Pla lingüístic

 

 

PROJECTE LINGÜÍSTIC CFA SITGES

 

Índex

 

Índex............................................................................................................. 1

Anàlisi del context ........................................................................................ 2

El català com a llengua vertebradora, vehicular i d’aprenentatge ............... 7

Oferta d’altres llengües ................................................................................ 7

Objectius en relació amb l’aprenentatge i l’ús de les llengües .................... 8

Metodologia ................................................................................................. 8

Avaluació ..................................................................................................... 9

La comunicació interna i la relació amb l’entorn.......................................... 10

Formació i acreditació del professorat ........................................................ 10

Materials didàctics que s'utilitzen el centre ................................................. 11

Normativa .................................................................................................... 11

Bibliografia ................................................................................................... 12

 

 

El CFA Sitges és un centre integrador, participatiu, que treballa per la formació al llarg de la vida fomentant els valors democràtics, la inclusió, la igualtat entre homes i dones, el diàleg, el pluralisme, la responsabilitat, l’esforç i el respecte.

En aquest sentit també és un centre en adaptació constant, que ofereix oportunitats i que dona sortida a bretxes i mancances.

El nostre objectiu és acompanyar les persones en el seu procés de formació per tal que esdevinguin actives, assertives, empoderades, autònomes i alhora millorin les competències en l’àmbit personal, social i professional.

 

Anàlisi del context

 

Estudi de la població

L’estudi realitzat l’any 2019 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Política lingüística) sobre l’origen dels habitants de Sitges  determina  que , la població total és de 29.307 habitants. D’aquests, 16.765 han nascut a Catalunya (57%), 4.089 (14%) han nascut a la resta de l’Estat espanyol i 8.453 (29%) han nascut a l’estranger.

Hi ha hagut un augment de la població, des de l’any 2000, de 9.859 habitants (50,7%). El nombre de persones nascudes  l’estranger ha augmentat en 6.203 (275,7%).

 

 

En el gràfic següent observem la distribució de la població del municipi segons el sexe, l’edat i el lloc de naixement. La piràmide de població per lloc de naixement mostra la població nascuda a Catalunya, la nascuda a la resta de l’Estat i a l’estranger i com aquesta es distribueix segons l’edat i el sexe.

El 18,4 % són persones que tenen 65 o més anys. La màxima afluència migratòria de les persones nascudes a l’estranger correspon a les franges d’edat de 35 a 59 anys.

 

 

El gràfic de població segons el lloc de naixement mostra les dades de l’origen de la població del municipi comparades amb les de la comarca i el conjunt de Catalunya.

Sitges es caracteritza per tenir un percentatge de nascuts a l’estranger (28,8%) molt més alt que la seva comarca (18,4%) i més alt que el global de Catalunya (19,1%).

En relació amb la gent nascuda a la resta de l’Estat (14%) té un percentatge similar a la seva comarca (17,3%) i el del conjunt de Catalunya (16,6%).

 

(*Dades extretes de #català947 La llengua catalana als municipis de Catalunya Sitges. Política lingüística. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya)

 

Coneixement del català

Pel que fa al coneixement de la llengua catalana l’enquesta publicada per l’IDESCAT l’any 2011 manifesta que, 14.325 (53%) persones sabien escriure en català, 21.451 (79%) el sabien llegir, 19.409 (71%) el sabien parlar i 25.065 (92%) l’entenien.

 

(*Idescat)

 

Context sociolingüístic

 

El CFA Sitges està situat al barri de les Cases Noves. Tot i ser un barri aquest fet  no influeix en el domini i ús de la llengua catalana ja que l’alumnat que  accedeix  al centre viu a diferents barris de Sitges.

Perfil dels participants i usos de la llengua:

El CFA no disposa de dades concretes pel que fa a l’ús i coneixement de la llengua catalana. L’exposat a continuació és fruit de l’observació.

En línies generals podem dir que 90% dels alumnes del CFA Sitges entén el català.

La situació actual ens reflecteix  d’una banda, alumnes nascuts a Catalunya i a l’Estat espanyol que tenen el català com a primera o segona llengua i, d’altra banda, alumnes d’altres orígens. En ambdós casos s’exposa la relació amb la llengua catalana.

