El cantaor Diego El Cigala posa la salsa al Festival Jardins Terramar de Sitges
En la recta final del festival, que finalitza aquest diumenge, el cantaor Diego El Cigala va mostrar el gran art que porta dins a través de la salsa, que ha protagonitzat el seu darrer disc “Indestructible”.
La penúltima nit de la present edició del Festival Jardins Terramar de Sitges, d'aquest dissabte 4 d'agost, es vivia amb expectació de descobrir la incursió de Diego El Cigala en el territori de la salsa. La seva darrera proposta musical titulada“Indestructible” és una travessia pels ritmes i sons caribenys, que el va portar a viatjar a Cali (Colòmbia), San Juan (Puerto Rico), La Habana (Cuba), Punta Cana (República Dominicana), Nova York i Miami (Estat Units) i Jerez de la Frontera (Espanya).
El nou disc del cantaor flamenc més premiat els darrers anys s’ha inspirat en els músics d’origen boricua que van crear el gènere de la salsa als carrers novaiorquesos a la dècada de 1960.
Aquesta passada nit, tot el públic tenia els ulls posats en Diego el Cigala, la seva poderosa veu, i la majestuosa orquestra que l’ha acompanyat dalt de l’escenari, injectant els ritmes més “salseros” del Festival, i recuperant alguns dels grans boleros que van marcar un abans i després de la seva trajectòria al costat del mestre cubà Bebo Valdés.
Diego El Cigala obria el concert amb el “Moreno soy”, de La Sonora Ponceña, la primera d’una selecció de temes inclosos al seu darrer àlbum, com “El paso de Encarnación” de Richard Egües, “Juanito Alimaña” i “Periódico de ayer”, d’Héctor Laude, i “El ratón” de l’orquestra Fania All-Stars. La seva veu de cante jondo també s’ha recreat en cançons que van unides sentimentalment a la seva persona, com “Se vive solamente una vez”, “Inolvidable”, “Lágrimas de sangre” i Corazón loco”, davant de l’ovació tancada del públic.El concert ha tingut un moment de màxima intimitat a veu i piano, amb el mestreJaime Calabuch “Jumitus”, interpretant “Soledad” (Chavela Vargas) i “Te quiero, te quiero” (Nino Bravo), per acabar els dos fonent-se en una abraçada amb el públic en peus. A prop d’arribar a les dues hores de concert, l’orquestra ha encès l’auditori amb “Indestructible”, de Ray Barreto. El millor punt i final amb tots els ritmes de la salsa a escena.
En l’escenari de les arts escèniques es va poder gaudir de la dansa de la Companyia Sílvia Cuesta i al Village de la música de El Hombre Trankilo.