L’Ajuntament de Sitges inicia els tràmits per canviar el Nomenclàtor de Sitges i potenciar els noms de dones a l’espai públic
L’Ajuntament de Sitges ha aprovat en la sessió de la Junta de Govern Local d’aquest dilluns el llistat provisional i prioritari de topònims que mereixen que se’ls dediqui un carrer a Sitges, així com també, iniciar els tràmits per a la substitució i incorporació del Nomenclàtor de diversos carrers, indrets i llocs. Els topònims prioritaris són: Montserrat Almirall i Andreu, Joaquima Caballol i Moreu, Teresa Ferrer i Oliver, Mª Dolors Mirabent i Muntané “Lolita”, Rosa Muntané i Estivill, Manuela Rosés i Capdet, Mercè Sanabre i Roqueta, Àngeles Santos i Torroella, Balbina Sentís i Solé, Mª de la Luz Uribe, Josep Carbonell “Senalla”, Sebastià Cabistañ i Llop, Monges Concepcionistes, Jaume Daví i Mañosa, Salvador Picas i Fíguls, Josep Manuel Soler i Soler, Drac de Sitges i la Moixiganga de Sitges. En total, s’han aprovat 18 canvis de noms a Sitges, dels quals 11 són noms de dones, 5 d’homes i 2 són incorporacions amb els noms del carrer de la Moixiganga i els jardins del Drac de Sitges.
La presència de noms femenins al Nomenclàtor de Sitges és molt reduïda. Dels 514 carrers i vials, 195 porten noms d’homes i 26 noms de dones. Així, els noms de gènere femení només representen un 13%. Per canviar aquesta tendència, des de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sitges s’aposta per augmentar el nombre de carrers i vies dedicades a personalitats femenines que han estat referents per a la vila i, també, garantir una distribució equitativa i més lògica per a tot el territori del municipi, atenent la voluntat de la discriminació positiva cap a la dona a l’hora de posar noms a nous carrers de Sitges, recollida en el Pla d’Actuació Municipal.
El regidor de Cultura Xavier Salmerón, assenyala que “fem un primer pas per feminitzar els carrers de Sitges amb la proposta d’incorporar d’11 topònims vinculats a dones sitgetanes, substituint noms de carrers actuals per així també donar compliment a la pròpia normativa toponímica del municipi”. “De la incorporació de nous topònims també tenim en consideració altres persones d’important rellevància per al municipi, així com patrimoni popular com és la Moixiganga de Sitges o el Drac de Sitges”, afegeix Xavier Salmerón.
En la mateixa línia, la proposta d’acord en suport a la Vaga Feminista del 8 de març a Catalunya, presentada pel grup municipal de Comuns Verds i aprovada per la totalitat de les regidores i els regidors del Ple de la Corporació el 28 de febrer de 2020, insta l’Ajuntament de Sitges a impulsar i garantir que el nomenclàtor del municipi incorpori la visió de gènere i de paritat en les futures propostes de la Comissió de Toponímia.
Amb l’objectiu d’aconseguir el màxim de consens es realitzarà un procés participatiu. El regidor de Cultura, Xavier Salmerón, remarca que “és evident que substituir carrers pot provocar tensions amb el veïnat i és, per això, que garantirem la participació ciutadana en aquest procés la qual serà el Ple Municipal qui tindrà l’última paraula”.
Dues noves incorporacions al Nomenclàtor: plaça de la Moixiganga i Jardins del Drac de Sitges
Sitges incorporarà al Nomenclàtor diversos espais i indrets de la vila, que actualment no tenen nom. L’espai d’esbarjo que hi ha al barri de les Cases Noves entre els carrers de Sant Honorat, d’Aragó i de les Illes Balears, portarà el nom de plaça de la Moixiganga de Sitges, en homenatge al ball popular més emblemàtic del municipi que al 2023 celebrarà els 170 anys de la primera referència escrita de la seva presència a la vila (1853), mentre que la zona enjardinada que hi ha entre el passeig de Vilafranca i el carrer de Jacint Picas i Cardó durà el nom de jardins del Drac de Sitges com a reconeixement al centenari de la Fera Foguera que celebrarà aquest 2022. Aquest element del bestiari, que també forma part del seguici festiu de la vila, es va construir l’any 1922 a partir de l’encàrrec que l’Ajuntament va fer a l’artista sitgetà Agustí Ferrer i Pino.
