Benvingudes i benvinguts a la història del capitalisme i el populisme (la nostra història), aquí explicada a través de les aventures d’un atenenc que convenç un grup d’ocells per crear una nova civilització que ha de ser una utopia i acaba sent el que coneixem: un desastre.
Aquest espectacle té lloc quinze metres per sobre del cap dels espectadors. Euforia és un show de dansa aèria en el qual sis ballarins, dos riggers (operadors de grua), enfilats a una plataforma volant de deu metres, ens conviden a deixar per un moment la terra i enviar el cap als núvols. El Parc de Can Robert es converteix així en un escenari de bellesa voladora per a tots els públics.
Aquest espectacle té lloc quinze metres per sobre del cap dels espectadors. Euforia és un show de dansa aèria en el qual sis ballarins, dos riggers (operadors de grua), enfilats a una plataforma volant de deu metres, ens conviden a deixar per un moment la terra i enviar el cap als núvols. El Parc de Can Robert es converteix així en un escenari de bellesa voladora per a tots els públics.
Amb l’arribada de la primavera, els diumenges s’omplen de música als Jardins del Retiro. Una sèrie de músics locals alegraran l’hora del vermut amb sons alegres per acompanyar uns brindis al sol abans de dinar. Els concerts-vermut son patrimoni sitgetà, el moment ideal per posar-se al dia de l’actualitat del poble i d’admirar o criticar la programació de La Pregonera (per exemple).
Què significa abandonar la teva terra per buscar una vida millor? És Europa, realment, la terra promesa? En un moment històric en el qual el mar Mediterrani que defineix el nostre paisatge és també un sinònim de mort, la Cia. La Fam de la Fera converteix el teatre en altaveu d’una realitat que sovint no volem veure: la de milers de migrants que es veuen obligats a abandonar casa seva i creuar el mar a la recerca d’una vida possible. Tres històries reals explicades directament pels seus protagonistes.
Pot ser que els preparatius d’una festa siguin més divertits que la festa en si mateixa? Sí, si els qui la preparen són un grup de pallassos com el senyor Edetti i els seus amics Etorini i Parelina. La companyia tarragonina de pallassos Toc de Gresca presenta un espectacle de clowns desconfinats que barreja números clàssics de clown amb altres de creació pròpia, per a tots els públics. Si voleu saber com acabarà aquesta festa, haureu d’anar al Retiro.
Oblideu-vos que vivim a l’any 2022 perquè aquest vespre retrocedirem al segle XIX. L’associació de dansa Magdanses, de Montpeller, és un grup especialitzat en els balls i costums del XIX que viatja pel territori portant les danses d’una altra època allà on van. Si teniu algun vestit de la rebesàvia a casa, potser és un bon moment per fer-lo lluir!
José Zamora (Madrid, 1889 - Sitges,1971) va viure una d’aquelles vides que en semblen mil: pintor, dibuixant, figurinista per al Casino de París, escriptor, dissenyador de moda i autor de tants altres talents que executava entre Madrid i la capital francesa. Amb l’ocupació alemanya de França, el 1941, va marxar de París per instal·lar-se a Sitges, on s’hi va quedar la resta de la seva vida i a on va implicar-se fins al punt d’assumir el disseny de la catifa de Corpus del Cap de la Vila.
L’artista japonesa Kaoru Hirose, instal·lada a Sitges des de fa quinze anys, explica que la tècnica ‘sumi-e’, pintura japonesa amb tinta, permet expressar llums, ombres, volums i perspectives amb traços senzills.
Això no és òpera, però quasi. La companyia Illuminati fa un recorregut humorístic per les peces més conegudes del repertori operístic, musical o de cançó napolitana. A través d’uns personatges peculiars, els Illuminati ens introdueixen al món de l’òpera des d’una perspectiva poc habitual, i mostren també les inseguretats, seguretats obsessives i obsessions dels intèrprets.
Durant el confinament, Edgar Duch Miret va deixar Barcelona i va tornar a Sitges. Allà va tornar també a l’estudi del seu pare, el pintor Artur Duch Puig. D’aquest retrobament sorgeix Silenci, una mostra conjunta de tots dos artistes, un centrat en la cal·ligrafia volumètrica i l’altre en la pintura abstracta, que és també un diàleg entre pare i fill i entre dues maneres de crear.
Durant el confinament, Edgar Duch Miret va deixar Barcelona i va tornar a Sitges. Allà va tornar també a l’estudi del seu pare, el pintor Artur Duch Puig. D’aquest retrobament sorgeix Silenci, una mostra conjunta de tots dos artistes, un centrat en la cal·ligrafia volumètrica i l’altre en la pintura abstracta, que és també un diàleg entre pare i fill i entre dues maneres de crear.
L’agost del 1922, la nostra Fera Foguera va desembarcar a la vila, provinent del mar. L’obra va ser un encàrrec de l’Ajuntament d’aleshores a l’artista sitgetà Agustí Ferrer i Pino, creador d’un monstre que de seguida es va convertir en una icona de la Festa Major. La història del Drac i la seva evolució al llarg del temps explica també la història de l’últim segle de vida a Sitges i de les persones que hi vivim. Per molts anys, Fera Foguera!
No cal anar gaire lluny per trobar talent. El cicle Imprescindibles, nascut l’any 2020, posa el focus en els músics i creadors locals, per revertir allò que diu que un mai és profeta a la seva terra. Durant diverses nits d’estiu, la música feta per sitgetanes i sitgetans es fa sentir a la Vila, allà on s’ha creat. El cicle incorpora també tastets de dansa. Estigueu atentes i atents a les últimes notícies.
