Festes populars

Mapa del web

Índex alfabètic

Ets a: Inici > Sitges tema a tema > Cultura > Festes populars

Índex

 

Festa de la Mare de Déu del carme

Festivitat del Carme Reviu una de les festes amb més tradició de Sitges, del 14 al 16 de juliol 

Sitges revitalitza una de les festes més antigues del calendari de tradicions de la vila, la Festa de la Mare de Déu del Carme.

Fins a l'actualitat mai s'ha deixat de celebrar, però amb l'objectiu de fomentar les tradicions de sempre, des de la Regidoria de Tradicions i Festes de l'Ajuntament de Sitges enguany es vol potenciar aquesta Festivitat amb un ampli ventall d'activitats, complint així amb un dels clars objectius del Pla de Mandat del Govern Municipal. La majoria d'aquestes activitats es concentraran a la Platja de Sant Sebastià, La Fragata i el Port d'Aiguadolç.

Coincidint amb aquesta Diada, la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sitges anuncia la posada en funcionament del punt de primera venda de peix de Sitges que serà una realitat gràcies a la subvenció del 50% del Fons Europeus de la Pesca i el finançament de l'Ajuntament de Sitges. D'aquesta manera, el municipi podrà mantenir
el que és un dels oficis més antics, el de la pesca artesanal, i donar aixopluc a una confraria de pescadors de les més antigues. Al mateix temps i per tal de promoure el peix local, la Confraria de Pescadors i l'Ajuntament de Sitges presenten la marca de Peix de Sitges.

I en el marc d'aquesta jornada, Sitges acollirà el mateix dia de la Mare de Déu del Carme a les set de la tarda a La Fragata una acció reivindicativa organitzada per Ocean 2012, una agrupació de ONG's que treballen a nivell internacional per protegir els fons marins i promoure la pesca artesanal. L'acció consisteix en crear una gran
figura d'un peix humà amb la col·laboració de tothom que s'hi vulgui adherir. Un cop s'hagi assolit l'objectiu, es farà una fotografia del moment i s'enviarà al Parlament Europeu perquè en el moment de l'aprovació de les noves polítiques pesqueres, es tingui en compte un tipus de pesca artesanal i respectuosa amb el medi ambient.

A finals de l'estiu, Sitges també serà la seu del festival de la Posidònia que se celebrarà del 31 d'agost al 2 de setembre. Es tracta del Festival Internacional d'art, medi ambient i desenvolupament sostenible, que se celebra des de fa cinc anys amb l'objectiu de protegir una planta marina que és essencial per a la vida dels ecosistemes de la Mediterrània i protegir les costes de l'erosió.

> Consulteu tots els actes a l'Agenda

> Més Informació

 

Carnaval

El Carnaval de Sitges és la festa amb més disbauxa de les que se celebren a la vila. Comença el Dijous Gras amb l'arribo de Sa Majestat Carnestoltes i el corresponent predicot que escarneix la vida pública de la localitat.

El punt culminant d'aquesta festa són les rues de la Disbauxa i de l'Extermini, que se celebren, respectivament, el Diumenge i el Dimarts de Carnaval a la nit.

Aquestes rues tenen la seva rèplica infantil els mateixos dies a la tarda. La rivalitat entre les diferents colles que hi participen dóna molt lluïment a les disfresses.

Aquí cal destacar la més que centenària pugna entre les entitats Casino Prado Suburense i Societat Recreativa El Retiro. En Carnestoltes va acompanyat de la Reina del Carnaval, la qual és proclamada en un acte públic i tanca les rues abans esmentades.

A part de l'activitat al carrer, entitats i col·lectius de la vila celebren xatonades, balls, i altres activitats que complementen el programa d'actes oficial.

