Aquesta pàgina pertany a
La memòria de les cases.
Fes clic aquí per a més informació »

Casa Casagemas

El “feminisme” de Carme Karr – segons ella mateixa “mes femení que feminista” – arribà a Sitges de la mà de les germanes Casagemas Coll. Totes dues s’havien casat amb dos germans Llopis Puig.

Pepita (Barcelona 1859 – 1943) es va casar amb Antonio (1851 - 1911), i Merçè (Barcelona 1866-1947) amb Manuel (18?? - 1911). Totes dues germanes van ser activistes feministes de l’alta societat barcelonina que aprofitaren la seva posició benestant per a realitzar tasques sense ànim de lucre. Cal destacar-ne la lluita per introduir a Catalunya les Lligues de consumidors i Lligues de compradors, organitzacions que vetllaven perquè les condicions de la dona obrera fossin òptimes i adequades.

Una altra germana, Lluïsa (Barcelona 1873 – 1942), va ser l’autora de la primera òpera en tres actes escrita a la península per una dona: “Shiava e Regina”. Quan la compongué tenia divuit anys. Va ser escollida per a ser interpretada dins els actes de l’Exposició de Chicago, un fet que va donar un impuls enorme a la seva carrera. El 1896 es casà amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosch. A banda de composar melodies de cant i piano, també va fer música per a lletres d’altri, per exemple “Rialla d’abril” d’Apel·les Mestres.

El germà petit, Carles (Barcelona 1880 – París 1901), literat i pintor, catalanista i anarquista, compartí aventura artística a Barcelona amb Pablo Picasso.

Visitaren Rusiñol al Cau Ferrat l’estiu de 1900 abans de marxar al setembre cap a París. S’ha localitzat a l’Eco de Sitges del 21 de gener de 1900 la narració “Amor gris” que és gairebé segur que va ser escrita aquí perquè existeix una carta de Casagemas a Picasso d’aquells mateixos dies datada a Sitges.

Carles va suïcidar-se al Café de l’Hyppodrome de París el 17 de febrer de 1901. La mort de l’artista va tenir tal impacte en l’artista malagueny que el va portar a iniciar la seva etapa blava.

Casa Casagemas

Al c. del Port de n’Alegre, 21 trobem la casa pairal de la família Casagemas-Coll, la posició benestant de la qual (Manuel Casagemas Llabrós era secretari de la Compañía Transatlántica de Barcelona i rica família sitgetana de propietaris rurals) va permetre donar als fills una educació privilegiada i la possibilitat de dedicar-se a les belles arts.

El “feminisme” de Carme Karr –segons ella mateixa “més femení que feminista”— arribà a Sitges de la mà de les germanes Casagemas Coll que tenien segona residència al poble car la mare era sitgetana. Totes dues s’havien casat amb dos germans Llopis Puig, nebots de Bernardí Llopis Pujol (1814–1891), productor principal de la malvasia a Sitges, continuador de la casa Falç i propietari del que actualment és la casa del Museu Romàntic de Sitges.

Pepita (Barcelona, 1859 –1943) es va casar amb Antònio (1851–1911), tinent de vaixell de primera per a l’Estat Major General del Ministeri de la Marina i capità de fragata. I Merçè (Barcelona, 1866–1947) amb Manuel (18??–1911), enginyer industrial que exercí com a comptador del gas a la ciutat de Barcelona. D’aquesta manera l’hegemonia Casagemas–Llopis encara engrandí més el renom i el patrimoni familiar.

Totes dues germanes van ser activistes feministes de l’alta societat barcelonina que aprofitaren la seva posició benestant per a realitzar tasques sense ànim de lucre. Cal destacar-ne la lluita per introduir a Catalunya les Lligues de Consumidors i Lligues de Compradors, organitzacions que vetllaven perquè les condicions de la dona obrera fossin òptimes i adequades pel que fa el salari, la higiene, els horaris i les infraestructures laborals. Es buscava que la compra-venda dels productes no fos el resultat d’un esclavatge.

