Discursos

Mapa del web

Índex alfabètic

Ets a: Inici > La institució > L'Alcalde > Discursos-

Discursos

Darrer discurs:

Celebració institucional de la Diada Nacional de Catalunya 2017

Miquel Forns durant el discurs institucional





























Regidores i regidors de l'Ajuntament de Sitges,
Alcalde Jordi Serra,
Alcalde Pere Junyent,
Comandaments i agents de la Policia Local i del cos de Mossos d'Esquadra,
Representats de les entitats, clubs esportius i associacions del municipi,
Colla Jove de Castellers de Sitges,
Escola de Grallers de Sitges,
Sitgetanes i sitgetans,

Molt bon dia i bona Diada Nacional de Catalunya a tothom.

Una Diada històrica de record i de reivindicació, que a ningú se li escapa que ens ve precedida i seguida per uns dies que molt probablement també esdevindran històrics i de memòria en els annals de la història del País.

Després de tres segles del fatídic 11 de setembre de 1714, data assenyalada de derrota i de pèrdua de la llibertats nacionals, però també data assenyalada de l' inici de la perseverança i del manteniment com a poble.... Tres segles després, vivim uns dies intensos que ens fan mirar el futur amb esperança.

Amb esperança, perquè la societat catalana, amb les seves institucions al capdavant, estan dibuixant l'oportunitat que entre tots i totes puguem decidir quin model de nació volem per a Catalunya. Perquè el pròxim 1 d'octubre no serà només un dia d'exercici de sobirania, sinó també un dia en que podrem triar entre la decisió de deixar-ho tot com està o la de guiar-nos per la voluntat de treballar per un país amb més drets i amb més instruments per exercir aquests drets.

En definitiva, de treballar per una societat que volem més pròspera, més igualitària i amb més justícia social. Més enllà de qüestions estrictament territorials, la Diada Nacional d'enguany ens interpel·la a avantposar uns valors que ens animin a tirar endavant, enfront d'un immobilisme que no ens condueix enlloc. I això no es poca cosa. Per aconseguir-ho, el President Carles Puigdemont, el Govern de la Generalitat sencer; la Presidenta, la Mesa i molts diputats i diputades del Parlament han fet un pas que no té marxa enrere. Han donat compliment al mandat del poble. Han complert el que es van comprometre, sabent que personalment s'hi juguen molt. Però sabent també que el poble respondrà, com pertoca, a aquest compromís, com sempre ha fet i com sempre el poble ha liderat.

I en això tots i totes hi tenim un paper protagonista. La societat civil, organitzada en entitats, associacions i clubs esportius, els col·lectius de treballadors i treballadores, el món de l'empresa, dels centres educatius, de les universitats ... Tothom és cridat a prendre part en aquesta mobilització cívica,  des del respecte per la diversitat que tenim i mantenim a Catalunya.

Perquè som un país que de la diferencia en fem virtut, de la por en fem esperança i de l'amor en fem bandera.

Només cal veure la reacció de la ciutat de Barcelona, de Cambrils i de tota Catalunya després dels tràgics atemptats del passat 17 d'agost. Ens vam despertar el dia 18 amb més ganes que mai d'abraçar la diversitat i continuar treballant per la convivència. Així som i així serem.

Sitges, com Catalunya, demostra dia a dia que som un poble viu que va superant els reptes que se'ns plantegen. Mirem el futur amb entusiasme i treballem plegats per avançar i millorar.

Gràcies per la vostra constància, sitgetanes i sitgetans, que és la nostra virtut com a poble català. És la nostra força. Gràcies per la vostra lluita diària en mantenir aquests valors col·lectius. No perdeu mai de vista el sentiment d'esperança d'un poble que es manté alçat, mirant de tocar amb les mans els estels blaus que ens han il·luminat els que ens han anat davant.

Ghandi va dir que per avançar no cal fer història, sinó renovar-la.

Aleshores, en aquesta Diada Nacional, comprometem-nos tots plegats a renovar-la junts.

A decidir-la  junts.

Exalcaldes i, especialment, regidores i regidors de l'Ajuntament de Sitges.

Venen dies decisius, hores decisives. I us volia donar les gràcies (en nom propi i en nom del municipi) per tot el que fareu aquests dies pel nostre país. I, sobre de tot, per tot el que fareu per la democràcia. Especialment els que esteu donant la cara en contra del posicionament general dels vostres partits.

Probablement, en els propers dies, tots vosaltres -els electes locals- rebreu –rebrem- tota mena d'amenaces i coaccions sobre el futur del nostre càrrec, sobre el futur de la nostra dedicació política, sobre la nostra feina els que som treballadors públics, sobre el nostre patrimoni... Fins i tot, sobre la nostra llibertat personal ...

Però, ara més que mai, serem conscients que tots nosaltres abans que ser afiliats dels nostres partits, som gent que estima Sitges el país (som sitgetans i catalanistes) ... i que per damunt de ser i sentir-nos sitgetans i catalanistes ... som, per sobre de tot, demòcrates.  

Perquè això va de democràcia.

Regidores, regidors,
des de la lògica de la discrepància política,
des de la diversitat ideològica del nostre consistori,
des de tots els matisos que té el dret a decidir ...

gràcies per compartir, recollir i defensar al Ple municipal de l'Ajuntament, i també al carrer, la voluntat majoritària del poble de Sitges de poder decidir el nostre futur com a nació.

Gràcies per complir el vostre jurament o promesa del dia que veu prendre possessió del càrrec l'any 2015.
Gracies per estar al costat de la democràcia, al costat de la ciutadania, en qualsevol de les seves demandes. També en la de votar.

I sobre tot gràcies per defensar-ho siguin quines siguin les conseqüències. Perquè, precisament, el que ens cal ara és això. I ho portarem a la pràctica amb total convicció i amb total determinació.

Vilatans i vilatanes,

Aquesta Diada Nacional pot establir una frontissa entre el que somniem i el que estem disposats a construir. Cada catalana i cada català tindrà l'oportunitat de poder expressar-ho de manera lliure i democràtica.

I sigui quin sigui el resultat, mantindrem l'esperit obert, inclusiu i solidari que ens caracteritza com a poble.

I tot, sense deixar de tenir presents els records dels moments foscos de la historia i de totes les persones que ens han precedit (que també ho van somniar). I tot, sense oblidar que al Sitges i a la Catalunya del present no fem diferències amb ningú, votin el que votin, compartint per damunt de tot uns mateixos valors d'humanitat, d'igualtat i de fraternitat universal. Perquè l'actitud cívica i la dignitat són i seran la millor versió de nosaltres mateixos. Som un sol poble.

Compatriotes,

Us convido a que celebreu i reivindiqueu la Diada.

Abraceu la Senyera de tots, penseu com penseu, parleu com parleu, voteu el que voteu i també si no voteu,
Manifestem-nos avui amb civisme.

I demostrem el proper 1 d'octubre, amb un gran èxit de participació, que som un poble que vol i té dret a l'autodeterminació.

Visca Catalunya!


Miquel Forns i Fusté
Batlle de Sitges






Altres discursos:



Índex

 

Nit de Premis Sitges 2016

Autoritats, creadors, gestors culturals, estudiosos, representants d'associacions i col·lectius, senyores i senyors, molt bona nit a tothom.

Abans de res, permeteu-me que feliciti als guanyadors i guanyadores pels diferents premis, reconeixements i distincions rebudes. Els rostres i les cares de satisfacció exposen amb nitidesa la vostra alegria, absolutament justificada:

Al periodista Joan Sella, per les documentades i gustoses cròniques gastronòmiques que periòdicament ens regala a L'Eco.

Al pintor Carles Castellví i a l'escultor Jordi Gich per la màgia que ens mostren les seves obres, que podem veure exposades al Miramar, junt amb la resta de peces seleccionades dels concursos Sanvisens i Pere Jou.

A la Natàlia Carmona, per la seva voluntat de recerca, documentació i estudi.

Al Francesc Barnés, a títol pòstum, per la seva bondat, capacitat de servei i intuïtiva visió privilegiada a través de l'ull de la càmera.

A la secció de fotografia del Grup d'Estudis, per l'entusiasta tasca per difondre el valor de la imatge fotogràfica apropada al gran públic.

I al músic Ramon Mirabet per portar el nom de Sitges allà on va,acompanyant una carrera que cada cop abraça i abraçarà més èxits.

A tots i totes: moltes felicitats!

I també voldria felicitar la gent que fa possible aquests premis. La gent de les entitats, de les associacions i altres col·lectius de signe divers que, entre els seus propòsits, figura aquesta acció tan noble i necessària com és reconèixer la feina ben feta, el talent i les trajectòries. Felicitats, perquè sou motor. I el motor és una part imprescindible en qualsevol funcionament dinàmic: des d'un vehicle fins a una entitat o una comunitat col·lectiva. Sense motor un projecte no funciona. Ni tan sol es pot posar en marxar. Felicitats i gràcies per la vostra feina.

Fixeu-vos que m'he referit a dues de lestres principals potes que té l'estructura bàsica d'un sistema cultural: els creadors i els organitzadors o impulsors de la política i l'acció cultural. La primera (els creadors) constitueixen el talent i la base de qualsevol manifestació cultural. Ells fan l'art. Sigui amb un pinzell, un teclat, una guitarra, una càmera o les mans. L'art com a forma d'expressió, coneixement o evasió.

Però si al costat dels creadors –o darrere seu– no hi haguessin els agents que propicien la canalització, difusió o finançament –per limitat que sigui– de l'art, la creació estaria condemnada. Les associacions, institucions, fundacions o altres col·lectius aporten dimensió i cos a la cultura i resulten imprescindibles com ho són els mateixos creadors.

Santiago Rusiñol va arribar a Sitges i va fer de la vila un dels escenaris i aparadors més rellevants de les arts a finals del segle XIX. Però si Rusiñol no hagués trobat una societat activa i en moviment, difícilment hagués pogut articular el seu Temple del Modernisme i convertir Sitges en una capital cultural. El Sitges que es va trobar Rusiñol era un Sitges en moviment. Tot just havien nascut el Retiro i el Prado i, més recentment, L'Eco de Sitges.

I permeteu-me que, parlant de Santiago Rusiñol i de L'Eco, apunti unes paraules en record a dos sitgetans de llarga, sòlida i noble trajectòria que ens han deixat en els darrers dies: en Genís Muntané i en Josep Manuel Soler, en Josep de L'Eco. En Genís i en Josep van representar al llarg de la seva vida aquest Sitges que avui estem premiant i reconeixent. Van ser un exemple d'entrega, de servei i de sitgetanisme.

Els creadors i les associacions són dues potes de la cultura. I la tercera la tenim en els equipaments. L'expressióde la cultura necessita plataformes i escenaris que canalitzin el seu recorregut i es posin al servei dels creadors i els impulors. I aquest és un dels reptes del full de ruta del Govern Municipal en matèria d'equipaments culturals.

En aquest sentit, vull remarcar que el 2017 serà a Sitges l'any dels equipaments culturals. Després d'anys molt difícils per a la salut de la cultura, a causa de les limitacions pressupostàries, els nous entorns ens generen aire renovat i optimisme emergent. Els darrers anys han suposat sacrificis –probablement en alguns casos excessius–, però la bona gestió econòmica i l'entesa institucional ens permeten ara impulsar diferents projectes. I els equipaments en són clau.

Fa uns dies, la regidora de Cultura, Tradicions i Festes, Rosa Tubau, va acordar amb la presidenta del Retiro, l'Elena Farré, l'habilitació del local que l'Ajuntament té en aquest edifici per a usos culturals. Es tracta d'una sala que a finals dels anys 90 va adquirir l'Ajuntament però que no ha tingut un ús específic des d'aleshores. Ara, la voluntat és posar aquest espai al servei de les entitats culturals i respondre d'aquesta manera a una demanda que ens han fet arribar diverses associacions.

Fa tot just dues setmanes vaig anunciar amb el diputat de Presidència de la Diputació de Barcelona, Jaume Ciurana, la cessió de l'Edifici Miramar i els seus annexos a l'Ajuntament de Sitges per 20 anys, renovables 30 anys més; és a dir, fins a 50 anys de cessió. El Miramar és propietat de la Diputació i ara, gràcies a aquest acord, continuarà sota gestió municipal, amb el compromís d'ampliar el seu ús coma espai cultural.

L'estiu del 2017 tornarà a obrir el Museu Romàntic – Can Llopis, un cop hagin finalitzin els treballs de reforma, adaptació interior i reordenació de les col·leccions.

També el 2017, deixarem a punt d'enllestir els treballs de reforma de Can Falç. La passada primavera va finalitzar l'adaptació de part de la planta baixa. El 2018 està previst que Can Falç obri com un nou museu i un centre patrimonial i cultural per a Sitges.

I més museus. Perquè aquesta és la condició que tindrà la Fundació Stämpfli, quan acabin els treballs d'ampliació de les instal·lacions que el matrimoni Stämpfli està duent a terme en un nou acte d'infinita generositat amb Sitges i amb l'art.Amb l'ampliació que fan al carrer d'en Bosc, les instal·lacions de la Fundació tindran més de 1.300 metres quadrats dedicats a l'art contemporani. Amb Can Falç i l'ampliada Fundació Stämpfli, Sitges tindrà cinc museus.

Durant el 2017 està previst que comencin els treballs de reforma del Palau de Maricel, per als quals ja hem rebut una subvenció de la Diputació de Barcelona. La reforma serà de tipus estructural i pemetrà augmentar els nivells de protecció i conservació d'un dels edificis més emblemàtics de Sitges.

Com abans us ha indicat la regidora Rosa Tubau, durant el 2017 tornarem a obrir la Biblioteca Santiago Rusiñol, un cop reformada i rehabilitada; acabarem les anhelades obres de la teulada del saló teatre del Casino Prado i continuarem lluitant per adquirir l'edifici de l'antic Patronat del carrer Parellades.

La conservació del patrimoni també serà la base de l'actuació de recuperació, i avui ho anunciem aquí, de l'ermita i la masia de Santa Bàrbara, actuació també programada per al 2017. Volem que l'ermita i la masia siguin d'ús públic.

