Consulteu el darrer dossier de premsa, abril 2011
Pere Jou, escultor
Pere Jou (Barcelona, 1891- Sitges, 1964) és un dels representants més prolífics i originals de la segona generació de l'escultura noucentista catalana. Format en la pràctica de l'ebenisteria a la seva primera joventut i en l'àmbit de l'escultura al voltant de figures tan rellevants com Pau Gargallo i Venanci Vallmitjana, la seva obra és el resultat de l'aplicació de les tècniques tradicionals de la talla directa de la fusta i de la pedra, al servei d'una interpretació molt pròpia del cos humà.
L'exposició, organitzada per l'Ajuntament de Sitges a través del Consorci del Patrimoni de Sitges, mostra obres del Museo Nacional de Arte Reina Sofía (Madrid), del Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona), del Museu de Montserrat i del Monestir de Poblet, així com de diverses col·leccions privades catalanes i estrangeres.
El recorregut per l'obra de Jou és el primer que es fa d'un escultor català del que es va anomenar la segona generació noucentista, d'aquells que, per la seva edat, començaren a treballar seguint l'estol de les propostes d'escultors com Enric Casanovas o Josep Llimona, que revolucionaren el panorama artístic català seguint la corrent mediterranista d'Aristides Maillol.
L'escultor ben aviat creà un llenguatge propi que es fonamentà en un cert arcaisme, en la creació d'uns volums rotunds tan en pedra com en fusta, utilitzant materials senzills, sovint poc nobles, en sintonia amb les propostes més avançades de les avantguardes que feien prevaler el valor del treball de l'artista per sobre de la noblesa del material emprat.
Amb motiu de la mostra s'ha editat un catàleg amb l'estudi de l'obra de Pere Jou, les imatges de totes les obres en exposició, així com el catàleg raonat de tota la seva obra escultòrica, un volum d'unes 224 pàgines.
L'exposició presenta una selecció de tota la seva trajectòria professional amb un centenar d'escultures, dibuixos i fotografies, presentades en cinc àmbits diferents, capítols que mostren obres dels diversos gèneres i temàtiques en els que treballà.
Els orígens de l'activitat artística
Pere Jou (Barcelona, 1891 - Sitges, 1964) nasqué a l'antiga vila de Gràcia, avui Barcelona. La precària situació econòmica familiar li féu iniciar de ben jove la seva formació com a ebenista i, quasi al mateix temps, s'inscriví a les classes d'escultura que Pau Gargallo donava a l'Ateneo Obrero de Gracia. Gargallo rebé l'encàrrec de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner d'executar la decoració escultòrica de l'Hospital de Sant Pau i se l'endugué a treballar en el projecte.
Quan Pau Gargallo abandonà el treball de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau per marxar a París, Jou inicià la seva formació acadèmica a l'Escola de Llotja a Barcelona, on tingué de professor el conegut escultor Venanci Vallmitjana. A
Llotja, destacà entre els seus companys per l'important bagatge tècnic en la talla de fusta i pedra assolit gràcies als seus coneixements i ofici, apresos de primera mà als tallers de fusteria on treballava des de ben jove, i a l'experiència adquirida al costat de Gargallo.
La imatgeria religiosa
Pere Jou esculpí imatges religioses des dels inicis de la seva carrera com a escultor, i va alternar aquesta pràctica amb l'execució d'obres d'altres temàtiques o gèneres. Cal emmarcar aquest fet en el context del procés de renovació de l'escultura religiosa dut a terme pels Amics de l'Art Litúrgic, associació vinculada al Cercle Artístic de Sant Lluc, del qual l'escultor era soci.
Els Amics de l'Art Litúrgic van iniciar als anys vint una veritable renovació del llenguatge de l'art religiós a Catalunya, de la qual Pere Jou fou, des de l'inici, un dels grans protagonistes. Un cop acabada la Guerra Civil, la necessitat de restitució de les imatges malmeses o desaparegudes durant el conflicte li féu reprendre aquell llenguatge que encara s'entenia com a modern i apte per a les funcions litúrgiques.
L'espai públic i l'entorn domèstic
Un dels elements que dota de gran originalitat l'obra de Pere Jou és la recuperació del capitell i el fris com a marcs expressius i narratius. Aquests elements havien tingut un important paper al llarg del Modernisme, però van ser poc utilitzats pels escultors de la seva generació. Amb l'encàrrec de Miquel Utrillo dels capitells de Maricel l'any 1915, Jou inicià una pràctica que, de fet, no abandonarà mai.
Pere Jou poblà l'espai comprimit d'aquests elements arquitectònics amb un univers de petits personatges, esculpits amb cura i amb certes dosis d'ironia, que els fan únics en el panorama artístic català. També executà diversos projectes
d'ornamentació arquitectònica, sobretot en obres de l'arquitecte Josep Goday.
La dona
La figura femenina fou la gran protagonista de l'obra escultòrica de Pere Jou. Si bé en els inicis de la seva activitat artística es nota una certa vinculació a l'obra del seu primer mestre, Pau Gargallo, ben aviat s'encaminà vers la plasmació del cos femení amb un cànon arcaïtzant, on la rotunditat dels volums, les formes tancades i un cert abreujament dels trets expressius configuren els seus signes d'identitat.
L'arriscada tècnica de la talla directa de la fusta i de la pedra, en les quals mostra un gran domini, atorgà a les seves figures un alè de sinceritat que ajuda a refermar la singularitat del seu treball.
