25/05/2022: Moció sobre l'ús del programa espia de vigilància Pegasus i altres programes equivalents

Sessió de Ple municipal de 25 de maig de 2022

Presentada per:

Comuns Verds

“El passat 18 d’abril de 2022 el mitjà de comunicación nord-americà The New Yorker va publicar l’article d’investigació “How democracies spy on their citizens” el qual ha confirmat que l’Estat Espanyol va utilitzar el programa israelià d’espionatge Pegasus contra polítics independentistes catalans, activistes, advocades i advocats i periodistes. Una llista que s’eleva fins a 65 càrrecs electes i on en destaquen els darrers tres presidents de la Generalitat de Catalunya així com el President Aragonès. Una investigació elaborada pel Citizen Lab, un grup de recerca amb seu a la Universitat de Toronto que se centra en els abusos dels drets humans d’alta tecnologia. Expertes i tècnics del Laboratori sobre Seguretat d'Amnistia Internacional han verificat de forma independent les proves dels atacs. Avui existeixen proves circumstancials contundents que suggereixen una connexió en l’ús d’aquest software d'espionatge amb els serveis d’intel·ligència de l’Estat Espanyol.

L’aplicació Pegasus és un spyware desenvolupat per la empresa cibernètica israelí NSO és capaç de llegir missatges de text, rastrejar trucades i la ubicació del telèfon, recopilar contrasenyes així com qualsevol informació de les diferents aplicacions que estiguin instal·lades en un dispositiu mòbil sense necessitat que l’usuari o usuària premi cap enllaç. Una aplicació que a Espanya no s’utilitza atès que el sistema d’escoltes telefòniques es duu a terme mitjançant el sistema SITEL (Sistema Integrado de Intercaptación de Telecomunicaciones), sempre i quan estat autoritzada o ordenada per un jutjat.

Ja el mes d’octubre del 2020, Amnistia Internacional va reclamar al Ministeri de Defensa informació sobre l'ús de Pegasus per part del Centre Nacional d'Intel·ligència. El Ministeri va respondre que la informació era classificada. D’altra banda, NSO afirma que només ven l’spyware a governs i que les seves eines estan concebudes per tal de ser utilitzades per
combatre la delinqüència organitzada greu i el terrorisme. De fet, NSO no ha pres les mesures adequades per posar fi a l'ús de les eines per a la vigilància selectiva il·legítima d'activistes i periodistes malgrat que sabia, o hauria de saber, que s'estava produint. NSO Group hauria d’haver tancat de forma immediata els sistemes dels clients quan hi hagi proves fidedignes d'ús indegut de les seves eines.

També sabem que l’exvicepresident del govern Pablo Iglesias així com centenars de personalitats del món empresarial han estat presumptament objecte de seguiment, espionatge i monitorització il·legal durant anys per persones relacionades amb departaments públics. El cas més escandalós ha estat el del excomissari de la policia nacional José Manuel Villarejo, que assegura tenir al seu poder milers i milers d’hores de gravació de converses telefòniques, així com informes que comprometen a institucions i persones individuals. Avui encara no s’ha donat resposta sobre la vinculació de diversos estaments oficials de l’Estat amb l’entramat mediàtic, empresarial i parapolicial creat amb finalitats econòmiques il·lícites o les responsabilitats per les conclusions de la comissió d’investigació del Congrés sobre les denominades clavegueres d’Interior. Així mateix, tampoc s’han rendit comptes dels sistemes de control per evitar aquestes pràctiques il·legals que posen en perill el sistema democràtic i soscaven els drets fonamentals i introdueixen una total desprotecció i inseguretat jurídica.

Ens trobem doncs davant d’una situació molt greu que atempta contra el principis democràtics del nostre país. Així ho han expressat, entre d’altres el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) i el Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Aquests darrers han realitzat un comunicat conjunt assegurant que l'espionatge il·legal i massiu a l'independentisme català és una greu vulneració de drets fonamentals incompatible amb una democràcia i perjudica i lesiona la convivència pacífica de la societat. Un fet que un país democràtic no pot obviar i del qual s’han de depurar responsabilitats obrint una investigació que esclareixi els fets.

