A la França del segle XVII hi havia certs intel·lectuals que es burlaven de Molière i del seu teatre per al poble. Les dones sàvies és un dels espectacles amb el qual l’autor de la comédie française els va tornar la pilota ridiculitzant-los com molt probablement mereixen ahir i també avui. Enric Cambray i Ricard Farré en recuperen l’obra i la porten als nostres dies vestits de dona i interpretant múltiples personatges, en un exercici teatral encantador que deixa les costures de l’obra a la vista.
Els likes van pel camí de convertir-se en la mesura de reconeixement -personal i laboral– dels nostres temps. Likes, la nova comèdia de Roc Esquius i Dara Teatre, presenta quatre personatges postmoderns amb les seves respectives feines precàries que es veuran submergits en una espiral de bogeria imbuïda per una pluja de likes. Com no podia ser d’una altra manera, tot passa dins d’un coworking, els temples d’autoexplotació dels nostres dies.
Amb només 19 anys, Margaret Zimbal va fugir de l’Alemanya nazi i va arribar a Espanya, on es va allistar a les milícies de la Guerra Civil. La seva història, en gran part oblidada, també passa per Sitges, on va viure. L’autor mallorquí Jaume Miró va topar amb el nom de Margaret Zimbal mentre preparava l’espectacle Diari d’una miliciana i es va proposar reconstruir la vida de la Margaret i servir-se del teatre documental per mirar de reparar les ferides del passat. Les cançons perdudes és el resultat de la seva investigació.
La coreògrafa i ballarina Sol Picó, Premi Nacional de Dansa l’any 2016, fa una incursió a l’escena familiar al costat del guionista i director teatral Edu Pericas. Dansa per tutti ens transporta a la vida de la Natàlia, una adolescent que prepara un càsting per ballar a un videoclip de la seva banda de música preferida. Com que no és major d’edat, la protagonista s’hi ha de presentar amb un acompanyant, i resulta que a la seva família tothom balla; des de break dance fins a dansa clàssica. Superarà el càsting?
Tant de bo arribi un dia en el qual no sigui necessari conscienciar sobre temes com la cura del planeta i el consum sostenible. Mentre no passa, iniciatives com el Reciclart són necessàries i compleixen una doble funció: per una banda didàctica, per una altra creativa. I la creativitat en aquest cas no és secundària, perquè només podrem fer front als reptes futurs del planeta si som prou creatius com per a arreglar tot el que hem fet fins ara.
Les visites, a càrrec de l’arqueòleg Joan Garcia Targa, permeten descobrir les excavacions i les restes originals trobades a la planta baixa de la Casa de la Vila.
Les visites, a càrrec de l’arqueòleg Joan Garcia Targa, permeten descobrir les excavacions i les restes originals trobades a la planta baixa de la Casa de la Vila.
'Bruna' és un musical creat a un projecte de teatre comunitari d’Ullastrell, al Vallès Occidental, que fa uns mesos va fer el salt al Teatre Romea, on ha tingut molt bona acollida. La Bruna, protagonista de l’espectacle, és una nena que ha de fer un treball escolar sobre l’àvia, que té una mica de demència. El treball servirà d’excusa per endinsar-se en la història de l’àvia i viatjar a la Catalunya dels avis i àvies que van viure la Guerra Civil.
Sitges dona suport a l’art i als i les artistes amb iniciatives arrelades com els concursos Sanvisens, de pintura, i el Pere Jou, d’escultura, dotats amb un premi econòmic i una exposició individual. Aquesta mostra exposa els i les finalistes de la XXXVa edició del Concurs de Pintura Sanvisens i del XXV Concurs de Pintura Pere Jou. Si vols descobrir nous talents, aquesta és una bona oportunitat per a fer-ho.
Exposició individual de l’artista Jorge Alba Arias, guanyador del XXXIV Premi de Pintura Sanvisens amb l’obra Neoliberalismo, desmemoria y gentrificación; una obra feta amb tinta sobre paper enganxat a la fusta que fa una crítica a la pèrdua de la memòria dels centres històrics de les ciutats a causa del procés de desplaçament de persones i canvis en les activitats econòmiques provocat per l’especulació i la transformació socioeconòmica.
iCal
