al forn”

Els convidats. La penosa actitud dels parents de Barcelona, que després del tiberi se n'anaven a fer la “siesta” o a la platja tot dient: Ai! Si es el mateix de l'any passat... O sigui que no van entendre mai res.

Les portades del nostre benvolgut Albors a l Eco.

Parlar de la Plaça, de la meva infància i joventut lligada al Mercat, la gent de les parades, els meus avis i tots els veïns que l'habitaven, la Biblioteca. Amb La Cubana ja hi vaig estrenar un espectacle. Les Pedres. Que de què anava? de res, era un mirall, un homenatge a tot això.

La majestat del Gegant i els pentinats de la Geganta, que nosaltres veiem preparar al Dandi perruquer i veí nostre... El ram de ca l 'Eixut....

Els que ja no hi són, cadascú, els seus, que tots tenim presents....

L'olor de nards i alfàbrega de la Matinal...

El dringar de cascavells de matinada en mig del silenci d'un ballador que fa tard ..

Comentar un per un i per ordre cada acte... Tenim un magnífic programa!, en fi...

PEREA: Temes tots ells ja tractats abastament després de vint i cinc anys de pregó i per persones més qualificades que nosaltres... i sobre tot, persones independents, que no han hagut de compartir aquesta responsabilitat amb la parenta!

VICKY: Temes més atrevidets... si, en teníem...

PEREA: El protocol

Els versos dels diables. La importància de ser fi de saliva per contra de la grolleria i la desqualificació gratuïta.

El disseny del programa

La “ressaca”. Antigament coneguda com La Matinal

Que ja no es respecta res, ni s'aplaudeix La Moixiganga

La incidència de l'alcohol a la Festa. Què farien els castellers sense la Damm, el Mercat Vell sense el Bacardí... I el que ha guanyat el Passeig amb l'escultura... O es un anunci?

Però tot i que són temes prou interessants, tirar per aquí potser ens portaria per un camí pedregós i ple d'espines i francament... No és el moment.

VICKY: I de nous, per exemple felicitar a La Palmera que sembla que enguany fa 104 anys documentats i ah! i un que m'agrada especialment...

Les campanes... sóc una enamorada del seu so i de com els nostres esforçats campaners fan cantar la “Dolores”, “La Francisca”, la “Carmen” i la Bartolomea-Tecla, que així es diuen.

PEREA: Els campaners varen rebre el Premi a les Tradicions Sitgetanes, els felicitem. S'ho mereixen!

VICKY: I saps què va explicar-me en Ricard Baqués?  Doncs que l'afinació i els tocs de les campanes que després de la guerra van substituir a les antigues es va poder refer gràcies al Mestre Català que s'ho sabia. I ah! per aquells a qui segons sembla, els molesten les campanes, sàpiguen que el seu so ha estat declarat Patrimoni Sonor de Catalunya, així que a tocar campanes que venen festes!

PEREA: Jo en tenia de més polèmics de temes, no puc oblidar la meva condició de diable de l'Agrupació. Per cert que el meu primer vestit d'adult pintat per en Sariol i la maça van ser el regal de casament de la meva dona (recordin que va ser un casament per interès). Bé doncs que de temes i ben gruixuts... no en falten, però... es clar... avui no toca que deia aquell!

VICKY: Ha patit molt pobre xicot... Plaça de l'Ajuntament, auditori congregat i en silenci, rodejats de prohoms i autoritats i haver-se de mossegar la llengua!
Va home, va digue'n un de finet

PEREA: A veure que em ve al cap....

Diu en Quildo, amb molt d'enteniment
I jo que sóc fan seu l'apoio amb desfici
Que si enderroquéssim l'Ajuntament
Guanyaria molt la Sortida d'Ofici.


VICKY:” No t'espantis Llucifer meu que jo sempre t'acompanyaré”

Ai! Però ara seriosament, jo estic tocada...si, sí tocada, ho sento però es així... mira que si fos veritat que aquest es va casar amb mi per entrar a una colla de diables i acabar sent pregoner.... per deixar de ser un “sin papeles” i ser de Sitges. Ai, I...
Qui és de Sitges?
I com si torna un de Sitges?
I què fem els de Sitges perquè la gent que ve de fora sigui de Sitges...

PEREA: I què sabem els de Sitges que en pensen els de fora de Sitges de la nostra Festa Major?
Com la veuen els que no son de Sitges, venen a Sitges o hi viuen?
I fins quan son de fora de Sitges el que son a Sitges?
I la gent de Sitges que fuig del poble per la Festa Major?

