Prevenció sexual i drogoaddicció

Mapa del web

Índex alfabètic

Ets a: Inici > Sitges tema a tema > Benestar social i família > Prevenció sexual i drogoaddicció

Prevenció sexual i drogoaddicció

Índex

 

El preservatiu masculí

El preservatiu és un mètode eficaç per a la prevenció de la infecció pel VIH i altres infeccions de transmissió sexual perquè actua com a barrera protectora durant les relacions sexuals.

El preservatiu masculí és el més conegut i utilitzat fins ara. Normalment està fet de làtex, encara que també hi ha preservatius masculins fets de poliuretà per a persones al·lèrgiques al làtex.

Cal que disposi d'un receptacle per al semen, de manera que l'ejaculació no comporti vessament del semen i ha d'estar homologat segons la normativa de la CE (legislació de la Comunitat Europea ). Aquestes característiques han de constar a la capsa del preservatiu, on també ha de figurar la data de caducitat o la data de fabricació.

Cal comprovar-ne sempre la data de caducitat. El preservatiu caduca cinc anys després d'haver estat fabricat, però si porta espermicida incorporat caduca abans, als dos anys. No s'ha de comprar ni utilitzar mai un producte caducat.

Es poden utilitzar lubrificants aquosos com la glicerina, que es poden adquirir a les farmàcies. S'ha d'evitar l'ús de lubrificants oliosos com la vaselina, ja que poden fer que el preservatiu es trenqui amb més facilitat.

Cal guardar els preservatius en un lloc fresc i sec, fora de la llum solar directa, ja que l'escalfor els pot deteriorar i poden trencar-se fàcilment en fer-los servir. No s'ha d'utilitzar mai un preservatiu malmès (per exemple, si està enganxós).

Els preservatius masculins es poden comprar a les farmàcies, en alguns supermercats i benzineres, en sex shops , i en màquines expenedores que es poden trobar als bars, cinemes, discoteques i altres punts de trobada.

A Catalunya, es poden aconseguir els preservatius de forma gratuïta als serveis d'atenció a la salut sexual i reproductiva, en alguns centres d'atenció primària, als centres d'atenció i seguiment de les drogodependències, als punts d'informació juvenil i a les associacions de servei en l'àmbit de la sida.

Recorda:
Cal utilitzar un preservatiu nou cada vegada que es manté una relació sexual.
Cal vigilar el consum de drogues o d'alcohol, ja que això pot afectar l'habilitat a l'hora d'utilitzar el preservatiu de forma correcta.
Mai no s'ha d'usar al mateix temps un preservatiu femení i un de masculí ja que la fricció pot ocasionar-ne el deteriorament.

Font:
Generalitat de Catalunya

 

El preservatiu femení

És un mètode eficaç per a la prevenció de la infecció pel VIH i altres infeccions de transmissió sexual perquè actua com a barrera protectora durant les relacions sexuals. 

És de poliuretà i tan resistent i segur com el masculí. Porta lubrificant incorporat, per dintre i per fora, la qual cosa en facilita la col·locació. Es pot posar fins a vuit hores abans de la relació sexual i no cal retirar-lo immediatament després de l'ejaculació.

Les característiques han de constar a la capsa del preservatiu, on també ha de figurar la data de caducitat o la data de fabricació i la seva homologació segons la normativa de la CE (legislació de la Comunitat Europea ). Cal comprovar sempre la data de caducitat del preservatiu abans de fer-lo servir.

Es poden utilitzar lubrificants aquosos com la glicerina, que es poden adquirir a les farmàcies. S'ha d'evitar l'ús de lubrificants oliosos com la vaselina, ja que poden fer que el preservatiu es trenqui amb més facilitat.

Cal guardar els preservatius en un lloc fresc i sec, fora de la llum solar directa, ja que l'escalfor els pot deteriorar i poden trencar-se fàcilment en fer-los servir.

