Personatges fantàstics

Índex

 

Nerea Camacho, una jove guanyadora d'un Goya al Festival de Cinema

Un dels rostres revelació del cinema espanyol, que amb 10 anys va guanyar el Goya a la mllor actriu revelació per "Camino", Nerea Camacho va venir divendres al Festival de Cinema de Sitges, a presentar el film “Herois”, de Pau Freixas, guanyador del Premi del Públic del Festival de Málaga. En el film Nerea interpreta una nena, que li agrada cridar l'atenció, de la qual s'enamora un dels seus amics.

Malgrat haver-s'ho passat molt bè amb el film “Herois”, Nerea no pot ocultar que li agraden els films d'aventures, i també de terror –diu que “Rec” no li va fer gens de por-. Té un petit nucli d'amics als quals valora molt la seva opinió dels films o series on hi participa. Malgrat la seva joventut té molt clar que vol continuar en el cinema –li agradaria arribar on ha arribat la Penèlope Cruz, sense voler-la imitar ja que vol mantenir el seu estil actoral-.

Comença a quedar una mica lluny aquella màgica nit on va guanyar el Premi Goya a la millor actriu revelació per “Camino”. De la quantitat de moments que va viure –una d'elles va ser l'atenció que li va retre tot un guanyador d'un Oscar, Benicio del Toro- recorda la presència de la seva germana Aroa i pel que es va veure li va portar molta sort.

Mentre espera més premis té per endavant nous projectes cinematogràfics que es podran veure a mitjans del 2011. Per agafar forces Nerea i els seus pares, que des del primer moment li han donat tot el seu recolzament va passejar la seva innocència per Sitges.

 

Eva Santolaria i Alex Brendemuhl, protagonistes d'Herois

El film “Herois” de Pau Freixas, que s'estrena aquest cap de setmana, es va presentar al Festival de Sitges després d'haver tocat la fibra en diferents festivals com el de Màlaga, amb aquell retrat nostàlgic i plé de sensibilitat –amb un guió extraordinàri- dels recordats anys '80. Entre els molts personatges que hi ha al film vem parlar amb dos dels grans protagonistes, els actors Àlex Brendemuhul i Eva Santolaria, que amb els seus personatges tan diferents i opossats s'acaben enamorant com a les millors històries d'amor. En el film han pogut fer una mirada enrere on es complicat definir els bons moments i els mals moments “Hi ha la màgia de viure les primeres vegades, amb l'amor, amb la platja, quan puges a la bicicleta, però també hi ha el desafiament, i aquell moment més difícil on deixes de ser un nen i et converteixes en un adult, sense haver-ho pogut assimilar del tot”.

Retornant al títol del film “Herois”, l'Alex reconeix que “En la vida tots som una mica herois per la voluntat de tirar endavant, per sobreviure, per lluitar, per estimar, per haver de passar mals moments”. La presentació del film ha permès a l'Àlex i l'Eva recordar moments viscuts a Sitges. En el cas de l'Alex “Jo devia tenir 12 anys i anava a navegar amb el meu pare amb un catamarà al Nàutic Sitges. Van ser grans moments, com els que vaig compartir a la casa d'un amic, on anàvem a ballar,  jugàvem a billar, practicàvem windsurf i Skate i teniem les nostres històries amb les “nenes”. En el cas de l'Eva els records no eren tan màgics ja que “Jo feia tercer de BUP i em quedava una que altra assignatura per setembre, i mentre havia de preparar-me m'escapava fins a Sitges amb el tren amb unes amigues per anar a la platja, i desconnectàvem”.

 

Snabba Cash, el terror suec ataca de nou Sitges

Històricament el cinema suec ha tingut una consideració especial a nivell europeu, i que van tenir com a màxim exponent a Ingmar Bergmann. Després d'uns anys de fer molt bones pel.lícules, el cinema fantàstic i de terror de Suècia ha suposat un autèntic "Boom" a nivell internacional a través del film "Déjame entrar", de Thomas Alfredson -guanyador del Meliès d'argent- o la trilogia "Mil.lenium", basada en les noveles d'Stieg Larsson.

