Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Model de platges

Un ús més racional i un aprofitament més sostenible de l'entorn

Sobre els usos a les platges; la sobreocupació; els llocs de treball; i les aportacions de sorra

Una reordenació dels serveis per a un ús més racional i una major protecció del litoral sitgetà. Per qüestions paisatgístiques, mediambientals i de sobreocupació es redistribueix l’ocupació de les platges i s’estableixen els nous usos amb la finalitat de potenciar el valor de les platges i de la vila.

No. Ni la Generalitat ni la realitat de les platges de Sitges ho haguessin permès. L’aposta municipal passa per no donar l’esquena a la realitat climàtica.

El Pla d’Usos redistribueix la ubicació i manté els serveis a gairebé totes les platges de Sitges. La majoria de les guinguetes (tal com s’indicarà al plec de condicions per a l’explotació dels serveis) incorporaran servei de restauració, el que implicarà que hauran de disposar de més personal del que fins ara tenien, i es potencia la qualitat i la varietat dels serveis i dels llocs de treball.

La situació és d’emergència i Sitges no pot quedar enrere. Les platges tenen una sobreocupació que s'ha d'adequar a l’entorn i a les dinàmiques del litoral. Les propostes plantejades tenen en compte els darrers estudis científics que detallen diferents aspectes en relació al litoral. L’objectiu final és garantir el servei al llarg de tota la temporada.

No. L’Ajuntament ha iniciat altres serveis com el de recollida de residus de plàstics al mar, la recuperació i distribució de sorra amb maquinària retroexcavadora, la instal·lació de boies que filtren microplàstics, biòtops a l’abalisament per afavorir la reproducció de diferents espècies, camps de boies per protegir el fons marí, la distribució de cendrers biodegradables, la modificació de l’ordenança municipal per establir platges lliures de fum, potenciació d’activitats saludables, punts nets de recollida de residus i analítiques a totes les platges. A més, s’estudien altres accions com els esculls marins per lluitar contra la regressió de la costa. 

A la Ribera i la Riera Xica, es passa de 2 a 1 guinguetes, a l’Estanyol de 3 a 1 i es prescindeix dels serveis a la Bassa Rodona. Aquestes modificacions tenen a veure, en alguns casos, amb la sobreoocupació de les platges i, en altres, amb l’adaptació dels serveis a la realitat litoral. En la línia de protegir l’entorn i el patrimoni, el Pla d’Usos reordena de 6 a 4, les guinguetes a la platja de Les Botigues, per preservar les dunes naturals i l’anidament del Corriol, tal com ha fet Castelldefels. El nou Pla d’Usos proposa prescindir dels serveis en la platja de Grills per preservar la Riera de Ribes, que pertany a la xarxa natura 2000, i redueix una guingueta (de 2 a 1) al Poble de Garraf per dignificar l’entorn i protegir aquest patrimoni, en procés de declaració de Bé Nacional d’Interès Patrimonial. 

Aquest és un repte compartit amb tots els municipis costaners. 

La draga en un moment donat va fer la seva funció però s’ha demostrat que és una mesura agressiva amb l’entorn i amb l’economia, i de nul·la eficiència per la poca durabilitat en el temps de les aportacions. Les aportacions de sorra amb draga havien de ser un fet extraordinari, no un element fixe i habitual en cada temporada perquè és una mesura insostenible.

El dragatge de l'acumulació de sorra que es produeix a les bocanes d'aquestes infraestructures són responsabilitat dels propis ports i té a veure amb la seguretat de la navegació d’embarcacions. La normativa indica que cal donar-li un ús a la sorra extreta i l’Ajuntament aposta per dipositar-la al costat d’on es recull, un cop passada la sortida de la bocana dels ports, perquè la sorra es distribueixi pel litoral seguint una dinàmica natural per minimitzar l’impacte del dragatge. La normativa cada cop és més estricta i tampoc és fàcil utilitzar aquesta sorra directament a les platges per l'afectació que té amb la biodiversitat de la pròpia platja.

Hi ha certa permissivitat per poder utilitzar aquests sediments si serveixen per protegir elements costaners del litoral, com poden ser molls, edificacions o vies ferroviàries. És a dir, per qüestions de seguretat en les infraestructures. Els darrers anys, la sorra acumulada a Port Ginesta a la platja de Les Botigues de Sitges s’ha avesat a les platges del Prat i de Gavà per a la seva recuperació després de les conseqüències derivades de l’ampliació del port de Barcelona, fet autoritzat per un informe del 2006. Les obres d’ampliació del Port han acabat aquest 2021 i l’Ajuntament té la voluntat que la sorra no marxi de Sitges si no que es dipositi al costat dels ports perquè segueixi la seva dinàmica natural.

Sitges és un referent turístic de primer nivell i una destinació madura. Però cal seguir avançant i innovar.  La finalitat és que Sitges sigui el millor lloc on viure i tornar a posicionar la vila com a referent turístic de qualitat, per l’entorn i per unes instal·lacions de màxim nivell, així com per la implementació d’accions sostenibles i de qualitat que preservin i potenciïn el medi natural i el litoral.