Procés participatiu sobre la proposta de modificació del Nomenclàtor
La proposta inicial d’assignar els noms prioritaris a carrers concrets se sotmetrà a un procés participatiu que s’iniciarà al mes de març. Aquest procediment permetrà opinar telemàticament a través del portal Decidim Sitges si s’està d’acord o no amb la proposta de la regidoria de Cultura de canviar els topònims. També preveu convocatòries de reunions amb veïns i veïnes, així com col·lectius interessats amb la proposta (associacions de veïns, col·lectius feministes o entitats culturals) i consells sectorials del municipi (cultura, esports, turisme...). Està previst que el procés acabi abans de finalitzar l’any amb una consulta popular, en la qual es garantirà la participació de tota la ciutadania empadronada al municipi i on els diversos col·lectius que vulguin acreditar-se ho podran fer.
La regidoria de Cultura sol·licitarà a la Comissió de Toponímia que elabori abans de finalitzar el 2023 un llistat definitiu de carrers, indrets i llocs de Sitges que no compleixen els criteris toponímics de la Comissió d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i del reglament toponímic de Sitges amb la seva justificació corresponent per tal de proposar la seva substitució en els propers anys.
Criteris del Nomenclàtor de Sitges
El nomenclàtor de Sitges s’ha fet al llarg dels segles i no sempre ha seguit criteris adequats seguint les normes donades per la Comissió d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans. Amb l’objectiu de posar ordre sobretot als noms vinculats a la creació de nous topònims en el consistori de Sitges es seguiran les normes següents:
- Es respectaran les prioritats d’elecció establertes en l’ordre següent:
- els topònims històrics genuïns del terme,
- els noms de personatges il·lustres que han tingut una actuació meritòria en el municipi,
- els de personatges i topònims de la comarca,
- els de personatges i topònims dels Països Catalans
- i finalment, es pot prendre en consideració noms de llocs i persones de fora de l’àmbit dels Països Catalans.
PROPOSTA DE MODIFICACIONS AL NOMENCLÀTOR PER CONSULTAR A LA CIUTADANIA ABANS DE LA SEVA APROVACIÓ DEFINITIVA PER PLE MUNICIPAL
- A) Substitució del Nomenclàtor prolongat dels carrers entre la carretera de Ribes i les Cases del Sord (PP1U1)
- Tram de carrer que comença a l’avinguda de les Cases del Sord i acaba a la prolongació de l’avinguda Sofia
Nom del tram actual: Carrer de Josep Irla
Nom proposat: Carrer de Teresa Ferrer i Oliver
- Tram de carrer que comença a l’avinguda de les Cases del Sord i acaba a la prolongació de l’avinguda Sofia
Nom del tram actual: Carrer de Margarita Xirgu
Nom proposat: Carrer de Balbina Sentís i Solé
- Tram de carrer que comença a l’avinguda de les Cases del Sord i acaba a la prolongació de l’avinguda Sofia
Nom del tram actual: Carrer d’en Pepe de Garraf
Nom proposat: Carrer de Maria de la Luz Uribe
- Tram de carrer que comença a l’avinguda de les Cases del Sord i acaba a la plaça de l’1 d’Octubre de 2017
Nom del tram actual: Carrer de Ramon de Dalmases
Nom proposat: Carrer de Mercè Sanabre i Roqueta
- Tram de carrer que comença al carrer de Jaume Figueras i acaba a la prolongació de l’Avinguda Sofia
Nom del tram actual: Carrer del Mestre Manuel Torrens
Nom proposat: Carrer Montserrat Almirall i Andreu
- Tram de carrer que comença a la plaça de l’1 d’Octubre de 2017 i acaba al començament del carrer de la Creu de Ribes