El retrat
Els retrats realitzats per l'escultor al llarg de la seva vida donen a entendre que fou un gènere en el qual Jou es trobà còmode. De fet, algunes de les primeres obres conservades de l'escultor són retrats dels membres de la seva família. D'aquesta manera demostrà, des de ben jove, una gran facilitat per a la plasmació de la fisonomia de la qual prescindia en altres gèneres de la seva escultura, on l'abreujament dels trets facials és una de les més clares característiques.
Cal destacar l'habilitat de l'escultor en aquesta doble capacitat, d'abstracció en els trets més esquemàtics dels rostres en el conjunt de les seves obres, i de fidel singularització i percepció psicològica en els retrats.
Fitxa de l'exposició
Títol
Pere Jou, escultor
Data
Del 9 d'abril al 12 de juny de 2011
Roda de premsa
6 d'abril de 2011, a les 13 hores
Auditori Edifici Miramar
Davallada, 12
08870 Sitges
Inauguració
9 d'abril de 2011, a les 19 hores
Lloc
Edifici Miramar
Davallada, 12, 1a planta
08870 Sitges
Preu
Entrada general: 3,00 €
Organitza
Ajuntament de Sitges i Consorci del Patrimoni de Sitges
Catàleg
A càrrec d'Ignasi Domènech. Inclou l'obra completa de l'artista.
Obres
L'exposició està formada per un total de 118 peces, de les que 90 són
escultures, 10 dibuixos, 15 fotografies i 3 cartells
Activitats complementàries
Tallers
-Tallers de fang per a escoles: 26, 27, 28 i 29 d'abril, 3, 4, 5, 6, 10, 11, 12, 13, 17, 18, 19, 20, 24, 25, 26 i 27 de maig, 1, 2, 3, 7, 8, 9 i 10 de juny. Activitat gratuïta.
-Taller de fang amb la família: 8 de maig i 5 de juny 11h. Activitat gratuïta.
Visites guiades*
-Visita guiada per al públic en general: 30 d'abril, 12h.
-Visita guiada per al Grup d'Estudis Sitgetans: 1 de maig, 12h.
-Visita guiada per a l'Escola d'Adults: 5 de maig, 17h.
-Visita guiada per als socis del Prado i del Retiro: 14 de maig, 12h.
-Visita guiada per a l'Associació del Ram de Tot l'Any: 15 de maig, 12h.
-Visita guiada per a l'Associació de Dones de Sitges: 19 de maig, 17h.
-Visita guiada per al Col.lectiu d'Artistes de Sitges: 22 de maig, 12h.
-Visita guiada per al públic en general: 29 de maig, 12h.
Dia Internacional dels Museus*
-Nit dels Museus
Visita guiada nocturna a la Parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla: 14 de maig, 22h.
Conferències*
-El Noucentisme a Sitges
A càrreg de Vinyet Pañella, escriptora i historiadora de la cultura: 3 de juny, 19h.
*Activitats gratuïtes, amb reserva prèvia
Cursos
-Curs d'escultura: Escultura catalana del Modernisme al Noucentisme, a càrreg d'Ignasi Domènech, comissarii de l'exposició Pere Jou, escultor.
4, 11, 18, i 25 de maig. Horari: de 17 a 17.45h. i de 18.15 a 19h.
Preu del Curs: 16.00 euros.
Per a més informació i reserva de les activitats, contactar amb el Consorci del Patrimoni de Sitges al telèfon 93 894 03 64
Galeria d'imatges
Enigma, 1953
Pedra calcària tipus sénia
Museu de Montserrat. Abadia de Montserrat.
Donació dels fills de l'artista (núm. inv. 100.527)Vinyet Jou i Andreu, filla de l'artista, 1932
Bronze patinat de la foneria Bechini, Barcelona
Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía,
Madrid (núm. inv. AS 01545)
Simó Pescador, 1951
Pedra calcària tipus sénia
MNAC. Museu Nacional d'Art de Catalunya,
Barcelona (núm. inv. 46.737)
Noia nua amb els braços creuats, 1931
Fusta de noguera
Col·lecció particular, SitgesDansaire, 1912
Fusta de faig
Col·lecció Vinyet Jou, Høng (Dinamarca)Dona asseguda, 1963
Pedra calcària tipus sénia
Col·lecció Pascual Monzó, SitgesNu femení amb els braços al cap, 1927
Bronze patinat de la foneria Bechini, Barcelona
Col·lecció Jou, Sitges
Crèdits
Comissari
Ignasi Domènech i Vives
Coordinació general
Antoni Sella i Montserrat
Coordinació tècnica
Anna Llanes i Tuset
Vinyet Villa i Sánchez
Documentació
Marta Torrijos Terrón
Servei Pedagògic
Montse Curtiada i López
Júlia Lago Cantalapiedra
Restauració i conservació preventiva
Josep Pascual i Peris
Difusió
Anna Dehesa de la Fuente
Administració
Lourdes Dorado Altamirano
Disseny de l'espai
Oriol Blanc
Disseny gràfic
Natàlia Arranz
Fotografia
Ramiro Elena
Muntatge
Jose M. Calzadilla
Pere Roca
Manuel Luque
Eva Barrio López
Jorge Pérez Vela
Transport
SIT GRUPO EMPRESARIAL, S.L.
Assegurances
Morera Casablancas, S.L.
Amb la col·laboració dels departaments
del Consorci de Patrimoni de Sitges