El local municipal del Retiro, Miramar, els museus, la biblioteca, Can Falç, l'ermita de Santa Bàrbara ... Com veieu, el proper any ens arriba carregat de projectes de notable relleu per a dibuixar un mapa d'equipaments culturals amb més cos i, sobretot, amb més protecció. La majoria d'aquests espais tenen un preuat valor patrimonial i per a nosaltres, la seva conservació i protecció constitueixen una prioritat. Però també el seu accés i adaptació a les necessitats culturals del Sitges d'avui.

Fa dues setmanes, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va inaugurar a Sitges l'exposició central de l'Any Ramon Casas. Que Sitges organitzi, impulsi i exporti un esdeveniment d'aquest tipus –que l'any vinent viatjaràa Madrid i Palma de Mallorca– suposa el reconeixement d'una aposta ferma per la condició de Sitges com a capital cultural.

L'exposició de Ramon Casas ens situa al centre de l'univers cultural de Catalunya, com també ho aconsegueixen alguns dels nostres festivals o altres manifestacions culturals que s'organitzen des de Sitges amb vocació nacional o, fins i tot, internacional. Precisament ara, la Regidoria de Cultura està treballant en un nou festival per ampliar el nostre mapa d'esdeveniments: el Festival de Música que celebrarem als Jardins de Terramar l'estiu vinent.

Grans exposicions, festivals i esdeveniments que centren l'atenció i els focus converteixen Sitges en gererador, escenari i projector de cultura. Però al mateix temps, el nostre sistema cultural necessita la cultura de proximitat i el foment de talent local. I aquest és un dels eixos en el quals treballa la Regidoria de Cultura, a través del seu programa d'exposicions estables, d'edicions periòdiques i d'organitzacions d'activitats de diferent format. Però també acompanyant les entitats i els creadors en els seus projectes i en la mesura de les nostres possibilitats.

La cultura és activa i genera retorn quan és bidireccional. És a dir, quan totes les parts aporten el seu gra. L'Ajuntament –i els organismes en les quals hi participem, com el Consorci del Patrimoni i el Festival de Cinema, entre d'altres– hi són per impulsar grans projectes i posar a punt els equipaments i reforma dels edificis. I, vosaltres –creadors i associacions– hi sou per impulsar els vostres projectes, que també són grans projectes per a Sitges i qu ens els fem nostres, de tothom. Perquè un Sitges que només visqués de les grans manifestacions culturals seria un Sitges coix. Per aquest motiu, la vostra aportació no només és útil i necessària, sinó que és imprescindible.

La cultura és un pilar de l'estat del benestar, com ho són l'educació, la sanitat, l'habitatge o els serveis socials. I per tal, cal dotar-la de continguts, de finançament, de diàleg i d'una acció bidireccional. I el 2017 està destinat a ser un exercici especialment important, en què farem més sòlid el nostre mapa d'equipaments culturals. I, per tant, continuar teixint la nostra condició de capitalitat cultural.

Moltes gràcies a tothom i bona nit.

Miquel Forns i Fusté,
Batlle de Sitges

 

25a Nit de l’Empresa 2016 - ADEPG

25a Nit de l'Empresa 2016 - ADEPG


Molt Honorable President,
Alcaldesses, alcaldes, autoritats
President de l'ADEPG,
Senyores i senyors,


Bona nit, i benvingudes i benviguts a Sitges, des d'arreu de les comarques penedesenques, d'aquestes que volem que siguin la futura Vegueria del Penedès.

Permetin-me saludar d'una manera especial al president de la Generalitat en la seva primera visita oficial a Sitges.  

Gràcies president, és un honor tenir-te entre nosaltres. Benvingut a casa teva.
 
Vull agrair també l'Associació d'Empresaris del Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès per haver escollit la nostra població per fer la Nit de l'Empresa d'aquest any. Sitges és una vila que viu del turisme; els nostres empresaris són, bàsicament d'aquest sector i del sector serveis. Per això, si em permeten, més endavant centraré les meves paraules en aquest sector.

M'avanço als esdeveniments i ja felicito a totes aquelles empreses que avui rebran una distinció per la seva trajectòria empresarial. Felicitats a tots i totes! 

-------------
 
El nostre territori té un teixit industrial divers i heterogeni. Agricultura, pesca, indústria agroalimentària i indústria tradicional. Una gran oferta de serveis i sobretot petits empresaris i ... molts, molts autònoms.
 

President, crec que has de saber que vens a unes comarques que estan fent un gran esforç per la recuperació econòmica de la zona i de rebot exercint una contribució extraordinària a la recuperació de Catalunya. Segons l'índex 2015 de competitivitat de l'associació  estem en la dotzena posició i pugem constantment des del 2003... som un dels líders de la recuperació del teixit empresarial i d'ocupació i amb increments per sobre del 4% en la mitjana interanual.

El Garraf, en particular, és també la segona comarca amb titulats i la tercera amb major proporció d'ocupats en professions altament qualificades. La nostra clara aposta ha de ser el sector de la formació professional. President, és una aposta que lliga amb el pla de govern que recentment ens vas presentar ... Ens posem, doncs,  a la teva disposició per ampliar la formació professional a la nostra comarca.

Malgrat les dificultats dels darrers anys, tenim més bones notícies econòmiques. En un sol any la comarca ha incrementat un 3% el nombre d'autònoms. Som doncs també una comarca emprenedora i que creix en tots els àmbits. A la comarca tenim un índex d'atur del mes de març del 17%, més de dos punts per sota del de l'any passat.

Els he de dir que a Sitges estem a poc més del 12%.

Vull posar un nou exemple de la millora de l'activitat econòmica. Sitges va atorgar el 2014  un total de 545 llicències activitats i en un any vam passar a 713.  Prop de 200 més en només un any.

Aquestes xifres de recuperació són fruit de l'esforç de tots. Però en especial de l'esforç que fan els empresaris i les empresàries de la comarca. Parlem de petites i mitjanes empreses que han patit molt en la pitjor època de la recessió econòmica i que amb l'esforç i la tenacitat se n'han sortit. 

Durant aquests anys, i avui encara, els ajuntaments i el món local hem intentat facilitar a les nostres empreses la seva activitat i la seva modernització, conscients de la situació; i, sobre tot, per generar i mantenir ocupació. En definitiva, per crear benestar per la nostra gent.

--------
 
Ara bé, tot i aquestes primeres dades positives, sabem que hem de continuar anant junts en tot allò que ens afecta a tots. Hem de continuar anant junts en una de les reclamacions més importants del Gran Penedès: les infraestructures ... El peatge de la C-32, bàsic per la nostra competitivitat i pel fet quotidià i ciutadà.

El Garraf i el Penedès reclamem la gratuïtat de l'autopista. No tenim cap més accés directe a l'àrea metropolitana, si no és les Costes del Garraf. El reequilibri territorial passa per això.
Com que som conscients que no serà immediat, creiem que clama al cel una rebaixa significativa.
No estic fent una reclamació aïllada, és una reivindicació del conjunt de les comarques que va més enllà de les opcions polítiques; com ho és també la millora dels serveis ferroviaris, tenint en compte que, només al Garraf, el 50% de la població surt de la comarca per anar a treballar.

Els ajuntaments podem establir incentius fiscals per les empreses, crear programes de suport a l'emprenedoria, plans d'ocupació, ajuts als autònoms ... (cosa que fem i farem, per contribuir a crear riquesa i benestar) ... però hi ha qüestions que se'ns escapen. I les infraestructures, i el cost d'utilitzar-les, en són un exemple.
 
-------------
 
Les administracions treballem al servei dels ciutadans i mirem de fer-nos nostres les reclamacions que ens feu arribar de diferents sectors.
 
Cada cop és més evident que cal treballar en xarxa i ... també que la societat funciona millor si treballa en xarxa.
És, doncs, molt important el retorn social per part del món empresarial. El món canvia i, si les empreses no retornen a la societat el que la societat els dóna, tornarem a trencar el teixit. El retorn social de la inversió és ara un concepte estès a tot el món i que el nostre entorn no en pot ser aliè. Les empreses heu de ser competitives però també socialment competitives... Ja hi ha moltes escoles de negoci que innoven en el retorn social com a clau per un benefici. Per tant, us demano que sigueu innovadors i aposteu per aquest retorn social.
 
Els poso un exemple de responsabilitat social de moltíssima actualitat. La Generalitat i els municipis elaborem un llista de què podem oferir la ciutadania, les empreses i les entitats als refugiats sirians. Perquè el drama dels refugiats no deixa indiferent a ningú, et commou i et fa enrabiar amb aquesta Europa.
Doncs bé, els Ajuntaments estem preparant-nos per acollir refugiats, però tots nosaltres podem oferir el nostre ajut per diferents vies. Ho hem fet ja? Ho farem?
Això també és responsabilitat social. Com ho és la del dia a dia de la gent del territori, dels nostres pobles, viles i ciutats.
 
-----------
 
L'adaptació de l'empresa a la realitat social de l'entorn és clau.
Per exemple, en el turisme, com és el cas de Sitges.
 
Som una vila turística però també molt preocupada pel nostre entorn. Tenim setze quilometres de costa i un massís que és un dels espais naturals més destacats del país. Per això hem decidit fer una clara aposta i demanar la certificació Biosphere, avalada per la Unesco ... que vol dir: turisme respectuós amb l'entorn i turisme sostenible.
Això ho hem de fer necessàriament de la mà del sector empresarial de la vila. L'Ajuntament sol no ho aconseguirà.
-Ens interessa? Sí, rotundament.
Sí, per la preservació del municipi, però també perquè els interessa a tots vostès ... I els interessa perquè necessitem un salt qualitatiu per continuar sent una vila mundialment coneguda com a destinació turística, respectuosa amb el seu entorn i amb les persones.
 
Hem de ser doncs corresponsables en tot. Els demano, doncs, que facin una clara aposta  per la responsabilitat social de la nostres comarques.
 
-------------
 
I finalment, per acabar, una darrera reflexió – petició.

Siguin també corresponsables amb el País. Sovint es demana als responsables polítics que es mullin, que defensin els interessos de la societat, que prenguin decisions encara que siguin agosarades. Res a dir, és la nostra responsabilitat.
 
Molts alcaldes i alcaldesses ho estem fent des dels nostres ajuntaments. També el President Puigdemont, el govern i el Parlament. Però aquest moment no és fàcil. Per això els demano que també tinguin visió de país.
Som una nació gran i amb un pes històric. Per tant, ajudin-nos a fer més gran la nostra història i més gran el nostre País.
 
 
Moltíssimes gràcies a tothom,
felicitats de nou als guardonats
i que gaudeixin del sopar. Bona nit.

 

 

 

 

Discurs de la Nit de Premis Sitges 2015

Regidores, regidors de l'Ajuntament de Sitges,

President i consellera de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals,
Presidents i presidentes d'entitats,

Creadors, gestors culturals, estudiosos, representants d'associacions i col·lectius, molt bona nit a tothom.

En primer lloc, deixeu-me felicitar els autèntics protagonistes d'aquesta nit: els premiats en les diferents categories d'aquesta vetllada. El necessari reconeixement públic al vostre talent –siguin per trajectòries o per fets concrets– és el principal motor que justifica aquesta vetllada.
Avui, ens reunim aquí, essencialment per a ressaltar:

· Les brillants trajectòries del fotògraf Tony Keeler i del periodista Albert Sáez;

· La reivindicació cultural de la gastronomia associada a la creativitat i a la qualitat –com demostren el Club de Tast i el bar El Cable–;

· Les suggerents obres de Gonzalo Romero i Dogny Abreu, guanyadors dels premis Sanvisens de pintura i Pere Jou d'escultura –que subratllen la condició de Sitges com a pàtria de les arts–;

· El paper fonamental en la nostra cultura que representa el Grup d'Estudis Sitgetans;

· I, en aquesta mateixa línia, els interessants treballs que han fet les tres joves premiades amb el Carbonell i Gener i que posen en valor la tasca d'estudi i difusió sobre la nostra història i realitat local.

A tots vosaltres, moltes felicitats.

Ara fa un any, quan vam celebrar la Nit de Premis Sitges 2014, vaig voler compartir amb vosaltres tres projectes culturals que esdevindrien protagonistes en els mesos següents. Us vaig parlar, en primer lloc, de la reobertura dels museus Cau Ferrat i Maricel, després d'una profunda i acurada reforma, que havia permès mantenir i conservar els elements patrimonials.
Avui, onze mesos després de la seva reobertura, els nostres museus han rebut més de 50.000 visites i han assumit un paper rellevant en el mapa no només cultural, sinó social i, fins i tot, econòmic de la nostra vila. Els museus actuen com a pols dinamitzadors de Sitges i contribueixen decididament a situar-nos en el pol de l'excel·lència cultural.

L'altre projecte que vaig subratllar a la Nit de Premis de l'any passat també estava vinculat al patrimoni: la reforma de la Biblioteca Santiago Rusiñol. Dissabte passat vam organitzar la segona jornada de portes obertes per veure la biblioteca –un dels edificis del conjunt de Maricel– buida; sense les prestatgeries i mobles que tornaran a ocupar-la en els propers mesos. La tasca de reforma i restauració de la biblioteca ens ha permès subratllar el seu esperit noucentista i recuperar alguns dels elements originals de fa cent anys.

I el tercer punt de la Nit de Premis d'ara fa un any va ser l'anunci de la celebració a Sitges del festival de comunicació i publicitat de Catalunya, el Sitges Next, del qual vam organitzar la primera edició el passat mes d'abril i en el que ja estem treballant en la segona convocatòria, també l'abril vinent. Sitges és una terra de festivals, que volem reivindicar i potenciar encara més. A més del de cinema –el primer a nivell mundial en el seu sector i que aquest any ha experimentat un significatiu creixement–, a Sitges hi conviuen altres festivals sectorials que ens permeten dibuixar un quadre cultural, que, en la seva totalitat, té una força extraordinària: jazz, tango, clàssica, pop, folklore catalano-irlandès, ecologia, música al port… Ara volem completar aquest itinerari de festivals amb noves sumes i estem planificant altres iniciatives. És el cas del proper festival de música a l'estiu, que tindrà un format plural i heterogeni, sota criteris de qualitat i un repte ambiciós.