Nom del tram actual: Avinguda Sofia
Nom proposat: Carrer de Josep Carbonell i Vidal “Senalla”
- Tram de carrer que comença al carrer de Font i Falp i acaba a la prolongació de l’avinguda Sofia
Nom del tram actual: Carrer de Josep Irla
Nom proposat: Carrer de les Monges Concepcionistes
- Tram de carrer que comença al carrer de Font i Falp i acaba a la prolongació de l’avinguda Sofia
Nom del tram actual: Carrer d’en Pepe de Garraf
Nom proposat: Carrer de Salvador Picas i Fíguls
- Tram de carrer que comença en un carrer de Costa i Molet i acaba a la prolongació de l’avinguda Sofia
Nom del tram actual: Carrer d’en Pepe de Garraf
Nom proposat : Carrer de Jaume Daví i Mañosa
- B) Substitució del Nomenclàtor dels carrers, indrets i llocs, que no compleixen els criteris de la Comissió d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans i els criteris toponímics del Reglament del Consell Municipal de Cultura de Sitges
- Avinguda que comença entre l’encreuament dels carrers de Ramon
de Dalmases i Mestre Manuel Torrens, i acaba a l’encreuament dels
carrers de Josep Vicenç Foix i Josep Carbonell i Gener
Nom actual: avinguda Navarra
Nom proposat: Avinguda de Manuela Rosés i Capdet
- Carrer que comença al Passeig Marítim i acaba al Passeig de
Vilanova
Nom actual: carrer de Roma
Nom proposat: Carrer de Josep Manuel Soler i Soler
- Carrer que comença al Passeig Marítim i acaba al carrer de Balmes
Nom actual: Carrer de la Ciutat de Toledo
Nom proposat: Carrer de Joaquima Caballol i Moreu
- Carrer que comença al carrer de Balmes i acaba a l’avinguda de
Navarra
Nom actual Carrer del Doctor Bartomeu Robert
Nom proposat: Carrer de Rosa Muntané i Estivill
- Carrer que comença al carrer del Reverend Joan Lloberas i acaba al
carrer del Pintor Alfred Sisquella
Nom actual: carrer de Saragossa
Nom proposat: Carrer de Sebastià Cabistañ i Llop
- Avinguda que comença a la Plaça de Sant Joan Baptista i acaba al
Passeig de Vilafranca
Nom actual: Avinguda de Ronda
Nom proposat: Avinguda de la Mª Dolors Mirabent i Muntané
“Lolita”
- Passatge entre el carrer del Castellot i carrer de la Morisca (Poble de
Garraf)
Nom actual: Passatge del Gurugú
Nom proposat: Carrer d’Ángeles Santos Torroella
- C) Incorporació del Nomenclàtor de diversos espais i indrets de Sitges que actualment no tenen nom
- Espai d’esbarjo que hi ha al barri de les Cases Noves entre els carrers de Sant Honorat, d’Aragó i de les Illes Balears
Nom actual: (no en té)
Nom proposat: Plaça de la Moixiganga de Sitges
- Zona enjardinada que hi ha entre el passeig de Vilafranca i el carrer de Jacint Picas i Cardó
Nom actual: (no en té)
Nom proposat: Jardins del Drac de Sitges
Treball inicial de la Comissió de Toponímia
El dictamen, aprovat aquest dilluns recull part d’un informe redactat per la Comissió de Toponímia, òrgan assessor que forma part del Consell Municipal de Cultura, es donarà compte al proper ple Municipal del mes de febrer.
Aquest treball va a començar al novembre de 2020 quan la Comissió de Toponímia de Sitges va rebre un encàrrec del regidor de Cultura per iniciar la revisió del nomenclàtor. La Comissió va preparar dues llistes diferents amb els noms de les persones que proposen perquè se'ls dediqui un carrer i altres dues llistes de carrers els noms dels quals poden ser substituïts. Així, van fer una proposta de 20 canvis (11 dones i 9 homes), dels quals la regidoria de Cultura només n’ha acceptat 16.
