Salvador Soler Forment
Sitges, 1894 - 1982
Periodista, poeta i escriptor, se l’ha considerat el periodista més prolífic de la premsa sitgetana, ja que durant setanta anys col·laborà de manera continuada en els principals setmanaris i revistes que han existit a la vila.
Els primers articles aparegueren el 1910 a Baluard de Sitges. Entre 1929-1930 engegà un periòdic més compromès amb el canvi polític i social, Gaseta de Sitges, i amb la col·laboració de bona part de la intel·lectualitat sitgetana. També col·laborarà amb altre publicacions sitgetanes i de fora. Després de la guerra civil es convertí en un dels principals col·laboradors d’El Eco de Sitges i d’altres publicacions.
El 1928 veieren la llum dos llibres seus: Rims de l’hora sitgetana i Dones del meu paisatge, tots dos de clara estètica noucentista i amb el mestratge de Josep Carner i Trinitat Catasús. El 1977 publicà Càntic del vinyet i altres poemes i escrigué l’Himne del Centenari del Prado.
Engegà el 1925 el grup Amics de les Arts que organitzà l’exposició Històrica d’Art Sitgetà. Precisament va ser en el menjador de casa seva que Josep Carner va escriure i llegí públicament el seu famós madrigal “A Sitges” aquell mateix any.
El 1970 li concediren la Ploma d’Or i fou distingit amb el títol de Fill Predilecte de Sitges
Salvador Soler Forment
Sitges, 1894 - 1982
Salvador Soler Forment tenia casa pairal al c. Major, 37. Periodista, poeta i escriptor, se l’ha considerat el periodista més prolífic de la premsa sitgetana, ja que durant setanta anys col·laborà de manera continuada en els principals setmanaris i revistes que han existit a la vila. Centenars d’articles sobre els més diversos temes, la majoria dels quals foren signats amb pseudònim, al llarg de la seva vida n’arribà a utilitzar ben bé una trentena. Els primers articles aparegueren el 1910 a Baluard de Sitges.
Entre 1929-1930 engegà un periòdic més compromès amb el canvi polític i social, Gaseta de Sitges, i amb la col·laboració de bona part de la intel·lectualitat sitgetana. També col·laborarà amb altres publicacions sitgetanes i de fora. Després de la guerra es convertí en un dels principals col·laboradors de El Eco de Sitges i d’altres publicacions.
És autor d’una gran quantitat de poesies. EL 1928 veuen la llum dos llibres seus: Rims de l’hora sitgetana i Dones del meu paisatge, tots dos de clara estètica noucentista i amb el mestratge de Josep Carner i Trinitat Catasús. Com aquest, ja no es mira les vinyes com a negoci sinó com a esbarjo de poetes.
El 1977 publicà Càntic del Vinyet i altres poemes i escrigué l’Himne del centenari del Casino Prado.
Impulsà o participà de manera decisiva en la celebració de nombroses activitats de caire polític i cultural que tingueren lloc a Sitges. Engegà el 1925 el grup Amics de les Arts, l’exposició Històrica d’Art Sitgetà. Precisament va ser al refetor de casa seva que Josep Carner va escriure i llegí públicament el seu famós madrigal “A Sitges” aquell mateix any. Tingué cura de l’homenatge a Rusiñol el 1926, a Catasús el 1950, a J. R. Benaprès el 1952, a Joan Roig i Soler el 1955, i a Josep Soler i Tasis el 1955. El 1956 és ell qui rep l’homenatge i el 1970 li concedeixen la Ploma d’Or i és distingit amb el títol de Fill Predilecte de Sitges.
Bibliografia:
Sierra Farreras, Roland (1998). Diccionari Biogràfic de Sitgetans. Ajuntament de Sitges. Sitges.
Esquerda Bosch, Montserrat (2000). La ciutat del record. Ramon Nadal editor. Sitges.