Una Diada més participativa que mai

Gairebé 30 entitats i associacions locals, i diferents formacions polítiques han participat avui a l'acte institucional de la Diada de Catalunya que l'Ajuntament de Sitges ha organitzat, assolint així una de les diades amb més participació dels últims anys. L'acte ha començat amb la hissada de la senyera a càrrec d'un Policia Local i un Mosso d'Esquadra.

Posteriorment, entitats culturals i artístiques, associacions de veïns, partits polítics i l'Assemblea Nacional Catalana han fet la tradicional ofrena floral al monument del Doctor Robert a la plaça de l'Ajuntament. La darrera ofrena ha estat la de la corporació, encapçalada per l'Alcalde de Sitges, Miquel Forns.

L'acte institucional ha finalitzat amb el discurs institucional de l'Alcalde i un pilar de la Colla Jove de Castellers de Sitges que ha estat acompanyada per l'Escola de Grallers que ha interpretat Els Segadors.

Amb motiu de la Diada, aquesta tarda hi haurà una ballada de sardanes al Cap de la Vila a les 20.15 hores.

Els actes de l'11 de setembre van començar ahir dilluns amb l'acte d'homenatge al Doctor Bartomeu Robert que van organitzar conjuntament el Grup d'Estudis Sitgetans, Òmnium Cultural Garraf i l'Assemblea Nacional Catalana de Sitges. L'acte va tenir lloc a les 19.00 hores a la plaça de l'Ajuntament. Posteriorment, la Comissió 11 de setembre organitzava la VIII Marxa de Torxes i ofrena als patriotes que van lluitar per una terra lliure.

Discurs de l'Alcalde de Sitges, Miquel Forns i Fusté

Regidores i regidors, ex-alcaldes, entitats, sitgetanes i sitgetans,

Benvolguts compatriotes,

Avui, com cada 11 de setembre, ens trobem davant del monument al Doctor Robert, per commemorar aquell fatídic 11 de setembre de 1714, on milers de catalans van perdre la vida defensant una terra, la nostra, assetjada i atacada per milers de soldats francesos i castellans.

Aquell 11 de setembre Catalunya va perdre la llibertat. Però no la dignitat per recuperar-la.

Gairebé 300 anys després, centenars de milers de catalanes i catalans han treballat, treballen i seguiran treballant per recuperar els drets perduts el 1714. Aquesta tarda la ciutat de Barcelona, capital del país, i tota Catalunya serà un clam.

El camí, però, no és ni serà gens fàcil.

Catalunya passa per moments de molta dificultat. Moltes famílies, treballadors i treballadores, i veïns de la nostra vila, del nostre país, es troben en serioses dificultats per portar una vida més o menys digne. També moltes empreses i activitats econòmiques o les mateixes administracions estan patint els efectes d'aquesta severa crisi, encara sense fi.

Està clar que és el moment de prioritzar en allò realment necessari. Però també és moment de ser valents, d'aixecar-se i de sumar esforços.

La responsabilitat dels que governem ara no és altra que la de treballar fort per pal·liar els efectes dels durs moments, i procurar que tingui la menor repercussió possible en l'entorn més proper.
 
Però cal més que mai treballar en conjunt i pel conjunt. No s'hi val llençar la pedra i amagar la mà. Ara no!

La nació que som, el país que construïm, no pot excloure ningú.
Ni el que tenen altres parles o cultures d'origen,
ni els més dèbils,
ni els que pensen diferent.
Com deia, les grans nacions són construïdes en conjunt i pel conjunt.

Catalunya està rebent contínuament missatges que venen de fora, i no de molt lluny, que produeixen un efecte contrari al que pretenen.

La llengua catalana és un dels exemples d'aquesta mena d'atacs contra la identitat, els drets i els símbols.

Des del més profund respecte per la llengua d'origen de cadascú i per la llengua amb la qual cada persona opta per comunicar-se, us dic que:

- Hui parle valencià i em senc d'ací.

- Jo, com voltros, també xerr sa nostra llengua.

Perquè la llengua és una. I és la de tot el territori del domini lingüístic. És patrimoni de tots, en l'oficialitat, en l'ensenyament i en l'ús social. I com a tal, mereix ser respectada aquí i arreu.

Tanmateix, aquest nostre país, el de tots, ha demostrat al llarg de la historia que no es rendeix ni tampoc s'apaga. I per això, segur que acabarem construint aquell futur en plenitud que anhelem i desitgem.

Vulguin o no vulguin, només un poble decideix si vol ser poble.

I Catalunya ho és i ho vol ser.

No defalliu, Sitges i Catalunya ens necessiten a totes i tots.

Sóc conscient que són moments on costa creure en alguna cosa, Us convido a que creiem en Sitges i en Catalunya. Si ho fem, ens podrem ajudar de debò i podrem emprendre amb garanties el darrer dels viatges.

Com deia el poeta:

Tenim a penes el que tenim i prou: 
L'Espai d'història concreta que ens pertoca,
i un minúscul territori per viure-la.

Posem-nos dempeus altra vegada
i que se senti la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat que cadascú es vesteixi,
com bonament li plagui, i via fora.

Que tot està per fer i tot és possible!

Patriotes, vivim aquesta Diada amb horitzó de llibertat.

Visca Catalunya !

Miquel Forns i Fusté
Batlle de Sitges

Més informació:

> Galeria de fotografies
> Ban de l'Alcalde de Sitges, Miquel Forns i Fusté
> Bloc de l'Alcalde: "Un 11 de setembre que ha de ser històric"