VICKY: Aquí teníem un altre tema! Algú ho sap tot això? Volem que estimin Sitges i la nostra Festa Major, que l'estimin, que la respectin, que hi participin...

PEREA: Ara, i nosaltres què fem per saber res d'ells, com son, d'on venen, què fan allà d'on venen, què mengen... de les seves tradicions, creences, les coneixem, les respectem?

VICKY: Home, pot ser que en un pregó.. no cal o si...sí, si que cal, mira l'Agrupació de Balls Populars i Els Castellers han resultat ser màquines fantàstiques per integrar-se i fer estimar la nostra Festa Major.

PEREA: Si, però estem tan enamorats del nostre que de vegades només ens mirem el melic.. no volem que canviï res, i tot canvia, tot, fins la camisa d'en Trino canvia, cada any té més fusades i li va més petita... I per molts anys... Les festes i les tradicions canvien, evolucionen, per això son vives, del contrari es converteixen en... en una mena de mercat medieval on tot es mentida, o com...

VICKY: Digueu, digueu ... que ja sé què vols dir, parles d'una altra festa que ja no és...

PEREA: Doncs sí, el Carnaval, diguem que la seva evolució, al nostre entendre no és massa lluïda. Ha passat de ser una festa trencadora i transgressora a convertir -se en una cosa tan divertida com una desfilada militar amb plomes i lluentons pagats a terminis i vigilada per tres-cents policies, bombers i fins i tot, helicòpters...!

Al Carnaval de Sitges li podríem aplicar una frase que vaig veure en una pintada on deia:” Para su seguridad, La Libertad está vigilada”.

VICKY: Vaja una versió esbojarrada del Club Bildenberg

PEREA: Si nena i amb un denominador massa comú, les dues coses, les paguem tots...

VICKY: No, si al final tu i jo encara ens posarem d'acord, “aviam” si a resultes del pregó farem les paus...

PEREA: Sí encara ho adobarem això

VICKY: O com a mínim farem una treva, que és el que sempre diuen els polítics als pròlegs de festes “aquests dies... fem una treva... per celebrar..”

PEREA: Els polítics, ves amb què em surts tu ara, els polítics no son d'aquest món! No hi tenen res a veure els polítics amb la Festa Major, la Festa Major es nostra, de la gent, per això és viva.

VICKY: Per cert, ara em posaré sentimental, per a mi les vigílies de la Festa Major son com la Nit de Reis, tot es possible, tot està per arribar,

PEREA: Dons mira noia, parlant d'això, als polítics carbó, encara que els hi podem donar un parell de suggeriments, amb les retallades de sous, no cal que treballin tant, podrien dedicar-se, consistori, oposició i funcionaris a cercar les relíquies del pobre Sant Lli

VICKY: Això, ara quan tornin a obrir el carrer del Retiro, que s'ho mirin, inclús es podria muntar una gincama popular. Segur que les senyores del Pachwork s'hi apuntarien, que aquestes si que gasten, i no embruten, una gran festa, aquesta!

PEREA: Ara m'he perdut, això de quin pregó era?. No ho sé, en fi, tant se val,
Hauriem d'anar acabant que aquests senyors deuen tenir son.

VICKY: Ai si, vinga, fem un final-final de consens, que... podria anar així:


PEREA: A ja ho tinc! Ara, falten dos dies quince hores i cinc minuts aproximadament perquè siguin les dues, llavors tot serà nou, la il·lusió, la curiositat, els retrobaments, les mancances i els bons auguris.

VICKY: Tot tan vell i tan nou a l'hora que ens tornarem a reconèixer com a sitgetans, tan orgullosos de casa nostra que podrem dir com a la cançó d'en Sisa: “Passeu, passeu, casa meva es casa vostra si es que hi ha cases d´algú”.

PEREA: Vicky, que t'estimo dona, que era broma

VICKY: Jo també Perea. (Petó)

PEREA: Pot besar-se el públic, si ho desitja

VICKY: Visca Sant Bartomeu! Visca Santa Tecla i visca Sant... Lli!


PEREA: Bona Festa Major a tothom i foc a la bèstia




© 2007 Ajuntament de Sitges
Pl. Ajuntament, sn. Tel. 938117600 / Atenció Ciutadana Tel. 010
Última actualització: 21/08/2010