Noms de dones que mereixen un carrer
- Montserrat Almirall i Andreu
- Joaquima Caballol i Moreu
- Teresa Ferrer i Oliver
- Mª Dolors Mirabent i Muntané
- Rosa Muntané i Estivill
- Manela Rosés i Capdet
- Mercè Sanabre i Roqueta
- Àngeles Santos i Torroella
- Balbina Sentís i Solé
- Mª de la Luz Uribe
Noms de persones que mereixen donar noms a carrers
- Sebastià Cabistañ i Llop
- Ramon Canudas i Ticó
- Josep Carbonell, 'Senalla'
- Santiago Casanova i Giner
- Rafael Casanova i Termes
- Monges Concepcionistes
- Jaume Daví i Mañosa
- Antoni Parra i Sàez
- Salvador Picas i Fíguls
- Josep Manuel Soler i Soler
Des de la Comissió es va considerar que en els carrers del Pla Parcial Urbanístic del sector Urbanitzable PPU1, entre el barri de la Madriguera i les cases del Sord i entre la via i la carena que limita amb el municipi de Sant Pere de Ribes, per error en el seu dia no se’n va donar nom i de facto se’ls ha anat considerant prolongació dels que hi havia als seus extrems. I per això, recomanaven posar noms a noves vies.
L’informe de la Comissió de Toponímia proposava la substitució de la toponímia de l’Avinguda Sofia en el tram entre la Plaça de l’1 d’octubre de 2017 i el Passeig de Vilanova, però la regidoria de Cultura proposa mantenir el nom original després de veure l’informe negatiu de la regidoria de Territori, Sostenibilitat i Habitatge perquè s’ha mostrat com un eix estratègic en la xarxa viària del casc urbà, sent una artèria de referència en el territori tant del flux i trànsit de vehicles com a la ubicació i localització d’elements de la vila.
Alhora la Comissió de Toponímia va considerar proposar també la substitució dels noms del carrer de Miquel de Cervantes, passatge de Francisco de Goya i carrer de Lope de Vega, però des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sitges s’ha considerat descartar-ho perquè considera que es tracta de personatges d’un gran renom universal i consolidats popularment entre el seu veïnat, aquests canvis.
Després de valorar tot l’informe de la Comissió, la regidoria de Cultura també considera que els topònims de Rafael Casanova i Termes, Ramon Canudas i Ticó, Santiago Casanova i Giner, i Antoni Parra i Sàez; hauran d’esperar a una futura modificació del nomenclàtor del municipi.
BIOGRAFIES
Montserrat Almirall i Andreu
Sitges 1923-2012
Aficionada a la música des de ben petita, ja amb sis anys, va rebre classes de la professora Pepita Riambau, i després, a Barcelona, va cursar estudis de piano i llenguatge musical amb el mestre Zamacois. Cap als anys 1940, va començar a fer classes de música i piano, principalment a infants i adolescents, activitat que va continuar durant mes de 60 anys, a casa seva, al carrer Francesc Gumà cantonada a Sant Isidre, i també al proper col·legi dels escolapis. L'any 1992 va rebre el premi Trinitat Catasús. Cap a l'any 2005 es va jubilar, si bé va seguir fent algunes classes particulars de piano. L'any 2006, es va donar el nom de Montserrat Almirall a la acabada de crear escola municipal de música.
Joaquima Caballol i Moreu
Mataró 1894 - Barcelona 1990
Filla de Joaquim Caballol i de Pepita Moreu, la seva mare es va casar en segones noces amb Josep Vidal, empresari cinematogràfic, concretament de la Paramount, i del Liceu, i la Quima va ajudar el seu padrastre en els seus negocis. Des de 1914 la família es va enamorar de Sitges, i hi venia cada estiu, al carrer de Sant Sebastià i després al de Sant Pere, on els va sorprendre la guerra civil. Durant la guerra la Quina va anar anotant en un dietari els fets esdevinguts a la vila. L'any 1938 van morir el seu padrastre, la seva mare i la seva germana Teresa. Aquestes dues enterrades al cementiri sitgetà. Des de l'any 1939, la Quima va continuar treballant en el món del cinema i va mantenir sempre la seva relació i el seu afecte per Sitges.
