26/10/2022: Moció de suport a la garantia de rendes

Ple de 26 d'octubre de 2022

Moció del Grup Municipal Comuns Verds de suport a la garantia de rendes

“Les administracions públiques (Unió Europea, Govern de l’Estat, Govern de la Generalitat i ens locals, amb una menor responsabilitat) no podem defugir del compromís de garantir la qualitat de vida de la ciutadania ni de respondre a problemes accentuats els darrers mesos com l'increment del preu de determinats béns i serveis bàsics. Els increments de preus són causa de a múltiples factors: conjunturals (com la invasió russa a Ucraïna), estructurals (com el progressiu exhauriment dels jaciments de combustibles fòssils) i institucionals (com el deficient funcionament marginalista del mercat elèctric i la manca d’una reforma fiscal en profunditat).

Per tant, les solucions han de ser múltiples i no generar efectes col·laterals negatius sobre altres prioritats de l’agenda social i ecològica.

És imprescindible que les classes populars no perdin poder adquisitiu davant l’actual situació inflacionista i evitar altestaxes de pobresa. Fins el mes de febrer passat, el 44% de l’increment de preus ha estat a conseqüència de l’increment del preu de l’electricitat i un 28% als hidrocarburs (derivats del petroli i gas), essent aquestes partides de consum un 12% del total dels consums de les llars.

A més a més, en l’àmbit del lloguer, les famílies llogateres estan dedicant el 42% dels seus ingressos al pagament del lloguer, una xifra molt per sobre de les recomanacions de la Unió Europea i les Nacions Unides. Durant la darrera dècada, els preus del lloguer ja s’havien duplicat a les grans ciutats, i ara ens trobem davant una nova bombolla, amb pujades de més del 20%. En conseqüència necessitem urgentment un nou decret que congeli els lloguers i veti els desnonaments almenys fins la finalització de l’emergència social, en previsió d’un hivern marcat per uns preus de l’energia disparats.

Alhora el Banc Central Europeu, ha decidit augmentar el tipus d’interès. L’euríbor se situava el setembre de fa un any en el -0,492% per situar-se avui en 1,893% de mitjana. El còctel d’inflació elevada i augments de tipus d’interès implica un menor poder adquisitiu, menys compres per part de les famílies, i aquesta disminució de la demanda interna pot dur a la recessió.

Finalment en l’àmbit del cost de l’alimentació, diferents productes de primera necessitat han pujat el darrer any un 14%. Limitar o congelar els preus pot ser una solució extraordinària en un context excepcional com s’ha fet amb els preus del transport públic (i que considerem que caldrà prorrogar) i el carburant. Que la inflació dels preus no es traslladi a la butxaca de les famílies ha der ser un dels reptes. En aquest sentit fora bo arribar a un acord amb les grans distribuïdores perquè els productes bàsics d'una dieta sana siguin accessibles a tothom. Arribara un acord per a una cistella assequible d’aliments essencials no és un caprici, és una necessitat.

En l’actual context, els costos que origina la inflació a la ciutadania han de ser repartits equitativament mitjançant un pacte de rendes. En aquest sentit el pacte de rendes esdevé un instrument fonamental per lluitar contra els efectes de l'increment continuat de preus i per aconseguir que els efectes de la crisi no recaiguin en la classe treballadora. El pacte de rendes és la fórmula de concertació d’agents socials i econòmics per al repartiment equitatiu del costde la inflació i una expressió de la recerca de la consecució del valor de la solidaritat entre la nciutadania. En aquesta conjuntura, els poders públics hem de formar part activa i fonamental d’un pacte de rendes, no només afavorint el procés de concertació, sinó també com a actor essencial en l'adopció de mesures econòmiques de control d’activitats estratègiques, gravàmens sobre els ingressos extraordinaris de determinades activitats o patrimonials, establiment de mecanismes de limitació de lloguers i increment de les pensions i del salari mínim interprofessional.

Al mateix temps cal adoptar mesures per al sosteniment dels ingressos reals dels col·lectius més vulnerables, com l'augment de l'Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania i d'altres prestacions de garantia d’ingressos, el compromís de revaloració de les pensions i l’establiment d’ajuts directes a treballadors i treballadores, autònoms i autònomes i desocupades amb rendes baixes.

D’altra banda i com a factor essencial en la redistribució d’esforços, cal establir un gravamen excepcional sobre aquellssectors, els marges de beneficis dels quals,s’hagin vist incrementats per l'escalada de preus. Així, es pot establir una prestació patrimonial dirigida a reforçar la garantia de rendes de les classes populars i de col·lectius vulnerables, de manera que determinats grups econòmics realitzin una contribució obligatòria que reforci l'acció pública dotant-la de recursos addicionals per al sosteniment de la garantia de rendes. Els sectors en què la pujada de preus pot incrementar més els beneficis són el sector elèctric, gasista, petrolier i el de les entitats de crèdit.

Per tot això, considerem que el sector energètic i el sector de les entitats de crèdit i les grans fortunes han de poder contribuir a reforçar la garantia de rendes. A més cal recordar que en el passat recent es va invertir una ingent quantitat de recursos públics per al rescat d’entitats financeres que va permetre el sanejament del sector, la realització de reestructuracions empresarials i les millores de les perspectives de negoci. De fet ha tirat endavant al Congrés dels Diputats la Proposició de llei per a l’establiment de gravàmens temporals energètic i d’entitats de crèdit i establiments financers de crèdit amb 187 vots a favor, 153 en contra i 8 abstencions. El cas del sector energètic aquesta proposta estaria alineada amb el nou impost que gravaria el 33% dels beneficis extraordinaris de les companyies de combustibles fòssils – petroli, gas, carbó i refinament, anunciat per la presidenta de la Comissió Europea i que de manera urgent el Consell Europeu ha d’adoptar per a un repartiment més just del cost de la inflació.