La bona dinàmica continua amb el film "Dinero fàcil" (Snabba Cash), basat en el best-seller homònim de Jens Lapidus, i amb la que s'ha iniciat la nomenada Trilogia negra d'Estocolm. El film està dirigit per Daniel Espinosa, e interpretat per Matias Padin, Lisa Henni, JOen Kinnaman i Anikka Wittembury.

L'àurea de "thriller" i de personatges foscos ha estat un dels principals atractius d'un film on els actors han hagut d'interpretar personatges ben allunyats de sí mateixos.

La bona acollida de la novel.la -la segona més venuda després de Larsson- ha estat seguida amb atenció per Hollywood fins al punt que hi haurà un "remake" protagonitzat per l'ídol de les adolescents Zac Efron, que també asumiria una part de la producció.

El mateix film i la repercussió a nivell internacional, al nivell del film "Déjame entrar", son els millors exponents d'un cinema suec amb històries que expliquin coses, i que puguin explorar pel costat fosc de molts dels personatges protagonistes.

 

De mayor yo quiero ser soldado, la reflexió sobre l'educació i la violencia

El nen Àlex, de 7 anys és molt feliç, amb els seus pares i el seu amic invisible, el Capità Harry que el vol ajudar a ser astronauta quan sigui gran. Però tot canvia quan té dos germanets bessons i es veu desplaçat, i aleshores la televisió serà el seu mitjà d'evasió, amb el perill que pot comportar. El director Christian Molina ha volgut reunir l'estament famíliar, l'educació i la influència de la televisió en el film "De mayor quiero ser soldado", que no vol fer cap tipus de denúncia sobre l'explotació de la violència a través del món audiovisual -Christian no oculta que és tot un fan de la violència a la petita i gran pantalla- sinó que mostrar el perill que els nens i nenes puguin estar exposats a veure milers d'imagens violentes sense control, que podrien canviar la seva vida.

L'actor protagonista del film, Fergus Riordan -a punt de protagonitzar un film amb Nicolàs Cage- necessita d'un suport psicològic per part del personatge interpretat per Robert Englund i també Danny Glover. La participació d'aquestes dues celebritats ha estat un homenatge i una mirada irònica a dos actors que en els seus treballs han participat en films i series molt violentes.

Pel director Christian Molina, el nen Fergus Riordan, ha estat tota una revelació "És fantàstic ja que pensa com un adult però actua com un nen". 

Curiosament gairebè cap membre de l'equip artístic és un gran seguidor del món de la televisió, i en el cas del mateix director Christian Molina si que havia tingut en un moment de la seva vida un amic imaginari -John MacEnroe- que el va servir de guia i suport en moments molt concrets. En el cas del protagonista Àlex l'amic imaginari -interpretat per Ben Temple- serveix per seguir el procès d'atracció cap a la violència o la normalitat absoluta de somniar que vol anar a la lluna. Una dualitat que tambè queda determinada per la relació entre els seus pares i la pressió dels seus amics.

 

14 dias con Victor, l'art a través del dolor

En els últims anys les produccions catalanes han anat agafant un gran pes en el Festival de Cinema de Sitges, a través de diferents propostes, moltes de les quals han estat premiades posteriorment en diferents esdeveniments i festivals. 
Una de les més arriscades del Festival 2010 ha estat fins al moment "14 dias con Victor", dirigida per Román Parrado. El film està centrat en una performance artística en la que participen el jove model Victor -Fernando Tielve-, la fotògrafa Anna -Margo Stilley- i el pintor Martin -Joe Dixon- A partir d'aquií s'establirà una relació de dependencia a través del dolor amb objectius artístics. El film està inspirat en fets reals sorgits els anys '90.

Per Fernando Tielve el film ha suposat una gran oportunitat per canviar radicalment de registre després de la seva exitosa participació a la serie "El Internado". Un bon pas per fer-ho ha estat la possibilitat de comptar amb el suport d'un jove director, i diferents actors amb dilatada experiència.