Teresa Ferrer i Oliver
Barcelona 1921 - Sitges 2016?? Filla del pintor Agustí Ferrer Pino, va fer els estudis primaris a Barcelona. Durant la guerra civil, la família Ferrer s'instal·là a Sitges i, en acabar, anà al col·legi de les Mercedàries. Des d'aleshores sojornà ja sempre al poble. Des de petita se sentí atreta per la pintura figurativa, i sempre rebutjà formar part de cap escola o corrent. Va participar en més de seixanta exposicions a Catalunya, França, Itàlia i Estats Units. Professionalment va treballar, pràcticament sempre, a Sitges. Des de 1958 fou membre del Reial Cercle Artístic de Barcelona i, des de 1961, del Cercle Artístic de Sant Lluc. Des de l'any 2011 el seu nom figura en una placa de la plaça dels Artistes.
Maria Dolors Mirabent i Muntané
Guantànamo 1 926 - Sitges 2014.
A la mort, l'any 1935, de Lluís Mirabent Planas, la seva família va tornar a Sitges. Des de l'any 1939, la Dolors va treballar com a auxiliar de la biblioteca Santiago Rusiñol i simultàniament estudiava a l'Escola de Bibliotecàries de Barcelona. L'any 1951 es va jubilar la directora de la biblioteca, Mercè Bonay, i Dolors Mirabent “Lolita” va ser nomenada directora, càrrec que va exercir fins a l'any 1991. En 1989 va rebre el premi Trinitat Catasús, l'any 1995 es va donar el seu nom a una sala de la biblioteca i en 2006 l'ajuntament li atorgà el Premi Especial Sitges. Amb afabilitat i tenacitat va anar ampliant els serveis i els fons de la biblioteca i hi va acollir moltes iniciatives socials i culturals.
Rosa Muntané i Estivill
Sitges 1921 -2017
De petita, com que el seu avi Genís Muntané s'encarregava del Cau Ferrat, va conèixer i tractar Santiago Rusinyol. L'any 1933 va entrar a formar part de l'associació el 'Ram de tot l'any', al Cau Ferrat, i després de la guerra, l'any 1939, fou ella la seva segona presidenta, càrrec que va mantenir fins a la seva mort. Sent ella presidenta el 'Ram de tot l'any' va rebre l'any 1993 el Premi a les Tradicions Sitgetanes, el 1995 entrà en el llibre Guinness i el 1996 en el llibre de Rècords catalans. L'any 2011 l'ajuntament li concedí a ella personalment els Premi Especial Sitges, per la seva acció com a presidenta de l'associació. I l'any 2005 rebé la Ploma d'Or per la seva tasca d'escriptora, sobretot pels seus articles a l'Eco.
Manuela Rosés i Capdet
Sitges 1918 - Eysines 1996
Durant la República va ser membre del sindicat anarquista CNT. En el segon any de la guerra civil, el 14 de maig de 1938, va entrar a formar part govern municipal en substitució de Lluís Curtiada i Ferrer. Manuela Rosés era cosina germana de la mare Lluís Curtiada, i companya de Lluís Curtiada en el sindicat. Amb el seu nomenament, Manuels Rosés va ser la primera dona amb càrrec de regidora a l'ajuntament sitgetà. El gener de 1939 marxà a l'exili, a França, i va acabar residint, durant la resta de la seva vida, a la població d'Eysines a la Gascunya, tocant a Bordeus. Només va tornar una vegada a Sitges, de visita, cap als anys 50.
Mercè Sanabre i Roqueta
Valls 1914-Sitges 1968
La seva família es va traslladar a Sitges l'any 1916. El seu pare tocava a l'orquestrina del Prado i ella s'interessà pel teatre, de manera que als 15 anys va debutar com a actriu, també al Prado. Després de 1939, la seva amistat amb el pintor i director teatral sitgetà Artur Carbonell va afermar la seva vocació teatral i va actuar en la majoria d'obres representades pels aficionats sitgetans. Primer d'autors catalans (Rusinyol, Sagarra) o castellans (Arniches, Benavente) i posteriorment d'autors internacionals (Tristan Bernard, Txekhov, Tennessee Wiliams). Va morir als 54 anys.
Ángeles Santos Torroella
Portbou 1911-Madrid 2013
En la seva infantesa i adolescència va viure amb la família a Salamanca, Sevilla i Valladolid, triomfant, ja de ben jove, com a pintora a Valladolid i Madrid. L'any 1933 vingué a Catalunya i el 1936 es va casar amb Emili Grau Sala, fet que va canviar i endolcir el seu estil. La guerra els va separar, però es van retrobar en el anys 60 i en els 70 es van instal·lar a Sitges. Des d'aleshores el paisatge sitgetà va ser un dels temes de l'obra d'Ángeles Santos, juntament amb els de París, Barcelona i Cadaqués. L'any 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi, i l'any 2010, gairebé amb cent anys, Sitges la va homenatjar dedicant-li una placa a la plaça dels Artistes.
Balbina Sentís i Solé
Sitges 1903-1981
Casada amb Alfons Jornet, començà a fer de llevadora l'any 1924, quan era una jove de 21 anys. Tres anys després, va demanar a l'ajuntament ser la llevadora titular de la vila, però no ho va aconseguir. Hi va insistir cinc mesos mes tard, i aleshores se li va atorgar provisionalment el càrrec i, finalment, l'any 1931 va ser nomenada llevadora titular i remunerada. Balbina Sentís va ser llevadora oficial durant 42 anys, fins a març de 1973, en què es va jubilar als 70 anys. Va anunciar, però, que seguiria exercint, i així ho va fer durant alguns anys. Va morir el mes d'octubre de 1981. Durant anys, centenars de famílies han agraït a Balbina Sentís veure els seu fills iniciar la vida sans i sense problemes.
Maria de la Luz Uribe
Santiago de Xile 1936 - Sitges 1995
A Xile, va estudiar educació infantil i literatura i va treballar a la universitat. L'any 1973, fugint de la dictadura de Pinochet, ella i el seu marit Fernando Krahn, pintor i humorista gràfic, van arribar a Sitges i s'hi van integrar plenament. Va fer classes de teatre a les escoles i treballà un temps al festival de Teatre de Sitges. La seva casa sitgetana estava oberta a les persones, sobretot hispanoamericanes, que venien a Catalunya. Va ser autora de nombrosos contes infantils, molts d'ells en vers i també va escriure poemes per a adults, i fou traductora, assagista i col·laboradora de Pablo Neruda.
Més Biografies
Josep Carbonell i Vidal, 'Senalla'
Tarragona 1841 - Sitges 1920
Va venir a Sitges als dos anys. Estudià música i va ser ebenista. Va tocar a la banda del mestre Oller, però el 1863 se'n separà i fundà la banda dels Joves, per a la qual va construir el local Casino Prado Suburense, inaugurat el 1870 i a on es va fundar, el 1877, la Societat Casino Prado. Desavinences entre Carbonell i la junta del Prado van originar un plet en què Carbonell va perdre la propietat de l'edifici. Aleshores, el 1905, fundà l'entitat recreativa La Palma, que va durar fins a 1908. Al seu tancament, va comprar el cafè del Cap de la Vila que vengué el 1913 i passà a dirigir l'orquestra del Retiro. L'any 1915 va tenir un atac de feridura i morí cinc anys després. Autor d'una gran quantitat de composicions musicals, Josep Carbonell, dit Senalla, va ser una figura fonamental de la música sitgetana entre 1863 i 1915.
Sebastià Cabistañ i Llop
Faió 1909-Sitges 1974
L'any 1918, ell i el seu pare van anar a viure a Barcelona. Allà va estudiar magisteri i el juliol de 1936 va obtenir el títol de mestre. Pocs dies després va començar la guerra, va ser mobilitzat i va lluitar al front. Acabada, entre 1939 i 1941 va fer de mestre a Vilafranca i Vilanova. Quan el mes d'agost de 1941 va morir el mestre Magí Casanovas, Sebastià Cabistañ es va fer càrrec de la seva escola Sant Josep, al carrer de Sant Pau. L'any 1944 es va casar i anà a viure al carrer de la Carreta a on també traslladà l'escola, que va acabar sent coneguda popularment per col·legi de la Carreta. Es jubilà l'any 1968, i el 1969 l'ajuntament li va concedir la medalla del Mèrit Cultural pels seus 28 anys de magisteri a Sitges.