El Carnaval sitgetà s'acaba el Dimecres de Cendra amb l'enterrament de Sa Majestat Carnestoltes. Una comitiva fúnebre amb ploraneres i tot acompanya el difunt fins al passeig de la Ribera, on després de la lectura del seu testament és incinerat amb un espectacular castell de focs artificials. Acte seguit, les tradicionals xatonades acaben de tancar la festa.

Enllaç a la web de les festes populars sitgetanes
Enllaç a la pàgina de Carnaval

 

Ral·li

El Foment de Turisme és l'organitzador del ral·li de cotxes d'època, que surt de la Plaça Sant Jaume de Barcelona, passa per les costes del Garraf i arriba a la platja de la Fragata de Sitges.

La prova permet veure peces d'autèntic museu en funcionament i amb els seus passatgers vestits amb la indumentària dels anys en què es va crear el vehicle.

Enllaç a la web de les festes populars sitgetanes

 

Setmana Santa i Caramelles

Els misteris de Setmana Santa

El Divendres Sant a la nit, surt al carrer la Processó del Silenci on participen les confraries i els misteris que donen forma al seguici processional. Disposats en ordre cronològic dels fets que conformen la passió i mort de Jesucrist cadascun d'ells va acompanyat pels corresponents confrares, pendonista, cordonistes i feligresos. Tanquen aquesta processó les autoritats eclesiàstiques de la vila i la banda.

Aquests misteris foren construïts després de la guerra civil, amb la voluntat de recuperar part dels que havien desaparegut durant el conflicte bèl·lic. Les primeres referències documentals de misteris de Setmana Santa a la vila es remunten a principis del segle XVIII i durant el segle XIX se'n van restaurar alguns i se'n van construir de nous. Els misteris que no s'han recuperat encara són: la Detenció de Jesús, el Balcó de Pilat i la Mare de Déu de la Soledat.

Extracte de l'article de Miquel Marzal i Ortiz

Enllaç a la web de les festes populars sitgetanes

 

Les caramelles

Les caramelles són uns cants tradicionals catalans per anunciar l'inici de la Pasqua i el final de la Setmana Santa. Això comporta que a arreu del territori català tinguin unes característiques diferents. A Sitges la festa, té unes peculiaritats que les fan diferents a les altres.

Les diferents colles de cantaires de la vila surten dissabte de Glòria a la nit, i dilluns de Pasqua tot el dia. Cal destacar la primera cantada que totes les colles fan a la Casa de la Vila davant de les autoritats locals. Aquestes estan formades per un bon volum d'homes que porten la típica barretina, el clavell, que és el símbol de Sitges, i van acompanyats una banda de músics, i van de casa en casa a oferir aquests cants. Aquests van dedicats al gènere femení, a la primavera o fins hi tot lletres dedicades a Sitges, i sempre es canten en català. Gairebé sempre els autors de les poesies són sitgetans.

Les músiques típiques que s'interpreten són els vals, l'americana, que és la mare de l'havanera, i també la sardana, la música popular del nostre país, i que normalment també estan composades per músics sitgetans.

Un dels elements més característics, a part de la barretina, és que cada colla porta una cistella, que va ben guarnida amb cintes, cascavells, amb clavells, i va enganxada d'una perxa ben llarga per poder arribar als balcons de les cases, i d'aquesta manera poden recollir les gratificacions.

Extracte de l'article de l'Albert Soler Marcé.

Enllaç a la web de les festes populars sitgetanes

 

Sant Jordi

La llegenda de Sant Jordi és la història d'un jove cavaller, Sant Jordi, que amb un cavall blanc va donar mort a un drac ferotge que assolava les immediacions d'una vila i que pretenia menjar-se a una preciosa donzella.

Sant Jordi és una festivitat molt arrelada que se celebra a tot Catalunya el 23 d'abril i que té un caire reivindicatiu de la cultura catalana. És costum que les parelles es regalin un llibre i una rosa.

Sitges organitza la Fira del Llibre i de la Rosa amb parades de productes relacionats, presentacions de llibres i publicacions, i actuacions musicals i tradicionals al carrer.

