Sitges recorda “la moguda” madrilenya en una mostra artística

Més enllà de la música i el cinema, la coneguda popularment com  la “moguda madrilenya” de mitjans dels anys '70, també va influir en l'art d'aquella etapa, especialment a través de dos artistes: Juan Carrero Galofré i Enrique Naya Igueravide, creadors del grup artístic Costus.

Des de divendres, l'Edifici Miramar acull la mostra “Costus a Sitges”, integrada per 30 obres que repassen algunes de les diverses etapes creatives dels dos artistes. Entre les obres es poden veure alguns dels treballs que el grup artístic va realitzar en el temps que va residir a Sitges, en els darrers mesos de vida. La mostra es complementa amb material audiovisual, on es poden veure imatges retrospectives dels dos artistes i de la “moguda”. A més també es poden veure una selecció d'objectes i documents d'aquella etapa.

Ricard Carrero, germà de Juan Carrero i comissari de la mostra, recordava que “malgrat que les obres es van realitzar fa més de vint anys, encara conserven la seva modernitat. Les pintures en el seu moment van ser molt trencadores i atrevides”.

Carrero i Naya es van conèixer a l'Escola d'Arts i Oficis de Cadis. Un any més tard, es desplacen a Madrid de viatge de final de curs on decideixen continuar els estudis especialitzats en dibuix publicitari. El 1977 finalitzen el període formatiu i es traslladen al carrer de La Palma, on comença a forjar-se el mite del que Francisco Umbral anomenava “Casa- convent de les estrelles descarrilades”. Poc temps després, la parella canvia de residència on compartiran vivenda amb Fabio de Miguel. En aquell estudi- vivenda neix “la moguda”.

La seva amistat amb personatges com Almodóvar, Alaska, Blanca Sánchez, Nacho Canut i un llarg etcètera els situen en el centre de la “moguda” i es converteixen en els pintors del moviment heterogeni i creatiu del Madrid de principis dels anys 80.

La seva pintura va evolucionar, en el cas de Juan Carrero d'un Naïf inicial passant per una etapa Mambo cap a un Expressionisme ple de color. Enrique Naya per part seva va evolucionar d'uns postulats Pop i Cartellístics cap a un hiperrealisme gairebé fotogràfic. Durant tota la seva carrera ambdós pintors realitzen obres individualment, però en algunes sèries pinten en col·laboració sobre la mateixa obra.

Molts anys i exposicions després, Costus decideix instal•lar-se a Sitges després que a Enrique Naya se'l diagnostiqués que estava infectat pel VIH i havia desenvolupat la malaltia de la sida. Van ser uns mesos durs, però plens de creativitat. Enrique va morir amb 35 anys a l'Hospital Universitari de Can Ruti, un 4 de maig de 1989. Juan el va seguir un mes més tard a l'edat de 34 anys.

Després de compartir 14 anys de treball van deixar un llegat important de pintures, escultures, tapissos, textos, còmics, ceràmiques, portades de discos, cartells i dissenys de tot tipus.

Les seves obres es poden veure en museus com el Centre Andalús d'Art Contemporani de Sevilla (CAAC); al museu de Belles Arts de Cadis; a l'Artium de Vitoria i el Centre d'Art dos de maig (CA2M) de Móstoles.

L'ajuntament de Sitges organitza la mostra, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona i Can Ràfols, per recordar el llegat dels dos artistes. L'exposició estarà oberta fins al 15 d'agost, a l'Edifici Miramar.