Els preservatius femenins es venen exclusivament a les farmàcies. També es poden obtenir de forma gratuïta en alguns centres d'atenció a la salut sexual i reproductiva i en les associacions de servei en l'àmbit de la sida.

Per què un preservatiu femení?

  • Perquè moltes dones s'exposen al VIH o a altres infeccions de transmissió sexual a causa de les seves conductes o de les seves parelles sexuals masculines.
  • Perquè moltes dones tenen dificultats a l'hora de negociar mesures de prevenció amb la seva parella sexual.
  • Perquè ofereix a les dones la possibilitat de protegir-se a si mateixes.
  • Perquè és l'únic mètode disponible perquè el facin servir les dones mateixes i una alternativa addicional al  preservatiu masculí.
  • Perquè facilita a les dones la decisió i el control sobre les seves relacions sexuals.

Recomanacions per a un ús correcte del preservatiu femení:

  • Cal utilitzar un preservatiu nou cada vegada que es manté una relació sexual.
  • Cal vigilar que no es trenqui en obrir l'embolcall, o que no s'esgarrapi amb les ungles o els anells mentre es manipula.
  • Cal vigilar el consum de drogues o d'alcohol, ja que això pot afectar l'habilitat a l'hora d'utilitzar el preservatiu de forma correcta.
  • Mai no s'ha d'usar al mateix temps un preservatiu femení i un de masculí ja que la fricció pot ocasionar-ne el deteriorament. 

Font:
Generalitat de Catalunya

 

Les infeccions per transmissió sexual

Què són les infeccions de transmissió sexual?

Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són infeccions que es poden transmetre d'una persona a una altra per contacte físic (genital, oral o anal) durant les relacions sexuals.

Les ITS es coneixen també amb els noms de malalties de transmissió sexual (MTS) o malalties venèries . Poden ser causades per virus, bacteris o paràsits.

Hi ha diferents tipus d'ITS i les seves manifestacions clíniques són variades. Així, per exemple, algunes ITS poden produir lesions o úlceres a la pell o a les mucoses; altres poden provocar secrecions (del penis, la uretra, la vagina o el recte) i n'hi ha que poden afectar l'estat general de la persona. També, hi ha ITS asimptomàtiques, que no donen cap tipus de manifestació clínica, amb la qual cosa passen desapercebudes per a la persona que les pateix.

Algunes ITS es curen fàcilment i altres són incurables. Determinades ITS poden originar malalties cròniques i fins i tot poden comportar la mort. Certes ITS poden ser causa d'esterilitat (tant en l'home com en la dona), de complicacions en l'embaràs (avortament, embaràs ectòpic, part prematur) o d'algunes formes de càncer genital o anal.

Algunes ITS poden ser transmeses de mare a fill durant l'embaràs o el part i provocar malformacions o, fins i tot, la mort al nadó.

Tipus d'infeccions:

Hi ha diferents tipus d'ITS, les més conegudes són:
- Les infeccions genitals per clamídies.
- La gonocòccia (també coneguda com gonorrea, blennorràgia o purgacions).
- La sífilis.
- La infecció vaginal per tricomones.
- els condilomes acuminats i berrugues (genitals i anals).
- L'herpes genital.
- Les hepatitis A i B.
- La infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH).
- El xancre tou.
- Altres: la sarna i la pediculosi (lladelles o cabres).

La infecció pel VIH i les hepatitis A i B, la sarna o la pediculosi es poden transmetre per altres vies diferents de la sexual. Altres infeccions genitals com la candidosi vaginal o la vaginosi bacteriana no es consideren ITS. Qualsevol persona sexualment activa pot trobar-se en algun moment en risc de contraure una ITS. En general, una persona pot infectar-se si té relacions sexuals amb una altra persona que pateix una ITS.