Consulteu l'enllaç amb tota la informació de Sant Jordi

 

Corpus

Catifa de Sitges



























La celebració del Corpus Christi és una de les festes més arrelades a Sitges i una de les que atrau més visitants a la vila.

Els actes que l'envolten, organitzats per la Comissió de Corpus, tenen dos vessants perfectament diferenciats, un laic i l'altre de seglar. El primer engloba totes aquelles activitats relacionades amb el cultiu del clavell i l'esclat de les flors per primavera. Les exposicions de clavells i bonsais, la Mostra de Catifes, el concurs d'ornamentació floral de façanes i la mostra de l'ou com balla, fan que Sitges romangui especialment lluït els dies que dura la festa. El pregó del clavell obre el programa d'actes i la cercavila dels gegants de Sitges és el contrapunt distès a la solemne processó de l'endemà.

El segon vessant, el seglar, ve representat per la sortida en processó del Santíssim Sagrament i l'ofrena floral a Nostra Senyora del Vinyet. La processó transcorre pels carrers del casc antic de la vila coberts de clavells i altres flors que descriuen artístiques catifes vegetals.

Extracte de l'article de Miquel Marzal i Ortiz.

Enllaç a la web de les festes populars sitgetanes

 

Sant Joan

"El 23 i 24 de juny, el Poble Sec viu de ple la seva Festa de Sant Joan, acompanyada d'una sèrie d'actes emblemàtics com el castell de focs, la revetlla, les havaneres, els grallers o la traca final. Actes que s'han anat desenvolupant al llarg de la història d'un barri que el decurs d'aquest segle ha evolucionat de forma molt espectacular: s'ha passat del fet de desplaçar-se pel barri amb carros, a la inauguració d'una plaça de Catalunya, després totalment remodelada. Amb una ànima enmig de tot: l'Hospital de Sant Joan Baptista. (...)

En la Festa de Sant Joan tres actes són indiscutibles: el Castell de focs, la Revetlla de Sant Joan i l'Ofici, a part d'altres com l'Esclat de Morterets."

Extracte de l'article de Roca Lara, Albert. "Festes de Sant Joan al Poble Sec, esclat de festa!", la Xermada, núm. 11.

Enllaç a la web de les festes populars sitgetanes

 

Sant Pere

La Festa Popular de les Cases Noves se celebra el primer cap de setmana de juliol, en honor a Sant Pere i en homenatge a un barri d'origen pescador.

L'antic barri pescador és un dels més característics de la nostra vila i, amb els anys, ha anat acollint sitgetans que s'hi han establert.

La primera celebració té el seu origen als anys vuitanta. És l'expressió festiva de l'estimació de la gent de les Cases Noves al poble de Sitges i l'exteriorització del seu orgull de barri, un fet que serveix de nexe d'unió entre els sitgetans.

La festa és tradicional i singular: s'inicia divendres amb el correfoc, on diferents colles de diables i el drac del barri fan un recorregut i acaba amb una encesa conjunta a la plaça dels Castellers. Després de contemplar l'espetec de llum i pólvora, la gent es retroba novament per escoltar el Pregó de la Festa, que cada any va a càrrec d'alguna personalitat del poble. El pregó és un acte que molt simbòlicament inicia la festa i emociona la gent que l'escolta. Després dels aplaudiments al pregoner o pregonera, a la mateixa plaça, hi ha una actuació musical que engresca els més balladors i fa posar les piles a tothom.

Dissabte al matí s'inicia amb esport, un campionat de futbol sala al pavelló de Pins Vens. A les dues, l'esclat de morterets assenyala definitivament que el barri està de Festa: les campanes repiquen fort i conviden tothom a la celebració.

