(Avís: El Cau Ferrat està actualment tancat per reforma)
Índex
Museu Maricel
Una part de l'antiga residència de Charles Deering forma avui el Museu Maricel, que exhibeix col·leccions relacionades amb Sitges, el modernisme i el col·leccionisme d'art. A aquest conjunt s'afegeix la casa coneguda popularment com Can Xicarrons, un petit edifici que havia estat residència d'un dels amics de Rusiñol: el pintor Ramon Casas.
La donació del Dr. Pérez Rosales
El 1970 Jesús Pérez Rosales (Manila, 1896 – Barcelona, 1989) va donar a Sitges la seva col·lecció d'art. El ventall d'èpoques i estils artístics representats en aquesta col·lecció és molt ampli. Hi ha mostres de pintura mural romànica com el Pantocràtor de Tredòs o el Sant Ermengol de la Seu d'Urgell, i pintura gòtica sobre fusta. Cal esmentar, per la seva importància, la capella dedicada a Sant Bartomeu, procedent de Villalba de Peregiles (Saragossa), una obra de l'escola aragonesa, del segle XIV. Entre les escultures del període gòtic destaca una verge d'alabastre procedent del monestir de Sant Miquel del Fai.
La col·lecció s'estén fins al Renaixement, amb el Retaule de la Verge dels Àngels del mestre Maluenda i les talles de La verge de la Pera i La verge de la Magrana, del segle XV.
El mirador del Maricel és un dels punts de referència del recorregut. Inclou una mostra excel·lent d'escultura catalana moderna amb marbres de Joan Rebull (Aurora, Repòs i Gitana) i de Josep Llimona (Desconsol).
A l'antic vestíbul de la residència de Charles Deering es troben els plafons de tela pintats per Josep M. Sert, que Deering es va endur als Estats Units, el 1921, i que van ser recuperats pel doctor Pérez Rosales el 1968.
Al primer pis del Museu es pot contemplar una col·lecció de mobles de diverses èpoques i estils.
Pinacoteca Municipal
La Pinacoteca Municipal presenta una col·lecció de pintura d'artistes vinculats a Sitges des del romanticisme fins al segle XX.
El romanticisme hi és representat per Joaquim Espalter, pintor amic de Federico Madrazo, que va estudiar a París al costat d'A. Jean Gros.
La col·lecció inclou obres dels principals artistes de l'escola luminista: Joan Roig i Soler, Arcadi Mas i Fontdevila, Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Felip Masó i de Falp.
El modernisme està representat pel conjunt decoratiu d'un antic local de Sitges, la cerveseria Cau Ferrat, avui desapareguda, en la realització del qual van participar Miquel Utrillo, Santiago Rusiñol, Arcadi Mas i Fontdevila i Joaquim de Miró. La pinacoteca mostra també, entre altres obres d'aquest període, un retrat de Charles Deering pintat per Ramon Casas.
El paisatge de Sitges va tenir un paper molt important en l'obra de Joaquim Sunyer, un dels màxims representants del noucentisme. En contacte amb aquest paisatge, la seva obra va evolucionar des de les influències inicials, cézannianes, fins a un llenguatge pictòric intimista i personal. Pere Pruna, Artur Carbonell, Alfred Sisquella o Agustí Ferrer Pino il·lustren la voluntat d'aportar solucions renovadores en un gamma de possibilitats pictòriques molt variada al llarg del segle XX.
La col·lecció marinera d'Emerencià Roig
Emerencià Roig i Raventós va ser un estudiós de la pesca i la marineria catalanes i historiador de la vila de Sitges, on va néixer el 1881.
Al llarg de la seva vida va reunir una important col·lecció d'instruments nàutics, arts de pesca, maquetes de vaixells i dibuixos que ell mateix executava mentre recollia informació per als seus estudis. Quan va morir, el 1935, la col·lecció va ser cedida a l'Ajuntament de Sitges.
La col·lecció es presenta actualment en dues sales, dedicades a la marina catalana del segle XIX i a la marina de pesca catalana, dos dels grans temes de l'obra de l'autor.
Un tercer apartat aplega diferents col·leccions de caràcter didàctic, dibuixos i manuscrits.
Consulteu les adreces i dades de contacte al Directori de la Vila.
Museu Cau Ferrat
El Cau Ferrat va ser la residència i l'estudi de l'artista i escriptor Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931), un dels representants més destacats del modernisme català.
La relació de Rusiñol amb Sitges arrenca de 1891. Rusiñol tenia 31 anys, i n'havia passat set a París fent de pintor. Va comprar dues cases de pescadors a la part més antiga de la vila, les va reformar, i hi va instal·lar el Cau Ferrat, que fins a aquell moment es trobava a l'estudi de l'escultor Clarasó, al carrer Muntaner de Barcelona. El va anomenar “Cau” perquè volia que fos un refugi per als amants de la poesia i “Ferrat” per la col·lecció de ferros forjats que havia reunit des de la seva joventut.
Els ferros forjats
Rusiñol havia adquirit molts d'aquells ferros quan començava a dibuixar. Va començar a col·leccionar-los i els va convertir en un símbol de les tradicions que el segle del progrés deixava perdre.
“La meva feina – va escriure anys més tard- no ha estat una feina d'erudit sinó purament un goig dels ulls, un goig per a l'esperit, una mena d'avarícia barrejada amb admiració cap als rars artífexs, que sota el misteri anònim, realitzaven veritables meravelles de bon gust.”
Sitges i la bohèmia modernista
L'arribada de Santiago Rusiñol marca un abans i un desprès en la història de Sitges. Rusiñol va propugnar una concepció espiritual de l'art que es traduïa en un estil de vida i de pensament progressista, rebel i bohemi. Sitges va ser un dels centres neuràlgics d'aquesta concepció de la bohèmia i el Cau Ferrat el seu santuari.
Pel Cau Ferrat van passar els pintors, músics, poetes i escriptors més importants del final del segle XIX. Al seu voltant prenien cos les més atrevides iniciatives artístiques. I quan l'empresa era massa vasta per al local, s'envaïen les sales d'espectacles del poble i la festa es convertia en un esdeveniment. Rusiñol va saber encomanar el seu fervor a la població, com ho demostra, per exemple, el monument a El Greco del passeig, erigit per subscripció popular.
Les col·leccions del Cau Ferrat
Dos anys després de la mort de del seu creador, el 1933, el Cau Ferrat es va convertir en museu.
Avui s'hi exhibeixen diverses col·leccions relacionades amb Rusiñol i amb el modernisme.
La col·lecció de pintura inclou obres d'artistes pròxims a Rusiñol i als seus ideals estètics: Ramon Casas, Miquel Utrillo, Aleix Clapés, Pere Ferran, Joan Llimona, Arcadi Mas i Fontdevila, Joaquim de Miró, Isidre Nonell, Darío de Regoyos, Ignacio Zuloaga, i artistes més joves com Hermen Anglada Camarasa o Picasso.
Moltes d'aquestes obres il·lustren la relació que Rusiñol va mantenir amb els seus autors. És el cas de Le Moulin de la Galette o Rusiñol i Casas retratant-se, que daten de l'època de París, o La part del vi, de Zuloaga.
Aquest artista va tenir un paper decisiu en el descobriment de les dues obres de El Greco que hi ha al Cau Ferrat: Maria Magdalena penitent i Les llàgrimes de sant Pere.
Dibuixos i pintures de diverses èpoques descriuen la trajectòria artística de Rusiñol. Algunes d'aquestes obres, com Les nenes del pati blau o La nena de la clavellina, van ser pintades a Sitges entre 1891 i 1895, en un període transcendental en la carrera de l'artista.
Al Cau Ferrat s'exposen nombroses peces de ceràmica: gerros, terrissa, pots de farmàcia, peces arqueològiques de vidre i bronze, procedents d'excavacions portades a terme pel mateix Rusiñol, i la col·lecció de vidres antics d'un altre artista modernista, Alexandre de Riquer.
El piano (un antic Bernareggi & Cia.) també és una peça històrica. Pel Cau Ferrat van passar els principals músics de l'època, com ara Enric Morera, Albéniz, Granados, Guidé, Chauson o Millet, entre d'altres, i Manuel de Falla hi va compondre, en part, El amor brujo i Noches en los jardines de España.
Consulteu les adreces i dades de contacte al Directori de la Vila.
Museu Romàntic
Museu Romàntic
Fou la casa de propietaris catalans del S. XIX, inclou la col·lecció de diorames representant la vida social i popular del segle passat, també la col·lecció de nines antigues Lola Anglada, una de les millors d'Europa.
Consulteu les adreces i dades de contacte al Directori de la Vila.