Joaquim Folch i Torres

Barcelona, 1886 – Badalona, 1963

Museòleg, historiador i crític d’art, és una de les figures cabdals de la Catalunya del segle XX pel que fa a la preservació, salvaguarda, conservació, estudi i difusió del patrimoni artístic de Catalunya i per la seva aportació com a crític d’art.

Va promoure i liderar el Pla de Museus de Catalunya, que va culminar amb la creació del Museu d’Art de Catalunya.

En relació a la seva tasca sitgetana, el seu paper en la conversió del Cau ferrat en Museu públic, un cop Santiago Rusiñol el va llegar al poble de Sitges, va resultar fonamental.

Va ser director general del Museu d’Art de Catalunya i secretari de la Junta de Museus, i de 1933 a 1936 va ser director del Cau Ferrat. Com a primer director tingué la voluntat d’obrir-lo al públic, per tant i gràcies a la seva dedicació el Cau Ferrat, va començar a funcionar com un dels museus rellevants del país.

El ple municipal del 9 de juliol de 1936 aprovava nomenar-lo fill adoptiu, però no es va poder fer efectiu pels esdeveniments bèl.lics (cop d’estat franquista del 18 de juliol de 1936 i la guerra 1936-1939). El seu nomenament va caure en l’oblit forçós (va durar 75 anys), fins que el dia 25 de març de 2011, al Saló de Plens, es va reunir la família de l’homenatjat i es col.locà la placa.

Joaquim Folch i Torres

Barcelona, 1886 – Badalona, 1963

Museòleg, historiador i crític d’art, és una de les figures cabdals de la Catalunya del segle XX pel que fa a la preservació, salvaguarda, conservació estudi i difusió del patrimoni artístic de Catalunya i per la seva aportació com a crític d’art. Gràcies a ell, les pintures romàniques pirinenques se salvaren de l’expoli i la destrucció. Tingué una visió moderna de la museografia i impulsà la primera metodització catalogràfica de les obres d’art catalanes des d’una perspectiva d’Estat, convençut que el Catalanisme havia de tenir una bona base cultural. Va promoure i liderar el Pla de Museus de Catalunya, que va culminar amb la creació del Museu d’Art de Catalunya.

Com a escriptor va vincular l’art a la vida quotidiana i ho féu com a crític d’art a La Veu de Catalunya i a la revista Gaseta de les Arts (1924-1930) de la qual en fou director; també creà el Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona (1931-1937) i, en l’etapa de postguerra, va escriure a la revista Destino (1952-1963).

Va ser director general dels Museus d’Art de Catalunya i secretari de la Junta de Museus, i de 1933 a 1936 va ser director del Cau Ferrat. Com a primer director tingué la voluntat d’obrir-lo al públic, per tant i gràcies a la seva dedicació el Cau Ferrat, va començar a funcionar com un dels museus rellevants del país. També vetllà per la conservació del fons del Palau Maricel. Per a Folch i Torres el Cau “és aquest alè d’ell (Santiago Rusiñol) que respira el “Cau Ferrat”; aquest haver estat la casa del seu somni, aquest recó on a cada mur hi ha el seu gust, el seu estil: la seva imatge espiritual projectada”. (Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, Junta de Museus, juny 1933).

En agraïment a aquest fet, el ple municipal del 9 de juliol de 1936 aprovava nomenar-lo fill adoptiu. Un nomenament que no es va poder fer efectiu pels esdeveniments bèl·lics (Cop d’estat franquista del 18 de juliol de 1936 i la guerra 1936-1939). De fet aquests esdeveniments tindrien un major impacte en la seva vida ja que l’any 1939 va ser condemnat pel Tribunal de Depuració de Funcionaris Municipals a dotze anys i un dia de reclusió temporal, pel delicte «de auxilio a la rebelión armada».