Una comissió formada per dones va ser l’encarregada de vetllar per la construcció dels Gegants de la Vila, l’any 1897. Avui han passat 125 anys d’aquell moment i els Gegants de la Vila han estat testimonis, des de les altures, dels canvis que ha viscut Sitges i que han quedat palesos a les seves cares, materials i robes. Aquesta exposició es proposa explicar un fragment de la història de la vila a través de la història personal de la Maria Rosa i en Jordi.
L’any 2021 l’Escola de Grallers de Sitges va celebrar el seu 50è aniversari i va rebre, també, la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya. El mateix any es va celebrar també el 20è aniversari de Dinapontus, la colla de músics de l’Escola de Grallers. Per celebrar-ho, l’Escola de Grallers oferirà un concert de gralla acompanyats de la Banda Mestre Montserrat i sota la batuta del mestre Emilio Serrano Martínez.
El Museu de Maricel mostra un itinerari artístic complet des del segle X al realisme i figuració de la primera meitat del segle XX a través de col·leccions vives que creixen i s’exploren a la recerca de noves lectures i significats. L’octubre del 2022 és un bon moment per tornar a visitar el Museu de Maricel, descobrir les noves peces que s’hi exposaran i gaudir un cop més dels nostres clàssics.
El teatre com a confessionari, de l’experiència íntima a la universal. El dramaturg i director Jordi Prat i Coll presenta tres monòlegs sobre la soledat i sobre l’art com a font de respostes, interpretats per una guia d’art, un jove que s’ofereix per fer fantasies i un pianista.
L’obra de Pablo Lara té dos vessants centrals: un de figurativa en la qual explora els arquetips de la cultura mediterrània des de la prehistòria fins als nostres dies, a la recerca del mite, i un altre centrat en l’abstracció, amb el qual intenta captar l’essència de lo ‘jondo’, el sentiment profund i primitiu que vertebra el flamenc. A través de l’escultura, Lara intenta donar forma a aquests motors.
La història d’El Jueves és també la història d’Espanya, no només pels fets que la revista ha retratat durant gairebé mig segle d’història, sinó perquè representa també una història de l’humor del país i de la falta d’humor del poder, convertida en censura i denúncies.
Oscar Bregante va fugir de la seva argentina natal, on treballava en el camp de l’electromedicina, a causa del cop militar del 76. Després d’una estada a Eivissa amb uns amics ceramistes, va decidir provar sort convertint la seva passió per l’arquitectura en una feina. Al 91 obria al carrer Major ‘El Talleret’, un espai on convertia postals de Sitges en figures de ceràmica i també en els souvenirs més autèntics que ha tingut aquesta vila
La companyia creada per les germanes Clara i Ariadna Peya (pianista i ballarina respectivament) explora la vida sobre l’escenari mitjançant la fusió de llenguatges. A partir del disc AA. (Analogia de l’A-mort), de Clara Peya, dues intèrprets –Ariadna Peya i Helena Gispert– fan servir els seus cossos per parlar-nos de contradiccions, de fragilitats i fortaleses, del que s’espera de nosaltres i del que potser no.
Una exposició que analitza l’aparició i expansió dels nous barris a Sitges sota l’impacte de l’emigració arribada d’altres parts d’Espanya. Creixement urbanístic, desarrollisme econòmic i integració, són elements que van donar lloc a bona part de la realitat conceptual i humana del Sitges actual. Aquesta mostra és també un homenatge al treball d’aquells “altres catalans”, en paraules de Paco Candel, que amb un gran esforç van construir el nostre Sitges actual.
Diversos espais: plaça Catalunya, plaça dels Castellers, plaça Santa Marta i plaça Baró de Güell (Garraf)
Exposició de les obres finalistes del XXXVI Concurs pintura Sanvisens i XXVI Concurs d’escultura Pere Jou; dos certàmens organitzats per l’Ajuntament de Sitges amb la col·laboració de les famílies Sanvisens i Pere Jou i el suport de la Diputació de Barcelona. La convocatòria és oberta i de temàtica lliure i va dirigida a artistes residents a l’Estat Espanyol. Si voleu descobrir noves i nous artistes abans que no acabi l’any, aquesta és una bona oportunitat per a fer-ho.
Rellotges tous i elefants de potes altes i primes com xanques poblen un espectacle que posa en escena l’univers de l’obra de Salvador Dalí. Una gran aventura protagonitzada per en Salvi, un petit artista de Figueres que un dia, mentre dibuixa a la platja, troba dins l’aigua una clau gegant que el farà accedir a un món de fantasia. La Pregonera us recorda que, si us agrada l’espectacle, també el podeu trobar en format conte
Buffalo Bill (1846-1917) es va fer conegut per la seva habilitat com a caçador de búfals, però va saltar a la fama internacionalment per muntar un circ itinerant amb cowboys i indis sioux que va viatjar per tot el món –Barcelona inclosa– i que el va convertir en una figura icònica del far west i també de la masculinitat. Ramon Madaula l’interpreta en un espectacle que imagina com seria avui una entrevista amb Buffalo Bill, i Raquel Sans, presentadora del TN Migdia, fa el paper de periodista.
L’obra de Marta Casas Cuixart és, tal com ella mateixa explica, “molt mediterrània, de pinzellada curta i traç enèrgic i molt visceral”. Casas Cuixart, que és també presidenta del Taller de gravat de Mataró, on viu, ha guanyat el XXXV Concurs pintura Sanvisens amb una sèrie d’obres que converteixen la passió en traç i que omplen d’energia i de vida la mirada de l’espectador.
iCal
