Guerra i postguerra: 1936 – 1952

Mapa del web

Índex alfabètic

Ets a: Inici > Sitges tema a tema > Cultura > Exposicions > Jo sóc Bruno > Guerra i postguerra: 1936 – 1952

Guerra i postguerra: 1936 – 1952

'Jo sóc Bruno, surrealista'












'Sublevación de los muertos en Auschwitz' 1991Amb l'esclat de la Guerra Civil, l'any 1936, en Bruno abandona els estudis i marxa com a voluntari amb el bàndol republicà. Tot i que no arriba mai a lluitar activament a primera línia de foc, els esdeveniments el marquen –igual que marcarien tots els seus contemporanis– de per vida.

Més tard, aquestes vivències quedarien plasmades en un diari personal, ple de dibuixos i anotacions, en el qual s'expliquen anècdotes d'allò més curioses, com el dia en què van llençar el Crist de l'església de Sitges al mar o el dia en què Durruti va evitar que cremessin la mateixa Punta, requisant els bidons de gasolina que pretenien utilitzar i reaprofitant-los per als cotxes i camions del front.

En el seu interior es va mantenir un marcat record del conflicte bèl·lic espanyol, que es reflectiria en obres com Guerra Civil. A aquests records s'hi afegirien, més endavant, notícies sobre l'extermini jueu, tema representat a 'La sublevación de los muertos en Auschwitz', de 1991.


Estadi de Barcelona, 1943










En realitat, el seu somni era ser pilot d'aviació però, degut a la seva edat, ha de conformar-se fent de carter-enllaç a Belchite, Aragó. Aquesta serà la seva tasca durant pràcticament un any, ja que el 1937 cau malalt i torna a Sitges, on és ingressat a l'antic edifici de l'Hotel Terramar, convertit durant aquests anys en un hospital d'emergència.

Un cop recuperat, roman a la seva vila natal treballant com a mariner de pesca. Serà també en aquests moments quan sorgirà una altra de les seves aficions: l'atletisme. A causa de la guerra, en Bruno ja no reprèn mai més els seus estudis acadèmics, sinó que treballa com a pescador i, per temporades, a la fàbrica de sabates, fins que el 1941 és cridat per fer el servei militar a l'exèrcit de la marina a Cartagena.


'Guerra Civil' 1980























Tot i això, en Bruno no deixa mai de pintar. De fet, el seu superior, el capità Cervera, descobrí el seu do pel dibuix i ho aprofità per encarregar-li tot tipus d'il·lustracions de mapes, vaixells i combats ficticis, i li assignà la tasca de delineant. D'aquests anys data, precisament, el que seria l'encàrrec més estrany de la seva trajectòria com a artista: un retrat de Hitler.

Segons explicava el pintor, en una de les parades a port del destructor Almirante Valdés –on havia estat destinat–, coincidí amb un submarí alemany i, després de l'acord entre tots dos capitans, se li sol·licità a Bruno la realització del retrat del Führer, a canvi del qual rebé una insígnia.

En acabar el servei militar, i degut a les dificultats de la postguerra, marxa clandestinament a França buscant noves oportunitats, però és detingut i internat en un camp de refugiats. Poc després, és deportat novament a l'Estat espanyol, quedant pres al centre penitenciari de La Modelo fins a la intervenció del senyor Mellado, un sitgetà influent que aconsegueix alliberar-lo.

Torna finalment a Sitges entre 1945 i 1947. Aquí, de manera temporal, continua dedicantse alternativament a la pesca i al treball a la fàbrica de sabates. El 1948 es casa amb la Maria Pilar Martínez i Balsa, amb qui té, aquell mateix any, la seva primera filla: Maria Pilar Ferret i Martínez. El 1951 naixerà la Laura Ferret i Martínez.

© 2007 Ajuntament de Sitges
Pl. Ajuntament, sn. Tel. 938117600 / Atenció Ciutadana Tel. 010
Última actualització: 23/01/2015