Índex
Els primers sitgetans
El nom de Sitges ve de "sitja" de procedència preromana que vol dir "clot fondo, dipòsit de grans". Els primers sitgetans habitaven, ja abans del neolític, el lloc conegut com la punta de les coves (passat el golf Terramar) i el turó de la Punta, on avui es troba l'església i l'Ajuntament. Les restes arqueològiques trobades darrerament demostren l'existència d'un assentament ibèric ja al S. IV-III ac.
Els estudis actuals constaten que al segle I, a Sitges hi havia dos petits nuclis de població. Un al voltant del turó de la Punta i un altre a l'ermita del Vinyet. Unida a l'Olèrdola romana, el port sitgetà serví d'intercanvi entre els productes del Penedès i d'altres indrets de la Mediterrània romana.
Sitges medieval
El castell, situat dalt del turó de la punta, avui Ajuntament i que fou construït sobre els fonaments de l'antic castell al 1889, va tenir com a primer propietari la Seu de Barcelona que el cedí en feu al comte Mir Geribert (1041). Al segle XII, Sitges estava sota la castlania dels Sitges, família que adoptà el topònim de la vila com a cognom. La família Sitges està documentada de l'any 1116 fins al 1308.
El darrer membre de la família, Agnès de Sitges, va vendre els seus drets de castlania a Bernat de Fonollar, que en fou senyor des del 1306 fins al 1326. Després de la mort de la seva segona muller, Blanca d'Abella, Sitges va passar, per decisió testamentària, a mans de la Pia Almoina i ho estigué fins el 1814. Bernat de Fonollar va ser un cavaller directament relacionat amb la cort del rei Jaume II. Les tombes del noble i la seva muller estan a l'església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, entrant a mà esquerra.
La vida dels sitgetans d'aquests segles s'organitza al voltant del turó del Baluard on hi havia l'església parroquial, el cementiri, l'hospital, el castell i un reduït nucli de cases, tot tancat per un primer recinte i connectava amb la resta de la vila per un pont al capdamunt del C. Major. La resta del poble el formen els carrers Nou, Tacó i Carreta -que menaven a mar i estaven tancats pels seus respectiu portals-, el carrer de l'Aigua amb un altre portal i el de la Davallada. La presència d'aquest portals demostra que tota la vila estava emmurallada per un segon recinte. Es coneix, també, l'existència de 3 torres situades al Baluard, darrera de l'antic hospital (actual Museu Maricel) i al carrer d'en Bosc, possiblement aixecades l'any 1303. Aquestes torres es troben dibuixades en l'escut de Sitges.
L'activitat econòmica i comercial
La vila, malgrat el seu contacte directe amb el mar, comptava amb més pagesos que mariners. La vinya era la seva principal activitat econòmica i laboral i per tradició el conreu sobretot de la malvasia. També es conreava blat, horta, garrofers i el bargalló o margalló, símbol del Garraf, i del qual se'n feien escombres i altres utensilis casolans.
Des d'antic, Sitges ha estat el port que donava sortida als productes del Penedès. El 1345 Vilafranca demana al rei autorització per tenir un port a Sitges, cosa que s'aconsegueix i que continua essent així fins que al segle XIX es va construir el ferrocarril Vilafranca-Barcelona.
L'economia
La bonança econòmica, iniciada a finals del XVIII, durà fins a principis del XIX. El 1833 més del 27% dels catalans que comerciaven amb Amèrica eren sitgestans. El comerç es basava en l'exportació de roba, vi, malvasia i aiguardent. Sitges, com ja s'ha esmentat, era el port comercial del Penedès. A mitjans de segle es reduí al 8 % i es recuperà al segon terç del XIX; ara però, l'economia es troba a mans dels comerciants d'Amèrica -època dels americanos- i els que tornen enriquits compren o arreglen les antigues cases del poble.
La vila es converteix en un punt d'estiueig dels americanos sitgetans. L'activitat econòmica seguí sent la pagesia, l'horta i sobretot la vinya -en l'actualitat només es conserva el conreu de la Malvasia de l'Hospital de Sant Joan Baptista-. La pesca es mantingué tot i que va anar minvant fins a quedar reduïda a unes quantes barques que encara feinegen i s'arredossen al Port d'Aiguadolç.
Extret del càpitol escrit per Àngels Parés "La Vila de Sitges en Quatre Pinzellades" del llibre "Història de Garraf" de Rafael Mateos Ayza.