Dimecres vaig tenir la satisfacció de presentar als mitjans –acompanyat de la tinent d'alcalde Aurora Carbonell i del portaveu del Govern, Pep Moliné– el Pla de Mandat 2015-2019. El Pla de Mandat és l'eina que presenta les línies d'actuació i els principals eixos del Govern Municipal. El Pla de Mandat actual recull sis eixos i, com no podia ser de cap altra manera, un està centrat en la política cultural. L'hem anomenat “Cultura amb caràcter”.
La política cultural que estem dissenyant per a aquesta legislatura té un repte molt marcat:

· Fomentar el valor cultural com a expressió de la diversitat local
· Reforçar-lo com a eina de promoció socioeconòmica 
· I dotar-lo dels instruments i eines necessaris per a que actuï com canal de creativitat, talent i participació

Fixeu-vos que estem subratllant diferents conceptes:

1. Patrimoni
2. Infraestructures
3. Creativitat
4. Talent
5. Participació
6. Cohesió social

La suma d'aquests elements dibuixen la “cultura amb caràcter” amb la qual volem identificar el camí cultural dels propers anys.

I en què es tradueix això?

· En els propers mesos presentarem el Forfet cultural. Es tracta d'una eina que ha de promocionar les activitats culturals, apropar-les al conjunt dels ciutadans i contribuir a allò tan desitjat que és la seva promoció i difusió, a través d'accions que afavoreixin la seva participació. El forfet pretén ser una eina al servei de la cultura, que estimuli el seu consum tant per als sitgetans i veïns del conujnt del Penedès, com per als visitants i turistes.

· Obrirem Can Falç com a museu públic i centre patrimonial. Ja estem treballant per a que l'emblemàtic edifici de baix a mar exposi com era la vida agrícola, marinera i la indústria sabatera de Sitges i, al mateix temps, actuï com un espai generador d'iniciatives culturals i turístiques.

· Estem treballant amb la Generalitat en l'adquisició per al poble de Sitges de l'edifici del Patronat. Abandonat des de fa prop de 20 anys, el Patronat està destinat a ser un edifici al servei de la cultura de Sitges i de les seves entitats.

· Hem elaborat el projecte del Centre d'Interpretació de les Festes, un espai destinat a actuar com a seu i, alohra, com a centre difusor de les festes més siginificatives del nostre calendari: la Festa Major, el Carnaval i el Corpus.

· Implementarem un mercat d'art periòdic, que ofereixi la possibilitat de difondre i projectar l'obra dels nostres artistes i, al mateix temps, que actuï com a pol d'atracció de talent. Paral·lelament, estem treballant en la creació de la Biennal d'artistes sitgetans, una plataforma que aporti visibilitat i presència als nostres artistes, a través d'exposicions, trobades i concursos.

· I, com us indicava abans, tenim molt avançat el projecte per a crear el Festival Internacional de Música de Sitges. Està destinat a ser una cita que presenti un programa de qualitat, que permeti atreure a Sitges estrelles de gèneres diversos i reforci significativament l'oferta cultural d'estiu, com tenen en aquests moments diverses poblacions de la costa.

· Amb aquest nou Festival –i altres propostes que ens han fet arribar– crearem un mapa estable de Festivals, que permeti potenciar la vila com una terra generadora i receptora d'iniciatives culturals amb visió nacional i, en alguns casos, projecció internacional.
Aquests són alguns –no pas tots– els projectes i iniciatives destacades que hem dissenyat per a la política cultural dels propers anys. Són les diferents potes d'un projecte major: que Sitges exerceixi la seva condició de capitalitat cultural, a través de:

  • Esdeveniments concrets
  • La promoció de la creativitat i el talent
  • La dotació dels equipaments necessaris
  • La creació d'eines que facilitin l'accés a la cultura
  • I de la reforma, restauració i recuperació del nostre patrimoni en termes d'adaptació a les noves necessitats, però sobretot, de conservació i protecció de la nostra història i llegat

I en aquesta empresa per aconseguir reforçar el caràcter cultural de Sitges i la seva condició capital, hi ha un element fonamental. Crucial. A Sitges, probablement, més que en qualsevol altre lloc: la societat civil. És a dir, les entitats, les associacions i els col·lectius culturals, cívics i festius, que constitueixen un motor generador d'iniciatives culturals, de cohesió social i de canalització de la participació.

Durant els anys passats, les entitats heu hagut de patir una de les cares més amargues de la crisi: la que fa referència a la reducció de subvencions i recursos. El col·lapse financer en el qual van entrar algunes institucions va repercutir directament en la capacitat econòmica de les entitats. Actualment, les condicions i l'entorn han millorat. I en el cas de l'Ajuntament de Sitges, la recuperació econòmica ha permès recuperar terreny perdut i millorar prestacions i suport econòmic.

Però, com sabeu, la millora dels recursos ha vingut acompanyada d'altres entrebancs, com el que ens sotmet la Intervenció General.  Els nous entorns de control de la despesa pública s'han traduït en l'aplicació de lleis d'àmbit estatal que exerceixen una fiscalització accentuada dels recursos públics.

D'entrada, us haig de dir que algunes d'aquestes mesures són necessàries per assegurar-nos un bon ús dels diners públics i, així ho comparteixo. Però també és cert que la interpretació de determinats processos admet visions diferents. I a Sitges ho estem patint per part de càrrecs de designació estatal en el funcionariat del nostre Ajuntament.
 
Les entitats que rebeu finançament públic heu d'estar sotmesos, lògicament –i com no pot ser d'una altra manera–, a la verificació que l'ús d'aquests diners s'efectua de manera correcta. Però aquest procés no es pot efectuar d'esquena a la realitat associativa, cívica i cultural de la nostra vila.
Per aquest motiu, us haig de comunicar que estem cercant i trobant les vies necessàries per solucionar els bloquejos als quals us han sotmès les subvencions municipals d'aquest 2015 i dels anys anteriors. En les properes setmanes us farem arribar els criteris i mesures adoptats. Complint la legalitat, la nostra voluntat és que cap entitat de Sitges deixi de rebre ni un sol euro de les subvencions acordades.

També us haig de comunicar que d'ara endavant resultarà imprescindible seguir els rigorosos criteris que estableix la llei per a rebre les subvencions acordades. Estem preparant una sessió formativa amb vosaltres per fer més planer el camí. De manera que les traves burocràtiques no siguin cap impediment per a continuar aprofundint i desenvolupant un sistema cultural sòlid i estable, on les entitats juguen un paper crucial. El paper de l'Ajuntament en el nostre sistema cultural ha de ser el de facilitar la creació d'esdeveniments que s'adaptin a les necessitats, respectin la idiosincràcia de Sitges i aportin valor públic, sigui de la dimensió que sigui. Perquè a la cultura cal mesurar-la en criteris quantitatius (quan és el cas), però sobretot, qualitatius.

Associacionisme, creativitat, talent, difusió, equipaments, protecció del patrimoni, cultura popular, festivals… Fixeu-vos quines són les paraules que us he anotat. Són les que distingeixen una cultura amb caràcter. La necessària per a reforçar la nostra condició de capitalitat cultural.

Moltes gràcies a tots.


Miquel Forns i Fusté,
Batlle de Sitges

 

Homenatge Institucional a Lluís Companys / 15 d'Octubre 2015

Bona nit sitgetans i sitgetanes, partits i entitats

Avui, com cada any, ens trobem davant el monument de Sitges a Lluís Companys per commemorar aquell fatídic 15 d'octubre de 1940 en elque se li prengué la vida.

Sí!! fatídic, trist, gris, totalitari i fosc!!

Aquell 15 d'octubre, però com tants d'altres dies, mesos, anys de l'època.. és treia la vida per la força a innocents que només defensaven el sentiment de pertinença a una terra diferent a la imposada.

Però jo no vull honorar a aquell president Companys màrtir del 15 d'octubre assassinat després d'un simulacre de judici a Montjuïc, per un escamot de soldats espanyols, al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc.

Vull honorar al president Companys, que va pensar en com ajudar des del primer moment i alleugerir les ànimes de tots aquells catalans que després de la derrota es van refugiar obligadament a l'Estat Francès, sofrint les penalitats i les condicions inhumanes des camps de concentració.

Vull honorar aquell President Lluís Companys que fou capturar enviat a Espanya per la Gestapo i fou escarnit, interrogant de forma bàrbara i torturat salvatgement només per defensar la nació que estimava.

Però sobretot, vull honorar aquell President Companys del 6 d'octubre de 1934, i posant-se el poble a les espatlles, va declarar la República Catalana des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona amb un discurs en què exalçava l'esperit del poble català i el convocava a edificar una república lliure.

Honorar, en definitiva, aquell president que ens va deixar el llegat de la frase "Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a guanyar"

I precisament avui, el poble català torna a sofrir però, el més important, segueix lluitant per vèncer!

Avui, l'actual president de la Generalitat, Artur Mas, està imputat per la justícia espanyola, només per posar-se al costat d'un poble, igual que va fer Companys,que li demanava poder expressar-se i decidir com a tal.

Avui molts catalans i catalanes, de nou, ens autoinculpem pel 9 de novembre, i ens posem al costat del president Mas, vicepresidenta Ortega i consellera Rigau.

Ens volen sotmesos, però sotmesos no ens hi veuran!

La veu d'aquest poble seguirà cantant, amb pau i harmonia, el cant de la democràcia que, ara a Catalunya, és el cant del moviment cívic, polític i democràtic més important i massiu d'Europa.

Com ens diria Lluís Companys i que recull alguna de les seves cartes quan era a presó l'any 1936.

"La meva posició, invariable. Sóc contrari a defalliments, ni transaccions, per cap motiu ni excusa".

Visca Companys!!!

Visca les llibertats!!!

Visca Catalunya Lliure!!!

 

Discurs de l'alcalde en la Diada Nacional de Catalunya

Senyores regidores, senyores regidors de l'Ajuntament de Sitges,
Alcalde Jordi Serra, Alcalde Pere Junyent, Alcalde Jordi Baijet,
Entitats, clubs esportius, associacions, sindicats, formacions polítiques,
Escola de Grallers i Colla Jove de Castellers de Sitges,

Sitgetanes, sitgetans,
Benvolgudes i benvolguts compatriotes,

La Diada Nacional ens torna a convocar, un any més, a proclamar i a reivindicar els nostres drets com a nació. Com a poble.

L'Onze de setembre ens ensenya, any rere any, que al llarg de la història hi ha hagut moltíssimes persones que han defensat el país, fins i tot amb la seva pròpia vida, per uns anhels de llibertat que mai han arribat del tot. 

Avui, en la figura dels herois i de les heroïnes de 1714, els homenatgem a tots. I en particular a Sitges ho fem en la figura del Doctor Bartomeu Robert. El descendent sitgetà que, sent alcalde de Barcelona, depurà el cens electoral contra les pràctiques del caciquisme imperant, i protagonitzà la protesta del tancament de caixes per l'augment injust de les contribucions a l'estat.

Per tant, avui recordem i homenatgem l'esforç tenaç i continuat de tantes generacions de catalanes i catalans, també sitgetans, que al llarg de la història, fins avui mateix, han permès que Catalunya seguís viva, treballant incansablement per mantenir la seva identitat, integrant tothom i, d'aquesta forma, traçant el camí d'una Catalunya en llibertat.

Des del principi de la celebració, l'Onze de setembre sempre ha tingut un caràcter reivindicatiu. Però, ara, commemorar la pèrdua de les llibertats i de l'estat propi el 1714 ha agafat encara més transcendència.

Els darrers Onze de setembre són, per damunt de tot, reivindicatius, de manera majoritària i massiva. Cap moviment democràtic i cívic, en el conjunt de tota Europa, és equiparable i comparable amb el d'aquests darrers Onze de setembre.

Està clar que el poble català no es troba còmode amb la situació política actual i amb el seu encaix territorial. I per això, d'una manera multitudinària surt al carrer per reivindicar-se i per exigir: poder decidir. 

Cada Onze de setembre hem deixat de pensar més en el 1714, per pensar més en els nostres fills i nets.

Per una part molt àmplia de la població de Catalunya (per cert, una gran xarxa ciutadana molt transversal) ja no n'hi prou amb la voluntat de continuar sent un poble que cada Diada reclama reconeixement i respecte a la seva identitat. Aquesta part molt àmplia de Catalunya avui reclama tenir més eines per viure millor. I això per a molts vol dir la construcció d'un nou estat, modern, social i a l'avantguarda. Un exemple al món. 

Aquesta reclamació és la que s'ha expressat:

-  En les mobilitzacions de les darreres Diades.
-  També (i això és el més important) en els resultats de les diverses convocatòries electorals dels darrers anys
-  I, també, en el resultat del procés participatiu del passat 9 de novembre sobre el futur polític de Catalunya. 

Així, de manera continuada, o bé a través de les urnes, o bé a través de les decisions del Parlament, o bé a través de les mobilitzacions ciutadanes i del suport popular, el poble ha manifestat tenir dret a decidir el seu futur, de manera democràtica, i de voler exercir aquest dret. 

Petició que, en qualsevol cas, no ha estat atesa ni compresa per les institucions estatals. 

Així, en aquesta línia :
S'ha intentat fer un referèndum acordat i no s'ha permès.
S'ha promogut una consulta no vinculant i no s'ha permès.

Per tant, en poques setmanes, les urnes convocades de nou donaran un mandat per als propers mesos i anys.
Tota la gent del país, i només la gent del país, decidirà que ha de ser Catalunya. Quina Catalunya volem, per governar-la cada dia, òbviament, però també per si vol (o no) ser un nou estat d'Europa.

En aquest procés, el món municipal és fonamental com a peça clau de proximitat amb els nostres veïns i veïnes, pel coneixement de la realitat, per la capacitat de resposta amb recursos i per ser una estructura al servei del benestar i del progrés. Però també és una peça clau de la construcció nacional de Catalunya, ja que n'és la primera estructura d'estat.
Les passades eleccions municipals, democràticament (ho torno a dir: democràticament), es van escollir els representants populars al nostre ajuntament. Per primera vegada a la història tenim una àmplia majoria sobiranista en el ple de l'Ajuntament, donat l'alt nombre de regidors i regidores que s'han manifestat clarament a favor de la independència. Majoria que se suma a l'àmplia xarxa de suport civil i social que lluita per canviar les coses definitivament i de manera democràtica (ho torno a dir: de manera democràtica).

