Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Consell Europeu arriba a un acord sobre el futur Tractat Europeu

Després de llargues i difícils negociacions, els caps d'estat i de govern de la UE reunits van arribar a un consens sobre el contingut del futur Tractat.
Els vint-i-set van acordar un mandat de negociació detallat i precís per convocar, abans de la fi del mes de juliol, una Conferència Intergovernamental (CIG) encarregada d'elaborar i adoptar, d'aquí a finals d'any, un tractat de reforma per a la UE. Durant l'any 2008 tindrà lloc als estats membres el procés de ratificació del Tractat que entrarà en vigor el 2009 abans de les eleccions europees. Els elements principals del mandat de la CIG són els següents: - El futur Tractat reformarà els tractats actuals: el Tractat sobre la Unió Europea mantindrà el seu nom i el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea es convertirà en el Tractat sobre el funcionament de la UE. La UE tindrà personalitat jurídica i el terme 'Comunitat' se substituirà a tot el text pel terme 'Unió'. - Tota referència al caràcter constitucional desapareix del text: no hi figura el terme 'constitució'; el 'ministre d'afers estrangers de la UE' rebrà el nom d'alt representant de la Unió per als Afers Estrangers i la Política de Seguretat; s'abandonen els termes 'llei' i 'llei marc' i es manté la denominació actual dels actes legislatius (reglament, directiva, decisió); no es mencionen en el Tractat els símbols de la Unió (bandera, himne, etc.). Així mateix, s'abandona l'afirmació expressa de la primacia del dret comunitari, tot i que la CIG adoptarà una Declaració que es referirà a la jurisprudència del Tribunal de Justícia en la matèria, la qual confirma la primacia del dret comunitari. - La majoria de les innovacions relatives a les institucions del projecte de Tractat constitucional seran integrades en els dos tractats modificats com ara la presidència permanent del Consell o la composició de la Comissió i del Parlament. - El sistema de votació per majoria qualificada al Consell: el sistema de doble majoria previst al projecte de Constitució (55% dels estats membres que representin com a mínim el 65% de la població de la Unió) no s'aplicarà plenament fins al 2017: fins l'1 de novembre de 2014 es continuarà aplicant el sistema de votació actual del Tractat de Niça (ponderació de vots); després, i durant un període transitori que anirà fins al 31 de març de 2017, s'aplicarà el sistema de doble majoria excepte si un estat demana l'aplicació de les disposicions del Tractat de Niça. A més, durant aquest període una complexa clàusula facilita crear una minoria de bloqueig; a partir de l'1 d'abril de 2017, s'aplicarà la doble majoria però amb la possibilitat de demanar més fàcilment l'aplicació de la clàusula esmentada. - L'alt representant per als Afers Estrangers i la Política de Seguretat assumirà les funcions de l'actual alt representant de la PESC i del comissari europeu de Relacions Exteriors. Serà el vicepresident de la Comissió i presidirà el Consell d'Afers generals. - La Carta del drets fonamentals: el text integral de la Carta no figurarà en el Tractat però aquesta tindrà valor vinculant excepte per al Regne Unit. - El paper dels parlaments nacionals en el procés legislatiu es reforçarà respecte al projecte de Tractat constitucional: el termini de què disposaran per examinar els projectes legislatius passarà de sis a vuit setmanes i si una majoria simple dels parlaments nacionals consideren que un projecte d'acte no respecta el principi de subsidiarietat, la Comissió l'haurà de reexaminar. - S'estén el vot per majoria qualificada a cinquanta-un àmbits suplementaris com ara la cooperació judicial i policial, l'educació o la política econòmica, si bé el Regne Unit ha obtingut una derogació pel que fa a la cooperació judicial i policial. - També s'amplia el procediment de la codecisió a nous àmbits com ara la justícia i els afers interiors. - El futur Tractat recollirà referències específiques sobre el canvi climàtic i la seguretat energètica.