S’inicien les activitats amb escoles entorn el projecte ‘Una mirada feminista al Cau Ferrat’

L’escola Maria Ossó de Sitges ha estat el primer centre a participar de l’activitat ‘Revisant la història de l’art en clau de gènere’. L’objectiu de l’activitat és reflexionar sobre l’estereotipació de gènere en les obres d’art, a través d’apropar l’alumnat de primària als museus de Sitges, per tal que puguin relacionar la història de l’art amb les seves experiències quotidianes de producció i consum d’imatges. Se cerca fomentar una mirada crítica, que permet observar com un museu modernista com el Cau Ferrat té biaixos de gènere tant en la selecció de les obres que conté com en els patrons de representació dels personatges que apareixen a quadres i escultures.

“Diàriament estem exposades a una gran quantitat d’imatges (a través de les xarxes socials, la televisió, internet...) que, juntament amb altres factors, ajuden a configurar els ideals de bellesa i també els ideals de masculinitat i feminitat” ha explicat una de les comissàries de l’itinerari, Núria Araüna, que ha afegit que “aquestes representacions són hereves, alhora, de la tradició pictòrica que podem veure, per exemple, al Cau Ferrat”. Segons Alba López Varas, també comissària de la mostra, “a través de les activitats i l’anàlisi de les obres del museu la idea és que l’alumnat pugui reflexionar sobre la forma en què es representen homes i dones i ho portin al seu propi context i a les seves pròpies experiències”.

La previsió és que de cara al curs vinent aquesta activitat pugui oferir-se de manera regular als centres educatius que ho sol·licitin.

Aquesta activitat està englobada dins el projecte ‘Una mirada feminista al Cau Ferrat’, una iniciativa de la regidoria de Cultura i de la regidoria de Drets Socials, Ciutadania, i Igualtat de l’Ajuntament de Sitges, amb el suport del Consorci del Patrimoni de Sitges, i comissariada per Alba López Varas i Núria Araüna Baró. Aquesta proposta cultural i educativa inclou la visita guiada, que permet rellegir la col·lecció permanent del Museu de Cau Ferrat en clau de gènere per posar en valor el paper de les dones en la cultura visual i el món de l’art, i també un tour virtual i un conjunt d’activitats pedagògiques adreçades a escoles i instituts, com que la que s’ha iniciat aquest dimarts.

L’itinerari amb perspectiva de gènere reflexiona sobre l’escassedat d’obra de dones artistes que hi ha al fons de Santiago Rusiñol i, sobretot, analitza la representació de les dones que són exhibides en les obres artístiques (idealitzades, mares, esposes o amants d’artistes consolidats). Aquesta revisió necessària del discurs institucional ofereix una nova lectura i una nova valoració tant de les peces seleccionades com del context expositiu del Cau Ferrat i les obres que expliquen la mirada de l’artista modernista, de la seva classe social (la burgesia) i del moviment del Modernisme i de l’art català. 

La visita guiada ‘Una mirada feminista al Cau Ferrat’ es divideix en 7 àmbits:

• Àmbit 1: La dona com a subjecte del canvi històric
• Àmbit 2: Una feminitat idealitzada (La nena de la clavellina -pintura de Santiago Rusiñol)
• Àmbit 3: Models i muses, dones desitjades (Nu femení- pintura de Ramon Casas)
• Àmbit 4: La família i els rols de gènere (Quatre figures femenines- Maria Rusiñol)
• Àmbit 5: Dones que ocupen l’espai (Dos figuras femenines / Fauna de taberna- pintures de Pablo Ruiz Picasso)
• Àmbit 6: El projecte cultural de la feminitat en la història de l’art
• Àmbit 7: Els oblits de la història de l’art

ÀMBIT 1: La dona com a subjecte del canvi històric

Al llarg de la història, les dones han estat agents del canvi social i el seu treball ha sostingut els seus entorns socials i familiars. La seva activitat política, intensa en l’època del Modernisme català, té poca presència a les obres artístiques però es fa present en els retrats de les anarquistes acusades de l’atemptat al Liceu. 

ÀMBIT 2: Una feminitat idealitzada

Les dones com a garants de les cures i la pau domèstica, en l’ideal de l’ “àngel de la llar”, són les figures més representades en l’art dels segles XIX i XX. La delicadesa, la innocència, la infantilització, la fragilitat o la vulnerabilitat han esdevingut codificacions associades a la feminitat, i maneres de regular el comportament de les dones.

ÀMBIT 3: Models i muses, dones desitjades

En el lloc oposat del model de l’àngel de la llar, promesa de la felicitat domèstica, s’hi situa la dona desitjable, sexualitzada i sovint perversa, objecte de la mirada masculina i preferida de la història de l’art. Aquests dos pols han servit per sancionar els models de comportament de les dones fins a l’actualitat.

ÀMBIT 4: La família i els rols de gènere

El desenvolupament del capitalisme industrial reforça la divisió de rols i treball entre els homes i les dones entesos com a sexes complementaris. Per als homes, es considerarà prioritari el treball assalariat i la presència pública, i per a les dones, la cura de la família, el treball domèstic i l’esfera de la privacitat. Aquesta divisió es veu reflectida en la vida personal de Santiago Rusiñol.

ÀMBIT 5: Dones que ocupen l’espai

Tot i que en menor mesura, al Cau Ferrat hi ha obres que ens mostren dones creadores i actives en àmbits públics, com Suzanne Valadon, artista que fou admirada pels cercles modernistes francesos i catalans. Valadon va aprendre l’ofici a l’entorn dels cabarets de París, on moltes dones van guanyar-s’hi la vida i van transgredir la moral burgesa.

ÀMBIT 6: El projecte cultural de la feminitat en la història de l’art

El Modernisme mirarà de representar de manera naturalista els paisatges humans de l’època, però també és resultat d’una tradició cultural. Al Cau Ferrat, a través dels estudis i còpies d’obres Renaixentistes que feia Rusiñol, podem resseguir-hi un cànon pictòric marcat pel gènere que, malgrat pateixi modificacions al llarg dels segles, manté una sèrie de constants en la representació de les figures femenines. 

ÀMBIT 7: Els oblits de la història de l’art

La història de l’art no és un relat neutre sinó que, com tot relat històric, expressa una mirada, uns interessos i uns valors determinats dels qui han contribuït a escriure-la. Què es prioritza i què hi és absent? Mirar i pensar entorn les obres d’art i com s’exposen ens permet reflexionar sobre els criteris i el context en que van estar realitzades o salvaguardades i en com serà entesa la nostra societat al futur.