Per tant, la democràcia parlarà les properes setmanes. I la democràcia dirà cap a on hem d'anar. I el resultat tindrà aquest valor: han parlat les urnes.

Sigui quin sigui el resultat, vull deixar molt clar, i de manera solemne en aquesta Diada Nacional del 2015, que aquest país no trenca ni trencarà cap convivència, ni exclou ni exclourà ningú perquè desitgi o no desitgi tenir un estat propi.  Només s'exigeix respecte per la majoria, i respecte per la voluntat democràtica que sorgeixi de les urnes.

 “Sitges tampoco excluye ni excluirá a nadie, como nunca ha hecho en democracia.  Todos estamos convocados a dar nuestra opinión con el voto.
Sea cual sea el resultado, continuaremos construyendo esta sociedad juntos, respetando la voluntad de la mayoría expresada en las urnas, porque por encima de catalanistas somos demócratas.
Continuaremos trabajando juntos por el progreso y el bienestar de todos”.


 “Sitges does not exclude anyone, as has never done in a democracy.
We are all called to give our opinion with the vote.
Whatever the result, we will continue building this society together, respecting the wish of the majority, because above all we are democrats
We will continue working together for the progress and the well-being of everyone”.


 “Sitges n'exclut pas n'importe qui, comme il l'a jamais fait dans une démocratie.
Nous sommes tous appelés à nous prononcer avec le vote.
Quel que soit le résultat, nous allons continuer à travailler ensemble afin de construire cette société, parce qu'avant toute chose, nous sommes démocrates
Nous allons continuer à travailler ensemble pour le progrès et le bien-être de tous”.


En aquesta construcció nacional i social hi som cridats tots. Les més de vuitanta nacionalitats que vivim a Sitges també. Tots tenim la responsabilitat de fer una comunitat més justa, més equitativa i més pròspera. I tots estem cridats també a decidir el nostre futur col•lectiu.

La Catalunya de l'immediat present i futur la decidirem lliurement, entre totes i tots, i de manera democràtica i pacífica. Però, el que està clar és que, més enllà del resultat, continuarem sent això: una única comunitat en la diversitat, en la igualtat i en la cohesió social. Aquest és el gran valor de la democràcia. 

Avui, però, celebrem, com mereix, la nostra Diada amb el reconeixement pels que ja no hi són, amb la pluralitat de tots nosaltres i amb l'esperança dels que han de venir, en un futur que tots volem millor.

Visca Catalunya!

Miquel Forns i Fusté
Batlle de Sitges

 

Discurs de l'Alcalde amb motiu del Pregó de Festa Major (20/08/2015)

Autoritats, sitgetanes, sitgetans,

Benvolguts amics i amigues, que ens seguiu per Ràdio Maricel i Maricel Televisió – Canal Blau,

Molt bona nit i benvinguts a aquesta Plaça de l'Ajuntament, degudament vestida de gala, per donar la benvinguda a una nova, i alhora tan vella, Festa Major.

Com cada any, el Pregó ens cita, ens aplega, per donar la sortida a la nostra festa més gran. Un Sant Bartomeu que, enmig del brogit de l'estiu, torna puntualment a cada casa, a cada racó de la Vila.

En un tres i no res, la veu d'un sitgetà esbombarà als quatre vents que els propers dies Sitges es tornarà a vestir de tradició, sense perdre la modernitat que la fa característica.

Des de l'exaltació, des de la divulgació, potser també des de la nostàlgia, però ben segur, des de la invitació, el Pregó ens convoca, un any més, a compartir l'alegria de viure... i de viure un nou Sant Bartomeu.

Té la paraula la Presidenta de la Comissió municipal de Festa Major i Santa Tecla, Aroa Llorens.

Gràcies i felicitats Sebas per aquest Pregó tan magnífic, sentit ...

Centrat en les teves grans passions:

· Com a professional dels Museus ens has fet una visita guiada

· Com a afeccionat del col·leccionisme ens has ofert una selecció de fotografies i pel·lícules històriques

· Com a sitgetà que viu la festa, ens has ofert la teva vivència intensa personal

I en un any que tirem endavant el projecte de valorització de la festa, amb l'entrega el dia 23 d'agost de l'informe de petició per a la declaració de la Festa Major com a Festa Tradicional d'Interès Nacional, ens has ofert un pregó carregat de dades històriques i documentals del seguici dels balls i entremesos per posar en valor la càrrega patrimonial de la festa...

Bé... el Pregoner ha donat la sortida a la Festa Major 2015.

Gràcies, d'entrada, a tots els que la fareu possible:

· Balls i castells, grallers i músics, institucions, parròquia, entitats, clubs esportius, empreses ...

· Gràcies als que treballareu aquests dies perquè tot surti rodó: la Comissió, i d'una manera destacada els equips humans i tècnics de les Regidories de Tradicions i Festes, Serveis Urbans i Governació, els cossos de la Policia Local, Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil, les brigades de muntatges de festes, de jardineria, de lampistes i de neteja.

· Gràcies als serveis d'emergències: Bombers, SEM i Creu Roja.

· Gràcies a l'emissora municipal Ràdio Maricel i Maricel Televisió, l'equip de comunicació i protocol de l'ajuntament, així com a tots els altres mitjans de comunicació.

· Gràcies als establiments d'hostaleria, restauració i oci.

· I sobre tot gràcies a tot el voluntariat de la festa, públic i espectadors, papers principals d'aquesta gran representació i vivència col·lectiva.

Col·lectiva perquè és de tothom. De totes les més de 80 nacionalitats que vivim i convivim a Sitges durant tot l'any, així com dels hostes que aquests dies ens acompanyen.
 
Aprofitem, doncs, la màgia especial d'aquesta setmana per intensificar relacions i espais de trobada (en el fons, d'igualtat i inclusió), a partir de la calidesa de la festa.

Són dies per estrènyer el nostre sentiment de pertinença.

Són dies per deixar-nos dur (amb moderació i civisme) per la passió, pel respecte pel passat, per la tradició... però també per la modernitat, l'emoció, la cultura, el sentit de l' humor... per continuar reforçant Sitges com a municipi capdavanter amb personalitat pròpia, en un País que camina horitzó enllà, aixecat, ferm i decidit.

Comença la Festa Major de Sant Bartomeu.

Sentim-nos Sitges. I sentim-nos la festa a flor de pell.
Siguem-ne, grans amfitrions. Siguem-ne grans cicerones dels visitants. Siguem-ne la part i el tot. Però, sobre tot, siguem-ne grans protagonistes.

Sitgetanes, sitgetans, tota la Vila és vostra... és a dir, del poble.

La Festa Major és vostra... és a dir, del poble.

Per tant, som-hi !              

Bona Festa Major !

 

Discurs de l'alcalde Miquel Forns en la Nit de l'Esport (31/07/2015)

Comparteixo amb vosaltres les paraules que tenia pensades dedicar aquest vespre al món de l'esport sitgetà en la 30ª NIT DE L'ESPORT. Llàstima que el mal temps ens ha fet escurçar aquest acte de reconeixement:

Regidores, regidors, presidentes i presidents dels clubs esportius, guardonades i guardonats, esportistes, sitgetanes i sitgetans, molt bon vespre a tothom.

Avui ens trobem en la que és sens dubte una de les cites anuals en la que es fa més evident que Sitges és una vila activa, esportiva i d'hàbits saludables.

La Nit de l'Esport, que aquest any compleix tres dècades, n'és la millor evidència, ja que és un acte que ens permet repassar la trajectòria dels equips de casa, reconèixer els èxits esportius i, en definitiva, posar en valor l'activitat esportiva que es genera a Sitges, sense límits d'edat.

Com sabeu, sóc un amant de l'esport i sóc plenament conscient que cal disciplina i un gran esperit de superació. Sembla que la societat cada cop adopta més aquests valors, perquè cada vegada som més els que practiquem esport de forma continuada i els que entenem que tenir una vida saludable i una ment també en forma és fonamental.

La Núria Picas, campiona del món d'ultra trails – a qui admiro molt -, acostuma a utilitzar un hashtag en les seves xarxes socials que és aquest: ¿#¿córrerXserlliure¿. “Córrer per ser lliure” ens diu, ens aporta que moltes persones corren per cercar la llibertat, sabent que a la muntanya trobaran la resposta a la seva recerca. L'esport, doncs, ens dóna resposta a les nostres cerques, als nostres anhels. Com ella mateixa diu –quan fa referència a l'entrenament, a la constància i a la superació, dins d'un control de la salut i d'una bona planificació -, l'esport dóna resposta als nostres anhels, coneixent els límits: “insistir, persistir i resistir, però mai desistir”.

Avui, no és només l'Ajuntament qui reconeix els esportistes o els equips, sinó que els mateixos clubs o entitats fan propostes pròpies. I han estat èxits que van des de l'àmbit local a l'internacional, però jo voldria destacar el reconeixement a les persones de més de 75 anys que continuen realitzant esport. A elles i a ells, felicitats! Sou un exemple i espero que molts dels que estem aquí podem veure'ns reflectits en vosaltres en un futur, perquè sou un ferm exemple que el benestar físic i emotiu està per damunt de qualsevol marca o classificació. Es tracta bàsicament de cuidar-se i estar bé.

L'any passat, a més, molts esportistes us vareu mobilitzar perquè les vostres instal·lacions milloressin a través del pressupost participatiu. Aquest 2015, i gràcies a aquesta eina, veureu com es materialitza la vostra votació popular. Els treballs de preparació dels vestuaris del camp de rugbi estan avançats, i el camp municipal d'Aiguadolç millorarà també les seves instal·lacions properament. Aquest fet demostra que les entitats també sou actives en l'àmbit de la participació ciutadana i, com m'agrada recordar, de la presa de decisions compartides.

Aquestes no seran les úniques inversions que farà l'Ajuntament en matèria esportiva. De fet, anualment, el consistori destina importants partides al manteniment i millora dels equipaments municipals, perquè em vull reiterar en que confiem i creiem en la necessitat de fomentar la pràctica esportiva.

Fins ara els temps han estat complicats. Però, podem dir que aquest serà el mandat de les inversions. I aquí teniu el compromís del govern de Sitges, davant vosaltres, per continuar apostant pels esportistes i per l'esport perquè, en realitat, és també gràcies al vostre esforç que el nom de Sitges traspassa fronteres i viatja per tot el món. Hem de continuar avançant per potenciar també la important cantera d'esportistes de base que són els que en permetran continuar celebrant èxits en un futur. Esport formatiu i suport als clubs i entitats esportives.

Abans d'acabar voldria donar les gràcies al Club de Mar per tornar a ser uns amfitrions excel·lents amb la cessió d'aquest incomparable espai. I vull també felicitar a tots els treballadors i treballadores municipals i les entitats que, any rere any, heu bolcat esforços perquè podem celebrar plegats la vetllada esportiva més important del calendari.

Felicitats a la Nit de l'Esport pels seus 30 anys. I felicitats també a tots els guardonats i guardonades. Sense vosaltres aquesta nit no tindria sentit. Desitjo que l'any que ve, en aquesta cita, podem sentir-nos tots plegats ben orgullosos dels resultats obtinguts a tots els nivells, des de l'esport de base a l'individual, passant pels equips que sumen èxits al palmarès sitgetà. I, sobre tot, de sentir-nos orgullosos de mantenir-nos en forma i d'aquell palmarès emocional de superar reptes personals. Recordeu-ho: córrer per ser lliures.


Miquel Forns i Fusté
Batlle de Sitges

Sitges, 31 de juliol de 2015

 

Discurs d'Investidura de l'Alcalde, Miquel Forns, per al Mandat 2015 - 2019

Discurs d'Investidura de l'Alcalde, Miquel Forns, per al Mandat 2015 - 2019

Senyores Regidores, senyors Regidors,
Ex - Alcaldes,
Senyors Jutges de Pau,
Senyor Secretari, senyora Interventora Municipal,
Benvolgudes sitgetanes i sitgetans de tots els barris de la Vila, del poble de Garraf i de les Botigues.

En primer lloc, deixeu-me donar el meu més sincer agraïment als dos grups municipals –Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya-  que, amb el vot de les seves regidores i regidors, acaben de recolzar la meva candidatura a l'Alcaldia de Sitges.
Gràcies pel vostre suport. Estic convençut que farem molt bon equip i que treballarem incansablement per tirar endavant els acords de govern signats entre ambdues formacions polítiques.
Felicitats a tots i cadascun dels regidors i regidores que acabeu de prendre possessió del càrrec. Enhorabona per la vostra elecció i un desig de sort i encert en la vostra dedicació que comença avui.

Com va passar, tot just fa 4 anys, accedeixo per segon mandat consecutiu a l'Alcaldia de Sitges. I ho faig amb una gran emoció i alhora amb una gran il·lusió.
Accepto l'encàrrec democràtic d'aquest ple municipal amb vocació de servei i amb una barreja equilibrada de responsabilitat i d'humilitat.

I també de reconeixement. De reconeixement per totes els alcaldes que m'han precedit, i que van dedicar part de la seva vida al servei d'aquest poble: Jordi Serra, Josep Cots, Pere Junyent i Jordi Baijet. I la de tantes regidores i regidors que al llarg de les 9 legislatures de democràcia han entregat esforços i perseverança a Sitges i a la seva gent.
El meu reconeixement per a ells i també per als que els van antecedir en temps democràtics i de la república, inclús sofrint repressió, persecució i mort, quan també l'Ajuntament de Sitges es va comprometre pel municipalisme i per les llibertats nacionals.
A tots ells i elles, el meu reconeixement.

Comencem avui un nou mandat, però també una nova etapa per la nostra democràcia municipal.

El resultat de les eleccions municipals ha configurat un consistori amb 8 grups municipals.