 

Origen de l’alumnat	Ús de les llengües al centre
Catalunya i Estat espanyol	Català com a 1era llengua:   -        Joves: el 95% tenen el coneixement però l’ús dins de l’aula és del 70%. Fora de l’aula és del 10%   -        Adults: 95% llengua vehicular en tots els àmbits.
	Català com a 2ona llengua:   -        Joves: comprensió de l’idioma al 100%  però dins de l’aula l’utilitza el 20%. Fora de l’aula utilitzen el castellà majoritàriament.     -        Adults: comprensió de l’idioma al 100% i a l’aula s’expressen en ambdós idiomes indistintament.
Altres orígens	Amèrica llatina:   -        Tant en joves com en adults el percentatge de l’ús del català dins de l’aula és del 20 % en la seva majoria.   -        Fora de l’aula és del 5%
	Magreb, Àsia (Pakistan, Xina, Japó..), Europa (incloses Rússia i Ucraïna) i Nord-Amèrica:   -        Utilitzen el català les persones inscrites en els nivells inicials (etapa instrumental I i II) ja que és la llengua vehicular d’aprenentatge.   -        Fora de l’aula utilitzen els seus idiomes i el castellà.   La resta d’alumnes d’altres orígens només fan servir el castellà. La presència del català és de l’1%

 

Síntesi de la taula:

Com observem en el registre destacaríem que l’ús del català en les persones que tenen com a origen Catalunya o l’Estat espanyol i que el tenen  com a segona llengua són reticents a fer-ne ús, apreciem  que aquest reticència prové més dels joves (70%). Els adults, tot i que també l’usen de forma puntual, el seu ús no és discriminat.

Les persones que tenen com origen l’Amèrica llatina pel fet que les llengües catalana i castellana tinguin la mateixa arrel i que la seva comprensió sigui relativament fàcil ha fet que una part de la població es comuniqui amb la seva llengua d’origen perquè entén força bé el català i per tant, no li ha estat necessari l’aprenentatge de la llengua. Dins de l’aula fan ús del català a l’assignatura de llengua catalana i fora de l’aula s’expressen sempre en castellà.

 

Les persones d’altres orígens, en la seva majoria, opten pel castellà com a primera llengua d’aprenentatge i com a llengua relacional. A posteriori, només les persones que tenen fills escolaritzats trien el català com a segona llengua d’aprenentatge.

L’alumnat d’altres orígens que volen inscriure’s a cursos del centre i no tenen coneixements bàsics de català són derivats al Consorci de Normalització lingüística que comparteix espai amb el CFA  ofereix cursos presencials i en línia dels nivells bàsics. Els nivells superiors de català del Consorci però es fan a d’altres poblacions del Penedès-Garraf.

Hi ha un darrer aspecte en l’anàlisi del context que volem destacar i és que el CFA no arriba als col·lectius invisibles, ens referim majoritàriament a dones que provenen d’altres cultures i que als seus països d’origen queden excloses de  la formació i que pensem seria important poguessin accedir a l’aprenentatge de llengües, almenys les oficials, per poder iniciar la seva inserció social i laboral.

 

El català com a llengua vertebradora, vehicular i d’aprenentatge

La llengua de comunicació del centre és el català i també és la llengua amb que s’imparteixen les classes amb excepció de les classes específiques de llengua castellana i anglesa.

Tant la documentació del centre com la que es lliura a l’alumnat s’elaboren majoritàriament en català tot i que es poden usar materials en altres llengües donat el seu valor pedagògic, metodològic.

El centre no imparteix cursos inicials de llengua catalana perquè com s’ha mencionat en l’apartat anterior són derivats al CNL (Centre de Normalització Lingüística). En conseqüència, per accedir als cursos de formació bàsica i accés a grau superior i universitat es requereixen uns coneixements bàsics. Dins dels currículums d’aquest cursos s’imparteixen llengua catalana, castellana i anglesa.

 

Oferta d’altres llengües

Al centre s’ofereix l’anglès com a llengua estrangera amb els nivells A1, A2, A3, B1 (1 i 2) i B2 (1 i 2) del Marc Europeu Comú de Referència.

La llengua anglesa també és la llengua estrangera pels alumnes de Competències bàsiques, CAM, GESO, accés a grau superior i a la universitat.

També s’ofereix l’aprenentatge del castellà amb els nivells A1 i A2 del Marc Europeu Comú de Referència.

