Festa del Comerç Just i la Banca Ètica
Virgínia Ferrer, cap d'estudis d'Educació Social de la Universitat de Barcelona, compromesa amb diverses entitats solidàries i moviments progressistes i feministes des dels anys 80, acompanyada del regidor en funcions de Cooperació, Gabi Serrano, va encarregar-se de llegir el manifest d'aquest 2011: “Prou explotació, tria comerç just; prou especulació, tria banca ètica”.
En el manifest es reclamava la necessitat de “corregir les desigualtats existents en les relacions comercials internacionals i locals, apel·lant a la responsabilitat dels poders públics i dels agents socials i econòmics”. Com a petició es demanava suport a la societat civil per donar a conèixer el Comerç Just i la Banca Ètica, i el recolzament de la Generalitat per a desenvolupar una política de compra pública ètica.
Aquest aspecte també es va voler estendre als ajuntaments “per a que incorporin les compres de Comerç Just i els estalvis ètics i que ho corroborin mitjançant una declaració institucional”.
Amb el consum de productes de comerç just es vol aconseguir un salari digne per als productors, s'evita l'explotació laboral i infantil, i es preserva el medi ambient, entre altres. Els compradors, en canvi, consumeixen productes elaborats artesanalment, ecològics i de qualitat.
La banca ètica promou la compatibilitat entre la rendibilitat financera i econòmica amb l'assoliment d'objectius socials i ambientals. Els seus usuaris tenen dret a saber on i en què s'inverteixen els seus diners i amb el compromís com a entitat a no finançar activitats que es consideren reprovables.
La proposta, organitzada per Sitges Solidari i Amics de Kamba, Beó Neré, Sitges Solidari, Intermón- Oxfam, Conosud i Setem Catalunya, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sitges, s'ha celebrat simultàniament en 90 municipis catalans en motiu del Dia Internacional del Comerç Just.