Índex
- Recuperació del patrimoni històric i paisatgístic del passeig de la Ribera
- Promoció de pisos socials
- La Zona Esportiva
- Paisatges de l'Art
- Futura biblioteca i arxiu municipal
- Soterrament de la via del tren
- La Linia Orbital, futura connexió ferroviària
- Altres projectes
- Projectes amb càrrec al Fons Estatal per l'Ocupació i la Sostenibilitat Local
Recuperació del patrimoni històric i paisatgístic del passeig de la Ribera
Sitges recuperarà la imatge original de l'històric passeig de la Ribera, protegint els valors més autèntics de la vila, per destinar-lo als vianants.
La principal actuació consistirà en allargar el passeig fins al monument del Greco, tal com era originalment, creant un espai lúdic i de mirador al mar, al voltant del qual es condicionaran uns jardins que li donin rellevància.
L'espai guanyat es dedicarà a ampliar les voreres que limiten amb les façanes, deixant tota la superfície en un únic nivell de paviment i el trànsit de vehicles es reduirà als nivells mínims necessaris, partint de la retirada d'estacionaments que es va fer a l'estiu.
El futur entorn contribuirà a l'estalvi i l'eficiència energètica; incorporant il·luminació amb làmpades LED, contribuirà a la mobilitat urbana sostenible; potenciant l'ús de la bicicleta i vianalitzant de nou l'espai, i s'hi ubicaran punts soterrats de recollida selectiva.
Promoció de pisos socials
L´Ajuntament fomenta un parc d'habitages de lloguer de tipus social en règim de protecció oficial o pública amb un doble objectiu, d´una banda, aconseguir que segments de la població exclosos del mercat de venda tinguin accés a un habitatge digne en règim de lloguer, de l'altra, promoure el règim de tinença de lloguer per tal d'avançar en la recerca d'un equilibri entre les dues modalitats bàsiques d'ús dels habitatges com són la propietat i el lloguer.
Després de les promocions de La Plana i la Blanca Subur, ara la intenció serà ampliar l'oferta de pisos tambè a Can Pei, a Ca l'Antoniet i a Plans d'Aiguadolç.
La Zona Esportiva
Allotjarà també el nou Estadi Municipal, amb capacitat per a 600 persones i constarà de tres camps de futbol, a més dels vestidors i les dependències de serveis annexos i un aparcament. El primer camp serà per a l'ús de l'Escola de Futbol de la Blanca Subur i al sostre de la tribuna s'instal·laran plaques d'energia solar.
En una propera fase es construiran dos terrenys de joc més, un destinat a entrenaments i per a ús de les diverses entitats esportives de la vila, i un altre que esdevindrà el nou Estadi Municipal amb capacitat per a 600 persones, ampliable en ocasions puntuals a 1.500 places.
Paisatges de l'Art
Una de les apostes de l'actual equip de govern és la migració cap a l'economia creativa, mitançant el projecte Paisatges de l'Art, inspirat en la postulació del concepte "d'embrions creatius" i de "Cau Ferrats del segle XXI" per anomenar els espais que esdevindran autèntics centres vertebradors d'aquest estil de vida.
El projecte consistirà, en una primera fase, en l'adequació d'alguns espais en centres per a l'activitat creativa variada. La rehabilitació de la Masia Miralpeix per a convertir-la en el Cau Ferrat de la gastronomia, o l'adquisició de l'edifici que havia servit com a centre de disseny industrial a Seat o Audi, són les primeres passes d'aquest ambiciós projecte.
Futura biblioteca i arxiu municipal
El futur edifici de la Biblioteca-Arxiu ha de ser un espai atractiu, acollidor i flexible, que respongui a necessitats canviants d'un públic heterogeni. El projecte està concebit per ubicar-lo al Parc de Can Robert i ha de reflectir la nova concepció de biblioteca com a referent cultural del territori i, tot i que ha de respondre a uns estàndards comuns de lectura pública, ha de poder adaptar-se a les peculiaritats i necessitats del municipi.
La Biblioteca-Arxiu ha de comptar amb la connexió adequada a totes les xarxes de
serveis per la transmissió d'informació i l'entorn ha de contemplar els diferents equipaments que l'envolta i les futures actuacions, ha de comptar amb l'afluència de públic usual, cal que els elements estructurals de l'edifici presentin una bona resistència ja que custodiarà el patrimoni documental de la nostra vila. El projecte de Biblioetca-Arxiu municipal haurà de tenir una capacitat suficient en previssió del creixement poblacional per als pròxims 20–30 anys.
Donada la concentració del patrimoni documental en un únic equipament, tindran una
especial importància la seva conservació i seguretat, per la qual cosa, l'edifici haurà de dibuixar tres circuits que no es podran barrejar entre si: el dels documents, el del personal de l'arxiu i el dels usuaris.
De entre els trets generals per a la conservació i preservació caldrà incidir en la climatització de l'espai i el control de les condicions climàtiques com ara evitar l'excès de llum natural.