 

 

 

Objectius en relació a l’aprenentatge i l’ús de les llengües

 

• Atesa la realitat de la situació lingüística el CFA Sitges ha dissenyat un conjunt de mesures a fi d’aconseguir l’ús, l’aprenentatge i el domini de les llengües:
• Garantir el català com a llengua vehicular, d’ensenyament i aprenentatge, a excepció dels ensenyaments específics de castellà i anglès.
• Donar valor a l’aprenentatge de l’anglès com a llengua de present a nivell professional, de formació...
• Afavorir l’aprenentatge d’altres llengües donada l’activitat econòmica de la vila.
• Implicar al professorat en l’aprenentatge de les diferents llengües per tal que sigui el màxim de comunicatiu i actiu possible.
• Potenciar el coneixement de la història, cultura i tradicions, tant de Sitges com de Catalunya, per valorar l’aprenentatge i ús de la llengua catalana.
• Treballar la llengua catalana com eina d’inserció social i laboral.
• Facilitar l’intercanvi lingüístic en diferents idiomes.
• Elaborar programacions de les llengües coherents i reals, adaptades a les necessitats i programes, per evitar duplicitats i garantir que els alumnes esdevinguin plurilingües en acabar l’etapa formativa del CAM, GESO i Proves d’accés a grau superior i universitat.
• Valorar la llengua i la comunicació efectiva com a mitjà de participació en una societat plural i diversa, perquè una bona competència lingüística evita discriminacions i desigualtats.

 

Metodologia

Per tal de poder donar resposta als objectius que planteja el document marc, sumats als curriculars i de programa, el docent decidirà la metodologia més adequada per a l’aprenentatge del seu alumnat. Per garantir la personalització i l’orientació formativa, i en el cas dels cursos d’anglès i castellà es parteix d’una prova inicial i/o entrevista. Els resultats aporten el coneixement de la llengua i, d’aquesta manera, es pot derivar i adreçar a l’alumnat al nivell que li correspongui.

L’alumnat de CAM i GESO també realitza una prova de nivell durant la primera setmana del curs i, a partir del resultat els docents estableixen els recursos didàctics i  ritmes d’aprenentatge que necessitarà per tal de poder assolir els objectius marcats. En quant a la detecció de l’alumnat NESE (Necessitats específiques de suport educatiu) amb dificultats d’aprenentatge s’ofereix un espai de suport setmanal per tal d’acompanyar-lo en l’assoliment de les competències.

 

 

Seran d’aplicació comuna els següents aspectes:

• Ús d’eines TIC com a recurs didàctic de suport
• Coordinació entre professors i unificació de terminologia
• Realització d’exposicions orals
• Organització de parelles d’intercanvi lingüístic
• Realització de proves d’avaluació inicial
• Realització d’activitats culturals, sortides... integrades al currículum
• Utilització de la comunicació no violenta
• Utilització d’un llenguatge igualitari no sexista

 

Avaluació

L’avaluació és l’eina que ens permet conèixer els coneixements de l’alumnat abans, durant i després de qualsevol procés d’aprenentatge. També permet adequar els ensenyaments per tal que cada persona pugui aconseguir els objectius finals. Alhora, l’avaluació és un instrument que ens permet registrar l’èxit en aquest acompanyament personalitzat, és a dir, l’efectivitat de la nostra intervenció educativa.

Així doncs, l’avaluació que es du a terme s’emmarca en el que es coneix com a avaluació formativa. És continuada, amb retorn, parant atenció a l’avaluació inicial com a moment clau per a la col·locació o derivació de l’alumnat i la contextualització i tria de recursos i metodologies per a l’ajust didàctic i garantia de personalització.

Dins la primera fase d’avaluació, l’alumnat que vol accedir als ensenyaments de llengües realitza una  prova inicial i/o una entrevista.

En detall, tenim que:

L’alumnat preinscrit als cursos d’anglès ha de realitzar una prova inicial, escrita i oral, per determinar el nivell, el resultat de les proves ens indica el curs més apropiat al que pot matricular-se. L’avaluació és contínua i al final es realitza una prova que determina si l’alumne és apte o no per progressar de curs.

L’alumnat que vol realitzar el curs de castellà per estrangers, que són quadrimestrals, ha de realitzar una entrevista inicial i una prova al final del curs.

En els ensenyaments de les llengües als cursos de Competències bàsiques, CAM, GESO i Preparació de proves lliures es realitzen tres avaluacions parcials que coincideixen amb els tres trimestres. L’alumnat d’aquests cursos té dret a examen de recuperació al final de cada trimestre.

És objectiu pel curs 22-23 que l’alumnat respongui una enquesta sobre els coneixements i usos de les llengües per tal d’obtenir una fotografia de la realitat lingüística del CFA Sitges. A final de curs es passarà la mateixa  enquesta i, amb les dades recollides, es realitzarà una comparativa que permetrà tenir per un costat les dades de progrés general de l’alumnat i, per un altre costat, l’eficàcia de l’equip docent en la millora de les competències comunicatives.

L’avaluació que com s’exposa es continua té un darrer moment de tancament, l’avaluació final, on es realitza una prova global que determina si l’alumne/a és apte o no per progressar de curs en funció de l’assoliment mínim de continguts, detallats als diferents programaris.

