Sitges recupera la tradició de la Capelleta de Santa Tecla

Després d’anys, la ‘Capelleta de Santa Tecla de Sitges’ torna a iniciar el seu particular recorregut de casa en casa. Es tracta d’una iniciativa sorgida arran d’una proposta de les sitgetanes Vinyet Ferrer i Tea Hill i que, amb la col·laboració ciutadana i el suport de la regidoria de Tradicions i Festes de l’Ajuntament, vol recuperar l’antiga tradició de les capelletes i les visites domiciliàries. Les capelletes són caixetes de fusta amb nansa que en el seu interior s’hi guarda una imatge religiosa.

La capelleta de Santa Tecla, que va ser adquirida als Encants de Barcelona, ha estat restaurada per Pep Pascual, amb la col·laboració del Consorci del Patrimoni de Sitges. A l’interior, la caixa guarda una imatge més reduïda de la Santa Tecla que es conserva a la parròquia de Sitges. La peça ha estat modelada per l’artista sitgetà Roby. Amb les aportacions de les impulsores de la iniciativa i de molts particulars han fet possible la realització de la imatge de la Santa. A la part posterior de la capelleta, hi ha el recorregut ordenat de les llars on anirà a partir d’ara. El llistat amb els noms de les persones i les seves adreces facilita que puguin ser traslladades de casa en casa.

L’expendonista, Vinyet Ferrer, afirma que “estem molt orgulloses de recuperar una de les tradicions de la nostra vila com és la capelleta domiciliària dedicada a la nostra patrona Santa Tecla”. Segons Vinyet Ferrer, “la idea és que amb aquesta capelleta, Santa Tecla anirà a llars de sitgetans que no han tingut la sort de ser pendonistes”.

Les capelletes domiciliàries són una antiga tradició que s’estén al llarg de tot el territori. La historiadora sitgetana, Beli Artigas, destaca que “aquest projecte recupera una tradició molt arrelada a Sitges. Durant anys han existit diverses capelletes a la vila dedicades a la Sagrada Família, al Ecce Homo o la Immaculada, però aquesta és la primera dedicada a la patrona de Sitges”.

En el marc de la presentació de la Capelleta de Santa Tecla, s’ha projectat el documental, de Facundo Beraudi, sobre el procés de restauració i també s’ha repartit un llibret redactat per Beli Artigas que explica la vinculació de Santa Tecla amb Sitges. 

Santa Tecla 

Durant segles Santa Tecla va ser l’única patrona de Sitges com es constata l’any 1322, quan amb la construcció de la nova parròquia, l’altar major estava dedicat exclusivament a ella. Però l’any 1446 es troba la primera referència escrita a la parròquia de Sant Bartomeu, moment en què segons la historiadora sitgetana Beli Artigas “podem passar a parlar de copatronatge entre els dos sants, situació que queda palesa l’any 1499 amb l’encàrrec a Nicolau de Credença d’un nou retaule per l’altar major, peça desapareguda de la qual es conserva la taula central, en la qual es representen Santa Tecla i Sant Bartomeu, peça que actualment ocupa el lloc principal de la parròquia sitgetana”.

La Capelleta de Santa Tecla reprodueix “una imatge de Santa Tecla que sosté el braç “incorrupte”. Aquesta iconografia s’ha fet molt popular i va ser l’elegida pel reconegut escultor barceloní Josep Maria Camps Arnau (1879- 1968), quan l’any 1948 va rebre l’encàrrec de realitzar la nova figura de Santa Tecla, la qual ara ha servit a Roby com a model per a la capelleta.

Llegenda de Santa Tecla

La llegenda de Sant Tecla explica la vida d’una jove noble verge d’Iconi, actual Konya, a Turquia, que l’any 48 dC. va escoltar el discurs de Pau de Tars sobre la virginitat, quedant extasiada amb les seves idees fins al punt de deixar-ho tot per seguir l’apòstol.

La mare de Tecla i el seu promès els van voler escarmentar, detenint i expulsant a Sant Pau, i  condemnant-la a ella a morir a la foguera.

Però miraculosament, en el darrer moment, un terratrèmol i una forta tempesta d’aigua  va apagar el foc salvant a la jove Tecla, la qual va repartir les seves joies entre pobres i soldats per alliberar a Sant Pau, fugint els dos per continuar l’evangelització, passant, entre altres llocs, per Tarragona.  

Santa Tecla va ser perseguida i va patir tota mena de turments, dels quals sempre en va sortir il·lesa. També fou condemnada a morir devorada per rèptils verinosos i animals salvatges que la van respectar. Davant de la impossibilitat de matar-la, la van deixar en llibertat, vivint en una cova dedicant-se exclusivament a l’oració. Allà hi va estar fins que, sent ja molt gran, uns soldats la van voler atacar, i el seu prec va fer que la cova s’enfonsés, deixant únicament el braç de Santa Tecla al descobert, membre que va ser recollit pels seus seguidors, els quals van traslladar-lo a Armènia per donar-li sepultura.

La relíquia de Santa Tecla va ser regalada pel rei Oshin d’Armènia als ambaixadors del rei Jaume el Just, braç que van ser traslladat a Barcelona l’any 1320, sent dipositat al Monestir de Sant Cugat, i d’allà a la catedral de Tarragona.