Monges Concepcionistes
1850-1966
Van arribar a Sitges el 1850 a fer-se càrrec, segons el seu ministeri, dels malalts i de l'ensenyança de noies, a l'antic Hospital de Sant Joan, que el 1865 es va ampliar amb la secció d'escola per a nenes. L'ajuntament agraí oficialment la seva ajuda durant les epidèmies de còlera del 1854 i 1885. El 1897 adquiriren una casa al carrer de les Parellades, hi traslladaren l'escola i hi aixecaren una capella, beneïda el 1902, avui dita capella del Patronat. El 1913 tancaren l'escola, però continuaren, a l'hospital nou, la seva labor hospitalària i d'atenció a la gent gran. A finals del segle passat van deixar gradualment la direcció de l'hospital. Les últimes tres monges van marxar de l'any 2016, després de 166 anys de presencia ininterrompuda a la vila, ja que fins i tot van treballar a l'hospital durant la guerra civil. El 2000, l'ajuntament les nomenà Filles Adoptives de Sitges.
Jaume Daví i Mañosa
Sabadell 1895 - Sitges 1978
Després d'una infantesa duríssima, va treballar com a paleta, a França i a Sabadell, participant en la lluita sindical i formant-se culturalment. El 1930 va venir a Sitges, a treballar a Terramar, en la construcció dels xalets del sabadellenc Francesc Armengol. Daví es va integrar del tot a Sitges, i participà activament en la seva vida cultural, principalment en el món del teatre. L'any 1935 va entrar a treballar a l'ajuntament com a encarregat de la brigada municipal. En els mesos posteriors a juliol de 1936, va salvar, guardant en els magatzems municipals, part del patrimoni artístic de Sitges, patrimoni particular, però principalment el religiós, de la parròquia i del Vinyet, que se li havia encarregat treure del pas i desballestar. Aquest fet que no li va ser agraït mai oficialment, i només se li va fer un petit homenatge quan ja havia mort.
Salvador Picas i Fíguls
Sitges 1914 - 2000
Amb 14 o 13 anys acompanyava el farmacèutic Francesc Freixas en les seves exploracions botàniques pel Garraf. D'ofici fuster, com el seu pare Josep, als 17 anys va ser fejocista, i participà de l'ideari patriòtic i cultural d'aquesta entitat. Després de 1939 va continuar interessat en el folklore, geografia, història i toponímia sitgetanes. El 1945 va participar en la construcció d’aquesta àliga del bestiari sitgetà i cap a 1965 va crear, amb altres companys, el grup Amics del Garraf, que, entre altres activitats, va restaurar la celebració de la festa major de Campdàsens. El 1975 fou un dels fundadors del Grup d'Estudis Sitgetans i l'any 1997 va donar a l'Arxiu Històric, la seva col·lecció de fotografies de Sitges i del Garraf. Pòstumament, l'any 2007, va ser nomenat fill predilecte de Sitges.
Josep Manuel Soler i Soler
Sitges 1921-2016
Tercer director de l'Eco de Sitges, se'n va fer càrrec quan va morir el seu pare l'any 1955. Malgrat els recels de la dictadura, va acollir al setmanari sitgetans de totes les ideologies. Des de l'any 1995 va publicar l'Eco en català i hi va introduir la composició digital. A més de la direcció de l'Eco va participar moltes altres activitats culturals, polítiques i esportives sitgetanes i va rebre nombroses distincions: Ploma d'Or (1967), Premi Trinitat Catasús (1980), Fill Predilecte (1988), Premi Especial de l'Ajuntament (2000), Premi a les Tradicions Sitgetanes (2004) i també, l'any 2011, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Periodista i també poeta, va destacar en la composició de caramelles i sardanes, però fou sobretot apreciat per la seva bonhomia i esperit de concòrdia.
Galeria d'Imatges
