'Alpha', de Julia Ducournau, inaugurarà la 58a edició del Sitges -Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya

La 58a edició del Sitges- Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya ha  presentat aquest dimecres un primer avanç de la programació de la mà del director artístic, Ángel Sala, i Mònica Garcia i Massagué, directora de la Fundació. L’acte s’ha celebrat a la fàbrica Moritz Barcelona i ha permès conèixer com durant la cita anual amb el certamen referent del cinema fantàstic, que se celebrarà del 9 al 19 d’octubre, s’homenatjaran el director i productor Peter Chan, la productora nord-americana Gale Anne Hurd, l’actor francès Dominique Pinon i el mexicà Hugo Stiglitz. Aquests són alguns dels noms que s’han anunciat en una edició, que tindrà com a leitmotiv la relació entre l’humor, la comèdia i les diferents branques del fantàstic.

El film Alpha, de la directora Julia Ducournau, serà l’encarregada d’inaugurar la 58a edició del SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. La cineasta francesca, que el 2021 va guanyar la Palma d’Or a Canes amb Titane i va impactar amb Crudo el 2017, serà la tercera dona cinesta que donarà el tret de sortida al Festival, després de Mary Harron amb American Psycho (2000) i Ana Lily Amirpour amb Mona Lisa and the Blood Moon (2021).

Julia Ducournau assistirà a la projecció de la pel·lícula Alpha, un drama familiar en un context de distopia social que aborda temes com el desastre climàtic, la transformació del cos i les tensions familiars en un fascinant viatge visual i sensorial que juga constantment amb la percepció de l’espectador.

Alpha obrirà una àmplia selecció de títols que es desplegaran per les diferents seccions del festival i que demostraran l’heterodòxia de temàtiques, enfocaments i estils visuals del gènere actual. Entre els títols més destacats hi ha la comèdia indie If I had legs I’d kick you protagonitzada per Rose Byrne i The life of Chuck de Mike Flanagan que adapta Stephen King en una faula moderna que ens explica la vida de Charles Krantz, interpretat per Tom Hiddleston en la seva versió adulta, en ordre invers: des de la seva mort fins a la infància en una casa encantada. La cinta també compta amb Mark Hamill,  el mític Luke Skywalker de la saga clàssica Star Wars. També destaca The Thing with Feathers, dirigida per Dylan Southern i protagonitzada per un Benedict Cumberbatch que lluita contra els seus propis fantasmes i altres presències invisibles que habiten els silencis, Tornado, la nova pel·lícula de John Maclean (Slow West), amb Tim Roth com a protagonista d’aquesta peculiar peculiar venjança amb katanes.

El terror més canònic, tot i que reformulat des de punts de vista visuals contemporanis, estarà representat per Eye for an Eye, de Colin Tilley, que construeix un univers de terror fascinant amb algunes de les imatges més impactants de l’any, mentre que The Home, l’esperat retorn de James DeMonaco (responsable de la saga La purga), converteix una residència d’avis en un espai on allò quotidià es torna pertorbador. D’altra banda, el terrorífic psycho-thriller Dolly, de Rod Blackhurst, proposa un conte de terror retorçat sobre infància segrestada i criança monstruosa. També hi haurà espai per a la ciència-ficció i la fantasia a Sitges. Redux Redux, de Kevin i Matthew McManus, és una experiència metacinematogràfica que desafia els límits del llenguatge audiovisual a través de la repetició, la reescriptura i la memòria; mentre que Orang Ikan, de Mike Wiluan, converteix una illa perduda al Pacífic en un camp de batalla on la guerra entre homes queda eclipsada per l’assetjament d’una criatura implacable.

I com tot bon Sitges necessita la seva dosi d’espasa i bruixeria, arriba Deathstalker, la revisió del clàssic de culte homònim dels 80, amb la firma de Steven Kostanski i tots els ingredients que estimem: bàrbars, bruixots malvats i monstres. Més poètica però igualment èpica és The Legend of Ochi, de Isaiah Saxon, que ens transporta a un univers de fantasia on una jove protagonista s’endinsa en un món desconegut habitat per criatures sorprenents.

