Quins són els principals impostos que afecten a les associacions?

1. NIF i Declaracions Censals

Les entitats no lucratives són considerades per part de l’Agència Tributària (AEAT) com si fossin una empresa. Tenen les mateixes obligacions fiscals que aquestes, però amb certes particularitats.

La primera obligació serà la d’obtenir un número de NIF. Aquest codi serà la identificació de l’entitat als efectes fiscals al llarg de tota la seva vida. S’ha d’obtenir tan aviat com es constitueixi o, fins i tot, durant el propi procés de constitució (NIF provisional). Habitualment, aquest número començarà per la lletra G.

L’obtenció es fa mitjançant presentació del model 036, la Declaració Censal. Aquest model serveix per a comunicar a l’AEAT qualsevol alta, baixa o variació de les circumstàncies de l’entitat que puguin tenir transcendència fiscal: un canvi de domicili o de la persona representant legal, l’alta o baixa en la obligació de presentar liquidacions per un determinat impost, l’inici d’una activitat econòmica, etc., i s’ha de presentar sempre que es doni aquesta situació, en el termini d’un mes des que es produeixi la modificació.

2. L’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE)

Estar donat d’alta a l’IAE és necessari per a poder emetre factures o per cobrar una quota per poder participar en una activitat. Serà també imprescindible per acreditar davant d’una entitat financera (bancs) quina és l’activitat que desenvolupa l’entitat, i així evitar que li pugui ser bloquejat el compte bancari.

L’alta es gestiona amb la presentació d’un model 036, i no genera la obligació de la presentació de liquidacions periòdiques. Tampoc generarà cap despesa en els dos primers anys d’activitat ni, posteriorment, mentre l’entitat no arribi a facturar més d’un milió d’euros.

Cal que l’entitat es doni d’alta en tants epígrafs o codis com activitats diferents faci. Per facilitar la cerca de quin o quins són els més adequats a cada cas, l’AEAT disposa d’una eina de consulta de censos.

3. L’Impost sobre el Valor Afegit (IVA)

L’IVA afecta totes aquelles entitats que fan venda de béns i/o serveis, independentment de si les persones compradores són o no sòcies.

Dins de la llei de l’IVA (LIVA), hi ha previstes algunes exempcions que afecten directament les entitats no lucratives:

• Les de les quotes d’afiliació a l’entitat (art. 20.1.12è LIVA)
• Les vinculades al caràcter social de l’entitat (art. 20.3 L’IVA), que són les dels tipus de servei següent:
  • Assistència social (art. 20.1.8é LIVA)
  • Serveis esportius prestats a persones físiques (art. 20.1.13è LIVA)
  • Serveis culturals (art. 20.1.14è LIVA)

Per poder aplicar aquestes exempcions vinculades al caràcter social, cal que l’entitat compleixi amb les condicions que s’estableixen a l’article 20.3 LIVA, i que són:

• L’entitat no pot tenir una finalitat lucrativa i, si n’hi ha beneficis, aquests s’han de reinvertir a la pròpia activitat exempta.
• Les persones dels Òrgans de Govern (Junta Directiva) no poden cobrar pel seu càrrec ni beneficiar-se a nivell personal de l’activitat exempta.
• En els cas dels serveis culturals, a més, les persones sòcies, cònjuges i parents fins al 2n grau no poden ser les destinatàries principals de les activitats exemptes, ni gaudir-ne de condicions especials.

En l’actualitat, no cal disposar de cap reconeixement previ per part de l’AEAT que acrediti la condició d’entitat exempta. Cal tenir present, però, que aquesta condició no és d’aplicació general per qualsevol venda que generi l’entitat. Si es facturen serveis que no estiguin inclosos dins dels previstos a l’article 20 LIVA (per exemple, de publicitat), l’entitat si que haurà d’aplicar l’IVA en aquestes vendes.

Si tot allò que factura l’entitat està exempt, no s’hauran de presentar liquidacions per aquest impost, però tampoc es tindrà dret a recuperar cap import de l’IVA que es suporti a les compres realitzades.

Si algun dels serveis prestats no queda exempt, caldrà presentar declaracions trimestrals (Model 303) i un resum anual (model 390). En aquest cas, si que podrà recuperar total o parcialment l’IVA suportat a les compres (segons la normativa de la Regla de la Prorrata de l’IVA), però es tindran moltes més obligacions a nivell formal.

4. Impost sobre la Renda de les persones físiques (IRPF)

Aquest impost només afecta les entitats quan fan pagaments a persones físiques per la seva feina (contractada laboralment, professional autònoma, conferenciants...), o bé quan es paguen altres despeses que la Llei de l’IRPF o la de l’Impost sobre Societats determina que estan sotmeses a retenció. Les més comunes, les despeses de lloguers o el pagaments d’interessos sobre préstecs no bancaris.