Hi ha una sèrie de situacions de risc de contraure una ITS que cal que tingueu en compte:

-  Si teniu relacions sexuals orals, anals o genitals sense protecció (sense utilitzar preservatiu) amb una persona infectada, encara que aquesta no presenti cap lesió aparent.
-  Si la vostra parella sexual té o ha tingut una ITS.
-  Si teniu una parella sexual nova.
-  Si teniu o la vostra parella sexual té relacions sexuals amb altres persones
-  Si teniu relacions sexuals sota els efectes de les drogues o de l'alcohol.
-  Si heu compartit (o la vostra parella sexual ) xeringues, agulles o altres estris que serveixen per injectar-se droga, estris per fer-se tatuatges o pírcings o bé heu compartit joguines sexuals.


Compodeu saber si teniu una ITS?

Segons el tipus d'ITS de què es tracti, poden aparèixer uns símptomes o uns altres i poden ser lleus o molt evidents. Entre les possibles formes de manifestació de les ITS hi ha :

- Picors, inflamació, dolor o cremor als genitals.
- Coïssor o dolor en orinar, presència d'orina tèrbola.
- Secreció anormal del penis.
- Canvis en l'aspecte o en la quantitat del fluix vaginal.
- Dolor durant les relacions sexuals.
- Mal de coll o dolor anal (en les persones que practiquen sexe oral o anal, respectivament).
- Berrugues, úlceres, vesícules o erupcions als genitals o a la zona anal.
- Dolor abdominal intens.
- Orina fosca, femta clara, color groguenc de la pell.
- Diarrea, febre, malestar general, ganglis inflamats, fatiga o pèrdua de pes.

Si presenteu algun d'aquests símptomes no vol dir necessàriament que tingueu una ITS, però és convenient que us feu visitar per un professional sanitari.

Recordeu que algunes ITS són asimptomàtiques i poden passar desapercebudes. Per aquesta raó, si creieu que heu estat en risc d'agafar una ITS, és aconsellable que us feu visitar per tal de diagnosticar-la i tractar-la al més aviat possible. De vegades poden passar mesos abans que apareguin els símptomes d'una ITS i, durant aquest temps, si esteu infectats podeu transmetre aquesta infecció a altres persones sense ser-ne conscients.

Es pot contraure una ITS més d'una vegada. I es pot tenir més d'una ITS al mateix temps.

Font:
Generalitat de Catalunya

 

Què és la sida?

La sida és la forma més greu de la infecció provocada pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) . Consisteix en l'aparició d'una o diverses malalties (infeccions oportunistes, determinats tipus de càncers i alteracions neurològiques), per la qual cosa s'anomena síndrome. Aquestes malalties es poden desenvolupar principalment per l'alteració del sistema immunitari com a conseqüència de l'acció del VIH sobre ell.  

Quan una persona s'infecta pel VIH no vol dir que estigui malalta de sida, aquesta persona no presenta símptomes ni signes externs que ens facin sospitar que està infectada, però pot infectar-ne d'altres des del primer moment .

Com es transmet el VIH?  

El virus es pot transmetre sempre que arribi una quantitat suficient de sang, semen, fluix vaginal i llet materna de la persona infectada a la persona sana.   No tothom té la mateixa facilitat per infectar-se, un bon estat de salut, que inclogui una nutrició correcta i un adequat equilibri emocional, afavoreix la resistència general a les infeccions.

Com es detecta la presència del VIH en la sang?

Quant el VIH ha entrat en l'organisme humà és reconegut com a intrús i les cèl·lules del sistema immunitari produeixen anticossos contra ell per tal de neutralitzar-lo, aquests anticossos són els que és poden detectar mitjançant una senzilla anàlisi de sang .  

Conèixer al més aviat possible si s'està infectat permetrà beneficiar-se d'un seguiment mèdic, accedir a un tractament eficaç que millora la qualitat de vida, així com adoptar les mesures necessàries per evitar la reinfecció i la transmissió del VIH.

Quines mesures preventives eviten la transmissió del VIH?   