Avui, dos d'ells, engeguen el mandat amb un compromís compartit.
Però la governabilitat de Sitges necessita de la participació, de la implicació –i permeteu-me dir, també, del compromís i de la valentia- de més formacions polítiques, representades en aquest consistori.
Per tant, el nostre, serà un govern obert a altres sensibilitats, un govern de diàleg, disposat a sumar voluntats, en la línia de l'acord de govern signat entre CiU i Esquerra.
La igualtat d'oportunitats, el desenvolupament i el creixement de les persones en tot el seu cicle vital, el progrés, seran l'ànima de l'alcaldia i del govern. Valors procedents dels principis de la socialdemocràcia i dels valors republicans, com la llibertat, la justícia social, la igualtat, la inclusió i la solidaritat en el marc de la nostra societat democràtica.

Com us deia, el camí d'aquesta legislatura no el farem sols. És un clar convenciment.
Comptarem en primer lloc amb tots els treballadors i treballadores d'aquest ajuntament i dels seus ens autònoms, veritables motors de l'aplicació de les polítiques públiques.
Escoltarem i col·laborarem amb els sectors econòmics, professionals i gremials de Sitges, empreses i sindicats.
Recolzarem i prendrem decisions compartides amb les entitats socials, culturals, esportives, cíviques i veïnals del nostre municipi.
Concertarem amb altres administracions per aconseguir el seu suport per tirar endavant els projectes necessaris.
I atendrem tots i cadascun dels veïns i veïns de Sitges, les seves preocupacions, les seves il·lusions i els seus reptes.

El nostre serà un govern d'ampliació de les polítiques socials i de les de desenvolupament econòmic i cultural, i també un govern compromès amb el País.
5 grans eixos guiaran la nostra acció i treball :
1)Les polítiques socials.
2)La dinamització econòmica.
3)La promoció cultural.
4)La via pública i uns serves públics de qualitat, en tots els barris de la vila, del poble de Garraf i de les Botigues.
5)El govern obert i la participació ciutadana.
Aquests eixos es fonamenten en la premissa que l'èxit polític és per aquelles societats que perceben les necessitats públiques i saben satisfer-les.

El compromís amb la transició nacional del País serà absolut. Compromís que no només serà del govern local, sinó que, ho serà de l'ajuntament en el seu conjunt, ja que, per primera vegada a la història, aquest ple municipal és majoritàriament independentista perquè així ho ha votat el poble de Sitges.
Les eleccions plebiscitàries del proper 27 de setembre, com a horitzó, fan necessari acords molt amplis a arreu del país. Des de Sitges també ho impulsarem, des del propi ajuntament, i amb la societat civil del municipi.
Treballarem en favor del procés constituent del nou estat català independent. I posem, des d'avui mateix, aquest ajuntament a disposició de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, del Govern, del Parlament i de les entitats socials sobiranistes.

Farem nostres les paraules del poeta sitgetà David Jou, quan parla de la   “voluntat de ser, de fer, de dir, de servir, de sumar” .
Diu el poeta Jou :
“Nació : ho seguirem essent
mentre no ens resignem a plegar,
mentre la voluntat de ser-ho
ens faci sentir més vius, més grans”.

Acabo amb un apunt personal.
Em vaig acostar a la política activa quan tenia només 16 anys.
I ho vaig fer a la Joventut Nacionalista de Catalunya, la formació juvenil de Convergència Democràtica. I ho vaig fer perquè ja aleshores volia la llibertat nacional del meu país. Per això vaig entrar en política.
De la colla d'amics, companys d'institut i coneguts d'adolescència i joventut, alguns ens vam iniciar en la política activa en aquella etapa. Cadascú en una formació diferent, segons el seu pensament. Amb molts d'ells ens hem anat retrobant en política, i en l'ajuntament, al llarg dels anys. També avui. I això ens fa una especial il·lusió, pel compromís personal de tants anys, cadascú en el seu àmbit.
En l'acció política vam veure, des de la pluralitat, que podríem ser un instrument per millorar la situació de les persones més properes, per millorar el nostre entorn més immediat, per millorar Sitges.

Algunes persones miren al món, i diuen: PER QUÈ?. Nosaltres érem, som, dels que miren al món i diem: PER QUÈ NO?
Aquesta és l'ànima que ens mou i que mourà els 21 regidors i regidores.
L'experiència dels darrers quatre anys em porta a afirmar que el que realment val la pena (a part dels grans projectes de poble, complexes però molt necessaris), són aquelles petites històries personals, molt sovint discretes i silencioses, que són les que fan gran aquest servei públic i que donen valor veritable a la política.

Dono gràcies a la vida, per tant, per aquesta nova oportunitat que em dona de poder continuar servint Sitges i la seva gent des de l'alcaldia.
Dono gràcies a la meva família. A la meva mare que em deu estar escoltant, gràcies a la tasca dels mitjans de comunicació, des de casa, i que fa uns mesos no haguéssim pensat mai que podria tornar a viure aquest moment.
Dono gràcies als meus amics i amigues pel seu recolzament sincer i constant.

Avui és d'aquells dies que a mi m'hagués agradat ser, en aquest mateix moment, a un petit poble aragonès.
I a ell, el Carlos, la meva parella, li hagués agradat ser en aquest mateix moment, en aquest saló de plens.
Però no ha pogut ser. Ell també està prenent possessió del càrrec de regidor en el seu ajuntament.
Permeteu-me, doncs, que el petó més sentit d'aquest migdia l'enviï a Aragó.

Acabo, ara sí.

Un està enamorat, quan s'adona que una altra persona és única. Doncs, us reafirmo que estem, que estic, enamorat cegament de Sitges.

Diuen que “Els somnis només moren si moren els seus somniadors”.

Doncs, sitgetans i sitgetans, somiem. Somiem molt.

Però no fantasies, sinó el somni de construir, dia a dia, pas a pas, un Sitges millor en una Catalunya lliure i millor.

Moltes gràcies.

Miquel Forns i Fusté
Batlle de Sitges

Sitges, 13 de juny de 2015

 

Acte institucional Homenatge President lluís Companys 2014

Regidores i regidors de l'Ajuntament de Sitges,
Alcalde Pere Junyent,
Representats de les formacions polítiques, entitats i associacions,
Sitgetanes i sitgetans,

Per segon any consecutiu, homenatgem avui, de manera institucional i per acord del Ple municipal, la figura del president Lluís Companys, en l'aniversari del dia del seu afusellament, després del judici per procediment sumaríssim.

 “Fallamos , que debemos condenar y condenamos al ex-Presidente del disuelto Gobierno de la Generalidad catalana, Luis Companys Jover, como responsable en concepto de autor por adhesión del expresado delito de rebelión militar, a la pena de Muerte con accesorios legales caso de indulto y expresa reserva de la acción civil o responsabilidad de igual clase en cuantía indeterminada ... En la plaza de Barcelona a catorce de Octubre de mil novecientos cuarenta, reunido el Consejo de Guerra de Oficiales Generales para ver y fallar la presente causa instruida en procedimiento sumarísimo ordinario contra Luis Companys Jover”.

Arran dels fets tràgics de la Guerra Civil i de la dictadura franquista, molts catalans i catalanes sofriren persecució, repressió i exili. La figura del president Companys pot representar-los a tots ells, donada la seva dedicació, també des de l'exili, al servei de millorar la vida dels refugiats, pel redreçament nacional de Catalunya i pel manteniment de les nostres institucions d'autogovern.

Lluís Companys fou diputat a les Corts espanyoles, diputat al Parlament de Catalunya, President del Parlament, Ministre de Marina i, sobre tot, President de la Generalitat.

Lluís Companys morí com a President de Catalunya. Aquesta fou la seva causa criminal. Ser el president democràtic de tots els catalans i catalanes li va suposar un consell de guerra i el seu cruel afusellament al castell de Montjuïc. El seu darrer fet va ser morir amb els ulls descoberts, mirant els seus botxins, i amb els peus descalços sobre terra, exclamant: -Per Catalunya!

El president màrtir va pagar amb la seva vida la seva catalanitat i la defensa de la Generalitat. La política i la justícia es van barrejar de manera indecent i violent. La política més feixista i, si es pot dir, la justícia més injusta. Mai més s'hauria de tornar a produir una situació així, ni a Catalunya ni enlloc. Sempre democràcia i sempre pau.

Però, els dies intensos que viu el nostre país tornen a fer protagonista la política i la justícia, sortosament sense l'extremada violència de 1940. Per una banda, una part de la política cercant que la justícia dictamini sobre situacions polítiques. I per altra banda, alts tribunals sentenciant i suspenent processos polítics. És una perversió del sistema democràtic, que a qui perjudica més és a la ciutadania i especialment, en el nostre cas, al poble de Catalunya.

Vivim mesos de molta càrrega política. I uns darrers dies de molta preocupació, incertesa i des d'ahir, inclús per alguns, decepció. Ningú ha dit que aquest fos un procés nacional fàcil. El procés és i serà llarg i feixuc, fins i tot, costós també algunes forces polítiques i entitats cíviques. Però tinguem present, una vegada més, que els embats des de l'Estat són encara més gruixuts i que el procés que viu el nostre País necessita de la cooperació de tots, institucions i societat civil.

A banda de si ens agrada més o menys la fórmula, si el dia 9 de novembre hi ha urnes –que n'hi hauran, també a Sitges, si no hi ha una nova prohibició -, les urnes s'hauran d'omplir de paperetes. Per tant, faig una crida a participar-hi, a tots, sigui quin sigui el vostre vot. Cal una gran mobilització a tot el País per demostrar a l'Estat i al món sencer que el procés continua ben viu, que continua amb la força de la base, amb la força de tots, que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya volem decidir democràticament el nostre present i futur com a poble.

No obstant, davant del trencament de la unitat d'acció i del consens polític, probablement totes les formacions polítiques compromeses haurem de fer autocrítica. Totes. Però, tinguem el convenciment ferm que la unitat continua sent més que necessària en el Parlament, en les institucions i al carrer.

Si el món local i la ciutadania està unida, els nostres representants parlamentaris també ho estaran. Impulsem-ho des de baix, des dels municipis i des de la societat, com hem fet des del primer dia.

Quedem-nos amb el testimoni del president Companys. Un home compromès amb la democràcia. Un home compromès amb la justícia social. Un home compromès amb la igualtat dels homes i dones. I un home compromès amb Catalunya. Un home que va dur el seu compromís fins al final. La gestió del seu temps polític tampoc va ser gens fàcil per a ell, però va posar sempre per davant la dignitat de la nació.

Tinguem la dignitat del president Companys com a referent. La dignitat d'un País –que som tots- que no vol doblegar l'esquena quan se'ns vol privar de drets i de llibertats democràtiques. No ens doblegarem.

Però, això sí, continuem fent-ho junts. Aquest procés nacional no acaba el 9 de novembre. Tenim encara camí per fer, per fer-lo junts. Continuem impulsant-lo des del món local i des de la societat civil.

Amigues, amics, continuem fent possible el somni de Lluís Companys que és el d'una Catalunya en llibertat.
Honor per sempre al president Companys.

Visca Catalunya!


Miquel Forns i Fusté
Batlle de Sitges

Sitges, 15 d'octubre de 2014

 

Celebració institucional de la Diada Nacional de Catalunya, 11 de setembre de 2014

Bon dia a tothom i bona Diada Nacional.

Regidores i regidors de l'Ajuntament de Sitges
Alcalde Jordi Serra, Alcalde Pere Junyent
Comissió del Tricentenari i comissions municipals
Assemblea Nacional Catalana
Òmnium Cultural
Colla Jove de Castellers de Sitges
Escola de Grallers de Sitges
Entitats, associacions de veïns, col·lectius i clubs esportius de tot el municipi



Sitgetanes, sitgetans

Compatriotes,

Diu el lema del Tricentenari: LA HISTÒRIA ENS CONVOCA ... ÉREM, SOM, SEREM.
Efectivament, la història ens convoca aquest 11 de setembre de 2014, just 300 anys després de la capitulació de Barcelona davant les tropes borbòniques, quan tants pobles, viles i ciutats del país havien caigut dies i mesos abans.
Sitges i la comarca havien caigut un any abans, el 27 de juliol de 1713. Precisament avui, en acabar aquest acte institucional, inaugurarem, en diversos punts del casc antic de la vila, les plaques commemoratives que ens recordaran fets en els indrets on van succeir, evocant tant la Guerra de Successió com la Guerra dels Segadors.
La història ens convoca. Però no ens convoca perquè sí.

Els catalans i les catalanes de 1714 van veure i patir perdre les llibertats que l'ordenament polític i jurídic català els oferia, s'aboliren les institucions d'autogovern, s'establí la centralització i l'absolutisme monàrquic i es prohibí la llengua catalana. Es va perdre el control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi de la nació catalana.
Es va perseguir la nació. I, el que és més greu, es varen perseguir les persones. Les catalanes i els catalans van sofrir repressió, destrucció i desolació. I les seves llibertats individuals foren seriosament coartades –com la mateixa garantia processal que, independentment de la seva escala social, deixava clar que cap persona podia ser empresonada sense que un jutge ho dictaminés- o el dret de reparació davant un dany fet per l'administració pública o la inviolabilitat del domicili i de la correspondència. Drets personals i drets col·lectius perseguits.

300 anys després de tanta animadversió, aquest 2014 vivim en democràcia. Però el poble de Catalunya no en té prou. I per això vivim una de les cruïlles més transcendentals del rumb de la nostra història.

Volem que tots els catalans i catalanes, sense cap distinció d'origen, llengua, ideologia i orientació, no se sentin menystinguts en cap dels seus projectes personals i col·lectius. Volem que la nació plena pugui respondre a cadascuna de les seves il·lusions. Volem deixar enrere aquesta frustració que sentim de no poder fer més per les persones perquè no tenim capacitat de decisió. Volem gaudir dels drets i dels reconeixements que corresponen als pobles lliures.

La voluntat de la majoria de catalans ens ha portat a un moment en que volem fer un exercici de radicalitat democràtica. Un exercici de sobirania. Volem que la paraula, el debat i el vot siguin fonamentals. I que siguin fonamentals per aconseguir tenir més capacitat de decisió.


