ENTREVISTA A FRANCESC BORDERIA
Durant el mes d'Octubre Sitges és un dels grans centres internacionals del món del cinema amb el Festival de Cinema Fantàstic. Una de les persones que més l'han viscut ha estat el Francesc Borderia, encarregat de la sala del Retiro durant més de 20 anys i que és una dels majors col.leccionistes de programes de ma de cinema a l'estat Espanyol. Amb ell conversem sobre la seva passió pel cinema i l'atracció dels directors a venir a rodar a Sitges. Aquest mes d'Octubre presenta una exposició de programes de ma de la 20th Century Fox, a la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol.
-En primer lloc, recordes el teu primer contacte amb el cinema?
Jo crec que va ser als tres anys , quan el meu avi en portava al Retiro i jo jugava al jardí , davant la porta del vell cinema , en Capdet a cops i segons quin film feien, en deixava treure el nas.
-Parlant de xifres, pots calcular quantes pel.lícules has vist? Quants programes o llançaments tens en la teva col.lecció?
Infinitat de pel.lícules, sobretot en aquells anys d'adolescència en veia quatre o sis per setmana. En quant a programes de ma , mes de 5000 i llançaments de pel•lícules mes de 10.000.
-Què ha canviat en el món del cinema fins ara?
Crec que tot. En aquells anys el contacte amb cinema era més familiar, molt nostre. Avui tot és més comercial . Realment tot ha canviat .
-Quina és la pel.lícula que més vegades has vist?
Jo diria que tres: “Objetivo Birmania” , “Robin de los Bosques” i “West side Story”.
-Ets partidari del doblatge de les pel•lícules
Al no saber idiomes, crec que sí. A més, a Espanya i Catalunya en particular, tenim un mol bons dobladors. Si en sabés, crec que preferiria el cinema en el seu idioma original
-Parla'ns una mica del Retiro i del lligam amb el cinema... festivals... estrenes....
Va ser en Font qui en va demanar al any 68 i volia portar el cinema de la societat ja que l'empresa llogatera plegava. Al llarg de vint-i-cinc anys em va permetre estar en el Festival de Cinema Fantàstic i crear la Mostra de Cinema Català . Van ser uns anys molt atraients i bonics.
-Hi havia una gran rivalitat amb el Prado per portar les pel.lícules?
La veritat es que sí, sobretot en els anys que en Gassó era el vocal d'espectacles del Prado. Després depenia del personatges que estava al front . hi van haver anys de tot.
-Per què Sitges atreu tant per venir a fer rodatges
Tinc una pagina a Facebook en la que informo de tots els films rodats a la vila , des de el any 1933. Tenim recons meravellosos per filmar , malgrat que mai el nom de sitges forma part de l'acció
-Desapareixeran algun dia les sales de cinema?
Quan era petit, i ja han passat seixanta anys, el cinema i les sales ja estaven en crisis i es deia que no tenien futur. Potser el més problemàtic són les sales als pobles, per la crisis. A les ciutats grans les sales segueixen plenes de vida, de moment.