El pitjor pel director Roman Parrado ha estat el temps limitat per poder portar a terme el film, i que li han donat una pressió afegida a una història densa i amb escenes molt dures en alguns casos. De totes maneres, al mateix que el film s'ha inspirat en fets reals hi ha altres històries entre models i fotografs i pintors que poden donar joc a una història aparentment inversemblant però tan real com la vida mateixa.

 

Kellan Lutz, el boom de Crepúsculo va aterrar a Sitges

Un any més, el fenòmen de la saga "Crepúsculo" va fer portar a Sitges milers de fans. Si en el 2009 l'actor encarregat de la promoció va ser Jamie Campbell aquesta vegada el protagonista de la jornada va ser Kellan Lutz, que ha interpretat el personatge d'Elmer Cullen en les pel.lícules de la serie.

En uns exteriors de l'auditori amb adolescents que feia dies que esperaven el moment, Kellan va repartir somriures, autògrafs i fotografies, saltant-se en alguns moments les estretes mesures de seguretat que l'envoltaven. Kellan a mé estava molt satisfet de poder presentar l'edició en DVD de la famosa saga de vampirs, que ha revitalitzat un dels fenòmens històrics del cinema de terror.

Després de l'allau "fan" a l'exterior, les activitats van continuar a l'interior de l'auditori, en la que el jove actor, de 25 anys, va parlar de diferents aspectes de la serie, amb la gent que té més bona relació i les pel.lícules que queden per estrenar-se. Un altre moment molt esperat van ser quan van pujar a l'escenari unes fans, que havien guanyat un sorteig, i on no els hi va faltar la oportunitat de mantenir una breu conversa.

L'espectacle mediàtic de la saga Crepúsculo sembla indicar que continuarà en els propers anys. La productora Aurum no podia estar més satisfeta,  com també la calidesa del "fenòmen fan", gràcies als quals els actors protagonistes s'han convertit en veritables celebritats, com el mateix Kellan, que també hem pogut veure recentment en el film "Pesadilla en Elm Street"

 

Ivana Baquero, l'inquietant La Otra Hija, de Luis Berdejo

Al llarg del festival han estat molts rostres desconeguts inicialment que després s'han convertit en molt populars i amb una trajectòria gairebè imparable. Aquest ha estat el cas de l'actriu Ivana Baquero, que fa uns anys va sorprendre a tots amb la seva excepcional interpretació en el film "El laberinto del Fauno", de Guillermo del Toro, guanyador de centenars de premis i reconeixements. 

Després d'haver continuat participant en diferents films, Ivana Baquero torna al festival que més aprecia -viu a Barcelona- per presentar l'inquietant film "La Otra Hija" del debutant Luis Berdejo i que protagoniza ni més ni menys que l'oscaritzat actor Kevin Costner. En film que es va presentar dilluns al festival, Ivana interpreta a Louisa, una de les filles de Kevin Costner, que es trasllada amb el seu pare amb una casa de camp, a partir de la qual passaran un conjunt de situacions.

Ivana recorda que rodar als EEUU ha estat tota una experiència "Tot funciona de manera diferent, ja que hi ha uns sindicats, que obliguen a no treballar més de 6 hores. Al marge de tot m'ha encantat poder treballar amb Kevin Costner, que és una persona molt senzilla i atenta. Reconec que habia vist moltes de les seves pel.lícules, i quan em van proposar treballar amb ell vaig posar-me les piles i vaig veure altres com "Mr. Brooks", que és molt interessant". 

El film té un punt de partida amb la realitat que va derivant amb el tema sobrenatural "Hi ha un divorci pel mig, amb una família amb dos nens i un pare. Tot això connecta molt bè amb el que pot passar, encara que després passen coses molt difícils que puguin succceir"

Per finalitzar li preguntem a la Ivana sobre el Festival i ens comfessa que el film homenatjat en el cartell, "El Resplandor", l'havia vist a la seva escola, i que el seu film preferit és "El senyor dels anells" que no es cansa mai de veure.