El passat mes de juny vaig tenir l'oportunitat, com a batlle de Sitges, de poder expressar-li això mateix, i de manera personal, cara a cara, al president del govern espanyol Mariano Rajoy. I ho vaig fer amb l'exemple de la particular situació de la població d'origen estranger del nostre municipi.
Molts dels sitgetans provinents de la Gran Bretanya no entenen com el primer ministre britànic Cameron i el primer ministre escocès Salmond han entat capaços de posar-se d'acord amb una consulta sobre el futur polític d'Escòcia, i que aquí això no sigui possible, quan el marc democràtic i polític general és el mateix: el de la Unió Europea.

No entenen com l'acord polític ha permès la transferència de la competència a Escòcia per poder convocar el referèndum vinculant que es celebrarà el proper 18 de setembre, després de la petició del parlament escocès, i que això aquí no sigui possible.

El president Rajoy em va dir que la Constitució espanyola i la legalitat espanyola vigents no ho permetien. I jo li vaig contestar que, el Parlament de Catalunya sí que ho creia possible, i que, si la presidència del govern d'Espanya considerava que la legislació no ho admetia, que fes el possible a nivell polític per canviar aquesta legalitat actual per impulsar-ho, com havien fet a Escòcia ... que vivíem en democràcia i que només era una qüestió de voluntat política.

I d'això es tracta. De voluntat política perquè la voluntat popular ja ha empès i empeny el procés.

Dear scotish of Sitges.

Proud of celebrate with you this important day for Catalonia.

I just want to say, good luck next week in your important date for the Scotland futur.

En una democràcia del segle XXI ningú entén que no puguem  votar, quan el vot és l'expressió màxima de la democràcia.

I quan ens diuen que això és inconstitucional, cal recordar dues coses:

Primera.-  Que la nació i la voluntat de les persones està per damunt de les lleis, i que, per tant, aquestes lleis són modificables. S'han d'adaptar als temps i a les demandes de la ciutadania.

I segona.- Que la història avala el nostre fet d'existir com a poble i el desig d'autogovernar-nos. Fins al punt que la mateixa Generalitat de Catalunya contemporània és una institució recuperada abans de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978. O sigui, que la Generalitat actual –l'autogovern- és anterior a la Constitució espanyola vigent.

Per tant, aquest matí de la Diada aquí a Sitges, com en tants altres lloc i indrets del país –i com a la tarda passarà a la capital de Catalunya, a Barcelona, on una gernació clamarà que ARA ÉS L'HORA-, ens comprometem amb la consulta del 9 de novembre. Volem votar. Volem decidir i construir el nostre futur com a poble.

I ho volem fer amb tothom. Amb tots els catalans i les catalanes. Sense cap diferència. Amb els que votaran que SÍ a la doble pregunta, amb els que votaran que NO ... amb tothom. Perquè som un sol poble, i mai hem fet diferències. I Catalunya, passi el que passi, es continuarà construint dia a dia amb tota la seva gent, sense cap distinció.  La unitat de la societat, la unitat de la política, però sobre tot la unitat d'un sol poble.

Volem decidir lliurement el nostre futur, per posar-lo, amb totes les nostres voluntats i capacitats, al servei de totes les persones de la nació. Per fer un país millor que deixi enrere les penúries socials i econòmiques presents, que esborri la precarietat amb més justícia social i que es regeneri políticament eliminant tot el que s'ha pervertit de la democràcia, generant desconfiança, descrèdit i decepció. Aquest pas és imprescindible.

Anit, per primera vegada, un president de la Generalitat en actiu era al Fossar de les Moreres, en aquesta vigília i Diada històrica. Al fossar, els versos ens diuen que: “ ... no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes, serà l'urna de l'honor”.
Quan tots treballem per l'objectiu de la llibertat de la nació i per la justícia social, no n'hi ha pas de traïdors. Perquè no es poden considerar traïdors als que no es rendeixen en l'ideal de deixar pels nostres fills, néts i pels que vindran darrera, un país lliure i millor.

Visca Catalunya!


Miquel Forns i Fusté,
Batlle de Sitges

Sitges, 11 de setembre de 2014

 

Celebració institucional de la Diada Nacional de Catalunya, 11 de setembre de 2013

> Galeria de fotografies de la celebració institucional de l'11 de Setembre

 Diada Nacional de Catalunya 

Senyores regidores, senyors regidors de l'Ajuntament de Sitges, alcalde Jordi Serra, alcalde Pere Junyent, alcalde Jordi Baijet, formacions polítiques, entitats, associacions i barris del municipi, Colla Jove de Castellers de Sitges, Escola de Grallers de Sitges, sitgetanes, sitgetans,

benvolguts compatriotes...

 

Avui, 11 de setembre de 2013, s'enceta el compte enrere de la celebració dels 300 anys de la capitulació de Barcelona en la Guerra de Successió l'11 de setembre de 1714.

Sitges, com he recordat en el Ban de la Diada Nacional, va patir el seu propi 11 de setembre, encara que no amb la crueltat de la capital de Catalunya.

Un any abans, corria el mes de juliol de 1713, quan les tropes borbòniques van entrar a la nostra Vila, posant-la sota domini del rei Felip V.

Sitges, aquesta petita part del país, com la resta de pobles de la comarca, perdia les llibertats nacionals un fatídic 27 de juliol de 1713. Una data que també hauríem de recordar degudament.

Aquestes dates marquen, es vulgui o no, agradi o no, el nostre ADN individual i col·lectiu, el nostre caràcter, la nostra manera de fer i de ser. I és important recordar-ho avui, un any més, perquè el nostre autogovern no neix amb la Constitució espanyola de 1978. Fa segles que tenim la voluntat d'autogovernar-nos.

Per molt que alguns no ho vulguin, la història s'ha de tenir present. Ha d'estar en la nostra memòria. Com una vegada em va dir un amic: “la història és l'únic que les persones no ens podem fer a mida”.

Cal un respecte majúscul per la història i més per tots aquells que l'han fet, la fan i la faran possible. Els pobles d'arreu no serien pobles, si no honoressin la seva memòria.
Afortunadament però, lluny ens queda aquell segle XVIII. Avui a Catalunya hi viuen i conviuen en pau centenars de milers de persones diferents, malgrat passem per moments de gran dificultat, de preocupació, d'una certa convulsió. Són molts aquells que pateixen les ferotges conseqüències d'una crisi que està sent massa llarga i poc piadosa. Però ens en sortirem! Costarà, però ens en sortirem!

Seguirem caminant, sense perdre l'esperança, per continuar construint una nació al servei de les persones, de tots i de totes, no d'uns quants, com alguns ens volen fer creure.
Ens ho volen fer creure atacant el fonament de la igualtat a casa nostra: la cohesió social de totes les persones i la llengua, com a instrument bàsic d'inclusió.

Tot i el patiment actual, tot i les amenaces constants contra les nostres institucions, la nostra cultura, la nostra economia, el nostre autogovern ... no podran desfer la cohesió social del país, malgrat ho intentin. No ens resignarem. Aquí sí que no podran.

Perquè la nostra nació no tindria sentit si no poséssim en valor primerament els catalans i les catalanes. Catalunya necessita de tots nosaltres. Necessita que la seguim construint des del progrés, la igualtat, la llibertat i la justícia social. Perquè aquest país és viable i és competitiu. Per això cap català, cap catalana, en pot quedar al marge, parli la llengua que parli, sigui quin sigui el seu origen, condició, ideologia o orientació. Tots som el país, tots som la nació.
Com tampoc podran, malgrat les amenaces constants, trencar el nostre major signe d'identitat col·lectiva i de comunicació: la unitat de la llengua. L'any passat m'atrevia a dirigir-vos unes paraules en mallorquí i valencià. Enguany, unint-me al crit unànime en favor de la unitat de llengua, davant el rebateig polític i d'insult a la intel·ligència que ha merescut el català a la terra germana de l'Aragó, fins i tot corrent unes sigles que no vull ni pronunciar, i amb el posicionament contrari d'una bona part de la societat aragonesa i de les seves Corts, només uns mots en una de les parles de la Franja.
 
Com dirien ells: “Aquí del blat de moro en seguirem dient panís, perquè els xics i les xiquetes de la Franja seguiran creixent i parlant lo català per més que uns quants no ho vulgon ...”.

Patriotes, el catalanisme cívic, constructiu i pacífic fa por. Continuem doncs sent cívics, constructius i pacífics, per ser alhora inclusius, com hem fet tota la vida. Com us deia, la nació que som, el país que construïm, és de tots.

El dret a decidir no ha de fer por. Les urnes democràtiques no han de fer por perquè no podem posar límits a la democràcia. El dret a decidir no és cap confrontació, com alguns també ens volen fer creure. El dret a decidir també és cívic, constructiu i pacífic. I per damunt de tot, el dret a decidir és democràtic.

Catalunya té voluntat, té talent, té orgull, té institucions, també té errors, però ens té a tots plegats. Per tant, tenim raons suficients perquè el poble català segueixi somrient, segueixi somiant.

Aquesta tarda milers i milers de mans i braços s'uniran de nord a sud del país (estenent-se des del cor també d'oest a est, de llevant a ponent). Aquesta unió és la que el país necessita. Perquè les persones són la fortalesa de les grans nacions. I el gest d'aquesta tarda és una d'aquestes grandeses: un poble alçat a favor de la llibertat.

El futur pot ser millor, molt millor. Només cal actitud positiva, perseverança, ideals d'inclusió, capacitat de resistència i escoltar, escoltar la voluntat del poble.

No defalliu i seguiu lluitant pels vostres somnis i amb força pel gran somni col·lectiu.
Deia Ghandi, home de pau, al que tots els pobles del món respecten i estimen: “La força no prové de la capacitat física, sinó de la voluntat indomable”.

Patriotes, que no ens la domin, que no ens amanseixin la nostra voluntat!

Vivim aquesta Diada Nacional amb un horitzó de llibertat.

Des de Sitges, aquest 11 de setembre, diguem ben alt, i que ho escolti la humanitat sencera: Visca  Catalunya!



Miquel Forns i Fusté

Batlle de Sitges

 

Celebració de Sant Sebastià

Sitgetanes i sitgetans, aplegats aquesta tarda a l'esplanada de l'Ermita de Sant Sebastià,

Commemorem avui la benedicció de l'actual Ermita de Sant Sebastià l'any 1861. Amb dos anys de retard per les necessàries obres que es fan al santuari, celebrem el 150è aniversari d'uns fets extraordinaris que va viure la nostra vila en motiu d'aquesta benedicció.

L'endemà de la Festa Major de Sant Bartomeu de 1861, el 25 d'agost, els balls populars i les seves músiques acompanyaren el tabernacle amb la imatge de Sant Sebastià pels carrers del poble, des de l'església parroquial fins a la nova ermita, tal i com hem fet aquesta tarda de gener. En el cicle festiu de Sitges la sortida de balls i músiques sempre ha estat símbol i present de festa grossa, i més sota motius extraordinaris. I aquest de 1861 ho va ser.

Imaginem-nos aquell Sitges de meitat del segle XIX. Una petita vila encara emmurallada, sense carreteres ni ferrocarril, voltada de vinyes de malvasia i moscatell, amb la seva bona gent que vivia de la pagesia i del mar, dedicant-hi moltes hores i moltes jornades. Un poble que, tan dedicat al treball, esperava amb delit les festivitats per a trobar-se i compartir, i especialment els aplecs de les nostres ermites: Sant Sebastià, la Mare de Déu de Gràcia, la Trinitat, el Vinyet i Santa Bàrbara. Imaginem-nos, doncs, el que va suposar aquella festassa de 1861.

El fet és que, des de temps antics, per tota Europa els pobles invocaven Sant Sebastià com a protector contra la pesta i altres epidèmies durant l'edat mitjana i moderna. Per això s'erigien les capelles sota la seva advocació a les entrades dels pobles i ciutats, per a protegir la població de malvestats i no permetre l'entrada de les epidèmies als carrers i places. Sitges no en va ser aliena i aixecà l'Ermita de Sant Sebastià als afores de la vila, propera al portal que donava entrada al recinte emmurallat del Port de n'Alegre, almenys des de 1513. És a dir, des de fa més de 500 anys.

Aquesta celebració suposa, a més, una oportunitat per descobrir o retrobar un patrimoni i una tradició que ens els darrers anys s'està revaloritzant, amb la finalitat de conèixer la nostra història. Sant Sebastià és l'ermita que dóna nom a un dels indrets més emblemàtics i estimats de la nostra vila.

En l'antigor les malalties van causar molts estralls a les nostres terres. L'avenç de la ciència i de la recerca ha permès lluitar-hi, encara que no amb prou remei per a totes. La humanitat encara és feble davant del càncer, de la sida o de les malalties minoritàries ... i amb zel en busca guariment. Però té altres plagues que flagel·len la manca d'igualtats, d'oportunitats i d'inclusió social: l'atur, els desnonaments, la intolerància, la violència de gènere, l'abús de poder, inclús la tortura són les sagetes actuals que poden minvar qualsevol vestigi d'humanitat.

Els nostres avantpassats s'encomanaven als sants. Nosaltres podem encara sentir-nos necessitats de la seva intervenció. Però més enllà de les creences religioses, el que necessitem són homes i dones compromesos.
 
La societat del segle XXI sofreix moltes pestes en forma de sofriment humà. Necessitem homes i dones que siguin bons instruments per combatre-les. Des de la societat civil, des de les organitzacions de treballadors i empresarials, des de les institucions públiques.

La llibertat, la prosperitat i la justícia social s'aconsegueixen amb el compromís de tothom, amb testimoniatge personal i col·lectiu. Només així aconseguirem un món més just i pròsper. La nostra vila, com en tantes altres coses, i com ha fet al llarg de la història, ha de ser-ne també un referent.
Que tinguem totes i tots coratge i compromís. Visca Sitges!

 

Miquel Forns i Fusté
Batlle de Sitges


Gener, 2013

 

Nit de Premis Sitges

Regidores, regidors, Sr. Rector, Presidenta de la Societat El Retiro, Presidents d'entitats,  guardonats, sitgetans, sitgetanes, amics, molt bona nit a tothom.

I en primer lloc enhorabona a tots els guardonats.

Com molt bé diu l'anunci d'aquesta nit, avui és un dia d'emocions, un dia de reconeixements, un dia d'identitat, un dia de tradició, un dia de cultura, en definitiva, un dia de sitgetanisme.

I ho és perquè segurament hi ha molts pocs llocs on puguin tenir la satisfacció de premiar cada any el talent i els valors en diferents disciplines del món de la cultura.

L'exemple rau tant en les individualitats com en els col·lectius que avui reben el seu reconeixement en el camp de la música, l'escultura, la pintura, la literatura, la fotografia, el cinema, el teatre, el circ  o la història. 

Tot plegat constitueix un alè d'esperança i el clar exemple de com la societat civil té la força necessària per tirar endavant  en contextos tan complicats com els d'avui.

I és per això que com alcalde tinc molt clar que hi ha algunes coses que no ens podem permetre: 

  • Sigui quin sigui el grau de dificultat econòmica, no ens podem permetre castigar el desenvolupament de la cultura en totes les seves manifestacions.
  • No ens podem permetre castigar les entitats que fan possible que la cultura tingui espai per néixer, créixer i madurar
  • No ens podem permetre castigar a la nostra societat, dinamitant els beneficis d'uns valors que per manca de mecanismes que permetin quantificar-los en resultats econòmics, queden sovint fora de les prioritats.
  • No ens podem permetre que la llengua i la cultura pròpies del País, sofreixin cap més atac sota la màscara de la crisi.

I vull reiterar-vos la meva més sincera voluntat, tant personal en tant que Batlle de Sitges, com del  Govern que presideixo, que treballem pensant i posicionant la cultura com a servei públic bàsic.

Però per fer-ho, necessito també de la vostra més estreta i directa col·laboració. I us dic això perquè com sabeu, durant aquests dies estem treballant en l'elaboració dels nous pressupostos municipals. Un pressupostos que no ens donen, ni de bon tros, més marge que el d'aquest any. 

I és ara, en un context on es demana corresponsabilitat als ciutadans a través dels impostos, quan es demanen sacrificis als treballadors municipals, quan es replantegen i s'intenten optimitzar els serveis municipals, com hem fet amb l'Escola Municipal de Música, és ara i en aquest entorn, quan la Cultura està subjecte a l'abisme, a ser aparcada de les prioritats de qualsevol administració en dificultats.

Però A Sitges això no Passàrà. Us podeu imaginar que una de les reclamacions més fàcils i demagògiques que ens arriben als responsables polítics en temps de retallades, és que es comenci a retallar per les entitats, passant per les festes i acabant per tot allò que representin manifestacions tradicionals o culturals. 

I és evident que també aquests col·lectius, les entitats o les associacions que promouen la cultura i la tradició han de fer un esforç, però no les podem aniquilar, no us volem aniquilar.

I no ho podem fer, perquè el retorn social que aporten entitats com la que aquesta nit ens acull, El Retiro, és molt major que aquella aportació que pugui venir des de l'Ajuntament.  No ens podem permetre portar a punts de no retorn a les entitats centenàries de Sitges que, gràcies a la societat civil, han donat i donen molt més del que ara els hi podem donar. ¿Algú te prou arguments com per qüestionar aquesta realitat? Perquè hi ha qui ho està fent.

Per aItra banda, i més enllà del teixit social i associatiu que promou la cultura, hem de ser capaços d'enriquir i potenciar les serves virtuts de desenvolupament econòmic, que no son poques.  Dic això perquè en moments com l'actual no podem perdre de vista la capacitat de generació de riquesa que suposa la cultura i la creativitat en tots els seus àmbits. Un actiu que més enllà de Sitges, forma part de la identitat de la nostra Catalunya.

Sitges viu del turisme. Som un poble atractiu que basa la seva activitat econòmica en bona part, als serveis que s'ofereixen als nostres visitants. Però és molt important que no oblidem que aquests visitants escullen Sitges, no només pel nostre entorn, sinó perquè a Sitges la cultura constitueix una oferta sòlida i de qualitat. Des de les expressions més petites, fins al preuat i envejat patrimoni dels nostres museus.

Comprendreu doncs, que no ens podem permetre el luxe de relegar a un paper secundari l'oferta cultural de Sitges en totes les seves manifestacions. Però us demano la vostra ajuda, i ho faig convidant-vos, demanant-vos   que traslladeu aquest missatge a tots els que afirmen que es poden tancar entitats, eliminar activitats, festivals o festes o deixar morir el patrimoni.

Sé que el què estic dient avui pot rebre moltes crítiques i adversitats. Inclús potser molts no ho entendran i potser no ho compartiran. Però aquest és el meu compromís, el compromís del Govern de Sitges
És temps de revisió, temps de replantejament, d'esforços i d'ajustos, però no podem deixar morir la riquesa que ens aporten els valors de la cultura. Per què estic plenament convençut que la cultura ens ajudarà a sortir d'aquesta situació, la cultura ens ho agrairà, la cultura sempre hi serà, la cultura ens farà individualment i col·lectivament cada dia millors!

Visca la Cultura, Visca Sitges!



Miquel Forns i Fusté
Batlle de Sitges



(Novembre 2012)

 

Inauguració del Sitges'12

Un any més Sitges es converteix en l'epicentre mundial del cinema fantàstic i de terror amb el Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

Un festival referent, madur i consolidat, com avalen les 45 edicions que celebra enguany. Són moltes les persones, els artistes, els directors, els productors i els professionals vinculats al setè art els que han desfilat per la vila des del 1968.

En aquells inicis, l'empenta d'un grup de sitgetans amants del cinema va impulsar aquest projecte que de ben segur no imaginaven fins on podia arribar: un dels festivals més prestigiosos de l'estat espanyol i el primer en el gènere fantàstic. En aquells temps, la Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror –com es deia el Festival aleshores- tenyit el poble de cinema, els carrers, els aparadors i l'ambient en general del poble en general ens remetia al Festival de Cinema.

Amb el temps, el Festival ha crescut, ha esdevingut un referent, una cita ineludible per a professionals i amants el cinema, la principal plataforma de projecció per al nostre municipi i una de les nostres principals cartes de presentació.

Aquest any, i seguint la iniciativa impulsada l'edició anterior, la voluntat tant dels organitzadors del Festival com de l'Ajuntament de Sitges, a qui represento, és recuperar els nostres origens i impulsar noves activitats a la vila per incrementar la participació tant dels ciutadans com dels comerços amb l'objectiu de convertir de nou el nostre municipi en un autèntic plató.

Amb aquesta voluntat, aquest 2012, a més d'altres activitats ja consolidades com la Zoombie Walk amb milers de zombies passejant pels principals carrers de Sitges, s'han organitzat noves propostes com tallers de maquillatge per a joves. El carrer Primer de Maig es tornarà a convertir en un gran decorat ambientat en el món del cinema fantàstic. I també tornarà el Menú Fantàstic a més d'una vintena d'establiments de restauració i s'ha implicat a les escoles.

És amb aquesta mateixa voluntat d'apropar el Festival al poble que, per primera vegada, hi haurà una segona inauguració del Festival, a les deu de la nit a l'entitat que va acollir la 1ª Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror fa 45 anys, la Societat Recreativa El Retiro.

Aquestes propostes no tindrien sentit sense el marc actual en el que trobem un Festival amb una àmplia programació, amb l'estrena de nous i esperats títols i la visita de nombrosos actors i professionals del sector.

Vull agrair el treball de tot l'equip humà que fa possible aquest esdeveniment i molt especialment al seu director Àngel Sala, i a totes les empreses i institucions que la col·laboració un any més amb el nostre Festival.

Espero que aquesta sigui una gran edició i que Sitges s'impliqui en totes i cadascuna de les atractives propostes amb les que engrandim, més si cap, aquest Festival, el nostre Festival.

Gràcies i que passeu una setmana fantàstica!

Miquel Forns i Fusté
Batlle de Sitges



(Octubre 2012)

 

Celebració institucional de la Diada Nacional de Catalunya, 11 de setembre de 2012

Regidores i regidors, ex-alcaldes, entitats, sitgetanes i sitgetans,

Benvolguts compatriotes,


Avui, com cada 11 de setembre, ens trobem davant del monument al Doctor Robert, per commemorar aquell fatídic 11 de setembre de 1714, on milers de catalans van perdre la vida defensant una terra, la nostra, assetjada i atacada per milers de soldats francesos i castellans.

Aquell 11 de setembre Catalunya va perdre la llibertat. Però no la dignitat per recuperar-la.

Gairebé 300 anys després, centenars de milers de catalanes i catalans han treballat, treballen i seguiran treballant per recuperar els drets perduts el 1714. Aquesta tarda la ciutat de Barcelona, capital del país, i tota Catalunya serà un clam.

El camí, però, no és ni serà gens fàcil.

Catalunya passa per moments de molta dificultat. Moltes famílies, treballadors i treballadores, i veïns de la nostra vila, del nostre país, es troben en serioses dificultats per portar una vida més o menys digne. També moltes empreses i activitats econòmiques o les mateixes administracions estan patint els efectes d'aquesta severa crisi, encara sense fi.

Està clar que és el moment de prioritzar en allò realment necessari. Però també és moment de ser valents, d'aixecar-se i de sumar esforços.

La responsabilitat dels que governem ara no és altra que la de treballar fort per pal·liar els efectes dels durs moments, i procurar que tingui la menor repercussió possible en l'entorn més proper.
 
Però cal més que mai treballar en conjunt i pel conjunt. No s'hi val llençar la pedra i amagar la mà. Ara no!

La nació que som, el país que construïm, no pot excloure ningú.
Ni el que tenen altres parles o cultures d'origen,
ni els més dèbils,
ni els que pensen diferent.
Com deia, les grans nacions són construïdes en conjunt i pel conjunt.

Catalunya està rebent contínuament missatges que venen de fora, i no de molt lluny, que produeixen un efecte contrari al que pretenen.

La llengua catalana és un dels exemples d'aquesta mena d'atacs contra la identitat, els drets i els símbols.

Des del més profund respecte per la llengua d'origen de cadascú i per la llengua amb la qual cada persona opta per comunicar-se, us dic que:

- Hui parle valencià i em senc d'ací.

- Jo, com voltros, també xerr sa nostra llengua.

Perquè la llengua és una. I és la de tot el territori del domini lingüístic. És patrimoni de tots, en l'oficialitat, en l'ensenyament i en l'ús social. I com a tal, mereix ser respectada aquí i arreu.

Tanmateix, aquest nostre país, el de tots, ha demostrat al llarg de la historia que no es rendeix ni tampoc s'apaga. I per això, segur que acabarem construint aquell futur en plenitud que anhelem i desitgem.

Vulguin o no vulguin, només un poble decideix si vol ser poble.
I Catalunya ho és i ho vol SER.

No defalliu, Sitges i Catalunya ens necessiten a totes i tots.
Sóc conscient que són moments on costa creure en alguna cosa, Us convido a que creiem en Sitges i en Catalunya. Si ho fem, ens podrem ajudar de debò i podrem emprendre amb garanties el darrer dels viatges.

Com deia el poeta:

Tenim a penes el que tenim i prou: 
L'Espai d'història concreta que ens pertoca,
i un minúscul territori per viure-la.

Posem-nos dempeus altra vegada
i que se senti la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat que cadascú es vesteixi,
com bonament li plagui, i via fora.

Que tot està per fer i tot és possible!

 

Patriotes, vivim aquesta Diada amb horitzó de llibertat.

 

Visca Catalunya !

 

Miquel Forns i Fusté
Batlle de Sitges

 

 

Celebració institucional de la Diada Nacional de Catalunya, 10 de setembre de 2011

Senyores regidores i regidors de l'Ajuntament de Sitges,
Exalcalde Jordi Serra, exalcalde Pere Junyent,
Representants d'entitats,
Colla Jove de Castellers de Sitges,
Escola de Grallers de Sitges,
Benvolgudes sitgetanes i sitgetans,
Compatriotes tots,

És un honor per a mi dirigir-me per primera vegada a tots vosaltres en un dia tan assenyalat com el d'avui, la vigília de la Diada Nacional de Catalunya, com a batlle de la nostra vila.

Demà es compleix un nou aniversari de la que probablement ha esdevingut la data més rellevant i tràgica en la història de Catalunya: aquell fatídic 11 de setembre de 1714 quan, amb motiu de la Guerra de Successió al tron de les Espanyes; els exèrcits borbònics van envair Catalunya que donava suport a la dinastia dels Àustries.

La derrota d'aquell 11 de setembre no va servir per acabar amb els anhels de llibertat de milers de catalans i catalanes i que per a molts són vigents fins a dia d'avui. El dia 12 de setembre de 1714 va començar un llarg viatge per a recuperar les nostres institucions i els nostres drets nacionals.

Però avui Sitges no només vol retre homentage als màrtirs de 1714 que varen morir defensant els drets del nostre poble, sinó que vol retre homenatge a tots aquells patriotes que al llarg de la història han patit persecució, repressió, de vegades amb sentencia de mort, per les seves idees, per les seves conviccions i per defensar el que estimen, en aquest cas, Catalunya.

Afortunadament per a Catalunya, avui la situació es diferent a la dels segles anteriors. S'ha recuperat part del que ens van manllevar ara fa gairebé 300 anys, però el camí no s'atura aquí.

Actualment el nostre país està passant per moments díficils, molts ciutadans de Sitges i d'arreu pateixen pel seu present i futur com a conseqüència d'aquesta crisi econòmica global que té una greu afectació en el nostre país. Però ens en sortirem. Com diu el President Mas: “Al nostre país tenim talent suficient, l'empenta necessària i la força de molta gent”.

Als catalans i les catalanes ens toca seguir treballant, seguir construint el nostre país, des de la convicció en les nostres arrels, però projectant-nos arreu del món. Cal remar fort perquè el vent es dur i ens ve de cara. Les llums del port encara són llunyanes, però la nostra tripulació és plena de mariners ferms i amb el rumb clar. Tot i els impediments de la mar, arribarà el dia que veurem el port, i aquell dia la boira d'aquests temps s'esvairà. Però mentre no arribi aquella data, cal que ens quedem amb les paraules del poeta i les fem nostres: "I ara digueu, ens mantindrem fidels per sempre més, al servei d'aquest poble".