No és fins a les onze de la nit que s'inicia la revetlla, que és l'acte central i el més concorregut pels sitgetans: el castell de focs, les atraccions, la fira, el ball i la proclamació de la pubilla que representarà el barri a les festes de la Verema i durant tot l'any. Un està a la revetlla, a la plaça, mirant les cares dels que són allà i pensa: “...si aquí hi ha tot el poble!”, i és veritat, allà a la Plaça dels Castellers s'hi passeja tothom, tothom “puja” a les Cases Noves a celebrar Sant Pere, i això ens uneix.

El diumenge sempre és calorós, però tot i haver dormit poc i tenir una certa “ressaca” festiva, l'Ofici Solemne a l'ermita de Sant Sebastià se celebra sense retard a dos quarts d'una. L'Ofici és l'acte religiós de la festa popular que honora el patró, l'apòstol Sant Pere, en el marc incomparable de l'ermita a la vora del mar i la platja. En acabar, hi ha la Sortida d'Ofici, la cercavila amb els dracs del barri i el correfoc Infantil.

A dos quarts de dues es realitza un acte molt entranyable: l'Homenatge a la Vellesa. Es lliura una placa commemorativa a la persona de més edat del barri i a totes les persones grans presents a l'acte se'ls ofereix un selecte vermut aperitiu. Aquest homenatge és quelcom que fa recordar que som el que som gràcies als que ens han precedit i que sempre hem de respectar-los i tenir en compte la seva experiència.

Després del vermut se celebren les finals dels diferents campionats que es realitzen (petanca, botifarra i futbol sala) i es lliuren els premis.

Ja a la tarda són els més petits els que gaudeixen amb l'espectacle d'animació de pallassos i titelles. Nens i nenes riuen feliços... la Festa és de tots i per a tots.

Els últims actes són ja a la nit,  i acaben amb l'espectacular traca de fi de festa.

Extracte de l'article de Vinyet Duran Ferrer.

Enllaç a la web de les festes populars sitgetanes

 

Campdàsens

La festa major de Campdàsens l'organitza l'associació Amics del Garraf amb el patrocini de l'Ajuntament de Sitges.

Se celebra el primer diumenge de juliol perquè està dedicada a la Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i en l'antiga litúrgia esqueia aquesta commemoració.

Antigament, quan les masies d'aquest indret del Garraf eren habitades i es treballaven les terres i també es tenia cura dels boscos, aquesta festa aplegava tota la gent de la rodalia. Amb el despoblament va perdre la raó de ser una Festa Major tal com s'entén, i els Amics del Garraf van recuperar-la donant-li el que se'n podria dir una forma d'Aplec al qual hi concorren nombrosos sitgetans.

Extracte de l'article de Jordi Surià i Guillaumes.

Enllaç a la web de les festes populars sitgetanes

 

Mare de Déu del Carme

La Mare de Déu del Carme és la patrona dels mariners de Sitges.

La seva festivitat s'escau el 16 de juliol. Diu la tradició que el 16 de juliol de 1251, la Verge Maria va regalar un escapulari a Sant Simó Stock i des d'aquell dia es fixa l'advocació al Carme.

La festa té el seu origen al segle XVIII gràcies a la difusió d'una llegenda que explica com l'escapulari carmelità va salvar un vaixell anglès que es trobava a la deriva enmig d'un ferotge huracà.

A la costa catalana, fou l'almirall mallorquí Antoni Barceló Pont de la Terra qui, en promocionar la festivitat entre els seus mariners, va popularitzar la devoció per la Mare de Déu del Carme o Stella Maris.

Són nombroses les localitats que li celebren festes per tal de demanar-li protecció davant dels perills del mar.

La majoria celebren vistoses processons que comencen en terra ferma i que després es converteixen en marítimes, amb la imatge de la Mare de Déu del Carme col·locada en un vaixell engalanat i acompanyat per una comitiva formada per tot tipus d'embarcacions.