El Parlament Europeu ja ha iniciat els treballs d’una comissió d’investigació sobre el programari Pegasus per recollir informació sobre la utilització d’aquesta eina i aturar aquestes pràctiques, determinar l'abast de les suposades infraccions o casos de mala administració en l'aplicació del dret de la Unió que resultin de l'ús del programa espia de vigilància i altres programes equivalents, recopilar informació sobre la mesura que els estats membres utilitzen aquesta vigilància intrusiva que vulnera els drets i llibertats reconeguts a la Carta Europea, i avaluar el nivell de risc que això suposa per als valors democràtics, l'Estat de Dret i el respecte dels drets humans.

Aquesta situació ha de preocupar al conjunt de totes les forces democràtiques per l’evident vulneració de drets, especialment per garantir l’expressió democràtica i evitar l’abús autoritari, il·legal i il·legítim contra qualsevol dissidència política. Totes les idees democràtiques han de poder-se defensar amb llibertat, sense que els seus drets civils i polítics siguin violats per raons ideològiques.

Si el Parlament Europeu ha constituït aquesta comissió, res no impedeix , ans al contrari, crear una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats. No poden dilatar més una regulació sobre l'ús d'aquestes eines de spyware en un món on els seus ciutadans i ciutadanes estan connectades permanentment a dispositius mòbils. La indefinició crea forats negres de drets humans elementals com la llibertat d'expressió i de moviment o el dret a la privadesa. La investigació pública és el primer pas per acabar amb els abusos.

Considerant la gravetat d’aquestes pràctiques d’espionatge il·legal que semblen confirmar els perills de l'ús indegut de la tecnologia de vigilància en detriment dels drets humans i la democràcia.

Considerant que l'espionatge massiu i il·legal no és només un atac a 65 persones individuals, sinó que es tracta d’un atac a opcions polítiques legítimes i a la pluralitat democràtica.

Considerant que l’espionatge i Estat de Dret són incompatibles, el Grup Municipal Comuns Verds de Sitges proposa al ple municipal l’adopció dels següents

ACORDS

PRIMER.- Condemnar l’espionatge polític que suposa una flagrant vulneració de drets humans fonamentals reconeguts, tant en l’àmbit intern com internacional, com són el dret a la intimitat o el secret de les comunicacions.

SEGON.- Manifestar el suport i la solidaritat a les almenys 65 persones que fins a dia d’avui se sap que han patit aquest espionatge polític a través del #CatalanGate.

TERCER.-. Instar el Congrés dels Diputats la creació d’una comissió d’investigació amb la màxima celeritat i transparència per analitzar la informació sobre la utilització d’aquesta eina, determinar la vulneració del principi de confidencialitat de les comunicacions, delimitar les responsabilitats amb relació a aquesta pràctica il·legal d’espionatge contra la dissidència política, en aquest cas, contra membres del moviment independentista català.

QUART.- Reclamar l’adopció urgent de les mesures per erradicar l’espionatge polític antidemocràtic, i garantir així que cap persona pugui ser perseguida ni víctima d’espionatge i intervenció de les comunicacions sense empara legal.

CINQUÈ.- Reafirmar el compromís democràtic de defensar els drets i llibertats de la ciutadania i defensar que es respectin els tractats i els convenis internacionals per a la protecció dels Drets Humans i els Drets Civils i Polítics.

SISÈ.- Demanar al Govern de l’Estat espanyol que expliqui la veritat, assumeixi i depuri responsabilitats, així com efectui les dimissions pertinents davant l’escàndol ‘catalangate’ i dugui a terme una explicació pública d’aquesta vulneració de drets fonamentals.

SETÈ.- Donar trasllat dels presents acords al Ministeri de l’Interior, al Ministeri de Defensa, als grups polítics del Parlament Europeu, Congrés dels Diputats i Senat, Parlament de Catalunya, Amnistia Internacional, al Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), el Col·legi d’Advocats de Barcelona a la FEMP i a les entitats municipalistes de Catalunya.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

Vots a favor: 12 que corresponen als grups polítics municipals d’Esquerra
Republicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Guanyem (2) i Comuns
Verds de Sitges (1) i el regidor no adscrit Sr. Ignacio Rubí González (1).

Vots en contra: 6 que corresponen al grup municipal Socialista-CP (3) i als
regidors no adscrits Sr. Manuel Rodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose
D. Tendero Rebollo (1) i la Sra. María José Lores García (1).

Abstencions: 2 que corresponen al grups municipals El Margalló (1) i Sitges
Grup Independent (1).