Una frase genuïna de Janio era: Per poder viure de la música, hem d'interpretar música comercial... que per això comença per COMER...

I aquesta, la comercial, fou la que el dugué a la professionalització. Perquè segons Janio si "comercial lliga amb Comer" "Un músic de rock toca dos acords per fer ballar tres mil persones i en canvi un músic de jazz fa tres mil acords per fer-ne ballar dues".

L'any 1957 va començar a tocar en el Harlem Group i el 1962 fundava la seva pròpia orquestra amb el nom de Janio Marti y su Conjunto. La seva presentació en públic va ser a la seva ciutat natal, Vilafranca del Penedès. Als anys vuitanta fundà la Janio Martí Orquestra i Cors. En les seves orquestres hi participaren diversos músics sitgetans.

Durant quaranta-vuit anys va amenitzar les festes d'arreu del país i d'Europa i a Sitges la seva orquestra era una fita indispensable en el ball de Casats de Festa Major i per dilluns de Carnaval, el Panaché del Retiro. Feu gires per Suècia, Alemanya, Suïssa, també a l'Exposició Universal de Sevilla de 1992 i a la clausura dels Special Olympics de Barcelona-Vilanova i la Geltrú del mateix any.

I tot i la seva llarga trajectòria dalt dels escenaris, en l'entrevista de Paton Soler, explicà que "en sortir a l'escenari sempre es posava un xic nerviós".

Cal assenyalar que Martí va ser pioner a incorporar veus femenines en orquestres de ball, detall que l'honora en un temps en què la dona no podia participar en els espectacles musicals. Les primeres foren les germanes Ros, després Betina que compartí escenari amb la Nina, entre moltes d'altres.

I una altra característica musical de Janio era la seva bona psicologia vers el públic que tenia davant, a l'hora de triar el repertori perquè ell creia que "l'orquestra ha de tocar el que el públic vol ballar, no el públic ballar el que toca l'orquestra", és a dir, que calia percebre la sensibilitat i la voluntat ballable del públic perquè "el públic, és l'únic protagonista de la festa".

Com a compositor, ens ha deixat un extens repertori de sardanes, moltes de les quals foren i són interpetades en els aplecs de sardanes que se celebren a Catalunya i especialment a "l'Aplec de la Sardana de Sitges", algunes de les seves obres són: Agafant-se les mans, Capvespre a la Sènia, Espurnes sitgetanes, Gràcies Núria (dedicada a Núria Feliu), Homenatge a un somni (dedicada al seu mestre i amic Manuel Saderra Puigferrer), L'encís de Sitges, Joiós aniversari, la serenor de l'Àngels, L'amic Quintana, Sílvia (dedicada a la seva esposa Sílvia Camps), Somniar, Tres clavells en un got d'aigua o Vinyes del Penedès. També és autor de la cançó Sitges Carnaval, L'Himne del Retiro (amb lletra de Josep Manuel Soler), L'Himne del Club Natació i l'Himne del Club de Futbol del Sitges.Va escriure la lletra i la música de diverses caramelles i per a Ràdio Maricel va compondre les primeres sintonies de l'emisora municipal de Sitges.

També col·laborà en els inicis del grup teatral La Cubana, va fer adaptacions teatrals com Don Juan Tenorio, una versió actualizada i còmica, representada l'any 2008 pel grup de teatre "Gent de Teatre de Sitges", i de jove, a Vilafranca del Penedès, un "Romeu i Julieta" i "els Pastorets", també de caire còmics.

El jove Janio, l'any 1962 va venir a Sitges a passar el Cap d'Any, recorda la Sílvia Camps, acompanyat per un altre vilafranquí i marit de la seva germana Marta, en Santi Pérez, i junts amb altres sitgetans compartiren la taula a l'Hotel Subur. Cinc anys més tard -1967- en Janio i la Sílvia es casaven i des d'aleshores va viure a Sitges, esdevenint un sitgetà compromès amb la vida cultural i associativa de la vila "oferint consells, informació i contactes de gran vàlua".

De totes les coses que va fer i va participar a la nostra vila, la que el va fer més feliç fou que la Comissió de Festa Major i Santa Tecla, presidida per Joan Marsal, li proposés de ser "el pregoner de la Festa Major". L'any 2002, el pregó sitgetà s'omplí de melodies i ritmes musicals gràcies al seu piano, tot recordant el seu arrelament a la terra penedesenca: la seva Vilafranca natal i la vila que l'acollí, Sitges.

Ah el piano! Els seus fills i la Sílvia recorden el piano de cua de casa amb les "tecles greus" cremades per culpa de les burilles que deixava mal apagades.

L'any 2005 anunciava la seva retirada musical i llavors l'Ajuntament de Sitges el va honorar amb la col·locació de la placa amb el seu nom i signatura a la Plaça dels Artistes (Escorxador municipal, espai Joan Maragall) per la seva "trajectòria professional". I tot seguit se celebrà un sopar-homenatge en el qual molts companys músics elogiaren la personalitat i professionalització de l'artista. Aquell mateix any, dins del marc del Carnaval, també havia rebut la "Lira d'Or" de la Societat Recreativa El Retiro, societat en la qual participà activament, sent membre de la junta directiva. I l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès li concedí "la Medalla de la Vila". I des de 1994, el "nan" de Janio Martí acompanya les processons de Sant Fèlix (29, 30 i 31 d'agost).

Janio Martí ens ha llegat un bon repertori musical i el seu testimoni ha estat recollit pels seus fills, Pinyu i Jordi, que estimen la música i la cultura popular, la qual cosa el feia sentir-se molt satisfet.

---

Bibliografia:
Família Martí - Camps (2018). Informació oral i cessió de fotografies. Sitges
"Nydia" (L'octubre de 2009), programa de TV3. Entrevista "L'ofici de músic de ball explicat per Janio Marti". Barcelona.
Paton Soler (2011), programa de TV Vilafranca per a Penedès televisió "Músics d'aquí". Vilafranca del Penedès
http://www.visitsitges.com/es/sitges-news/3964-el-grupo-teatral-gent-de-teatre-de-sitges-estrenara-auca-del-sr-rusinol
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com/2012/10/janio-marti.html
http://blogs.laxarxa.com/arxiuhistoric/tag/noms-propis/
http://www.xavierpages-corella.com/enregistraments/sitgeslafesta_cat.php