A Sitges se celebra la seva diada amb una missa i la tradicional processó marítima que surt del port d'Aiguadolç i va cap a ponent, cada any una barca de pescadors té l'honor de dur la imatge de la mare de Déu. En arribar a l'alçada del cementiri es llencen pomells de flors en record dels mariners i devots de la Verge i per a què els protegeixi de possibles naufragis i tempestats. Antigament ho era sant Telm, que té un altar a l'església parroquial i també és invocat com a patró sant Pere.

A part dels mariners, la Verge del Carme era patrona dels serenos de Barcelona i també, diu la tradició, que en la seva diada, les donzelles li resaven per a trobar marit aviat dient-li:"Mare de Déu del Carme, doneu-me un bon marit, sia pobre, sia ric, mentre vingui de seguit".

De la festa en té cura la confraria de pescadors de la vila.

Font: www.festes.org

 

Mare de Déu del Vinyet

Vinyet 2011L'Aplec del Vinyet reuneix molts sitgetans en un dels indrets més estimats de la Vila: el santuari del Vinyet. Al llarg del dia, diversos actes serveixen per lloar la Mare de Déu que dóna un dels noms més identificatius de Sitges.

El santuari actual fou construït el 1727, és d'estil neoclàssic, d'una sola nau amb absis i capelles laterals a una i altra banda del presbiteri (35 x 15 m). La façana fou restaurada l'any 1847, envellint l'entrada amb quatre columnes que aguanten una elegant cornisa d'estil toscà. Posteriorment s'edificà el campanar actual.

La imatge de la Verge del Vinyet és de 40 cm. d'alt amb 15 de base. A mitjan segle XVII, el pare Camós descriu la imatge de la Mare de Déu del Vinyet "de fusta antiquíssima amb platejat molt antic i enfosquit amb una toca al cap per sota de la corona de la mateixa talla".

Extracte de l'article de Mirabent, Jordi. "Santuari de la Verge del Vinyet", la Xermada, núms. 8 i 11.

Enllaç a la web de les festes populars sitgetanes

 

Festa Major

La Festa Major se celebra en honor de Sant Bartomeu, patró de la vila. És la festa més estimada pels sitgetans de moltes generacions i amb motiu de la seva continuïtat en el temps de molts dels seus actes i l'esperit d'arrelament a la cultura d'un poble ha estat declarada d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

La Festa Major comença el 21 d'agost amb el pregó i acaba el 27 amb la darrera ballada de sardanes a la platja Sant Sebastià. Els dos dies principals són el 23 i 24 d'agost. Els actes més tradicionals i rellevants són:

El Pregó, que es llegeix el 21 d'agost i ens convida a la festa. El lliurament de la Bandera de Sant Bartomeu és el 22 d'agost al vespre, i se li fa al president o presidenta de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla per part de l'estament eclesiàstic.

La Vigília de Sant Bartomeu és el 23 d'agost. A les 12 del migdia hi ha l'entrada de gralles (carrer sant Francesc, Cap de la Vila, Carrer Major i plaça de l'ajuntament). A les 2 del migdia, repiquen les campanes, es disparen 21 morterets i al Cap de la Vila es ballen les dues sardanes més representatives de la vila, La Processó de Sant Bartomeu del mestre Antoni Català i La Festa Major d'Enric Morera.

A ¼ de 3 els balls, gegants i entremesos surten de la plaça de l'Ajuntament i baixen carrer Major avall fins al Cap de la Vila on fan una passada i la Moixiganga fa el ball sencer.

A la tarda i abans de la sortida de la processó cívica o de la bandera, la colla jove dels castellers de Sitges fa una exhibició al Cap de la Vila.

La Processó de la Bandera surt del domicili de la persona que ostenta la presidència de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla i es dirigeix a casa del pendonista de l'any, on es recull el Sant i es va cap a la parròquia on el senyor rector els rep. El tabernacle amb el sant es col·loca a l'altar a punt de presidir l'ofici de l'endemà.

El Castell de Foc és a les 11 de la nit i es dispara a Baix a Mar i tot seguit s'inicia la revetlla de festa major amb una ballada de sardanes i música de ball. A continuació els balls fan la Baixada de les escales de la Punta.

