L'idil·li entre Àsia i Sitges s'anima amb 'Her Blue Sky' i les històries suggeridores de SABU

La potent producció asiàtica segueix sorprenent cada any a Sitges. La seva presència rellevant segueix agafant protagonisme amb cada edició i la diversitat de propostes amb premières mundials procedents de tot el continent, confirmen la bona salut del gènere. Avui dimecres s’han projectat sis cintes procedents de Corea del Sud, Hong Kong, Taiwan i Japó. A més, Synchronic, Achoura, The Antenna i Pelican Blood han sorprès i impactat en la seva presentació dins de la Secció Oficial. I mentre Sitges sedueix un públic anhelós de les més variades formes de cinema fantàstic, l’organització ja treballa en la propera edició.

La jornada d’avui al Festival ha tingut aquell sabor oriental que tant agrada a Sitges. Des de Japó, dues estrenes del mestre SABU, responsable junt amb Takeshi Kitano i Takashi Miike de renovar el cinema japonès als anys 90, amb l'estrena mundial de Dancing Mary i el què pot ser una de les sorpreses del Festival, la seva altra proposta de gènere d'autor, marca de la casa, Jam. A Secció Oficial Fantàstic a competició i a Anima't, l'equip de la punyent El himno del corazón torna amb estrena mundial a Sitges de Her Blue Sky, una sorprenent història plena d'aventures amoroses i anhels juvenils dirigida per Tatsuyuki Nagai que ens parla de retrobaments, viatges en el temps i amors. La cinta que opta a dos premis a Sitges compta amb un equip de luxe: la guionista, Mari Okada (El himno del coraz& oacute;n) i el productor Genki Kamawura, responsable de pel·lícules com Your Name, la cinta més taquillera de Japó de tots els temps.

La nova pel·lícula de Midi Z, el director birmà criat a Taiwan, se suma a una temàtica prolífica en els darrers anys a la programació del Festival (Starry Eyes, Demons), i posa sobre la taula la idoneïtat dels intimacy coordinators al cinema. A Nina Wu, un dels directors més importants del sud-est asiàtic torna a radiografiar perfectament la realitat però aquesta vegada ja no només de Myanmar o Taiwan, sinó a nivell mundial al posar directament el dit a la llaga al món del cinema. Corea del Sud també aportarà un any més acció i sorpreses a la Secció Òrbita amb The Gangster, The Cop and the Devil, del director i guionista Won-Tae Lee i un dels seus actors protagonistes Moo-Yul Kim, actor de pel·lícules ben conegudes a Sitges com Illang: l a brigada del lobo o War of Arrows. Les produccions de Billy Acumen, molt reputat a la indústria del cinema coreà, acostumen a passar sempre per Sitges com amb A Hard Day, The Outlaws, presentada l'any passat o l'altra producció que presenta aquest any, Unstoppable. A la Secció Panorama avui s'ha estrenat també Super Me, l'òpera prima de Zhang Chong que representa aquesta tendència de la producció xinesa cap al gènere de ciència-ficció, amb uns efectes visuals espectaculars. Després de la projecció el director ha estat atenent a fans i seguidors pels voltants del Cine Retiro.

La jornada de dimecres també ha tingut més novetats d'altres continents en l'aparador del fantàstic que és la Secció Oficial de Sitges. Després de confirmar el seu talent a Sitges amb The Endless el 2017, el duet de realitzadors Justin Benson & Aaron Moorhead han tornat al Festival a la Secció Oficial Fantàstic amb Synchronic, la seva proposta de ciència ficció laberíntica interpretada per Jamie Dornan (50 sombras de Grey) i Anthony Mackie (Avengers: Endgame) que han presentat aquest matí en roda de premsa, remarcant que tot i ser la pel·lícula amb més pressupost i amb un plantejament de la història potser més "comercial i convencional" la part artística i el procés de creació ha seguit el segell propi que tenen com a parella creativa de les anteriors pel&mid dot;lícules. Gairebé una dècada després de Mirages, Talal Selhami torna amb Achoura, una història de por a cavall entre França i el folklore marroquí. La por també es podrà ensumar a la Turquia distòpica d'Orçun Behram amb The Antenna, on el Govern posa en marxa un nou sistema de comunicació per tenir controlats tots els habitants del país;i en la segona pel·lícula de Katrin Gebbe, Pelican Blood, ambientada a Alemanya, on la idíl·lica vida d'una mare soltera, interpretada sòlidament per Nina Hoss, canvia de sobte quan la seva segona filla passa de ser tímida i encantadora a ser perillosa i incontrolable.

Al Sitges Film Hub s'ha celebrat avui també la cinquena edició del Producers Meet Producers, la iniciativa de mentoring en la qual els productors sènior apadrinen un grup de 10 productors junior durant tot un any. El programa és desenvolupat per la PAC (Productors Audiovisuals de Catalunya) i Nivell 10 en col·laboració amb el Festival que avui s'ha convertit durant tot el dia en l’espai de trobada d’aquestes parelles i de presentació dels primers fruits de la col·laboració. Després de cinc anys, enguany s'han presentat alguns dels resultats, entre els quals: el curtmetratge “A little taste”, que es va gestar dins el programa i que aquest any concursa a la Secció Oficial. També s'ha presentat el llibre “Els futurs de l’Audiovisual”, que recull les reflexions fetes per diferents professionals del món de l’audiovisual i recopilades durant la celebració de taules de debat organitzades dins el programa durant els anys 2017 i el 2018. L'acte ha comptat amb la presència del regidor de Promoció Econòmica, Guillem Escolà, que ha parlat de la importància de l'activitat i també ha fet una explicació sobre el llibre "Els futurs de l'audiovisual".

I quan encara queden quatre dies de Festival, Ángel Sala i el seu equip ja han avançat en primícia alguna de les línies de Sitges 2020, que se celebrarà del 8 al 18 d'octubre i navegarà entre el 65è aniversari de La noche del cazador de Charles Laughton i el 60è de La máscara del demonio de Mario Bava, entre moltes altres propostes que s’estan començant a cuinar.