El retorn a la Blanca Subur: 1973

Mapa del web

Índex alfabètic

Ets a: Inici > Sitges tema a tema > Cultura > Exposicions > Jo sóc Bruno > El retorn a la Blanca Subur: 1973

El retorn a la Blanca Subur: 1973

'Jo sóc Bruno, surrealista'











Bruno en bicicleta, 1976En els primers anys de la dècada dels setanta, en Bruno i la seva família fan curtes estades estiuenques a Sitges. Durant aquestes visites, gaudeixen de les seves amistats i de la costa mediterrània, tot i que la vida cultural i artística ha canviat radicalment. Ja no es fan “aquelles tertúlies de l'antic bar El Cable”, amb Ignacio Agustí, Beneikoechea, Manolo Muntañola, La Chunga, Pierre Gauitier, Pere Pruna i altres, i l'interès per l'art ha estat desplaçat per l'abundància en el turisme. Amb aquestes paraules es lamentava el pintor: “el meu poble natal, que és Sitges, ha patit un enorme canvi. Quan jo el vaig deixar, tendia a la prosperitat. Avui llisca pels declivis de la decadència”.

Tot i això, Bruno seguirà participant i protagonitzant exposicions a la seva vila, especialment a partir de 1973, quan s'hi instal·la novament de manera definitiva. Així, per exemple, durant el mes de setembre de 1972, participa en una mostra col·lectiva a la recentment inaugurada Galeria Àgora 3, amb pintors de la talla d'Agustí Ferrer i Pino o Teresa Ferrer, i on destaquen les obres Tentaciones de San Antonio i Mi Madre.

També forma part d'exposicions col·lectives a la Galeria Chez Juan, situada en un edifici de nova construcció on s'hi instal·larà temporalment amb la seva família. Paral·lelament, l'artista col·labora amb la donació d'un magnífic quadre que va ser subhastat a la Pèrgola del Club de Mar a benefici de l'Hospital de Sant Joan Baptista.

L'adaptació a la vida sitgetana serà complicada en un primer moment per a la Dorrit i les seves filles, acostumades a les comoditats i les maneres de fer de Suècia. Malgrat això, acabaran integrant-se al món mediterrani. És també en aquest moment quan les bicicletes passen a convertir-se en un element més de la família, ja que a en Bruno no li agrada conduir i les utilitzen com a mitjà de transport habitual. A partir d'aquest moment, l'agafarà cada dia a excepció dels diumenges, i inculcarà aquesta afició pel ciclisme a les seves filles.

Bruno al Ral·li Internacional de Cotxes d'Època, 1983


















El 1974, l'artista realitza el seu primer cartell per al Ral·li Internacional de Cotxes d'Època i, més endavant, també s'encarregarà de fer nombrosos cartells per al Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (1975, 1976, 1977 i 1978), el Corpus (1975), el Carnaval (1992) i, fins i tot, per a la Volta Ciclista de Catalunya (1975 i 1976).

El 1975 és un any especialment actiu, en què realitza nombroses exposicions en diferents espais de Sitges, com la Sala Patronat, la Galeria Chez Juan, el Niu d'Art, la Galeria El Centauro, així com a la Sala Gaudí de Barcelona. Un any més tard, el 1976, participa a l'Homenatge a Federico García Lorca, que tingué lloc al teatre del Casino Prado. La pintura-collage que presenta en Bruno, fervent admirador de Lorca, passà a formar part del patrimoni cultural de la vila i, actualment, es pot veure a l'Arxiu Històric de Sitges.

Cal dir que ell ja havia realitzat una exposició-homenatge al poeta andalús durant la seva estada a Suècia, tal com explica en una entrevista a L'Eco de Sitges del 16 de juliol de 1977: “estic ultimant els detalls per a una exposicióhomenatge a Federico García Lorca sota la temàtica dels seus poemes, que són una font inesgotable d'inspiració. Presentaré 27 obres, malgrat que encara no està concretat el lloc i la data.