Lluïsa Casagemas

Una altra germana, Lluïsa (Barcelona, 1873-1942), va ser l’autora de la primera òpera en tres actes escrita a la península per una dona: “Shiava e regina”. Quan la compon tenia divuit anys. Va ser escollida per ser interpretada dins els actes de l’exposició de Chicago, un fet que va donar un impuls enorme a la seva carrera. D’entrada era un salt internacional d’aquesta jove compositora catalana, que va ser reconeguda i premiada, segons els diaris de l’època, amb “gran medalla i diploma”. Es va programar per a la temporada 1893-1894 al Liceu, però se’n va frustrar l’estrena per la famosa bomba del 7 de novembre de 1893. Finalment serà estrenada al Palau Reial de Madrid. En el seu moment, el setmanari sitgetà ja se’n va fer ressò car potser en part va ser escrita a Sitges.

El 1896 es casà amb Enrique de Sorarrain Milans del Bosch i visqueren al c. Tacó núm. 5. Entre el 1898 i el 1907 hi hagué un buit en la seva producció artística, com a conseqüència d’una situació molt dramàtica, la pèrdua de quatre dels cinc fills que va tenir degut a una epidèmia de pesta, la mort del pare i la del germà petit, Carles. A banda de composar melodies per a cant i piano, també va fer música per lletres existents, per exemple “Rialla d’abril” d’Apel·les Mestres.

Durant els estius de 1894 i 1901, van coincidir amb la família de Lluïsa Vidal, una altra compositora modernista que estrenà en la Quarta Festa Modernista. I encara hi havia una tercera compositora, Isabel Güell López (1872 - 1956).

Carles Casagemas pintat per P. Picasso

El germà petit, Carles (Barcelona, 1880 – París, 1901), literat i pintor, catalanista i anarquista, compartia aventura artística a Barcelona amb Pablo Picasso. Visitaren Rusiñol al seu Cau Ferrat l’estiu de 1900 abans de marxar al setembre cap a París. Per Nadal, tornaren i passaren per Barcelona abans d’anar a Màlaga a buscar diners per deslliurar Pablo del servei militar. La mare de Carles ja havia pagat les 1.500 ptes. Discutiren, Pablo s’hi quedà i Carles tornà a París a començament d’any. Els amics no es tornaran a veure.

S’ha localitzat a l’Eco de Sitges del 21 de gener de 1900 el text “Amor gris”. És gairebé segur que va ser escrit aquí perquè existeix una carta de Casagemas a Picasso d’aquells mateixos dies datada a Sitges. Casagemas era al poble per una convalescència. Tenia greus problemes amb les drogues i l’alcohol que el portaven a tenir episodis esquizofrènics. El text fa referència a una noia de la qual estava enamorat d’una manera hiperbòlica i decadent, potser la seva neboda. Les germanes grans de Carles, Mercè i Pepita, el malcriaven i “su familia le habituó, por el hipotético cariño que le tenía, a que no concretara su vida en ningún trabajo útil para el cual supiera y pudiera ganarse la vida”, afegeix J. M de Sucre a les seves memòries (1963).

Com que no estaven disposades a tolerar la relació, l’enviaren a París amb Picasso, perquè es distragués. Però a París s’enamorà d’una casada i tornà a trastocar-se. Carles va suïcidar-se al cafè Hyppotome de París el 17 de febrer de 1901, després de tirar un tret –sense tocar-la— a Laure Germaine Gargallo (París, 1880-1948), per una broma innocent que li havia fet Manolo Hugué, però ell no sabia que era a terra il·lesa i es va suïcidar.

La mort de l’artista va tenir tal impacte en l’artista malagueny que el va portar a iniciar la seva etapa blava. Picasso vingué a Sitges per a comunicar a la família la mort de Carles. Encara tornaria a Sitges de visita el 22 d’agost de 1933 acompanyat ara de la seva família.


Bibliografia:
Jou Andreu, David (3-11-2017). “Lluïsa Casagemas i la partitura retrobada”. L’Eco de Sitges.
Eduard Vallès –comissari de l’exposició: Casagemas. El pintor sota el mite.
https://carlescasagemas.cat/category/biografia/la-familia-casagemas-coll/
Esquerda Bosch, Montserrat. Recull de premsa.
Esquerda-Bosch, Montserrat (2017). “Dues amigues escriptores”. La Xermada, núm. 50.
http://www.abc.es/cultura/arte/20141102/abci-casagemas-picasso-201411011955.html