 

La comunicació interna i la relació amb l’entorn

La llengua catalana és la llengua d’expressió habitual tant en la comunicació oral  com en la documentació escrita derivades de les tasques habituals del centre (documents administratius diversos, comunicats, convocatòries, rètols, cartells d’activitats...) Per tant, és la llengua de comunicació entre els membres del claustre, consell escolar, reunions amb regidoria, informacions dels taulers, difusions a les xarxes socials...

Vista la realitat de l’ús del català al centre un dels objectius principals del projecte lingüístic és potenciar la comunicació en català entre professorat i alumnat.

A efectes administratius quan algun alumne necessita un document en llengua castellana se li fa.

Pel que fa a la relació amb l’entorn la llengua catalana és l’habitual en les relacions amb altres institucions, estaments o persones individuals amb qui es treballa habitualment, exceptuant aquells casos en que la destinació no és de la Comunitat autònoma de Catalunya o que siguin persones que no coneixen el català.

 

Formació i acreditació del professorat

La major part del professorat té la titulació per impartir classes en català i/o de català.

La Cap d’estudis és l’encarregada de vetllar que les classes es facin en català, exceptuant les àrees de llengua castellana i anglès fent un seguiment tant amb els docents mitjançant el claustre com amb l’alumnat a través de l’acció tutorial i avaluant el resultat de l’enquesta sobre domini lingüístic que es passarà a final de curs com ja hem anomenat.

El professorat treballa perquè l’alumnat dels ensenyaments inicials i bàsics pugui adquirir els coneixements fonamentals i bàsics de la llengua oral i escrita en castellà i anglès.

En quant a l’alumnat de CAM, preparació per a la prova d’accés a grau superior i majors de 25 i 45 anys, GESO I i II i competències bàsiques el professorat s’aplica per a que en finalitzar la seva formació sigui capaç de produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat en català, castellà i anglès.

De la mateixa manera, el professorat  vetllarà per la progressió en l’aprenentatge de la llengua en els nivells d’Etapa Instrumental.

 

Materials didàctics que s’utilitzen al centre

Els materials que s’utilitzen estan adequats a la realitat del centre i de l’alumnat, de manera que hi ha diferents materials amb diferents dificultats per aconseguir els objectius del curs.

Llengua catalana

• Lletres per a tothom (Etapa instrumental I)
• Dossiers elaborats pels docents ( Etapa Instrumental II, Competències bàsiques, CAM, GESO I i II, preparació proves d’accés a GS i universitat)
• Recursos TIC: webs, aplicacions, podcasts, vídeos

Llengua castellana

• Nivell A1 Nuevo Prisma A1
• Nivell A2 Nuevo Prisma A2
• Dossiers elaborats pels docents ( Etapa Instrumental II, Competències bàsiques, CAM, GESO I i II, preparació proves d’accés a GS i universitat)
• Recursos TIC: webs, aplicacions, podcasts, vídeos

Llengua anglesa

• English File, Oxford A1/A2 4th edition (CAM, GESO, Anglès A2)
• English File, Oxford B1 4th edition
• English File, Oxford B2.1 4th edition
• English File, Oxford B2.2 4th edition
• Recursos TIC: webs, aplicacions, podcasts, vídeos

 

Normativa

Detall de la normativa de referència a dia d’avui, font de fonament per a aquest document marc:

• Llei 7/1983, de normalització lingüística a Catalunya.
• Llei 1/1998, de política lingüística, que en el capítol III regula els aspectes referents a l'àmbit de l'ensenyament.
• Llei 3/1991, de formació d'adults.
• Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació que en el títol II regula el règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya.
• Ley orgànica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa.
• Decret 213/2002, d'1 d'agost, del qual s'estableix l'ordenació curricular de la formació bàsica de les persones adultes.
• Resolució de 14 de maig de 2007, per la qual s'estableixen els objectius i continguts dels ensenyaments inicials i bàsics i de les competències per a la societat de la informació, d'aplicació a la xarxa de centres i aules de formació de persones adultes, de titularitat de la Generalitat de Catalunya.
• Decret 161/2009, de 27 d'octubre, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria per a les persones adultes.
• Resolució de 10 de maig de 2013, per la qual s’estableixen els currículums dels ensenyaments corresponents a llengua catalana, llengua castellana, llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, i a les llengües estrangeres, d’aplicació als centres de formació d’adults que depenen del Departament d’Ensenyament.

 

Bibliografia

#català947 La llengua catalana als municipis de Catalunya Sitges. Política lingüística. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya