Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Residus i neteja viària

El 95% dels residus del contenidor de rebuig es poden reciclar separant-los en altres contenidors

Un estudi fet al mes de novembre de l’any passat posa de relleu que cal incrementar la separació en origen, que ja és possible a Sitges a través dels diferents contenidors i dels serveis de deixalleria.

La gran majoria dels residus que van a parar al contenidor de rebuig (gris) es poden reciclar amb les eines que la recollida d’escombraries ja ha posat al carrer a Sitges. Un anàlisi del contenidor de rebuig fet al novembre passat posa de manifest que realment només el 5% de cada contenidor gris seria de residus no reciclables. Tota la resta dels residus analitzats al contenidor gris ja disposen d’un circuit de gestió pròpia per al seu reciclatge.

Les dades de l’estudi mostren com la separació en origen de la matèria orgànica és l’assignatura pendent, ja que suposa un 42% del pes total de residus del contenidor de resta. La segona fracció que es troba (inadequadament) al contenidor gris és la tèxtil (roba), amb un 17% del pes total dels residus del contenidor de rebuig. En aquest sentit, Sitges ja disposa de 19 contenidors de roba, però l’Ajuntament està treballant amb l’entitat social que realitza aquesta recollida per incrementar-ne el seu nombre i facilitar a la ciutadania la recollida d’aquest residu. La roba també es pot portar a la minideixalleria mòbil, un servei que es va posar en funcionament a finals de juny de 2020.

L’anàlisi del contenidor de rebuig també detecta gran presència de paper-cartró i envasos lleugers, al voltant d’un 20% en total. Precisament, l’aposta del consistori per unificar els contenidors de les diferents fraccions en cada ubicació té l’objectiu de facilitar al ciutadà el reciclatge en no haver de desplaçar-se a diferents ubicacions per llençar cada una de les fraccions.

Finalment, un 12% del que trobem als contenidors de rebuig són residus no convencionals que cal gestionar mitjançant la deixalleria o la minideixalleria. En aquest grup hi trobem: - Plàstics i metalls no envàs: caixes de plàstic dur, joguines, etc. - Terra i runa - Residus especials: medicaments, cables, bombetes, etc. - Voluminosos: fustes, etc. D’entre aquest grup, el més abundant són els voluminosos ( un 7% dels residus del contenidor gris), seguit dels plàstics no envàs que representen un 3% i, finalment, la terra i runa, que representa un 1%. Per tractar aquestes restes, l’Ajuntament recorda que existeix el servei de minideixalleria mòbil, que gestiona els residus d’aquest tipus de petites dimensions. A més, existeixen bonificacions per a la ciutadania que faci servir aquests serveis un mínim de 10 vegades l’any.

El regidor de Serveis urbans, Jaume Monasterio, explica que “farem aquest estudi dos cops l’any, per veure l’evolució” i afegeix que “hem d’anar incrementant els percentatges de separació de residus en l’origen, perquè és la forma de fer més sostenible Sitges i el nostre entorn”.

Cal recordar que les polítiques europees i nacionals estan encaminades a reduir aquest residu. L’objectiu de la UE per al 2035 és limitar a un màxim del 10% la quantitat de residus destinats a l’abocador. Això passa per incrementar la separació dels residus reciclables, i minimitzar la quantitat de residus que van al contenidor gris. A Sitges, la fracció de resta representava un 66%  del total de residus generats (tant domèstics com comercials). Per aconseguir aquest objectiu es preveu seguir incrementant anualment el cànon per la deposició de residus, que es preveu que passi dels 53 €/Tn al 2021 fins als 72 €/Tn al 2024, fet que repercutirà sobre les taxes de residus.