Aquesta pàgina pertany a
La memòria de les cases.
Fes clic aquí per a més informació »

Can Cassanyes

Can Cassanyes era una casa gran que tenia tres plantes, la tercera destinada íntegrament a biblioteca i sala de treball del crític d’art, dibuixant i publicista Magí Albert Cassanyes Mestre. Vivia lluny del món, sempre reclòs al segon pis de casa seva, voltat de llibres. Adquirí una sòlida formació cultural i arribà a ser un profund coneixedor de les avantguardes europees.

A l’entorn de la figura i visita del poeta Paul Élouard a Barcelona el gener de 1936, un grup de joves artistes s’aplegaren sota el nom de logicofobistes, dins el moviment surrealista, que proposava l’art com a revolució de l’esperit i la fòbia a tota raó i a tota lògica, i la màxima valoració del que hi havia d’obscur i d’irracional en l’obra artística com a element de llibertat i de modernitat. Foren anys de creativitat artística a Catalunya, que es va beneficiar de l’ordre implantat pel Noucentisme, però que es va veure truncat amb l’esclat de la guerra civil, després de rebre la influència de Dalí i Élouard. De Sitges trobem tres integrants en el nou grup: el crític d’art M. A. Cassanyes, el pintor i dramaturg Artur Carbonell i l’escultor Jaume Sans.

Cassanyes acceptà la proposta que li feren l’any 1928 una colla de jovenets per a instal·lar als baixos de casa seva la seu social de l’Ateneu El Centaure. Abans s’hi havia instal·lat el galerista, antiquari i marxant d’art Josep Dalmau

El 1932 Cassanyes se n’anà a viure a Barcelona, on continuà la seva activitat cultural.

Can Cassanyes

Can Cassanyes era una casa molt gran, donava als dos carrers, c. Major, 44 i d’Àngel Vidal, 6 i tenia tres plantes. La tercera, destinada íntegrament a biblioteca i sala de treball del crític d’art, dibuixant i publicista Magí Albert Cassanyes Mestre (Sitges, 1893 – Barcelona, 1956), en canvi, deixava la planta baixa a qui la volgués. Els Cassanyes vivien de renda.

Ramon Planes el descriu així: “Era un ésser apart, començant pel seu aspecte físic: era gran i gros, desmanegat, duia barret d’ales amples i xalina: la seva presentació era la d’un Modernista. Jo no recordo haver-lo vist mai sense barret, la seva figura física era un bloc granític. Vivia lluny del món, sempre reclòs al segon pis de casa seva, voltat de llibres.”

Adquirí una sòlida formació cultural i arribà a ser un profund coneixedor de les avantguardes europees.

A l’entorn de la figura i visita del poeta Paul Élouard a Barcelona el gener de 1936, un grup de joves artistes s’aplegaren sota el nom de logicofobistes, dins el moviment surrealista. El projecte tingué una exposició a Barcelona (4 de maig de 1936 a la Llibreria Catalònia) que havia de continuar cap a Madrid i Tenerife, frustrat pel cop d’estat del 18 de juliol de 1936. Proposava l’art com a revolució de l’esperit i la fòbia a tota raó i a tota lògica i la màxima valoració del que hi havia d’obscur i d’irracional en l’obra artística com a element de llibertat i de modernitat. Correspon als anys de creativitat artística a Catalunya, que es va beneficiar de l’ordre implantat pel Noucentisme, però que es va veure truncat amb l’esclat de la guerra incivil, després de rebre la influència de Dalí i Élouard. De Sitges en trobem tres integrants: el crític d’art M. A. Cassanyes, el pintor i dramaturg Artur Carbonell i l’escultor Jaume Sans.

El galerista, antiquari i marxant d’art Josep Dalmau, pioner i estendard de les Avantguardes a Catalunya vingué a Sitges a obrir una botiga als baixos de can Cassanyes l’any 1920. Hi organitzà l’exposició de l’uruguaià Rafael Barrades, en un moment en què l’artista passava dificultats econòmiques. L’exposició fou un èxit de vendes. Quan el senyor Dalmau plegà veles, M. A. Cassanyes acceptà la proposta que li feren l’any 1928 una colla de jovenets per a instal·lar-hi la seu social de l’Ateneu El Centaure. Eren els últims anys de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929). El gravador vilanoví E. C. Ricart en féu l’anagrama

L’Ateneu obrí portes als avantguardistes, els quals, paral·lels als herois de Sòfocles que atacaren els 7 portals de Tebes, es presentaren, democràticament, com “(Els set) davant del Centaure”. S’aplegaren set membres per a fer la revolució estètica a Sitges: Josep Carbonell fou el mentor de M. A. Cassanyes. J. V. Foix va venir com a amic de Carbonell. Lluís Montanyà, cunyat de Carbonell, portà Sebastià Gasch i aquest Salvador Dalí. I Sànchez Juan. Els calia ser set perquè anaven a fer el míting dels “7 davant del Centaure”.

Aquell mateix any 1928 triomfaren amb l’organització de la Primera Festa del Llibre, que havia nascut oficialment dos anys abans i que cap societat de les ja existents no havia decidit encara assumir.

El 1932 Cassanyes se n’anà viure a Barcelona, on continuà la seva activitat cultural.


Bibliografia:
Sierra Farreras, Roland (1998). Diccionari Biogràfic de Sitgetans. Ajuntament de Sitges.
Esquerda Bosch, Montserrat (2000). La ciutat del record. Ramon Nadal editor. Sitges.
Esquerda Bosch, Montserrat. Recull de premsa.
Carbonell Gener, Josep (1957). Breve semblanza de M. A. Cassanyes. Grup d’Estudis Sitgetans.
http://museusdesitges.cat/ca/exposicions/logicofobistes-1936-el-surrealisme-com-revolucio-de-lesperit
Planes, Ramon (1978). “El cas del Centaure”. Butlletí del Grup d’Estudis Sitgetans, núm. 9.
https://www.diba.cat/web/opc/logicofobistes-contingut.