La obligació consisteix a retenir una part dels diners que se li han de pagar a les persones perceptores, i ingressar-la de forma trimestral a l’AEAT perquè aquests diners siguin un pagament a compte en les seves respectives declaracions de la Renda o de l’IS. Els models per fer l’ingrés són el 111 per retribucions a persones físiques, el 115 per retencions en els lloguers d’immobles, i el 123 per al pagament d’interessos.

Posteriorment, s’hauran de presentar els corresponents resums anuals (models 190, 180 i 193, respectivament), a on se li informarà a l’AEAT de quines són les persones perceptores, el motiu de la retribució i les quantitats totals pagades i retingudes. També caldrà emetre i lliurar un certificat amb aquestes mateixes dades per a cada persona perceptora.

L’entitat és responsable davant l’AEAT de fer i gestionar correctament les retencions de l’IRPF.

5. L’Impost sobre Societats (IS)

Aquest és un import que afecta a totes les entitats. Es tributa pel benefici que s’hagi obtingut (ingressos menys despeses).

L’IS es liquida un cop a l’any, mitjançant el model 200, i és l’únic impost que no té una data concreta de presentació: dependrà de quin sigui l’exercici econòmic fixat als estatuts de l’entitat (any natural, curs escolar, temporada esportiva...). Es presenta un cops passats sis mesos des del tancament de l’exercici, entre els dies 1 i 25 del mes que fa set, és a dir, per a una entitat que finalitza exercici el 31/12, es presentaria entre l’1 i el 25 de juliol.

Les entitats no lucratives poden estar en dos règims fiscals diferents:

• Règim fiscal de la Llei 49/2002, del Mecenatge
• Règim fiscal de les entitats parcialment exemptes

En el primer, al qual només poden accedir fundacions i associacions que estiguin Declarades d’Utilitat Pública, cal presentar la declaració en tots els casos, però la major part dels ingressos que obté l’entitat estarien exempts de tributar.

En el segon, que és d’aplicació automàtica per totes aquelles entitats que no estiguin en el règim de la Llei 49/2002, no s’ha de presentar declaració si es compleixen tres condicions:

• Que el volum total d’ingressos obtinguts sigui inferior a 75.000 euros
• Que, si hi ha rendes no exemptes, aquestes no superin els 2.000 euros
• Que totes les rendes no exemptes que hi hagi estiguin sotmeses a retenció per part d’un tercer.

Només que una d’aquestes condicions, no es compleixi, s’estaria obligat a fer declaració.

Les rendes que es consideren exemptes són totes les derivades de l’objecte social de l’entitat, però sempre i quan aquestes no procedeixin de l’activitat econòmica, és a dir, que no provinguin d’una venda de béns i/o serveis. A la pràctica, només compleixen aquesta definició les subvencions generalistes, les donacions i les quotes de ser soci de l’entitat (les quotes de les persones usuàries de les activitats, no serien exemptes).

Per calcular l’import a tributar, es tindrien en compte els ingressos no exempts, menys les despeses deduïbles, que serien les vinculades de forma directa a les vendes realitzades. Si hi haguessin despeses comunes a la part exempta i a la que tributa, es podrien deduir en proporció al volum d’ingressos. Finalment, les despeses vinculades directament als ingressos exempts, no serien en cap cas deduïbles.

La quota a pagar seria el 25% del resultat de la part no exempta. Si hi ha pèrdues, no es tributarà però la declaració s’hauria de presentar igualment.

Cal fer esment que les entitats obligades a presentar declaració per IS estan obligades també a portar una comptabilitat en format oficial, de l’anomenat “de doble partida”, i no podrien portar els seus comptes en un full de càlcul.

6. Declaracions informatives (models 347 i 182)

El model 347 és la Declaració informativa d’operacions amb tercers. L’AEAT l’utilitza per detectar possibles fraus entre contribuents. Es presenta al mes de febrer, únicament quan l’entitat ha fet, en l’any anterior, compres i/o vendes que superin un global anual de 3.005,06 euros (IVA inclòs) amb un mateix client o proveïdor. També es presenta si s’ha cobrat un import superior a aquella xifra en concepte de subvencions procedents d’un mateix organisme subvencionador. Dins de la declaració, els imports de les operacions s’han de desglossar per trimestres.

El model 182 és la Declaració de donatius, donacions i aportacions rebudes. Les entitats presenten aquest model quan els donatius que reben donen dret de deducció en l’IRPF o en l’IS a la persona donant. Això passa només en cas que l’entitat sigui una Fundació, o bé si és una associació que tingui l’estatus de “Declarada d’Utilitat Pública”. En cas d’haver-se de presentar, es faria la corresponent declaració al mes de gener de l’any immediatament posterior a aquell en què s’han rebut els donatius.