Opinió

Mapa del web

Índex alfabètic

Ets a: Inici > Opinió

Opinió

Índex

 

'Camí de la recuperació', Jordi Mas

Aviat arribarem a l'equador d'aquesta legislatura. La primera part de la mateixa ha estat dedicada majoritàriament al sanejament de les finances municipals. Sense uns fonaments sòlids en l'aspecte econòmic no es poden desplegar polítiques destinades al progrés social, cultural i econòmic, a la vegada que es té cura de les persones amb més necessitats. Des de que aquest govern va iniciar el seu camí, s'han pres decisions dures encaminades a arreglar el desgavell econòmic que havia deixat el govern de socialistes i d'Iniciativa. La manca de responsabilitat del govern anterior va fer massa gros el forat; està fent massa dura la recuperació. Mitjançant una reducció de la despesa i l'increment dels ingressos a través dels impostos i les taxes, la situació s'està equilibrant. Molts esforços s'han fet, per part de tots; molts s'estan fent; i encara alguns caldrà fer en els propers anys. Malgrat tot, l'adopció d'aquestes mesures per reduir la despesa, en aquells aspectes que no posen en risc al sostenibilitat dels serveis municipals, comença a donar els seus fruits.

El 2014 esperem que sigui força diferent al 2013. Volem traspassar ja el punt d'inflexió; intentar que la pressió fiscal sobre el ciutadà comenci a donar pas a un major dinamisme econòmic. En aquest sentit, com ja s'ha anunciat, alguns impostos i taxes començaran a baixar. L'optimització dels serveis, l'adequació dels mateixos a les necessitats reals de la vila, genera unes possibilitats positives a l'hora de reduir la càrrega sobre la ciutadania.

La taxa de recollida de la brossa domèstica baixarà un 50% fins als 70 euros anuals; l'impost de la plusvàlua es reduirà un 45%; el bitllet senzill del bus municipal es rebaixarà un 25% passant a costar 1,50€; el transport dels usuaris del Centre de Dia baixarà dels  8 € actuals fins als 2€ . Quan es coneguin amb detall els resultats pressupostaris del 2012 i la resolució dels recursos al procés de la revisió cadastral que va engegar el Ministeri, podrem també encarar una revisió a la baixa dels tipus del IBI.

A l'igual que quan un està molt malalt, ens hem hagut d'aplicar un tractament dur, llarg i feixuc; però necessari si volíem tornar a recuperar l'esperança en el futur. Els fruits del sacrifici comencen a mostrar-se; la plena activitat tornarà a regnar. Aquest govern ha sabut estar en els moments més difícils i ha sabut prendre les decisions adequades per sortir del pou. Sabrà també estar en els moments de la recuperació, projectant cap al futur la nostra vila. No és fàcil demanar confiança en aquests moments d'indignació generalitzada vers la classe política, però al govern de Sitges no desistim. Volem continuar treballant, la feina a fer encara és molta i l'hem de fer tots plegats.


Jordi Mas
Regidor d'Hisenda i Innovació Pública

 

'El CIES Nivell 10, punt de referència', Ferran Ignasi Llombart

El CIES Nivell 10, punt de referència en la creació d'empreses i la contractació laboral

L'assessorament en la creació d'empreses, la contractació laboral i la prospecció empresarial són serveis bàsics amb els que treballem des de la Regidoria de Turisme, Empresa i Ocupació i oferim des del CIES Nivell 10.

Aquesta línia d'actuació és avui en dia molt necessària donada l'actual conjuntura econòmica. Contribueix a consolidar empreses que hagin estat creades recentment i alhora s'estableix una col·laboració bidireccional entre l'empresari i el CIES Nivell 10 on poden gaudir de diferents serveis sense cost per l'emprenedor o la empresa, com el de contractació laboral en el moment en que l'empresa tingui una vacant; la participació en diferents programes on s'ofereixen alumnes en pràctiques; o la participació en tertúlies, entre altres serveis gratuïts.

En el que portem d'any, Sitges ja ha acollit l'obertura de nous establiments, nous negocis o noves idees empresarials que han estat assessorats i creats a través del CIES Nivell 10. Entre aquests nous projectes, aquest mes de febrer ha obert les portes el bar-restaurant La Pícara, un establiment situat al carrer Sant Pere de Sitges especialitzat en  tapes i vins principalment de les regions de La Rioja i Navarra. El local, ambientat amb diferents elements vinculats amb el món del vi, ens convida a endinsar-nos a aquest món vitivinícola i en les citades regions, d'on és una de les propietàries. Un lloc on poder provar noves tapes, picar les tradicionals tapes abans de dinar o sopar, un lloc també on et pots entaular.

CIES Nivell 10 recolza i ajuda als petits emprenedors que, com la Paola i la seva parella, volen viure i treballar a la nostra vila. És un exemple més, dins les noves empreses creades que van contribuint a fer créixer la nostra vila, i que amb esforç i molta dedicació, de com els teus somnis empresarials es poden fer realitat.


Ferran Ignasi Llombart
Regidor de Turisme, Empresa i Ocupació

 

'Carnaval de la Il·lusió', Magí Almirall, regidor de Tradicions i Festes

Gaudint d'una òpera hi ha qui plora d'emoció, hi ha qui somriu o es deixa portar pel moment. També però, sempre hi ha algú, que està vigilant el so, algú preocupat pel plec d'un vestit, pel segon en el que ha de sonar la música, per que totes les portes estiguin tancades. El Carnaval de Sitges és així, un munt de persones han vingut a veure'l, molts també han vingut a viure'l. Ha estat un gran Carnaval on la il·lusió ha superat els límits, on els diners han deixat de ser la qüestió.

Ja no es tracta només de les disfresses, l'ambient creat, els milers de detalls com els maquillatges, li donen al nostre carnaval una qualitat reconeguda al món sencer. Molts ho han passat bé gaudint de la Festa i molts han posat el seu esforç per a fer-la possible. La quantitat de persones implicades en el Carnaval és ingent.

Darrera de cada acte, darrera de cada detall hi ha un dispositiu que assegura la correcta organització. Si hi ha tanques al Passeig és perquè es preocupa l'Ignasi; si la rua està lligada és que hi ha els missatges de la Jetza i en Josep; si ens sentim segurs és per les hores i dedicació de la Rosa i del Rafel; si ens atenen de la Creu Roja o del SEM és per la planificació de la Patricia i en Jaume; si estem tranquils protegits per els bombers és per les hores del Francesc i la resta de companys. Si gaudim del Carnestoltes i de la Reina és per la gran feina i esforç de Panxampla's i del Grup Maraka. Si l'organització funciona és per l'Oriol i la Judit. Si Sitges es projecta als mitjans de comunicació és per la Mònica, per la Roser i tot l'equip de comunicació.  El que veiem al carrer és el resultat de molta feina especialment de la Comissió presidida per l'Isaac amb un gran equip: Pepe, Jetza, Francesc, Oti, Jesus, Ignasi, Jordi, Sònia, Núria, Marc i la Sònia.

Tots implicats en fer una gran Festa que es converteix en molt més que una festa. El Carnaval converteix la nostra il·lusió en la nostra marca. Vist des de fora un bon Carnaval com aquest és la millor forma de promoure la nostra vila.
Gràcies per mostrar un Sitges il·lusionat!


Magí Almirall
Regidor de Tradicions i Festes

 

'Actius', Magí Almirall, regidor de Tradicions i Festes

L'any es presenta costerut. Tots patim directament o mitjançant algun familiar la difícil situació laboral. El país ha caigut i cal aixecar-lo. Com s'aixeca un país?

Els països s'han recuperat sempre amb esforç, amb ganes, amb idees noves, amb mentalitat positiva. Sense queixar-nos, sense mirar al passat ens hem d'activar per fer coses. Coses per a la feina, però també coses per al nostre poble, coses per a Sitges, coses per a la nostra família, per als nostres amics. Estar actius és la clau de la recuperació. Per descomptat que podem triar on posem els nostres esforços, però si decidiu estar actius, si voleu donar un cop de mà, les festes són un gran lloc on ajudar.

Les festes les hem de fer el poble, les han de fer persones que volen donar el seu temps per a que les celebracions es mantinguin i creixin. És aleshores quan surten unes festes i unes tradicions cuidades, apreciades, estimades. Les comissions de Festa Major, de Carnaval, de Reis, de Corpus i els voluntaris que hi col·laboren són la clau del manteniment i l'evolució de les Festes.

Aquest Nadal hem viscut una magnífica cavalcada, uns reis i un patge plens de màgia. De la màgia de la feina de moltes persones, però especialment de la feina del Carles Garcia i dels membres de la Comissió de Reis, Carme Comas, Gloria Pascual, David Collado i Pepi Martínez.
De la feina del Marc Macià que va dissenyar el cartell, la postal i la xapa ajudat pels alumnes de 3r de primària de les escoles de Sitges. De la Carme, la Gloria, la Carmen, la Marta, l'Elvira, la Carmen, la Lidia, l'Araceli i l'Àngels, les cosidores de l'Agrupació de Balls Populars. La feinada de moltes i moltes persones més que han col·laborat pel bé de la festa. A tothom moltes gràcies.

El 20 de gener per Santa Sebastià celebrarem els 150 anys de l'Ermita i ho farem sense gastar diners, posant hores i idees de tothom per a gaudir l'efemèride i per a honorar al Sant dedicant el nostre temps a muntar una de les grosses. Passarem un bon diumenge, en un entorn dels més sitgetans sense gastar, sinó gaudint. A tots els participants, especialment als grallers, a les entitats que hi col·laboraran, moltes gràcies.

Molts professors diuen que s'aprèn molt ensenyant. Igualment donar el teu temps, et dóna molt, tant en satisfacció com en experiència. A la regidoria de Tradicions i Festes són ja un munt els sitgetans i sitgetanes que hi estan col·laborant. Si tens ganes d'ajudar no dubtis a contactar amb nosaltres. Que el 2013 sigui un any actiu per a tots!



Magi Almirall

Regidor de Tradicions i Festes

 

'Manual per sortir d'una crisi', Magí Almirall Hill, Regidor de Tradicions i Festes

Hi ha qui espera grans discursos del "farem". Hi ha qui vol solucions, clares i fàcils. Altres volen persones perfectes sense errors, sense dubtes. Ho sento, tot això no existeix. No hi ha una forma de passar de la nit al dia sense una albada. Les inèrcies no es canvien de cop. Tenim i tindrem encara molta feina per aconseguir el que volem. Pensàvem que els diners no s'acabarien, creiem que el futur sempre portaria més diners que el passat, i hem descobert que no. I ara, sorpresos, veiem com no és fàcil arribar a final de mes, veiem que hem d'estalviar per anar de vacances o que hem de passar les vacances a Sitges. Veiem com d'importants són els serveis socials i com els nostres amics, coneguts o alguns de nosaltres, necessitem l'ajuda de les entitats socials o de la pròpia administració per tal de tenir cobertes coses de primera necessitat.

I en aquest entorn, en aquesta difícil situació, hem aconseguit fer una Festa Major. Com ho hem aconseguit? Doncs amb l'esforç de moltes persones. La il·lusió ha suplit els diners en molts àmbits. Ha calgut innovar, canviar la forma de fer les coses. I ho hem fet persones normals, com tu i com jo. Persones sense grans solucions, persones que s'equivoquen, que fan coses bé i coses malament, persones que cometen errors. Millorarem, volem millorar, ens fa il·lusió arreglar el que no ha funcionat i a la vegada estem completament orgullosos del que ha anat bé. Orgullosos del canvi, d'haver fet una Festa en que l'ajuntament ha reduït la despesa a menys de la meitat. Una festa en la que la participació, l'alegria i les noves idees han aconseguit la implicació de molts sitgetans i sitgetanes.

Aquest és el manual per sortir de la crisi: treballar, innovar, canviar, encertar i equivocar-se, però sempre millorar! En això hi ha hagut petits herois, gent que realment he vist esforçar-se i donar molt per la festa. El nou equip d'infraestructures municipal, que ens estalvia el dineral que abans es pagava a una empresa, és un gran exemple d'això. La Comissió de Festes, els balls, i especialment alguna colla de foc que han aguditzat l'ingeni per trobar diners per a les carretilles i els grallers que ens han posat la pell de gallina amb la seva música tot i les reduccions de pressupost.

Gràcies a tots, no defalliu, sou claus per a la Festa, sou claus per a Sitges.


Magí Almirall Hill
Regidor de Tradicions i Festes

 

'Temps de valents', Magí Almirall Hill, Regidor d’Organització i Recursos Humans

Temps de valents

Ja fa un any a l'entrar en política em va venir al cap un conte que avui em ve de gust compartir. El vaig titular: Vols netejar el jardí?

Estava brut el jardí, ple de papers i de llaunes.   De tant en tant la televisió ensenyava la brutícia en detall, bosses de plàstic, rodes de cotxe...  El jardí és de tots -deien- és  comú i l'hem de cuidar tots. Dins el jardí, com a tot arreu, podies trobar gent de tot tipus. Els que embrutaven eren pocs, però llençaven brossa a cabassos i ho feien a la nit, d'amagat. Durant el dia molts intentaven netejar-lo. Un matí la televisió va trobar un noi amb una bossa plena d'escombraries, estava netejant, però ells van dir; vol llençar-les!!! Vol embrutar el jardí!!!
Allò va estendre la por, cada vegada costa més trobar gent que netegi. No has d'embrutar, però si et poses a netejar es perillós, mira el que  va passar  amb el nen. Hi ha qui fa escultures amb la brutícia, la pinta de colors i llavors explica que no es brutícia, diu que és art. Amagar als que embruten és tant dolent com embrutar. Alguns van netejant, recullen i llencen poc a poc, realment més poc a poc del que a les nits altres embruten. N'hi ha uns quants que netegen, uns quants...

Entrar al jardí comú té mala fama, molt mala fama. Ahir a la tarda vaig entrar al jardí, en arribar el capvespre una amiga em va dir: ui ja estàs al jardí. Quant  temps trigaràs a començar a embrutar-lo? Classificat, dues hores al jardí i ja estàs classificat... Que dolentes són les etiquetes.

Classificar, encasellar i embrutar. Aquest és el costum instaurat. És el que tenim. Tenim el costum de parlar malament dels altres, la tendència a  pensar que ningú no fa les coses de bona fe. I ens equivoquem, ens equivoquem tant que al final nosaltres mateixos pensem que no hem de fer res de bona fe, i deixem d'ajudar. Ens justifiquem pensant que ningú ajuda. I embrutem i malparlem, justificant que tothom malparla, ells malparlen de mi, jo d'ells. No va vam aprendre res a l'escola. Serem capaços d'aixecar el cap?

Sitges ens necessita actius, treballadors, compromesos, uns en política, uns altres en associacions, en comissions, organitzant esdeveniments, coordinant equips. Sitges ens necessita actius, sempre actius. Sitges ens necessita, és el moment dels valents, sense por a equivocar-nos, ens hem de comprometre. Quan tot va bé, no té mèrit confiar, quan tothom és ben vist no té mèrit agafar una responsabilitat pública. Ara toca, actuar amb valentia i demostrar confiança. Deixem de malparlar, passem a comprometre'ns, a implicar-nos. Les paraules, les etiquetes, sovint fan molt de mal.  És l'hora de posar el nostre granet de sorra, de netejar, no d'embrutar. Molts ja estem lluitant, tu que penses fer?

Magí Almirall Hill
Regidor d'Organització i Recursos Humans

 

'L’escola, espai d’aprenentatge i d’agermanament' , Vinyet Lluís, Regidora d’Educació

L'escola, més enllà d'incentivar el coneixement i la cultura, ofereix l'oportunitat als estudiants de confraternitzar amb els seus companys, de crear vincles d'amistat que, en molts, casos perduraran al llarg de les seves vides.

El que comença com una aventura per als més petits en el sempre inquietant primer dia de classe, es converteix en un dia de festa per als més grans en el seu últim dia i, sobretot, per aquells que finalitzen alguna de les etapes d'ensenyament.

Una vegada més, en una activitat ja tradicional, els centres escolars han realitzat les seves respectives festes de final de curs durant els caps de setmana del mes de juny. Aquestes festes de cloenda, organitzades per les AMPA i la direcció dels diferents centres, serveixen per acomiadar molt especialment els alumnes que acaben el cicle i per lliurar-los les corresponents orles i diplomes.

Són moments emocionants que també serveixen com a punt de trobada de tota la comunitat educativa. Alumnes, pares, mares, exalumnes i personal tant docent  com no, s'aplega a l'entorn d'un sopar amb actuacions musicals i ball.

Per poder organitzar les festes de final de curs i garantir-ne l'èxit, cal una infraestructura que compta amb la col·laboració de diferents entitats i associacions. El Casino Prado Suburense, la Societat Recreativa El Retiro, la Comissió de Festes Cases Noves, la Comissió de Festes Poble Sec, l'Agrupació de Balls Populars, l'empresa Matas Arnalot i Cespa són algunes de les que aquest any han fet possible aquesta celebració. També és de mèrit recordar els treballadors municipals que coordinen, transporten i instal·len el material que l'Ajuntament cedeix als diferents centres per facilitar l'organització i desenvolupament d'aquestes festes.

Molts dels alumnes que hi participen, acaben la seva etapa a l'escola i, possiblement, coincidiran en el mateix centre el proper curs acadèmic. Altres potser no tornar a coincidir en el seu camí educatiu, però el que és ben segur és que continuaran trobant-se com a amics o companys en altres àmbits, com els clubs esportius, les entitats o associacions, i a les festes de Sitges.

El meu més sincer agraïment a totes i cadascuna de les persones que col•laboren en aquesta iniciativa i voldria també encoratjar els alumnes més grans a que no deixin passar l'oportunitat d'aprendre i a l'hora gaudir de les relacions personals que es generen al seu voltant durant el període d'escolarització.

Des de la Regidoria d'Educació de l'Ajuntament de Sitges desitgem a la comunitat educativa un bon estiu i una molt bona tornada al curs 2012-2013.


Vinyet Lluís
Regidora d'Educació de l'Ajuntament de Sitges

 

 

'Urbanisme a la carta', Elena Redondo, Regidora d'Urbanisme, Habitatge i Activitats

Si l'anterior govern del PSC va prometre legalitzar una infracció urbanística greu com la que suposen els balcons de l'Hotel de l'Avinguda Sofia, el Govern de Sitges no en vol ser partícip. Això seria ètica i moralment reprovable i, fins i tot, un delicte urbanístic. 
 
Aquestes darreres setmanes molt s'ha parlat del nou hotel que s'ubica on antigament hi havia l'hotel Veracruz. Aquest hotel estava situat en el xamfrà de l'Avinguda Sofia amb el carrer Sant Mus. Aquest hotel sitgetà era una mica vell però tenia el seu encant. Podem dir que ja formava part del paisatge urbà del nostre municipi, enretirat com la majoria de cases i edificacions.

Però com totes les edificacions que algun dia s'han d'enderrocar pel pas del temps, el Pla D'Ordenació Urbanístic Municipal (POUM), aprovat per l'anterior govern socialista l'any 2006, va reservar per aquesta parcel·la una clau 13b. Aquesta clau permetia una alçada reguladora màxima de 13 metres corresponents a planta baixa i tres plantes. En resum, el POUM de 2006 permetia que l'edifici a construir fos semblant a la  que tenia l'antic hotel Veracruz.

A mitjans del 2008, l'anterior govern socialista va creure que el POUM s'havia de modificar. El govern Baijet volia uns terrenys vora  Can Robert però no tenia diners per comprar-ho. Llavors va acceptar vendre la seva ànima i va permutar Can Vinyals pel futur nou hotel. Però al nou propietari de l'Hotel no li sortien els números i per això ‘'calia'' fer una modificació del POUM per a permetre construir 3 plantes més. Així, sense notificar personalment als veïns, ni fer massa ressò en l'exposició pública, va aprovar l'anomenada ‘'Modificació puntual de Can Robert''. Poca gent podia suposar el destí d'aquesta modificació amb aquest nom tant maco!

Tristament el veïns només varen saber el futur de l'estimat hotel Veracruz quan l'enderroc va començar i l'estructura del nou hotel va començar a treure el cap. Però deixem un segon de banda, la valoració estètica i urbanística de l'edifici de 7 plantes, per analitzar si cal fer respectar, encara que sigui en darrer terme, la legalitat urbanística vigent.

Resulta ser, que el senyor propietari d'aquest nou hotel que s'havia de construir, va presentar un projecte per tal d'obtenir una llicència d'obres de conformitat amb la ‘'modificació'' del POUM que li havien aprovat.  La llicència va ser donada i en aquesta no estaven contemplats els anomenats balcons. El projecte quedava enretirat 3 metres des de la façana per tal de complir amb la modificació vigent. D'aquesta manera quedava una mica conservada l'alineació de l'Avinguda Sofia.

Però l'hotel es va començar a aixecar i uns balcons van aparèixer. Amb ells, un gran problema pel govern socialista que volia que aquest senyor estigués content. Per això varen  començar a tramitar una segona modificació sobre la mateixa finca, per tal de poder legalitzar el que ja era una infracció urbanística greu. Aquesta segona modificació la varen camuflar en forma de barreja de conceptes diferents. Que si ara la nova normativa d'incendis, que si ara el Codi tècnic, etc ... per tapar a la Generalitat el que en el fons volien fer. Per sort, la Generalitat se'n va donar compte del gol que el PSC els hi volia fer i la Comissió d'Urbanisme ho va parar.

I passant els mesos entre text refós i text refós les eleccions van arribar i amb elles un canvi de govern a la nostra vila. El nou govern que no tenia lligams es va trobar amb aquest pastís. En el si de la Regidoria d'Urbanisme hi va aparèixer un gran debat: fer complir la normativa urbanística o legalitzar una infracció greu. La Regidoria i el Govern actual va donar voltes al tema i es va fer la següent pregunta. Si demà uns veïns que han aixecat tres plantes més a casa seva demanen que ho legalitzi, que farem? La resposta va sorgir d'immediat. Aquest Govern sempre ha volgut ser transparent i tractar a tots els sitgetans i sitgetanes per igual, per tant en aquest cas tampoc es podia fer cap excepció. 

No volem fer urbanisme a la carta i per tant la Llei s'havia d'aplicar a tothom per igual. És per aquest motiu que ara ens trobem en aquest punt. Defensem l'activitat econòmica i la inversió al nostre municipi com no pot ser d'una altra manera. De fet, s'han posat tots els recursos municipals a disposició de la contractació de sitgetans en nous equipaments al nostre poble. Però mai com un xantatge. Si els balcons no estaven previstos a la Llicència ni a la modificació del POUM de l'any 2008 no es poden legalitzar. Legalitzar això suposaria donar carta blanca per a que demà apareguessin com bolets noves infraccions i una cua llarga a la Regidoria per a ser legalitzades. Fins i tot això podria suposar un delicte urbanístic castigat pel nostre Codi Penal. De moment, la Jutgessa que està coneixent del procediment contenciós administratiu ha autoritzat els precinte dels balcons per a que no es consolidin. Si algú hagués entès aquesta història abans, i s'hagués valorat el tarannà del Govern adequadament els balcons estarien enterra i l'hotel obert. Així per tant, aquest conte acaba amb un refrany ...

‘'La corda, o bé estira per tots, o per ningú'' 

Elena Redondo i Torregrosa
Regidora d'Urbanisme, Habitatge i Activitats

 

'Corpus amb els cinc sentits', Magí Almirall, Regidor de Tradicions i Festes

Entre les nostres festes m'atreviria a dir que la del Corpus és la més entranyable. El Corpus de Sitges és una festa de veïns, d'amics, de vilatans i vilatanes que obren casa seva, que surten al carrer. Els grups de persones, grans i petites, que el dissabte a la nit tallen flor, pinten el carrer o fan catifa, és una clara demostració que som una vila viva. El Corpus està completament connectat amb la natura: clavells, bonsais, balcons engalanats, catifes de tots colors. Sense crits ni estridències, Sitges es vesteix de flor per a la Processó. 

Aquest any hem renovat la Comissió, persones amb experiència i també cares noves han pensat per a nosaltres una Festa de Corpus plena de tradicions i curulla de novetats. Gràcies a tots elles, a la Montse, la presidenta; l'Anna, la Cristina, l'Imma, la Vicky, en Joan, l'Edu i el Calan. Tots, han dedicat tardes i nits a planificar el Corpus, moments d'eufòria, de tensió i, fins i tot, algun disgust que aquests dies s'ha convertit en alegria en veure la feina feta i la resposta rebuda. 

M'agrada pensar que aquest 2012 ha estat el Corpus dels cinc sentits. I és que l'olfacte, el tacte, el gust, la vista i la oïda han participat de les tradicions i les novetats d'aquest any.

La vista és el sentit que més hem usat per Corpus. Hem pogut veure les catifes, els seus colors. Hem gaudit de patis engalanats especialment per a la festa, el Pati Blau. El Museu Romàntic, el Palau del Rei Moro o Maricel han obert les seves portes per a nosaltres per mostrar-nos l'Ou com Balla, de muntatge secret i que any rere any ens encurioseix amb els seus  equilibris.

Indispensable anar a olorar la 73a Exposició Nacional de Clavells, el Retiro florit com mai. Casualitat? No, hores de feina dels col•leccionistes de clavells que des d'octubre tenen cura dels esqueixos plantats. Alguns ja experts, porten 500 o 600 cossis, altres tenen cura de col·leccions d'uns  50 clavells. Els clavells es poden tenir a casa si tens un bon terrat, assolellat, però també es poden tenir al viver de l'Hospital Sant Joan Baptista on ja hi ha una desena de col·leccions. Així, aquesta Exposició no és una activitat cara, no es tracta d'una despesa, sinó que és un gran exemple de gaudir personalment fent gaudir també als altres. Qui té cura dels clavells gaudeix de tenir-los tot l'any i nosaltres en gaudim la setmana de Corpus. Entreu cap al tard, quan el sol ja no piqui, i tanqueu els ulls, olorar els clavells, més de dos mil clavells, és una ocasió única per als nostres sentits.

És bàsic fer catifa, i tocar les caixes de clavell desfullat o sencer, els seu tacte suau, lleuger. Els qui feu catifa ja ho sabeu, s'ha de posar poc a poc, la canalla sempre corre i els hem d'ensenyar a treballar amb calma però sense parar gaire estona. Una catifa de flors és una delicada obra d'art. Aquest any hem tocat 160.000 clavells, una tona de verd i dos camions de xiprer. Hem recuperat el xiprer a terra, ha quedat molt bé, porta feina de tallar-lo a petits trossets, però també ens dóna color i olor nous, bé nous no, ens dóna el color i l'olor de sempre.

Innovador tastar les flors. I és que el Valentí Mongai, a més de fer de magnífic pregó de la festa, ha animat una desena de restaurants i junt amb la Comissió han aconseguit que durant el Corpus les flors estiguin també en el nostre sentit del gust. Anem doncs a menjar una amanida de flors o un gelat de clavells i ja a la nit, fem  una copa de flors. Per primera vegada tenim el Corpus al gust,  tastem-lo.

El Corpus també es pot escoltar, en les petites fonts que fan ballar els ous en equilibri, el so de Corpus és tranquil i delicat. Però té un moment que l'oïda no s'ha de perdre, un moment amb un so especial que ha Sitges ens té el cor robat. El toc de gralles de la Processó és el regal del Corpus a l'oïda, els grallers de Sitges com cada any han sortit a posar-nos la pell de gallina, moments difícils per l'economia de les associacions que ensenyen i mantenen la música tradicional que ells afronten amb valentia i ganes, ajudant-nos a fer possible una festa completa.
 
Estem doncs davant d'una Festa de Corpus viva, que ha impulsat la tradició i ha cercat la modernitat. La magnífica Mostra de Bonsais n'és un exemple, com sempre hem pogut veure arbres únics, centenaris, que passen de pares a fills i que es pot dir  que són l'arrel d'una família. I a la vegada, entre els arbres, una planta de trèvols de quatre fulles. La sort ens ha acompanyat? No és simplement la sort, la sort sorgeix del treball, de la il·lusió, de l'esforç. La Bona Sort, tal com explica el bonic llibre d'Àlex Rovira i Fernando Trías de Bes es planta, es rega, es cuida, la Bona Sort de tenir un Corpus com aquest és l'esforç de tots nosaltres. Gràcies a tots els que el feu possible, que vivim el Corpus amb els cinc sentits.

 


Magí Almirall Hill
Regidor de Tradicions i Festes

 

Treballem per garantir la continuïtat de les Llars d’Infants

L'Ajuntament de Sitges ha tancat recentment el nou plec de condicions que ha de permetre garantir la continuïtat del servei de la Llar d'Infants El Cercolet a partir del proper mes de setembre. Aquestes noves condicions s'han treballat en un context difícil, protagonitzat per dos condicionants. D'una banda, el gran deute heretat amb l'empresa Educare XXI i, de l'altra, les reivindicacions salarials de les treballadores de les dues llars d'infants municipals de Sitges. Les treballadores de les dues llars d'infants reclamen una part del sou que l'anterior govern municipal va adjudicar de forma irregular. Això vol dir que es va adquirir un compromís econòmic amb l'empresa concessionària Educare XXI, que no estava previst en el plec de clàusules de la concessió. Com ja hem explicat fonamentadament en nombroses ocasions, aquest pacte no complia cap dels paràmetres legals que ha de contemplar una modificació econòmica d'aquest tipus. Es produïa, a més, en un moment en el que el context econòmic ja era negatiu i, el que és encara més greu, quan els anteriors responsables polítics ja tenien endarreriments importants de pagament amb l'empresa que té contractades a les educadores i que s'encarrega de gestionar el servei de les llars d 'infants.

Aquesta manca de rigor i la poca responsabilitat en la gestió de les finances municipals ens va dur fins a la situació amb la que ens vam trobar a l'inici de l'actual legislatura. Un enorme deute acumulat amb l'empresa que entre altres greuges, va provocar que no pogués fer front un augment de sou de 300€ pactat de forma del tot irregular.

És cert que ara la responsabilitat de la gestió del servei és del govern municipal de Sitges, però m'han de permetre que plantegi algunes preguntes: Com pensava el govern del PSC fer front a l'enorme deute amb Educare XXI? Quina resposta tenien preparada per l'empresa quan els haguessin comunicat que s'havien de posar al dia de pagament si volien garantir el servei i que es poguessin pagar les nòmines a les treballadores? Perquè el govern anterior no s'havia preocupat de regularitzar de forma progressiva les quotes de les llars d'infants que estaven per sota de tots els preus de la comarca? Ho haguessin solucionat amb una carta del regidor?

Malauradament no tinc les respostes de l'anterior govern, però si la resposta al que s'ha fet des de la Regidoria d'Ensenyament durant els últims mesos:

  • Destinar tota la partida pressupostària a regularitzar el deute corresponent a exercicis anteriors.
  • Mantenir nombroses reunions tant amb l'empresa concessionària com amb les educadores, amb una actitud de màxima transparència posant tots els números damunt la taula i, informant-los en tot moment de les decisions que es prenien des de l'Ajuntament.
  • Estudiar la viabilitat de tots els escenaris econòmics, inclòs el de la municipalització de les llars d'infants, que ens permetin iniciar el camí de millora cap a les condicions econòmiques de les educadores.
  • Regularitzar els preus de les llars d'infants, mai per sobre del que marquen els barems de la Generalitat i aconseguint encara no estar per damunt dels preus més alts de la comarca.
  • Negociar amb l'empresa diferents escenaris que ens permetessin no crear greuges comparatius entre les condicions laborals de les treballadores de les dues llars d'infants, tenint en compte que els calendaris de les licitacions són diferents per cada llar d'infants.

Partint de la premissa que la continuïtat de les llars d'infants municipals és i serà una prioritat pel govern de Sitges, hem tancat un plec de condicions per licitar un servei que ha de complir tots els nivells de qualitat que s'han vingut oferint fins ara i, sobretot, que siguem capaços de pagar. No puc permetre que se m'acusi de mentir. Mai hem garantit que es compliria de forma immediata l'augment de sou de les educadores. És cert que s'ha estudiat contemplar l'augment, però també és cert que malauradament el pressupost de 2012, víctima dels deutes anteriors, no permet tancar unes condicions que donin marge per contemplar un increment de sous que els asseguro, m'hagués agradat anunciar. Hem de garantir poder pagar a l'empresa concessionària i que aquesta pugui pagar els sous. Però si que hi ha un compromís que puc confirmar: el de continuar treballant per garantir un servei de qualitat per als nens i nenes de Sitges, i la voluntat de continuar treballant junts –empresa, educadores i regidoria- per fer el camí que ens permeti millorar les condicions el més aviat possible. En aquest camí que hem de recórrer, i en el que ja hem fet en aquests últims mesos, agraeixo la professionalitat de les treballadores, els nivells de qualitat del servei prestat per l'empresa i la confiança de pares i mares.

A diferència d'altres municipis del País que ja s'han vist obligats a fer-ho, el govern municipal de Sitges no vol prescindir de les seves llars d'infants municipals. Ho farem amb criteris de qualitat i garantint la sostenibilitat econòmica del servei.

 

Vinyet Lluís
Regidora d'Ensenyament

 

'Impostos, inversions i dinamització econòmica', Jordi Mas. Regidor d'Hisenda i Innovació Pública

S'ha aixecat amb intensitat un dels grans debats de fons de l'actual crisi econòmica. S'ha d'apostar pels ajustos a la baixa de la despesa pública, rebaixant el dèficit a una posició acceptable? O cal deixar créixer el dèficit i dedicar esforços a polítiques de dinamització de l'economia? Les propostes de la cancellera Merkel d'encotillar la despesa pública estan tenint cada vegada menys adeptes. Com es pot compaginar la reducció de la despesa amb la dinamització de l'economia?

Certament, l'equilibri que podia imperar fa uns anys quan els ingressos considerats corrents donaven per pagar les despeses corrents corresponents a un alt nivell de serveis, i també permetien un cert grau d'inversió en infraestructures, projectes de futur, etc., s'ha trencat fruit de les actuacions dels darrers governs socialistes, tan a nivell municipal com de la Generalitat. Aquest equilibri que permetia sustentar una societat del benestar ja no existeix, i el desequilibri creat en forma de deute i dèficit públic durarà encara uns quants anys.

Una nova fórmula que combini un nivell de serveis adaptat a les circumstàncies, majors fluxos d'ingressos i una major eficiència en la gestió ha de portar a un nou equilibri que compleixi la màxima de no gastar més del que s'ingressa. Les tres variables (deute municipal, nivell de serveis, impostos) estan íntimament vinculades i funcionen com si fossin vasos comunicants. Si volem eixugar deute cal reduir serveis i/o augmentar impostos. Si no pugen els impostos i es vol mantenir el nivell dels serveis, el deute heretat no baixa sinó que encara pot pujar. Per a cada municipi, caldrà trobar el millor equilibri que vindrà dimensionat sobretot pel volum de deute existent.

També el concepte “impostos” haurà d'afinar-se. Aquells impostos generals, iguals per a tots, hauran d'ajudar a pagar els serveis generals que reben els ciutadans. Tanmateix, aquelles taxes que cobreixen part del cost de determinats serveis hauran de venir suportats principalment pels usuaris o beneficiaris directes del servei. Una major contribució als costos dels serveis per part dels seus usuaris ha de ser també una de les vies de solució. Aquesta sembla a priori una de les que ha de contribuir a una major equitat social.

No ens deixem portar per aquells que volen aprofitar-se políticament de la crisi sense massa escrúpols perquè han estat ells mateixos els causants del forat. No tenen raó quan contraposen impostos o dinamització econòmica. Malauradament, el volum de deutes que han deixat és tan descomunal que no es poden mantenir els serveis essencials sense una major contribució dels ciutadans. També s'equivoquen quan pensen que la via dels impostos no ajuda a dinamitzar l'economia. Hores d'ara és una de les poques vies. Els impostos d'ara permeten anar liquidant deute pendent; que vol dir treballadors i empreses que no han cobrat des de fa mesos i anys. Els impostos d'ara no permeten fer caixa com alguns volen confondre a la població. Els impostos ajuden ara a tirar endavant algunes empreses, que a la vegada hauran d'ajudar a tirar endavant a altres empreses i als seus treballadors i famílies. També ajudaran a reduir el deute que les empreses van haver de contraure quan els governs anteriors van deixar de pagar-les, sense reduir o renunciar als seus serveis. Hem d'esperar que aquesta dinàmica ajudi a mig termini tornar a equilibrar la balança.

Òbviament no podem defallir en buscar solucions innovadores ni caure en la desesperació d'un volum de deute quasi inabastable. Cal fer despertar aquell emprenedor que tots i totes portem a dins i donar-li la llibertat de qüestionar el status quo actual. Les coses es poden fer de diferent manera a com s'han fet fins ara. Si volem solucions als nous reptes segur que no les trobarem fent les mateixes coses que abans.


Jordi Mas
Regidor d'Hisenda i Innovació Pública
Ajuntament de Sitges 

 

 

'Pla Parcial de la Bòbila II', Elena Redondo. Regidora d’Urbanisme, Habitatge i Activitats

La setmana passada, el PSC de Sitges publicava un article en el que manifestava que aquest govern havia aprovat una modificació del Pla Parcial de la Bòbila. Segons aquest article, el projecte posava en risc el futur del comerç de Sitges i feia un seguit de manifestacions que al meu entendre són del tot desencertades i demagògiques.

En primer lloc manifestar que el Pla Parcial que s'ha aprovat inicialment, no suposa cap modificació del Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal. El POUM de Sitges preveu per aquest sector l'ús d'habitatge, l'ús comercial, el d'oficines o administratiu, així com la previsió d'una benzinera. A més, l'ús comercial no supera el 42% del sector. És per aquest motiu que no comparteixo que el Pla Parcial que s'ha aprovat inicialment vulneri els usos previstos al POUM.

A més, l'article esmenta que l'anterior Govern del PSC ja va refusar una proposta que no s'ajustava a la legislació vigent. Tal com ens té acostumats, el PSC torna a mentir en les seves afirmacions. Recordo al PSC de Sitges que en l'Acta 2/2009 de la Comissió Informativa de caràcter específic per a la revisió del POUM, de 3 de desembre de 2009, el seu equip va presentar una proposta de modificació del POUM pel sector de la Bòbila.  Segons es transcriu en la mateixa acta, el Sr. Armand Paco, regidor del PSC en l'anterior legislatura, ja va indicar que la modificació pretenia assolir la realització de les infraestructures de connexió a la C-32, mitjançant la construcció de les dues rotondes, fent-ho viable, mitjançant la instal·lació del centre comercial i la benzinera. Repeteixo, l'actual equip de Govern no modifica el POUM, desenvolupa un sector de conformitat amb el mateix contràriament al que volia fer l'anterior govern que volia modificar el POUM ja que aquell projecte no s'adequava a la normativa urbanística.

Per tant, i ja no entrant a desmentir més punts de l'article perquè no vull que sigui l'objecte del present escrit, passo a exposar la necessarietat  del projecte de la Bòbila per Sitges.

- En els darrers anys hem assistit a un creixement de Sitges que bàsicament ha comportat un increment de sostre residencial. És a dir, Sitges ha crescut en població en les noves zones de La Plana Est, Ca l'Antoniet, entre d'altres. A més, molts habitatges de segona residencia han passat a ser la residencia habitual dels nous sitgetans i sitgetanes. Aquest creixement de la població en aquestes noves zones ens obliga a repensar l'Urbanisme i amb ell el model de Sitges.

- Entenc que la ubicació d'un supermercat d' aproximadament 1.200 m2, vuit botigues de 70 m2 de mitjana i una benzinera no suposen la implantació d'un centre comercial que pugui posar en risc el comerç de Sitges. Penso que aquesta superfície comercial implicarà que la mobilitat obligada de totes aquelles persones que viuen properes a aquesta zona sigui menor. Creiem i apostem fermament pel comerç del centre de la nostra vila, però també pensem que no és incompatible amb la dotació de nous comerços a les noves zones urbanitzades. És més, considero que no podem permetre que les noves urbanitzacions de Sitges creixin amb una dependència obligada al transport públic i/o privat per cobrir les seves necessitats més bàsiques. Les noves implantacions comercials han de ser i seran complementaries al comerç tradicional.

- També, en aquest moment de forta crisi econòmica valorem que la iniciativa privada vulgui invertir en un nou projecte per Sitges. No comparteixo que aquest govern posi els números davant de les persones tal com manifesta el PSC. Aquest govern ha de governar pensant en les persones. Però també i paral·lelament, tenim el mandat de redreçar la direcció de Sitges i això és el que estem fent. No és una tasca fàcil, comporta pensar en totes les variables: la social, la cultural, la urbanística, l'econòmica, etc ... És una gran responsabilitat que des d'aquesta Regidoria s'assumeix amb esforç i treball diari, mimant els projectes que poden fer de Sitges un municipi referent.
 
Elena Redondo i Torregrosa
Regidora d'Urbanisme, Habitatge i Activitats

 

'Preparant la carta', Magí Almirall. Regidor de Tradicions i Festes

Van passar els reis i els vam gaudir. Plens d'històries entranyables. El Carter Reial a l'Escorxador, ambientat amb un gust exquisit, on els nens podien parlar amb ell i amb l'Ambaixador, on podien tocar els guants dels reis, on podien conèixer un munt d'històries i se'ls entregava una magnífica poesia escrita per Joan Duran i amb elegants dibuixos de Marta Sanjuan. El fantàstic cartell fet pel jove Lluís Marcet ja anunciava amb anterioritat que dijous dia 5 de gener Ses Majestats els Reis d'Orient arribarien a Sitges, puntuals. Com quan érem petits, van venir de les muntanyes, perfectament abillats pel Grup de Modistes de l'Agrupació de Balls Populars, en una cavalcada que de lluny es veia esplèndida, plena de llum i de color. Observada d'aprop encara era millor, farcida de detalls. Hi havia qui repartia garrofes, qui repassava la llista dels destinataris del carbó, qui portava l'escala per a pujar als balcons de les cases, tots recollien cartes i les cares d'il·lusió brillaven entre els petits sitgetans i sitgetanes. En arribar a l'Ajuntament, els tres Reis Mags, van recollir les claus per obrir totes les cases del poble i van fer l'ofrena al pessebre sota l'estàtua del doctor Robert.

Han estat uns reis plens de detalls, que han sabut transmetre amb escreix aquesta màgia tan especial d'un dia tan assenyalat.

Dijous tenia la meva carta a punt, volia demanar que les persones s'impliquin per resoldre problemes. Volia demanar trobar sitgetans i sitgetanes capaços de posar imaginació on hi havia diners. Vilatans compromesos i implicats que dediquin el seu temps al poble. Però no vaig arribar a donar la carta. No calia, la Comissió de Reis, va demostrar que a Sitges ja ho tenim això:  el Carles, la Carme, la Mª José, el Jordi i l'Esteve han demostrat que es pot portar la il•lusió a Sitges amb menys recursos. Ells es van comprometre a fer una cavalcada de reis, que a Sitges abans es feia amb 45.000 mil euros, i l'han feta. El resultat ha estat magnífic, n'ha gaudit tothom i hem gastat 5.000 euros. Per a mi ha estat impressionant, no només la seva capacitat de treballar per a la vila, sinó la seva seriositat, la forma en que han assumit l'austeritat que cal en aquests moments, i com han aconseguit guanyar la complicitat d'altres persones per treballar plegats en aquest projecte. Ha estat una gran lliçó. Per això us dono les gràcies, per haver fet una cavalcada esplèndida i per demostrar que els diners no són la clau. Que la clau és la il·lusió.

Aquesta lliçó ens servirà a tots per a afrontar mil i un reptes que tenim al 2012. Quan durant aquest any estiguem davant d'un problema, degut a la gran crisi en la que ens trobem, pensem en el regal més preuat que ens han portat els reis: "La solució no sempre són els diners, a vegades la solució pot ser la il·lusió". A tots els participants en aquesta cavalcada, a totes les persones anònimes que han col·laborat per tirar-la endavant i especialment a la Comissió MOLTES GRÀCIES, i recordeu: ens vareu portar il·lusió i us endueu el nostre somriure. Us desitjo un feliç 2012 ple de somriures.

Magí Almirall Hill
Regidor de Tradicions i Festes

 

'El CIES Nivell, punt de referència

El CIES Nivell 10, punt de referència en la creació d'empreses i la contractació laboral

L'assessorament en la creació d'empreses, la contractació laboral i la prospecció empresarial són serveis bàsics amb els que treballem des de la Regidoria de Turisme, Empresa i Ocupació i que oferim des del CIES Nivell 10.

Aquesta línia d'actuació és avui en dia molt necessària donada l'actual conjuntura econòmica. Contribueix a consolidar empreses que hagin estat creades recentment i alhora s'estableix una col·laboració bidireccional entre l'empresari i el CIES Nivell 10, on poden gaudir de diferents serveis sense cost per a l'emprenedor o l'empresa, com el servei de contractació laboral. En el moment en que l'empresa disposi d'una vacant, aquestes poden participar en diferents programes, per exemple; programes on s'ofereixen alumnes en pràctiques o programes on es pot participar en tertúlies, entre altres serveis gratuïts.

En el que portem d'any, Sitges ja ha acollit l'obertura de nous establiments, nous negocis o noves idees empresarials, que han rebut l'assessorament i han estat creats a través del CIES Nivell 10. Entre aquests nous projectes, aquest mes de febrer ha obert les portes el bar-restaurant La Pícara, un establiment situat al carrer Sant Pere de Sitges especialitzat en tapes i vins, principalment de les regions de la Rioja i Navarra. El local, ambientat amb diferents elements vinculats amb el món del vi, ens convida a endinsar-nos a aquest món vitivinícola i a les regions de La Rioja i Navarra, d'on és una de les propietàries. Un lloc on poder picar les tradicionals tapes i provar les noves abans de dinar o sopar, però també és un lloc on et pots entaular.

CIES Nivell 10 recolza i ajuda als petits emprenedors que, com la Paola i la seva parella, volen viure i treballar a la nostra vila. És un exemple més, dins les empreses de nova creació, que contribueix a fer créixer Sitges, i un exemple també de que amb esforç i molta dedicació el somnis empresarials es poden fer realitat.


Ferran Ignasi Llombart
Regidor de Turisme, Empresa i Ocupació

 

'No barregem les coses', Jordi Mas. Regidor d'Hisenda

L'IBI i la taxa d'escombraries no tenen res a veure

S'ha publicat en algun mitjà de comunicació local que la taxa per a la recollida i l'abocament de la brossa domèstica ja es cobrava perquè estava inclosa en l'Impost de Béns i Immobles (IBI). Res més lluny de la realitat. Cada impost té legalment molt ben delimitats els subjectes passius que han de contribuir i els conceptes específics que inclouen. Una cosa és l'IBI que correspon als propietaris de vivendes d'un municipi i que es cobra arreu, i una altra és la taxa que grava la recollida i l'abocament de la brossa domèstica, que a Sitges no es cobrava, essent una excepció a la nostra comarca i arreu de l'Estat espanyol. El fet que no es liquidés aquesta taxa ha provocat que, per aquest servei, s'hagi acumulat un deute de 9 milions d'euros amb l'empresa concessionària, el més important que té avui en dia aquest Ajuntament d'entre tots els seus proveïdors.

De la mateixa manera que si pagues l'IBI no pots demanar que no et cobrin l'impost sobre carburants o sobre el tabac; no té cap sentit que qui pagui l'IBI se senti alliberat de no haver de pagar la taxa d'escombraries. No hi ha cap vinculació ni cap document oficial que vinculi ambdues tributacions. Si fos així, si la taxa de la brossa estigués inclosa en l'IBI, les ordenances fiscals així ho recollirien. Aquest no és el cas. La política fiscal i tributària d'aquest govern es fonamenta en un càlcul rigorós dels costos associats als serveis i de la imputació de part dels costos (mai la seva totalitat) als contribuents o usuaris en el seu cas. Així doncs, en el cas de la taxa d'escombraries, l'Ajuntament continuarà fent front a gairebé el 40% del servei. Hauríem de tendir a que els serveis essencials i generals els paguem entre tots i que aquells serveis que utilitza només una part de la població tinguin una major participació dels seus usuaris. En aquests moments d'ingressos escassos, això pot ser el més proper a la justícia social.

Penso que és de poca responsabilitat difondre aquestes inexactituds entre la població. De la mateixa manera que és de poca responsabilitat per part de l'anterior govern quan afirmava coses que no tramitava, que no documentava o que senzillament no tenien cap fonamentació legal.


Jordi Mas
Regidor d'Hisenda

© 2007 Ajuntament de Sitges
Pl. Ajuntament, sn. Tel. 938117600 / Atenció Ciutadana Tel. 010
Última actualització: 14/03/2013