En cas de transmissió per la sang :
No compartir els objectes necessaris per preparar i injectar drogues.
  • No compartir els objectes d'ús personal (raspalls de dents, fulles d'afaitar, etc.).
  • Els instruments que serveixen per perforar la pell han de estar esterilitzats correctament o bé utilitzar materials d'un sol ús.   
  • En cas de transmissió sexual :
    El preservatiu (masculí i femení) és un mètode efectiu per prevenir la transmissió del VIH i d'altres infeccions de transmissió sexual. 

    En cas de transmissió de mare a fill (nadó ):

  • És convenient que la dona parli amb el seu ginecòleg/oga de com pot disminuir el risc d'infecció del nadó.
  • La llet materna pot transmetre el virus, per la qual cosa està desaconsellada.

 

Font:
Generalitat de Catalunya

 

Adiccions: l'èxtasi

L' èxtasi , com la major part de les drogues de disseny, és una substància estimulant, derivada de les amfetamines, amb certs efectes semblants als al·lucinògens. El seu consum pot comportar riscos importants per a la teva salut; per tant, el primer consell que et donem és que no en prenguis.

Si malgrat tot decideixes prendre'n, cal que sàpigues que l' èxtasi pot precipitar diferents trastorns mentals, entre d'altres, les crisis d'angoixa.
Els efectes dels estimulants apareixen, aproximadament, als 30 minuts del seu consum. El seu punt màxim es presenta al cap d'una o dues hores i es pot perllongar fins a quatre o sis hores després.

Alguns d'aquests efectes són:
  • Palpitacions
  • Tremolor
  • Mareig
  • Sudoració
  • Nàusees
  • Rigidesa muscular (bloqueig de la mandíbula).

Si, a més d'aquests símptomes, et sents nerviós i tens alguna d'aquestes sensacions:

  • Ofec
  • Por a perdre el control
  • Por a morir
  • Calfreds o sufocacions

     

pots estar patint una crisi d'angoixa.

Davant d'aquesta situació el que s'aconsella és:
  • Anar a un lloc tranquil, fresc i sortir a airejar-se.
  • Intentar tranquil·litzar-se, pensar que el que passa pot ser pels efectes de la droga.
  • Si l'estat d'ansietat i angoixa no passa ràpidament, s'ha d'anar a un servei d'urgències.

Per tal que els metges puguin actuar de forma ràpida i eficient, s'ha d'explicar què s'ha pres i quant temps fa de la ingestió.

A més, has de saber que....

  • Moltes pastilles que es venen com a èxtasi poden contenir qualsevol altra cosa.
  • Cada organisme pot reaccionar de maneres diferents davant el consum d'aquestes substàncies.

De vegades, els efectes tòxics no tenen res a veure amb la quantitat de pastilles que es prenen, ja que el contingut d'una pastilla pot ser diferent del d'una altra.

Molt important

  • No hauries de prendre mai èxtasi i, en cap cas, encara menys, si tens antecedents de malalties mentals, perquè pot precipitar depressions i trastorns paranoics, entre d'altres.
  • Recorda que conduir sota els efectes de qualsevol tipus de droga és extremadament perillós.

Font:
Generalitat de Catalunya

 

 

Serveis residencials d'atenció a toxicòmans

Són serveis d'acolliment residencial de caràcter transitori que proporcionen a les persones amb dependència de l'alcohol o altres drogues l'acolliment, la cura, la vida comunitària i el seguiment necessaris per facilitar-los la integració social.

Qui hi pot accedir?

Persones drogodependents que han iniciat un procés de rehabilitació terapèutica en els centres d'Atenció i Seguiment de la Xarxa d'Atenció a les Drogodependències, que per manca d'un suport social o familiar suficients necessitin un espai socialitzador per assolir la seva integració social i comunitària.

© 2007 Ajuntament de Sitges
Pl. Ajuntament, sn. Tel. 938117600 / Atenció Ciutadana Tel. 010
Última actualització: 23/04/2007