 

Belen Rueda, ha tornat a Sitges, amb Los Ojos de Julia

Després del gran èxit de "El Orfanato", de Juan Antonio Bayona, l'actriu Belen Rueda ha tornat al Festival de Sitges amb el thriller, inspirat segons molts crítics pel "Giallo" italià, dels anys '80, en un altre turmentat paper, d'una dona que vol saber la veritat del suicidi de la seva germana. Un dels grans problemes que pateix el seu personatge és la pèrdua de la visió que podria deixar-la cega. Belen comenta que "Vaig haver de preparar-me molt, assesorat per la ONCE sobretot. Quan camines amb els ulls tancats no et pots arribar a imaginar la quantitat de coses que arribes a percebre. El problema és que has de tenir-ho tot ben situat i si et canvien un moble pots quedar totalment descol.locat".

La coincidència dels dos films consecutius, "El Orfanato" i "Los Ojos de Julia" podrien començar a etiquetar-la en els films de gènere fantàstic i de terror. Un gènere del qual per cert li va agafar molta afició no de jove sinó més endavant, i ara podriem dir-ho que és tota una "fan".

Presentar el seu film al festival, per Belen és molt important ja que comença a ser la seva vila talismà "Vaig rodar amb Julianne Moore "Savage Grace", després el "boom" de "El Orfanato" i ara amb "Los Ojos de Julia". Em sento molt a gust i aquest lloc desprén una màgia especial".

Després de patir i fer patir en els últims dos films, Belen té moltes ganes de "fer una comèdia", i que no li costaria gens després de les moltes temporades que va protagonitzar l'exitosa teleserie "Los Serrano" 

 

Blanca Suarez, de El Internado, a la Carne de Neon

  n dels rostres més populars de la petita pantalla, l'actriu Blanca Suárez, de la serie "El Internado" va venir per primer cop al Festival de Sitges per presentar el seu film "Carne de Neon", del director Paco Cabezas. En el seu personatge inetrpreta a la Verónica, filla de Santos, que té un aparença molt innocent, que canviarà quan es trobi a Ricky -interpretat per Mario Casas-. Pels grans fans de la serie "El Internado" han trobat molt curiós la seva vestimenta en el film, similar a la que podiem veure per televisió "No hi hagut cap intenció oculta amb això ja que podriem dir que ha estat un fet molt casual, i fins i tot divertit".

En el film ha tingut la oportunitat de coincidir amb la mítica actriu Angela Molina "quan comences a treballar amb ella te'n adones de lo senzilla que arriba a ser, tan normal com qualsevol persona, amb la categoria que té com actriu".

Una de les peculiaritats del rodatge de "Carne de Neon" va ser el lloc, entre Espanya i l'Argentina "Es un canvi gran però el director Paco Cabezas ens va sentir molt còmode". No tant el bar on treballen les noies, ja que estava situat "En una antiga pressó de dones i la veritat és que això em feia molt de respecte".

Després de la promoció del film a la Blanca Suarez la veurem de nou en la serie "El Barco", on coincidirà amb l'actor Mario Casas, i de la qual espera que tingui tant d'exit com la inquietant "El Internado".

 

Manuela Vellés, protagonista de Secuestrados, de Miguel Angel Vivas

Després d'haver participat en dos films molt apreciats del cinema espanyol, “Caotica Ana” i “Camino”, la seva protagonista Manuela Vellés la hem tornat a veure de nou en el film “Secuestrados”, de Miguel Angel Vivas, presentat en aquest festival de cinema de Sitges. De manera resumida, una família que s'ha mudat de residència és assaltada per una banda, que apart de voler-los treure els diners els farà patir molt amb diferents agressions. Vellés interpreta el paper d'Isabel, la única filla dels personatges interpretats per Ana Wagener i Fernando Cayo “Haviem de tenir una relació molt fluida i molt maca per donar credibilitat en aquesta família que pot trencar-se per l'agressió que estan vivint” 

Interpretar el seu personatge ha suposat tot un repte per Vellés “M'agraden molt aquest tipus de reptes. Quan més difícils són més em motiva fer-los. En aquest cas ho vaig passar realment malament amb el que succeeix i en alguns moments no podia deixar de plorar ”. Per finalitzar li preguntem una bona raó per veure el seu film “No hem deixar de sentir-nos vius i apreciar a les persones que tenim al nostre voltant”.