Museus
Museu del Cau Ferrat
Pintura, dibuix, escultura, forja, ceràmica, vidre i una bona part de la pròpia obra plàstica de Rusiñol configuren un conjunt artístic únic que, juntament amb l’edifici que els hostatja exemplifica la veneració modernista vers totes les facetes de la creativitat artística. Per al visitant és la primera i imprescindible visita als museus de Sitges.
El Museu del Cau Ferrat va ser fundat el 1893 per l'artista Santiago Rusiñol (1861-1931) com a casa-taller i convertit en museu públic el 1933, conservant l’esperit artístic que li atorgà el seu fundador.
Conté les col·leccions d'art antic aplegades per l'artista (pintura, forja, ceràmica, vidre, arqueologia, escultura i mobiliari) així com d'art modern (pintura, dibuix, escultura) amb obres de Rusiñol, Casas, Picasso, R. Pichot, Mas i Fondevila, Zuloaga, Regoyos i Degouwe de Nucques, Enric Clarasó, Manolo Hugué i Pau Gargallo, entre d’altres.
Les activitats organitzades per Rusiñol amb la participació d’artistes, músics i escriptors van convertir el Cau Ferrat en el Temple del Modernisme.
Museu de Maricel
El Museu de Maricel mostra un itinerari artístic complet des del segle X al realisme i figuració de la primera meitat del segle XX a través de les col·leccions d'art del Dr. Jesús Pérez-Rosales i de la Vila de Sitges, amb obres de gran qualitat.
La presentació museogràfica integra els diversos llenguatges, tècniques i suports artístics amb la finalitat d’assolir la màxima coherència en la seqüència cronològica de l’evolució de les arts.
La visita al Museu de Maricel s’inicia a la planta segona de l’edifici amb les escultures i retaules pertanyents als períodes Romànic i Gòtic. Segueixen les obres pertanyents al Neoclassicisme i al Romanticisme al Realisme, la sala dedicada a l’Escola Luminista ; el Modernisme i el Noucentisme
La planta baixa del Museu de Maricel abasta quatre àmbits. A l’antiga capella gòtica de l’Hospital de Sant Joan i l’estança contígua hi figura una mostra que prefigura el contingut de la col·lecció del museu, com un parell de capitells del S. X, la Maiestas Domini (s. XIII) i els retaules de Sant Salvador d’Alzina de Ribelles (Jaume Cabrera, c. 1400) i de la Mare de Déu (s. XIV) i obres de Pedro Orrente, Antoni Almirall, Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Pere Jou.
Juntament amb la capella, el mirador constitueix la sala més espectacular amb vistes sobre la mar i tres grans escultures d’estil noucentista (Joan Rebull). La sala capella romànica dedicada a Sant Bartomeu (s. XIV) evoca la figura del Dr. Jesús Pérez-Rosales.
El llarg espai que va del mirador a la Sala Sert està dedicat als realismes i la figuració dels anys d’entreguerres i la postguerra. S’hi ha instal·lat també la gran escultura del Greco, obra original Josep Reynés (1898), que va ser substituïda per una còpia l’any 1970 a causa del seu deteriorament, ara definitivament museïtzada.
La Sala Sert clou la visita al Museu de Maricel, amb les grans pintures murals, al·legoria de la Gran Guerra i pintades entre 1915 i 1916 amb l’esperança en el triomf dels aliats.
Museu Romàntic
El Museu Romàntic Can Llopis es troba situat en un edifici d’estil neoclàssic, construït el 1793. Deu els seu nom al primer propietari, el notari Manuel Llopis i Falç, que la va adquirir al seu cosí, Josep Bonaventura Falç i Roger, qui l’havia fet construir inicialment per a ell dins del perímetre de terres que va urbanitzar fora de les muralles de la vila, en el que va ser el primer eixample sitgetà, a finals del segle XVIII.
