L’aire de Sitges, de qualitat
L'aire de Sitges és de qualitat i no supera en cap cas els límits establerts a la legislació vigent. L'Avaluació de la qualitat de l'aire es realitza per zones, de forma que Catalunya està conformada per 15 zones segons les emissions i les condicions de dispersió. Sitges pertany a la Zona de Qualitat de l'Aire 3, que engloba Penedès i Garraf. A Catalunya el responsable d'avaluar la qualitat de l'aire és el Servei de Vigilància i Control de l'Aire, a partir de les dades recollides amb la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), que les envia a l'Administració de l'Estat i a la Comissió Europea.
L'avaluació de la qualitat de l'aire en els darrers 5 anys en aquesta zona demostra que els nivells de diòxid de sofre, monòxid de carboni, diòxid de nitrogen, benzè, plom, partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres i les inferiors a 2.5 micres, són inferiors als valors límit legislats a la normativa vigent. Tampoc han superat els valors objectiu establerts a la legislació els nivells mesurats d'arsènic, cadmi, níquel i benzo(a)pirè.
Respecte a les mesures d'ozó troposfèric, no s'ha superat en cap punt de mesurament el valor objectiu per a la protecció de la salut humana. També són inferiors als valors límit els resultats de l'avaluació dels nivells de la resta de contaminants establerts a la normativa, a partir de l'inventari d'emissions i les condicions de dispersió de la zona.
Segons el regidor de Territori, Sostenibilitat i Habitatge, Jordi Mas, “a Sitges no només tenim un entorn natural incomparable que conjuga mar i muntanya, sinó que també té qualitat l'aire que respirem, un valor fonamental per assegurar la qualitat de vida, la salut de les persones i el medi ambient”. I és que l'Organització Mundial de la Salut fa temps que adverteix que la qualitat de l'aire té un efecte directe en la salut de les persones.
Les Zones de Qualitat de l'Aire (ZQA) consideren entre altres aspectes les condicions de dispersió dels contaminants, que depenen bàsicament de la climatologia i l'orografia, així com les emissions, que representen una variable que pot canviar ràpidament.
En aquesta línia, el Govern de Catalunya treballa per fer realitat un model de prevenció en salut pública i ambiental, que aposta per la innovació, creu en el concepte d'smart cities i que es planteja com a data límit el 2020. “Des de l'Ajuntament apostem també per aquest model més sostenible i respectuós amb l'entorn amb un enllumenat públic de baix consum i potenciant l'ús del transport públic per estalviar les emissions contaminants”, assegura Jordi Mas. Per poder fer front a la millora de la qualitat de l'aire cal la implicació d'aspectes econòmics importants i també de rutines quotidianes que es poden millorar individualment amb petits gestos, ja que les principals fonts contaminants provenen de l'activitat humana sobre les quals sí que es pot actuar. L'altre font contaminant prové de processos naturals que es deuen a fenòmens propis de la dinàmica del planeta i, per tant, són incontrolables o autoregulables.