Sitgetanes i sitgetans, demà la Moixiganga serà present a l'acte institucional organitzat per la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya al parc de la Ciutadella de Barcelona. La presència sitgetana es materialitzarà amb el discurs inaugural de la Tercera Festa Modernista que Santiago Rusiñol va organitzar a la nostra vila, i amb la solemne representació del ball de la Moixiganga. Fets com aquests passen molt poques vegades a la vida, i és per això que us convido a que hi aneu i gaudiu de la representació de la nostra Moixiganga. Tanmateix us convido a que demà a la nit participeu de la ballada de sardanes, la dansa del país, al Cap de la Vila.

Compatriotes, la diada nacional es un bon dia per recordar la noble història del nostre país però també per continuar reivindicant la voluntat de ser del nostre poble. Us convido a tots i a totes a que així sigui! Com va dir l'estimat President Barrera, traspassat recentment: “Tenim, pressa molta pressa”.

Moltes gràcies. Visca Catalunya !

Miquel Forns i Fusté
Batlle de Sitges

 

Discurs d'investidura

Discurs d'investidura

Saló de Plens de l'Ajuntament


Alcalde de Sitges, Miquel Forns"Alcalde Baijet, Alcalde Junyent, Alcalde Serra, Exregidores i exregidors del consistori, Sres. Regidores i Srs. regidors de l'Ajuntament de Sitges,

Sitgetanes i Sitgetans, amics tots,

Les meves primeres paraules volen ser d'agraïment per a totes aquelles persones que han treballat de valent molt de temps, molts anys, per fer possible aquest moment que estem vivint. Un moment cabdal en la història de la nostra democràcia, com és l'alternança en la direcció municipal fruit d'una nova majoria política.

Gràcies a tots els que ho han fet possible. En primer lloc, al poble de Sitges per la seva confiança. Als quatre grups municipals que han signat l'acord d'investidura i que des d'ara mateix tenen la responsabilitat de governar la nostra vila. A totes les persones que des del convenciment personal i col·lectiu s'han implicat en els distints projectes polítics del municipi amb una única vocació que és: millorar Sitges i la vida de la seva gent.

També un agraïment especial a les formacions polítiques que a partir d'avui configuren els grups municipals de l'oposició. Gràcies d'entrada per la tasca que faran els propers quatre anys. Amb la mà estesa, vull expressar un desig de consens, de diàleg constant i de punts de trobada amb tothom. Per part d'aquesta alcaldia poden tenir per segur que no s'estalviarà cap esforç per cometre el millor per Sitges també amb la col·laboració i la implicació de l'oposició.

El consistori de Sitges existeix com a tal perquè el conjunt de persones que hi treballen el fan funcionar cada dia, al marge dels debats i les decisions polítiques. Per tant, una salutació especial a les treballadores i treballadors de l'ajuntament, de tots els departaments i dependències, tot posant-me a la seva disposició des d'ara mateix com a president de la institució. 

El meu reconeixement institucional i de respecte per l'alcalde Jordi Baijet, que avui deixa el càrrec, i que ha dedicat els darrers vint anys de la seva vida al consistori i al poble de Sitges. Hem tingut les nostres diferències polítiques i de gestió. Però ens ha unit la lleialtat amb la institució i amb la vila. Gràcies per la vostra dedicació, com ho va ser també en el seu dia la de l'alcalde Jordi Serra.

Si avui som aquí és gràcies a molta gent que ens ha mostrat el camí a seguir, un camí de lluites i de privacions, d'entrega i de molta il·lusió, però sobre tot un camí d'honestedat. El meu sentiment i la meva consideració per l'alcalde Pere Junyent, i des del record també per l'alcalde Josep Cots.

Avui comença una nova etapa per Sitges.

Per fer-la realment profitosa hem de fer caure els dogmatismes. Hem de deixar enrere altres temps. Fora partidismes, models sectaris i endogàmies de partits. Com no em vaig cansar de dir durant la campanya electoral: “els qui només miren el passat o el present, segur que es perden el futur”.

Per tant, aquesta alcaldia es posa a mirar endavant, sempre al costat de la gent, i tocant de peus a terra.

Com diu Miquel Martí i Pol:

“Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir”.

Sitges comença en les persones, en cada persona concreta, en cada família concreta. Una societat avançada es mesura també per la capacitat de millorar la vida de les persones. Aquesta serà la nostra voluntat d'esdevenir.

El respecte per la diversitat, la igualtat d'oportunitats personals, formatives i professionals, i el cobriment de les necessitats bàsiques de les famílies, sobretot de les persones dependents i amb qualsevol tipus de necessitat, seran el nostre objectiu.

I tot perquè la disminució de les injustícies la percebem com una responsabilitat compartida.

Defensarem l'equilibri entre desenvolupament i sostenibilitat. Perquè el creixement ha de ser font de riquesa per tot el municipi, per la vila, pel poble de Garraf, per les Botigues, per les urbanitzacions i per les masies del terme encara habitades.

Amb total respecte pel medi que ens ha estat llegat adequarem el desplegament de serveis, infraestructures i equipaments a les necessitats del Sitges actual i del Sitges de les properes dècades. Perquè les persones tinguin més oportunitats i visquin en millors condicions.

Però primer haurem de redreçar la situació econòmica de l'ajuntament, perquè aquesta deixi de ser un llast per poder avançar. Recuperar la confiança en la manera com es gestiona el nostre ajuntament, no serà fàcil. Probablement passarem uns primers mesos i anys difícils. Caldrà molt rigor, transparència, aprimament, agilitat i sobretot, austeritat. Però l'aplicarem, com fem tots a casa, a la feina, a l'empresa.

Com en una duatló o en una triatló, caldra dosificar-se. Però, pedalar, sempre pedalar. Perquè quan deixes de pedalar, la bicicleta s'atura o cau. De vegades, pedalarem de pujada (més lentament, amb més esforç), i d'altres de baixada (més ràpid) per arribar a la meta.

Sitges ha de tornar a ser un imant : un pol d'atracció de l'activitat econòmica. El nostre municipi és un poble d'emprenedors i emprenedores, i l'ajuntament ha d'estar al costat seu. Com també ha d'estar al costat de les persones aturades, posant les eines que tenim al seu servei. Formació, innovació, creativitat i talent local.

Per tant, destinarem també tots els esforços necessaris per impulsar el sector del turisme, la gastronomia i el comerç, com a motors de l'economia i l'ocupació local; en col·laboració estreta amb el sector privat.

Perquè la participació real en els afers públics no ha de ser una fal·làcia. Ha de ser una realitat. Els processos de participació dels sitgetans en referència a les dinàmiques i la imatge de Sitges seran troncals en la nostra actuació.
La cultura és i serà una finalitat, no pas una estratègia. Aquesta alcaldia i aquest govern apostem pel sentit social de la cultura.

La cohesió social i la identitat només es podran garantir si som capaços de bastir unes polítiques culturals que, des de la diversitat d'orígens i de referents, persegueixi l'enriquiment de la nostra pròpia cultura.

Oberts al món i als signes del temps. Això passa també per ressaltar la nostra identitat, la trajectòria històrica de Sitges, el patrimoni material i immaterial, els valors i la llengua, i sobretot en donar protagonisme a la societat civil.

Qui us parla ha estat membre de la societat civil. Per tant, hi creu fermament.

Col·laborarem amb la societat civil de la cultura, de l'esport, de la solidaritat, del civisme. Ni la substituirem, ni li farem competència. Aquesta és també una forma de democràcia participativa i de ressaltar els valors comunitaris que tanta falta ens fan en els temps que corren.

Vivim una època de desconcert per a moltes coses. I ara més que mai calen lideratges forts. Aquest ajuntament ha de ser un d'ells. Serà un d'ells.

Amb una gran dosi d'humilitat però, us dic que tot això no ho podem fer sols. No ho pot fer l'ajuntament sol. Necessitem de l'ajuda de tothom. Per tant, aprofito aquest moment solemne per demanar la col·laboració de tots els sitgetans en aquesta comesa.

Només la unitat d'acció permetrà recuperar la credibilitat de l'ajuntament i caminar junts endavant. Caminar amb tothom, perquè aquest alcalde si alguna cosa vol ser, és l'alcalde de la gent.

Si em permeten per acabar: uns apunts personals.

El meu agraïment i el meu reconeixement més sincer a la meva família.

Gràcies pels valors i l'educació rebuda, gràcies per tants anys d'esforços i sacrificis per pujar el fills. Gràcies pel camí de vida que hem compartit i compartirem junts.

I un record especial pels avis, especialment per les àvies, de les quals guardo més memòria.

A l'àvia Tresina, mare de la meva mare. La Tresina de Ca la Panxita la Gallinaire. De qui vam rebre:

• L'amor per la nostra vila de Sitges
• L'amor pel mar, a través del record de quan el besavi Gepet sortia a la mar amb la barca d'en Climent
• L'amor pel Prado i pel Retiro, perquè teníem família als dos casinets
• L'amor pel nostre massís del Garraf, amb les anades a la Trinitat i a Campdàsens
• I l'amor per les tradicions i festes de la vila que agrupaven tota la família al voltant de la taula

I sobretot per l'estima per la gent, l'acolliment de les persones, el respecte per la diferència i el bon veinatge al carrer Sant Pau, com a fonament de les relacions comunitàries i com a poble.

I un record per l'altra àvia, la de Ribes, la mare del meu pare, la iaia Rosario. La primera persona que em va transmetre directament el seu amor per la terra, per la pàtria.

La iaia que de ben petit em va ensenyar la lletra dels Segadors, de la Santa Espina, de l'Estaca d'en Lluís Llach, del Diguem no d'en Raimon. L'àvia que recordava amb orgull quan, en temps difícils i de persecució de la identitat del nostre poble, un grup de ribetans, entre ells el seu pare, van pujar a dalt el Montgrós i van hissar una gran senyera amb una estrella de cinc puntes al mig. Tota una lliçó de reivindicació i estima per la nació catalana.

Aquest són el conjunt de valors que han marcat la meva vida des de ben menut i que ara seguiran sent el meu far des de l'alcaldia. La vostra alcaldia.

Sitges, treball i tenacitat, servei a les persones, humilitat de cor, compromís amb el país i anhel de llibertat.

Acabo.

Diuen que: “La mesura de l'amor és estimar sense mesura”.

Com vosaltres, m'estimo Sitges sense mesura.

Com a alcalde de Sitges em comprometo a treballar, esforçar-me i tenir coratge per situar aquest Sitges que m'estimo sense mesura on necessita estar, on es mereix estar.

Moltes gràcies

Visca Sitges i visca Catalunya!

 

Miquel Forns i Fusté
Batlle de Sitges




(Juny 2011)

 

Nit de l'Esport Sitgetà 2012

És un plaer poder celebrar una nova edició de la Nit de l'Esport Sitgetà. Ho fem a més, en un dia en el que el món sencer espera expectant l'inici dels Jocs Olímpics Londres 2012.

Si em permeteu la comparació, avui, per a nosaltres, la Nit de l'Esport té tanta o més importància perquè, en primer lloc, aquest any sumem la número 27, una xifra que ens apropa als 30 anys de celebració, i en segon lloc perquè premiem el treball, l'esforç i els èxits dels que ens són més propers, dels esportistes locals.

Però a més des distingir els millors esportistes sitgetans de la temporada 2011-2012, vull que aquesta vetllada serveixi compartir amb vosaltres una xifra que ens ajudarà a comprendre la dimensió de la pràctica esportiva a Sitges. I és que, com ja deia la Regidora Vinyet Lluís, les instal·lacions i equipaments municipals reben 660.000 usos anualment, als que cal afegir els equipaments privats que també sumen un elevat nombre d'usuaris.

La xifra és prou considerable i aglutina, més enllà dels que us hi dediqueu d'una forma més o menys professional, a molts més, entre els quals m'hi incloc. Som molts els que tenim la consciència del mens sana in corpore sano i compartim l'interès i la necessitat de mantenir-nos actius i en forma.

Tenim ben present que som molts els que practiquem esport, però també som conscients que l'actual conjuntura està afectant econòmicament tots els sectors i l'esportiu no està exclòs, malauradament.

No obstant i tenint en compte, com us deia, la dimensió de la pràctica esportiva al municipi, des de l'Ajuntament de Sitges s'ha fet un esforç per poder mantenir l'aportació pressupostària que es destina a les instal·lacions esportives municipals. Parlem d'un import d'uns 500.000€ que es destinen a que els equipaments continuïn funcionant amb els mateixos barems de qualitat que han tingut fins ara.

Aquesta és l'aposta del Govern Municipal perquè creiem que és la forma en la que podem donar suport a tots els esportistes per a que anualment puguem celebrar aquesta nit de reconeixements i que continueu recollint èxits que, a més dels vostre prestigi professional, fan que el nom de Sitges viatgi per arreu de la mà de tots i cadascun de vosaltres. 

No podem oblidar tampoc les entitats, ja que són molt els esportistes que es resguarden sota el paraigües de l'elevat nombre de clubs i associacions amb què comptem a Sitges. Entitats que promouen l'educació al voltant d'una vida saludable i que fomenten l'esport base, en molts casos, com a punt de partida de la seva activitat.

Aquestes entitats mouen centenars de persones i, tot i el compromís del Govern per estar al vostre costat, us hem de demanar ajuda, perquè sense la comprensió de tots ens serà complicat poder fer front al moment actual que està marcat per l'austeritat. Ens cal innovar, optimitzar els recursos dels que disposem i ser creatius i solidaris per poder continuar gaudint d'una millora permanent de l'oferta esportiva a Sitges.

Voldria per acabar felicitar totes les persones que sereu reconegudes avui i encoratjar-vos a continuar endavant, sempre, per a que celebrem molts més triomfs.

Gràcies i Felicitats! 

Miquel Forns i Fusté
Batlle de Sitges


(Juliol 2012)

© 2007 Ajuntament de Sitges
Pl. Ajuntament, sn. Tel. 938117600 / Atenció Ciutadana Tel. 010
Última actualització: 11/09/2017