Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Cultura

L’exposició ‘Sitgetans als camps nazis. De Sitges a l’horror dels camps de concentració’, un relat immersiu a la memòria històrica

La mostra descobreix la biografia d’onze sitgetans deportats a camps de concentració i és el resultat d’un treball històric que deixa la porta oberta a la descoberta i estudi de nous noms. L’exposició passeja per la fi de la Guerra Civil Espanyola, l’ascens al poder d’Adolf Hitler, les companyies de treballadors estrangers, l’entrada als camps de concentració, els treballadors sitgetans al III Reich, per acabar amb la fi de la segona Guerra Mundial

L’exposició ‘Sitgetans als camps nazis. De Sitges a l’horror dels camps de concentració’, ubicada a Can Falç de Mar, recull el testimoni i l’empremta d’onze sitgetans víctimes de la barbàrie nazi, entre el 1940 i el 1945. És un relat immersiu al periple i l’exili dels onze protagonistes, nascuts o arrelats a Sitges, a través d’imatges i documents inèdits localitzats a diferents arxius o materials com cartes personals proporcionades per les famílies. El regidor de Cultura, Xavier Salmerón, ha explicat “el valor i la importància que tenen exposicions pedagògiques com aquesta, que mostren una part poc explicada de la nostra història. Aquest és el resultat de molts mesos de treball i un homenatge a les famílies, amb qui teníem el deute moral de recordar els sitgetans deportats”.

Un recorregut immersiu, ple d’horror i escàs d’humanitat, en el que els onze malaurats protagonistes d’aquest trist episodi són homenatjats, coincidint amb el 75è aniversari de l’alliberament dels camps de concentració. Aquest és un dels objectius d’una exposició nascuda a petició de la Regidoria de Cultura, executada pels historiadors del Grup d’Estudis Sitgetans (GES) Jordi Milà (comissari), Ricard Conesa, Beli Artigas, Adrià Henríquez, Àngels Parés i Núria Amigó, i que ha comptat amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i altres camps de concentració, amb la principal motivació de donar a conèixer aquesta realitat, preservar la memòria dels deportats i dignificar el seu record.

L’exposició és, a més, un punt de partida per ampliar el coneixement d’aquest trist episodi que, a la vila, deixa la porta oberta a l’aparició de noms nous que es puguin afegir a la llista de sitgetans deportats als camps nazis de concentració. La presidenta del GES, Núria Amigó, ha explicat que “el treball es va fer partint de zero i els historiadors que han treballat han tret a la llum unes històries que són tremendes, però que s’havien de donar a conèixer”. “Va començar com un projecte humil que es va veure alterat per les informacions que descobríem, tant pel número de deportats com per les seves casuístiques personals”, ha afirmat el comissari de la mostra, Jordi Milà. “Va ser una sorpresa constatar que eren onze sitgetans, quan inicialment es parlava d’una llista de sis”, ha afegit.

Manuel Calventós Sánchez, Sebastià Arnan Domingo, Enrique Miralles Rodés, Tomás Iglesias Iglesias, Jaime Sánchez González, José Antonio Egea Pujante, José Egea García, José López Martínez, Jaume Daví Luna, Manuel Garcia Crespo i Joan Abella Bel, són els protagonistes d’aquesta mostra cruenta i real. Fugits d’una guerra perduda, i amb l’angoixa de deixar enrere família i amics, tots es van moure per una França també en guerra, fins a caure en mans de la temuda policia alemanya.

El recorregut per l’exposició passeja per la fi de la Guerra Civil Espanyola, l’ascens al poder d’Adolf Hitler, les companyies de treballadors estrangers, l’entrada als camps de concentració, els treballadors sitgetans al III Reich, per acabar amb la fi de la segona Guerra Mundial i el retorn a cap lloc, perquè dels onze sitgetans només dos van poder tornar a casa.

L’exposició romandrà oberta fins el 22 de novembre i es pot visitar totes les tardes, de dilluns a diumenge de les 16 a les 19 hores, i dissabtes, diumenges i festius també en horari de matí de les 11 a les 14 hores.