Sant Bartomeu és el 24 d'agost. La Matinal, surt a les 6 del matí. A part dels balls i entremesos, en aquesta cercavila surten uns breaks carregats de flors que s'ofereixen a les sitgetanes.

A l'entrada d'ofici, les autoritats civils, el jutge de pau, la comissió de Festa Major , el pendonista i els cordonistes i el pregoner o la pregonera, surten de la casa de la vila i acompanyats per la banda s'adrecen a la parròquia on són rebuts pel senyor rector i tot seguit es concelebra el solemne ofici de sant Bartomeu.

A la sortida d'ofici, un cop acabat l'ofici i de venerar la relíquia del sant patró i cantar els goigs de Sant Bartomeu, les autoritats retornen a l'ajuntament per presidir l'espectacular sortida d'ofici, en la qual tots els balls i entremesos fan passada des del Baluard fins a la plaça de l'Ajuntament, mentre la cobla interpreta la sardana La Festa Major i la banda toca músiques del seu repertori.

Els pastorets, cercolets, moixiganga i la colla jove de castellers de Sitges fan el seu ball muntat davant l'ajuntament, mentre els altres balls fan la seva passada.

En acabar, la Colla Jove de Castellers de Sitges fa una actuació.

La processó religiosa, surt a la tarda, de l'església parroquial, presidida per les autoritats civils i eclesiàstiques i el pendonista acompanyat dels cordonistes. En retornar a la parròquia tots els balls reben el sant, ballant conjuntament i les colles foc fan una encesa. En acabar la processó a la plaça de l'ajuntament els gegants, l'àliga i el drac s'acomiaden amb una bona ballada.


Més informació:

> Web de Festa Major

 

11 de setembre

L'Onze de Setembre Catalunya commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. Catalunya, que havia estat fins aquell moment una nació sobirana, va perdre les llibertats nacionals, les lleis pròpies del país i va patir la prohibició de la llengua i la cultura catalanes.

Després d'anys de foscor, el 1932, en el marc de la II República espanyola, Catalunya va adquirir un Estatut d'autonomia que recuperava part de les seves llibertats nacionals. Però després de la Guerra Civil, la dictadura del general Franco va comportar la repressió més dura que mai ha patit Catalunya, fins al punt que podem parlar d'un intent de genocidi cultural, amb milers i milers d'afusellats i represaliats. Fins i tot entre ells s'hi compta el president del Govern de Catalunya, Lluís Companys, l'únic president europeu afusellat pel nazisme-feixisme.

El 1979 es va aprovar un nou Estatut d'autonomia de Catalunya, amb el qual es va dotar el país d'unes institucions i d'un govern propis, però des de llavors encara no s'ha assolit un nivell d'autogovern satisfactori.

Cada 11 de setembre molts catalans i catalanes continuem manifestant-nos pels carrers per reclamar el reconeixement dels nostres drets nacionals i més autogovern.

La Festa per la Llibertat es configura com un acte polític de la societat civil catalana, per celebrar la Diada de manera festiva i alhora reivindicativa. Volem fer d'aquesta celebració un acte polític d'afirmació i reivindicació nacional, de forma oberta i participativa. Per aquest motiu, des de l'any 2000 unes dues-centes entitats de la societat civil catalana celebrem un acte que comprèn una mostra d'entitats, la lectura d'un manifest que compta amb el suport de les entitats i un concert de música que clou la celebració.

A Sitges es commemora amb un acte institucional on es convida totes les associacions i col·lectius de la vila a fer una ofrena floral. Al vespre hi ha una audició-ballada de sardanes.

Font: www.11setembre.org

 

La Verema

Sitges dedica un cap de setmana de setembre a la verema, que en d'altres temps va ser una de les activitats més importants de la Vila i que marcava una fita en el calendari anual. Aquest acte està organitzat pel Foment de Turisme i amb el patrocini de la casa Torres.

