El llibre català en temps del Modernisme ofereix una visió sobre el que va significar el llibre com a objecte d’art des de la darrera dècada del segle xix fins a la segona dècada del segle xx, un dels períodes més rics en la creació artística a Catalunya. Aquesta exposició estudia el llibre dins dels moviments artístics denominats Esteticisme i Modernisme, en els quals podem trobar obres simbolistes, decadentistes, naturalistes o realistes. No és una mirada nostàlgica cap a temps pretèrits, sinó una anàlisi de la naturalesa del llibre com a objecte d’art.
Si poséssim en comú tot el material que tenim dels nostres avantpassats, podríem explicar qui som i com hem arribat fins aquí. Patricia Buckley, néta del fotògraf de guerra Henry Buckley, casat amb la sitgetana Maria Planas, recupera material del seu arxiu familiar per compartir-lo amb totes i tots nosaltres. El títol de l’exposició fa referència a una frase que va escriure Buckley a la seva dona en una carta, i que juga amb el doble sentit del ‘saber’ i de l’anglès ‘to save’ (guardar, estar fora de perill).
La mostra que es pot veure a les dues vitrines de l'entrada, vol recordar els 15 anys de la creació de la Fundació Stämpli i els 10 anys de la inauguració de les instal·lacions de l'espai expositiu on es troba actualment als Museus de Sitges. L'exposició fa un recull de diferents catàlegs de Pere Stämplfi i articles, i de la col·lecció local de Museus de Sitges.
La presentació de La Peça del mes a càrrec d'Andreu Bosch catedràtic d'Institut amb més de 20 anys d'experiència com a formador de professors, ens presenta L'alegria que passa, obra teatral de caràcter simbolista de Santiago Rusiñol. Escrita a Sitges el 1897, es va publicar el 1898 per l'editorial de l'Avenç. Rusiñol va confeccionar un cartell de propaganda de l'obra que va ser igualment imprès per L'Avenç.
iCal