En aquest context l’aposta del govern de l’Estat per realitzar canvis conjunturals al sistema fiscal (caldria una reforma profunda en la fiscalitat) és una excel·lent notícia per dues raons: L’impost a les grans fortunes com a gravamen de caràcter temporal per als contribuents. D’una banda perquè les aportacions es canalitzarien com una transferència solidària de rendes i d’altra perquè és una resposta a la cultura desfiscalitzadora i al model de finançament desequilibrat i injust que s’està consolidant amb el model del Madrid de Ayuso, refugi de grans fortunes parasitàries a l’empara del dúmping fiscal.

Ara bé, la ciutadania i les classes populars no són les úniques afectades per l’augment del cost de l’energia i d’altres béns. Els ajuntaments també veurem com les despeses d’energia creixen exponencialment i tindran un gran impacte en els pressupostos i en la planificació de les hisendes locals. Així doncs, l’Estat Espanyol i el Govern de la Generalitat han de mobilitzar els recursos necessaris per tal que els nostre ens locals puguin abordar l’increment dels preus energètics.

Per concloure, és important comprometre’ns en una política de garanties de rendes. Les mesures i aportacions per assegurar el bé comú no han de fer-se des d’una majoria social per a rescatar uns quants, sinó, al contrari, uns quants ho han de fer al conjuntsocial, amb el repte d'afavorir el bé comú i un futur de prosperitat compartida.

Per aquests motius, el Grup Municipal Comuns Verds de Sitges proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

Primer.- Instar el govern de l’Estat a executar diferents mesures:

a. Increment del l’SMI seguint les recomanacions del comitè d'experts amb el compromís d'arribar el 2023 com a mínim al 60% del salari mitjà que indica la Carta Social Europea.
b. Establir un impost extraordinari sobre el marge d'interessos i comissions en el cas de les entitats de financeres
c. Adequar i implantar el nou impost europeu que gravi els beneficis extraordinaris que generen les empreses energètiques que s’apropiï d’aquests beneficis caiguts del cel.
d. Congelar la pujada de lloguers d’habitatges mentre duri la situació d’excepcionalitat inflacionària.
e. Establir una coordinació real de les rendes garantides i l’Ingrés Mínim Vital per simplificar els sistemes d’ajut, evitar duplicitats amb l’objectiu de fer suportables els impactes que tindran les transformacions energètiques en els diferents sectors econòmics.
f. Estudiar un acord amb les grans distribuïdores perquè els productes bàsics d'una dieta sana siguin accessibles a tothom.

Segon.- Instar el govern de la Generalitat a:

a. Accelerar l’electrificació del parc de vehicles, l’ampliació dels serveis de transport electrificats (trens, tramvies, autobusos...)
b. Impulsar i finançar un pla per a la instal·lació massiva d’energiesrenovables i la millora de l’aïllament de les llars.
c. Convocar les organitzacions agràries per reforçar les polítiques de garantia de preus.
d. Revisar la política de menjador de les escoles per tal de garantir un àpat saludable al dia, tot ampliant les beques i reduint els costos de menjador

Tercer.- Instar el Govern de la Generalitat a mantenir, fins que l’actual escenari d’inflació reverteixi i es garanteixi el poder adquisitiu de la ciutadania la reducció de les tarifes de l’ATM per a usuaris i usuàries habituals, amb l’objectiu de protegir la ciutadania dels efectes de l’alta inflació i reduir la nostra dependència energètica dels combustibles fòssils.

Quart.- Instar l’Estat Espanyol i el Govern de la Generalitat la creació d’un Fons Extraordinari per afrontar l’augment del cost de l’energia i la inflació dels preus de la compra pública, amb aportacions d’ambdues administracions.

Cinquè.- Comunicar els presents acords a la Presidència de la Comissió Europea, el Ministeri de Treball i Economia Social, el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, el Ministeri de Transports,Mobilitat i Agenda Urbana, el Ministeri de Consum, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, els grups polítics del Parlament Europeu, Congrés i Senat i Parlament de Catalunya, l’ATM, CCOO, UGT, CEOE i les entitats municipalistes de Catalunya.”

L’Alcaldessa sotmet la proposta a votació, quedant aprovada amb el següent resultat:

• Vots a favor: 18 que corresponen als grups polítics municipals d’EsquerraRepublicana de Catalunya (4), Junts per Sitges (4), Socialista-CP (3), SitgesGrup Independent (2), Guanyem (2), El Margalló (1), Comuns Verds de Sitges(1) i al Regidor no adscrit Sr. Ignacio Rubí González (1).

• Vots en contra: 3 que corresponen als Regidors no adscrits Sr. ManuelRodríguez de l’Hotellerie de Fallois (1), Sr. Jose D. Tendero Rebollo (1), la Sra.María José Lores García (1)

• Abstencions: Cap

I per a la seva constància a l'expedient, emeto el present certificat, amb l'advertiment de l'article 206 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, i a reserva dels termes que resultin de l'aprovació de l'acta corresponent, per ordre i amb el vistiplau de la senyora alcaldessa.