Els actes s'inicien el divendres al vespre amb la proclamació de la pubilla de Sitges, entre les distintes pubilles representants dels barris i associacions. El diumenge al matí es fa el primer premsat que s'ofereix en la missa que se celebra a la parròquia.

A la tarda, el concurs de trepitjadors de raïm posarà la nota espectacular a una celebració que serveix per recordar la importància del sector vitivinícola al Penedès. Es pesa la pubilla de Sitges i s'inaugura la font del vi a la Fragata. Tot seguit hi ha una ballada de sardanes.

Enllaç a la web de les festes populars sitgetanes

 

Santa Tecla

A principis de la tardor, el dia 23 de setembre, Sitges celebra la festa en honor a la seva patrona, santa Tecla. La Festa Major petita es viu amb més intimitat, lluny ja del brogit de l'estiu. La mainada té un paper molt especial en aquesta festa.

Gràcies a la Matinal Infantil, Santa Tecla s'ha convertit des de principis de la dècada de 1980 en la porta d'entrada dels infants a la participació en el folklore local. Molts nens i nenes dediquen les darreres tardes de l'estiu a construir dracs, àligues gegants, capgrossos o assajar el ball de gitanes, de panderetes o de cintes, amb la il·lusió i la mirada fitades en aquesta festa.

A nivell folklòric, Santa Tecla té la mateixa estructura que la Festa Major, tot i que reduïda en durada i en actes. A part de la Matinal infantil, són importants l'Ofici i la processó en honor a santa Tecla, on els balls també acompanyen la sortida del tabernacle amb la imatge de la patrona.

En aquesta festa és especialment emotiva, igual que a la Festa Major amb sant Bartomeu, l'entrada del tabernacle a la parròquia, ja que representa un adéu fins l'any vinent a una sèrie de balls i entremesos que els sitgetans i sitgetanes esperen durant tot un any.

Autora: Àngels Parés i Corretgé


Més informació:

> Web de Santa Tecla

 

Nadal i cavalcada de Reis

Sitges celebra les festes del Nadal no solament en l'àmbit familiar sinó també en l'àmbit associatiu i municipal. Les entitats que centren l'activitat nadalenca són el Casino Prado Suburense, la Societat Recreativa el Retiro i l'Agrupació de Balls Populars.

Al Prado i al Retiro no hi falta el pessebre, ni les tradicionals sessions del joc del quinto, on els respectius lloros van cantant els números amb els corresponents malnoms (la nena maca, el pelat petitet, les dues banderes o el pelat i pelut, entre d'altres), ni les revetlles de Cap d'any.

L'Agrupació de Balls Populars també organitza el pessebre i sessions de quinto, on els premis consisteixen en obsequis en forma de vianda típica nadalenca.

Els pessebres tenen una presència especial a la vila. Pel que fa a l'àmbit municipal, se'n basteix un i diverses entitats els fan a les respectives seus socials.

També es fa un pessebre al santuari de Nostra Senyora del Vinyet, i és, actualment, la tradició pessebrista més antiga de Sitges, i a l'Hospital de sant Joan Baptista. El Grup Pessebrista organitza cada any l'exposició de diorames i el concurs de pessebres, activitats que es duen a terme al Palau del Rei Moro.

Al Nadal sitgetà no hi manca la tradicional cavalcada dels Reis d'Orient pels carrers del centre de la vila, enllumenats especialment per aquestes dates, i les representacions dels Pastorets, versió de mossèn Rossend Fortunet i Busquets, a càrrec d'una colla d'entusiastes locals.

Autor: Miquel Marzal i Ortiz

Enllaç a la web de les festes populars sitgetanes
© 2007 Ajuntament de Sitges
Pl. Ajuntament, sn. Tel. 938117600 / Atenció Ciutadana Tel. 010
Última actualització: 29/10/2013