Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Drets socials, ciutadania i igualtat
Facebook Twitter

Sitges acull l’acte institucional de commemoració del Dia Internacional per l'Alliberament LGBTI+

L’esdeveniment, organitzat per la Generalitat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sitges, ha comptat amb la presència de la consellera d’Igualtat i Feminisme Eva Menor, i ha servit per reivindicat la memòria, la diversitat i la defensa dels drets del col·lectiu LGBTI+.

Sitges ha acollit aquest divendres l'acte institucional del Dia Internacional per l'Alliberament LGBTI+, que es commemora oficialment el 28 de juny. Una jornada de reivindicació, memòria i compromís amb la defensa dels drets i les llibertats del col·lectiu LGBTI+, que ha estat organitzada per la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sitges, municipi amfitrió aquest any de l’esdeveniment.

L'acte, celebrat al Miramar - Centre Cultural, ha comptat amb la participació de la consellera d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, Eva Menor; l'alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell; la directora dels Serveis Territorials d'Igualtat i Feminisme al Penedès, Maria Claramunt, que ha fet la lectura del Manifest del 28J; així com d’altres autoritats, regidors de l’Ajuntament i representants institucionals del Penedès i Garraf, entitats i ciutadania.

El manifest amb motiu del 28J ha posat en valor l'entrada en vigor de la nova llei dels drets de les persones LGBTI+ i per a l'erradicació de la LGBTI-fòbia. La norma reforça els drets de les persones trans i intersexuals, amplia els mecanismes de protecció davant la discriminació i la violència, actualitza el règim sancionador i incorpora una mirada més integral sobre la diversitat sexual, afectiva i de gènere. També reivindica la necessitat de continuar avançant en la defensa dels drets davant l'augment dels discursos d'odi i les discriminacions.

La consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, ha remarcat que “aquesta nova llei defensa també la visibilització d'altres col·lectius que estaven invisibilitzats, i sobretot ha enfortit el règim sancionador. Perquè és important educar i sensibilitzar, però en un moment en què s'està incrementant l'LGTBIfòbia i els discursos de l'ultradreta, és molt important sancionar les conductes violentes”. La consellera ha assegurat que “aquests actes serveixen per commemorar, per reivindicar, i per posar en valor la societat que hem construït entre tots i totes, i que és fruit del treball de molta gent que en moments molt complicats ens van obrir camí als drets, les llibertats i a una societat més diversa”.

Per la seva banda, l'alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, ha subratllat el compromís històric de Sitges amb la llibertat, la diversitat i els drets humans, i ha destacat “el paper de la vila com a espai obert, plural i orgullosament inclusiu, on tothom pot sentir-se respectat, reconegut i lliure”. Carbonell ha afegit que “Sitges ha estat sempre al costat del col·lectiu LGBTI+, defensant els seus drets i treballant perquè totes les persones puguin viure i expressar-se lliurement, sense por i sense discriminacions. La defensa de la diversitat i de la igualtat forma part de la nostra identitat com a vila i del nostre compromís com a institució”.

En el transcurs de l’acte,  s'ha projectat la campanya institucional impulsada amb motiu del 28J i s'ha dut a terme la conferència ‘Nosaltres no tenim por, nosaltres som: una revisió de les memòries dissidents’, a càrrec de Vanessa Roca i Alberto Martín. Els ponents han ofert una mirada sobre la memòria històrica del moviment LGBTI+ i el paper de les dissidències sexuals i de gènere en la construcció democràtica del país.

L'acte institucional s'ha tancat amb una actuació musical a càrrec de Cristina Falcinella i Marc Bernard i amb un refrigeri. Posteriorment, les autoritats han visitat el Museu del Cau Ferrat, on han fet un recorregut per l’exposició ‘Noves adquisicions per a nous relats 2025.2’. La mostra recull les noves narratives dins el patrimoni artístic i documental de Sitges, amb especial atenció a creadors vinculats a discursos dissidents, identitats queer, memòries alternatives i noves lectures i sensibilitats de la història de l’art contemporani.

La jornada també ha comptat amb la participació de l’entitat Treu la llengua de l'Armari, que defensa i fomenta l’ús del català en ambients LGTBI+, i que han ballat una sardana orgullosa a la Torreta davant el Miramar.