Cartell del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, 1975
























El 1967 vaig fer una exposició similar a Suècia i va tenir una extraordinària acceptació”. “Estoy ultimando los detalles para una exposiciónhomenaje a Federico García Lorca bajo la temática de sus poemas, que son una fuente inagotable de inspiración. Presentaré 27 obras, aunque aún no está concretado el lugar y la fecha. En 1967 hice una exposición similar en Suecia y tuvo una extraordinaria aceptación”.

També participa, el 1980, a l'exposició organitzada per restaurar els capitells de Pere Jou del Palau de Maricel. La idea d'aquesta iniciativa era recaptar fons suficients per tal de poder finançar el projecte i en Bruno, un cop més, se solidaritza amb la seva vila natal. Aquell mateix any, l'Hospital de Sitges li cedeix un immoble ubicat al carrer Major, a l'actual Granja de Sitges, on instal·la temporalment el seu estudi amb un aparador en el qual hi exposa les seves obres.

Si durant els anys a Suècia no va perdre mai el contacte amb Sitges, ara s'inverteixen els papers, de tal manera que l'artista segueix realitzant exposicions als llocs que tant havia freqüentat durant la dècada dels seixanta.

Aquest és el cas, per exemple, de la galeria Lutz & Meyer d'Stuttgart, on el 1977 s'organitza “una exposició que se celebrarà durant tot el proper mes d'abril, en la qual també podran admirar-se obres dels mestres surrealistes de primera línia com Max Ernst, Tanguy, Magritte i Dalí, entre altres”. Un altre fet important d'aquesta època és la celebració delSitges-Art, el 1982.

Organitzada per l'Ateneu de Sitges, una entitat efímera (1982-1987) presidida pel periodista Pedro Palacios, la mostra tingué lloc a l'Edifici Clarimar, on actualment es troben les oficines de Correus, i comptà amb la participació de cinquanta-set pintors i escultors vinculats, en major o menor mesura, amb la vila de Sitges.

Aquesta varietat fa que la mostra sigui, en paraules de Vinyet Panyella, “variada i heterogènia, que al capdavall és el símptoma més indicatiu del nivell de la creativitat artística de la vila”. En l'organització hi tingué un paper destacat la Dorrit Andersson, parella d'en Bruno i part de la junta directiva de l'entitat.


Cartell de Carnaval, 1996























“La mostra permet observar l'evolució artística de pintors i escultors que exposen habitualment, així com els punts de partida estètica dels participants més joves. Entre aquests cal esmentar les aportacions d'Amadeo Conde, Virginia Campillo, Florència Coll i, sobretot, Margarida Miret-Oliva, que ha estat segon premi del Memorial Picasso de 1981.

Altres pintors ja consolidats, com són, per exemple, Albors i Soler, Bayot, Benigno Areda, Blesa, Bruno, Miguel Conde, Daza Rosas, Diane Urwin, Duch, Lligadas i Pujadas, Rafel Monzó, Sillué o Tchetverikoff, presenten obra inèdita la majoria d'ells, obra que permet conèixer la seva evolució a través d'aquests darrers anys i els seus actuals pressupostos estètics”.

En Bruno deia en ocasions que “ningú no és profeta a la seva terra”, i no li faltava raó. De fet, el 1984 exposa per primer cop al Museu de Vilafranca. Allí sorprèn, d'una banda, perquè pràcticament no havien sentit mai a parlar d'aquest artista de fama internacional i, de l'altra, “per la força i mesura onírica dels seus olis, per la grandesa de la seva concepció i plantejaments estètics, i per una realització detallista, preciosa i mil·limètrica de detalls. Al mateix temps, s'evidencia en el seu treball una capacitat mestrívola per aconseguir una unitat absolutament conjuntada: la realització de tot un univers somniat que li és propi i que traspua marques de surrealisme”.

© 2007 Ajuntament de Sitges
Pl. Ajuntament, sn. Tel. 938117600 / Atenció Ciutadana Tel. 010
Última actualització: 23/01/2015