La família Llopis va ser una de les més significades del Sitges, una nissaga de terratinents i comerciants de vins, aiguardents i malvasia, d’advocats, historiadors i diplomàtics d’ideologia liberal i tarannà conservador. Els descendents de Manuel Llopis i Falç van esdevenir personatges vinculats a la cultura de la Renaixença.
El darrer hereu de la família, el diplomàtic Manuel Llopis de Casades (1885-1935), va cedir la casa pairal a la Generalitat de Catalunya perquè fos convertida en museu. L’esclat i les conseqüències de la Guerra Civil van endarrerir els tràmits, que van ser represos el 1943 en ser ofert de nou l’edifici a la Diputació de Barcelona.
El 1949 es va obrir al públic la planta noble i posteriorment, la planta baixa, el jardí, el celler i la biblioteca. De la casa original se’n conserva íntegrament l’estructura i la decoració dels murs. La planta noble està decorada amb pintures de Pau Rigalt, així com la galeria adjunta i els porxos del jardí. El segon pis va acollir la Col·lecció de Nines de Lola Anglada des de 1961.
Palau Maricel
El Palau de Maricel és un dels edificis més emblemàtics de Sitges. Integrat en el conjunt artístic i monumental de Maricel, també és conegut com Maricel de Terra, per diferenciar-lo del Museu, denominat també com Maricel de Mar.
El Saló d’Or, el Saló Blau, la Sala Capella, la Sala Vaixells, les terrasses o el claustre –des d’on hi ha una esplèndida panoràmica del Mediterrani– són els principals espais que estructuren el Palau. D’estil marcadament noucentista, les diferents sales es distingeixen per una decoració singular, que accentuen el seu caràcter.
El Palau té actualment una triple funció: d’una banda, és seu d’esdeveniments institucionals i culturals de notable relleu en la vida cívica i cultural de Sitges, com concerts, conferències o presentacions.
Per una altra part, alguns dels seus espais acullen esdeveniments d’organitzacions i empreses, que en lloguen el seu ús, així com casaments civils. I, per últim, les sales, la terrassa i el claustre són accessibles a les visites guiades que Museus de Sitges organitza cada diumenge. Durant els mesos d’estiu, el programa de visites s’amplia als recorreguts amb concerts de castanyoles i els Sopars de Lluna plena a les seves terrasses.
Fundació Stämpfli
La Fundació Stämpfli reuneix una de les col·leccions d’art contemporani més rellevants de Catalunya. Impulsada pel matrimoni Pere i Anna Maria Stämpfli, la Fundació exhibeix en les seves instal·lacions, situades a la plaça de l’Ajuntament de Sitges, una selecció del seu fons, format per 90 obres de 60 artistes de 22 nacionalitats.
La Fundació Stämpfli va néixer l’any 2006 per canalitzar el projecte del matrimoni Stämpfli de dotar Sitges d’un centre d’art contemporani que aplegués obres d’artistes significatius del panorama internacional. Totes les obres que integren la col·lecció han estat donades pels propis artistes, els seus descendents o galeristes de relleu i configuren, en la seva globalitat, un corpus singular de l’art contemporani dels darrers 50 anys.
L’any 2011, la Fundació va inaugurar les seves instal·lacions, que disposen de tres sales que exhibeixen una selecció del seu fons. En aquests primers anys de funcionament, la Fundació ha programat també exposicions monogràfiques dels artistes Erró, Jacques Villeglé i Miguel Chevalier i la mostra Cinetik !, que –en aliança amb el Gran Palais de París– va aplegar obres d’art òptic i cinètic de tretze artistes llatinoamericans que han realitzat part de la seva trajectòria a la capital francesa.
L’exposició actual de la Fundació presenta 36 obres de la seva col·lecció, estructurades en quatre àmbits diferents: la figuració narrativa, l’abstracció, els universos particulars de diferents artistes, i les obres que posen l’accent en nocions numèriques i de quantitat. La selecció i distribució ha anat a càrrec del professor Serge Lemoine.