L'equipament comptarà amb una superfície total aproximada de 3.630 m2, tindrà en compte la no existència de barreres arquitectòniques, les disposicions i interconnexions entre diferents sales i àrees haurà de ser lògica i de fàcil orientació. La distribució interior comptarà amb les següents zones: zona d'acollida i promoció, zona d'informació i fons general, zona infantil, zona de treball intern i dipòsit documental i unes zones logístiques i de circulació.
Soterrament de la via del tren
Un estudi encarregat a Barcelona Regional i presentat el 2005 permet veure dues opcions per a poder portar a terme l'obra. Una d'elles ja ha estat descartada per la seva complexitat, donada la proximitat de les cases durant tot el recorregut per la vila i la dificultat de l'execució de les obres amb el manteniment del servei de ferrocarril. L'opció més factible suposa soterrar la via al llarg de més de 4 quilòmetres, des d'abans de l'Avinguda de Navarra fins més enllà de La Marina d'Aiguadolç.
La peculiaritat més important del traçat és que després de mantenir el mateix recorregut actual, un cop traspassada la zona de l'estació, la qual estaria ubicada al mateix lloc però en el subsòl, el tren circularà per sota de la Carretera de les Costes fins a la zona de la Llevantina. Després de salvar la riera, el tren recuperarà la seva cota abans d'entrar en els actuals túnels del Garraf.
Al marge de guanyar un espai de 48.000 m2 destinat a la construcció d'un passeig i de diverses zones verdes que començaran a ser dissenyades a partir d'aquesta tardor per l'Associació Internacional d'Urbanistes, el soterrament de la via del tren és un pas molt important per a la vila de Sitges.
Socialment desapareixerà la divisió històrica de la vila en dues meitats a partir de la problemàtica del pas del ferrocarril, la diferenciació entre la zona del Poble Sec i la del centre antic. A més a més, aquesta gran obra comportarà la creació d'una important xarxa d'infrastructures viàries que connectaran les zones més allunyades del centre urbà de Sitges.
La Linia Orbital, futura connexió ferroviària
La Línia Orbital és un projecte que aposta pel ferrocarril de rodalies i que ha de contribuir a redefinir l'accessibilitat interna de l'Àrea Metropolitana i trencar la radialitat de l'actual xarxa ferroviària.
Aquest futur eix facilitarà la creació d'una autèntica estructura ferroviària en xarxa, i interconnectarà les ciutats metropolitanes de la segona corona.
La línia Orbital Ferroviària unirà Vilanova i Mataró en un recorregut de 120 km que passarà per molts municipis: Sitges, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Canyelles, Vilafranca del Penedès, la Granada, Subirats, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida, Martorell, Abrera, Esparreguera, Terrassa, Sabadell, i altres municipis del Vallès i fins Mataró.
El projecte preveu la construcció de 68 km de nova línia ferroviària, en el tram principal i es preveu donar servei a 39 estacions gracies als serveis orbitals. En total es preveuen 23 estacions de nova construcció.
La linia farà parada a Sitges
Tal i com preveu el Pla Director de la Generalitat de Catalunya, un nou ramal connectarà Sitges amb Vilanova, incorporant una nova estació en una àrea de futur desenvolupament urbanístic, i aquest connectarà amb el ramal existent en sentit Barcelona. Aquest ramal s'ha dissenyat paral·lel a l'autopista C-32 per tal de minimitzar al màxim el seu impacte sobre el territori.
Altres projectes
Altres projectes de nous equipaments són: la creació d'una Plataforma Logística per a la descàrrega de mercaderies, un nou edifici de l'Ajuntament, un nou edifici de l'Escola de Música, un nou auditori al Centre de Disseny, una Oficina Informació i Turisme a Can Milà, nou camp de rugbi, un nou CAP, la reforma de la casa al Parc del Rocar per ubicar els Serveis Socials i una Escola d'Art i Creació a l'Edifici Miramar.En l'àmbit de les infraestructures els porjectes previstos són: la redacció de l'avantprojecte tècnic pel Soterrament de la via del tren, la vianalització dels carrers Jesús, Cap de la Vila i Parellades, un nou dipòsit d'aigua, un nou túnel d'accés per travessar l'autopista al barri de Les Botigues de Sitges, el futur túnel Miarnau a Garraf, unes pantalles sòniques a La Marina d'Aiguadolç i Vallpineda i la connexió de via pública de l'eix Plana Est-Can Pei.
Projectes amb càrrec al Fons Estatal per l'Ocupació i la Sostenibilitat Local
Sitges executarà vint-i-un projectes i quatre actuacions de caràcter social durant aquest 2010 amb càrrec al nou Fons Estatal per l'Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL) que impulsa el govern de l'estat per contribuir a impulsar l'economia i generar ocupació. Els projectes de Sitges, distribuïts en diferents barris, representen una inversió de més 2,7 milions d'euros que se sumen als 300.000 euros més destinats a cobrir despeses derivades de les actuacions socials.