El cinema de terror japonès torna a Sitges amb tres propostes que demostren la vigència i capacitat de reinvenció del gènere. Exit 8, de Genki Kawamura, converteix un trajecte en metro en un malson psicològic de primer nivell, inspirat en el videojoc homònim. New Group, de Yuta Shimotsu (Best Wishes to All), tanca l’espectador en una atmosfera claustrofòbica dins d’un institut on els alumnes comencen a comportar-se de manera inquietant, en un film que recull les textures del terror de Junji Ito i les dinàmiques narratives del gènere a les xarxes socials. Per la seva banda, The Curse, de Kenichi Ugana, recupera l’esperit de la maledicció tradicional japonesa per portar-la a noves cotes de tensió i renovar l’estètica del J-Horror dels inicis del mil·lenni. També des d’Àsia, en aquest cas des de Tailàndia, arriba A Useful Ghost, de Ratchapoom Boonbunchachoke, una fantasia poètica sobre la pèrdua en què l’espectre d’un ésser estimat torna posseint un aspirador, en una de les pel·lícules més sorprenents i originals del gènere el 2025, guanyadora de la Setmana de la Crítica del darrer Festival de Canes.

Altres títols de Sitges 2025 exploraran noves temàtiques o renovaran velles històries en clau contemporània. La hermanastra fea, de Emilie Blichfeldt, reimagina el conte clàssic de La Ventafocs des d’una òptica feminista, fosca, sarcàstica i molt dolorosa; mentre que Fucktoys, de Annapurna Sriram, és una altra odissea femenina on una jove maleïda recorre els suburbis de Trashtown intentant reunir mil dòlars per alliberar-se d’una maledicció. Un dels títols més celebrats de l’any és Dead Lover, de Grace Glowicki, una comèdia de terror gòtic on una sepultadora es veu atrapada en un romanç impossible. Touch Me, de Addison Heimann, aposta per una barreja de ciència-ficció, relacions poliamoroses amb visitants d’altres planetes i estètica camp, mentre que Mermaid, de Tyler Cornack, ofereix un conte fosc sobre la marginalitat, que comença quan un addicte troba una sirena ferida a la costa de Florida.

La producció espanyola d’enguany torna a destacar per la seva personalitat arrolladora i la seva capacitat per explorar allò fantàstic des de perspectives úniques. Alguns dels títols que es programaran són Gaua, el nou treball de Paul Urkijo i La virgen de la tosquera, de Laura Casabé, entre d’altres.

Animació i reivindicació de clàssics

L’animació té enguany un gran protagonisme al festival, amb una selecció que demostra la força creativa i la versatilitat del format per explorar universos fantàstics. Heart of Darkness, de Rogério Nunes, ofereix una adaptació visualment apoteòsica de l’obra de Joseph Conrad, mentre que The Great History of Western Philosophy planteja un viatge tan àcid com brillant per les grans idees de la civilització occidental. La seva projecció testimoniarà —per desgràcia, de manera pòstuma— el gran talent de la seva directora, Aria Covamonas.

El Festival de Sitges sempre ha estat un lloc de recuperació i reivindicació dels clàssics del cinema fantàstic i enguany es projectaran cintes de culte com Re-Animator (1985), que enguany celebra el quarantè aniversari. Per commemorar-ho, la projecció serà especial i comptarà amb la presència estel·lar de l’actriu Barbara Crampton, el compositor Richard Band i part de l’equip.

Premis i presències de grans noms del fantàstic

El certamen ha anunciat que el director, productor i guionista, Peter Chan, rebrà el Gran Premi Honorífic a Sitges 2025 en reconeixement a la seva trajectòpria. El cineasta és conegut per títols com Comrades: Almost a Love Story (1996), The Warlords (2007) o Wu Xia (2011) i també per ser una figura clau, com a productor, per a molts talents emergents i consolidats del cinema xinès.

La productora, Gale Anne Hurd i els actors Dominique Pinon i Hugo Stiglitz també seran homenatjats al festival. Alhora el llegendari director i productor de la saga Viernes 13, Sean S. Cunningham serà distingit  amb el Premi Honorífic Màquina del Temps, mentre que el director Joe Joe Dante, talent fonamental en la barreja entre terror i comèdia, tornarà a Sitges com a padrí del leitmotiv d’aquest any.