Rafael Arias, periodista esportiu“A la gent cada cop li resulta més difícil anar a veure l'equip del poble. La televisió ha fet molt de mal”
Després de més de 30 anys treballant al peu del canó en el món del futbol i l'esport d'elit, el periodista Rafael Arias s'ha retirat, de manera forçada, tot i que encara el podem veure sovint en diferents presentacions d'actes esportius a Sitges, com les Jornades de Medecina Esportiva que organitza el CRS. Durant tots aquests anys Àrias, que ha tingut la sort de retransmetre tres Jocs Olímpics, ha mantingut un contacte molt estret amb la nostra vila, que li ha servit per reposar forces en les seves retransmissions i mantenir contacte amb els seus bons amics i familiars. Un cop retirat, el reconegut periodista de televisió Espanyola observa l'esport des de la distància i amb un punt crític. Poques persones poden fer un anàlisi més objectiu d'un món apassionant i a vegades sobrevalorat.
Preg. La teva trajectòria la inicies el 1970. Eren uns moments on els periodistes tenieu un contacte molt estret i gairebé familiar.
Res.En aquells moments no hi havia la premsa que hi ha ara. Comparties molts viatges i moltes estones i això et permetia tenir molta proximitat amb ells que en alguns casos podia fructificar en amistat
Això et va passar amb el jugador del Barcelona Enrique Castro Quini
Quan el van segrestar vaig rebre l'encàrrec de fer un seguiment del seu segrest, amb alguns reportatges a casa seva, sempre amb molt de tacte i pel qual vaig ser felicitat per la seva família i el mateix Quini quan va ser alliberat. A partir d'aleshores vem tenir una bona amistat, convidant-me a venir a Astúries diverses vegades.
Al llarg de la teva etapa també vas entrevistar a jugadors i entrenadors mítics com el “Mago” Helenio Herrera i Diego Armando Maradona.
Sobre ell recordo les mogudes que hi havia a la casa que tenia a Pedralbes on hi vivien almenys 30 persones. Allò no podia acabar bé. La gran imatge que tinc és la campanya contra la droga, on hi participava la Generalitat. Va ser molt trist que ell, liderant aquella campanya, fos el pitjor dels exemples possibles.
En aquells moments ja tenies un contacte molt estret amb Sitges. Des de quan hi vius?
Gairebé des de que vaig nèixer. Sempre he vingut a Sitges i quan m'he jubilat m'he instal.lat definitivament. Ha estat sempre la meva llar i m'he trobat molt bé. Recordo que fa uns anys el sempre recordat Jaume Serra em va proposar jugar al juvenil del Sitges i vaigt estar durant dos anys. En aquella etapa vaig conèixer uns bons amics que he mantingut fins ara
Malgrat el teu contacte amb el futbol d'elit coneixes molt bé el futbol comarcal. En quina situació el veus?
Ha canviat moltt. Abans hi havia molts al•licients per anar-hi però ara hi ha molt de futbol per televisió i resulta difícil fer l'esforç per anar a veure l'equip del teu poble
Has estat en tres jocs olímpics, un mundial de futbol i diferents esdeveniments. Quin és el teu millor record?
Sense cap mena de dubte les Olimpíades de Barcelona, amb qui vaig compartir bones estones periodístiques amb el gran periodista Félix Pons. També va ser especial el campionat del món de futbol. Hi ha molta passió i emoció.
Per finalitzar, quin consell els hi donaries als que volen arribar com tu en el món del periodisme?
El mític periodista Juan José Castillo, referent per tots nosaltres, em va dir una vegada que havia de ser conscient de les meves limitacions. Poden haver periodistes amb millor trajectòria que jo, i altres que estan a la mateixa alçada però el més important és tenir un estil propi i proper.
Un fet que ja no és gaire habitual avui en dia. La seva primera entrevista va ser amb Kubala i a partir d'aleshores va fer centenars. Cadascuna d'elles ens mostra el personatge des de dins, amb una gran proximitat i que són un testimoni esportiu de tota una època. Potser algun dia ho podrà explicar en un llibre.