Alfred Sisquella Oriol
Barcelona, 1900 - Sitges, 1964
Alfred Sisquella Oriol (1900–1956) es formà a l'Escola de Belles Arts de Llotja i a les classes de Francesc Labarta a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis.
Closa l'etapa de formació, el 1917 li causà una forta impressió la gran Exposició d'Art Francès celebrada a Barcelona. Ingressà a l'agrupació Ars i participà en els salons d'art convocats per l'Ajuntament de Barcelona. El març de 1918 tingué lloc la primera exposició del grup Ars coneguda com Primer Saló dels Evolucionistes, a les Galeries Dalmau. A finals de 1922 participà en el concurs Plandiura amb un retrat de la seva musa i futura muller. El quadre fou adquirit pel col·leccionista i gran mecenes de la pintura catalana Lluís Plandiura.
El 1923 s'establí a Sitges, "per l'amistat i l'atracció que em produeix Joaquim Sunyer". Vingué a pintar i també s'hi casà, amb Antònia Rambla de Barcelona. Tingueren casa al Vinyet on foren veïns del pintor Joaquim Sunyer i de l'escultor Pere Jou (tots dos vivien al carrer de Prat de la Riba) i per això popularment es conegué el sector com el Quartier Latin sitgetà. Finalment decidiren fer-se una casa estil masia catalana que estrenaren el 1935.
S'incorporà a la nòmina dels artistes de la Sala Parés reoberta el 1925 pels germans Maragall. Col·laborà amb diverses il·lustracions en la revista sitgetana L'Amic de les Arts (1926-1929) que dirigia Josep Carbonell i Gener i on Cassanyes defensava les avantguardes. Passà una temporada a París el 1927. Desenganyat del camí avantguardista, el 1928 destruí totes les seves obres cubistes i retornà al realisme, amb una actitud combativa que defensaria en teoritzacions i textos com el petit volum "Decorativismo y realismo" (1954), on defensà la pintura figurativa i argumentà les seves crítiques envers l'avantguarda. Cercà un nou llenguatge figuratiu i realista en consonància amb el que s'ha anomenat "Retorn a l'ordre" que Josep M. Junoy predicava amb el lema «Ritorniamo a l'antico».
Obtingué premis als concursos de Montserrat (1931 i 1947), la medalla d'or de l'Exposició Municipal de Belles Arts de Barcelona (1953).
Alfred Sisquella Oriol
Barcelona, 1900 - Sitges, 1964
El pintor Alfred Sisquella Oriol va néixer a Barcelona el 26 d'abril de 1900, al si d'una família menestral, fou el cinquè fill del segon matrimoni del pare. Alumne de l'escola Horaciana de Pau Vila, aixoplugada a l'Ateneu Enciclopèdic Popular del carrer del Carme, on coincidí amb Apel·les Fenosa. La seva formació artística tingué lloc entre l'Escola de Belles Arts de Llotja i les classes de Francesc Labarta a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis.
Closa l'etapa de formació, el 1917 li causà una forta impressió la gran Exposició d'Art Francès celebrada a Barcelona. Ingressà a l'agrupació Ars i participà en els salons d'art convocats per l'Ajuntament de Barcelona.
La Vanguardia. 1-7-1953
El març de 1918 tingué lloc la primera exposició del grup Ars coneguda com Primer Saló dels Evolucionistes, a les Galeries Dalmau. Alfred Sisquella hi presentà la pintura sobre cartró, "El Nàufrag", caracteritzada pels colors terrosos i l'ascendència anti-acadèmica de Cézanne. Es tracta d'un autoretrat. Aconsellat pel galerista, s'allunyà del realisme i conreà la pintura cubista.
A finals de 1922 participà en el concurs Plandiura amb un retrat de la seva musa i futura muller. El quadre fou adquirit pel col·leccionista i gran mecenes de la pintura catalana Lluís Plandiura. En el catàleg apareix publicat al costat d'una maternitat de Joaquim Sunyer.
El 1923 s'establí a Sitges, "per l'amistat i l'atracció que em produeix Joaquim Sunyer. Vaig arribar a la conclusió que eren més divertits els hiverns (amb sol) de Sitges i que potser no valien tant la pena les idees estètiques del Comerç i la uniformitat de l'ambient artístic". Vingué a pintar i també s'hi casà el dia 15 d'agost, amb Antònia Rambla de Barcelona. Primer s'instal·laren al mas de l'Estellar, una propietat de l'hisendat M. A. Cassanyes –que li havia fet de testimoni en el casament junt a Josep Carbonell—, als afores de la vila, a les portes del massís del Garraf. Després els Benaprès, amics de l'artista, els cediren una caseta al sector del Vinyet, on foren veïns del pintor Joaquim Sunyer i de l'escultor Pere Jou (tots dos vivien al carrer de Prat de la Riba) i per això popularment es conegué el sector com el Quartier Latin sitgetà. Finalment decidiren fer-se una casa estil masia catalana que estrenaren el 1935. La situació d'aquesta casa-taller prop de l'hotel Terramar i a la zona residencial d'aquell sector, va permetre que l'artista pintés retrats de senyores que estiuejaven a Sitges, bé en alguna de les vil·les de la ciutat-jardí, bé en el mateix hotel, centre de les activitats socials, esportives i polítiques dels anys trenta.
Sisquella, influït per Joaquim Sunyer i apadrinat per la carta de presentació de Joaquim Mir –que s'havia instal·lat a Vilanova i la Geltrú l'any 1922—, s'incorporà a la nòmina dels artistes de la Sala Parés reoberta el 1925 pels germans Maragall. En aquesta etapa el fet més importats a nivell personal és el naixement del seu fill Josep l'any 1928; amb la paternitat el pintor es veu impel·lit a adoptar una vida més regular i estable.
Col·laborà amb diverses il·lustracions en la revista sitgetana L'Amic de les Arts (1926-1929) que dirigia Josep Carbonell i Gener i on Cassanyes defensava les avantguardes.
Passà una temporada a París el 1927. Desenganyat del camí avantguardista, el 1928 destruí totes les seves obres cubistes i retornà al realisme, amb una actitud combativa que defensaria en teoritzacions i textos com el petit volum "Decorativismo y realismo" (1954), on defensà la pintura figurativa i argumentà les seves crítiques envers l'avantguarda (aquest episodi de la destrucció de l'obra, està recollit i documentat per Sempronio en el seu llibre 100 autoretrats d'artistes catalans). Cercà un nou llenguatge figuratiu i realista en consonància amb el que s'ha anomenat "Retorn a l'ordre" que Josep M. Junoy predicava amb el lema «Ritorniamo a l'antico».
Obtingué premis als concursos de Montserrat (1931 i 1947), la medalla d'or de l'Exposició Municipal de Belles Arts de Barcelona (1953). El 1944 il·lustrà el llibre Vía Áurea de César González Ruano, aleshores resident a Sitges.
Durant la revolta incivil del 36 i la segona guerra mundial, Alfred Sisquella no es va moure de Sitges, optà per l'exili interior. Acabada la revolta va tornar a exposar les seves pintures a la Sala Parés de Barcelona i, a través del marxants barcelonins, a Madrid a la Sala Macarrón. Moria a Sitges el 2 de setembre de 1964.
Bibliografia:
Roset Juan, Isidre (2018): La concepció antimoderna i la deshumanització de l'art: fortuna crítica de l'obra d'Alfred Sisquella i Oriol (Barcelona, 1900 – Sitges, 1964). Tesi dirigida per la Dra. Maria Lourdes Cirlot Valenzuela i la Dra. Teresa M. Sala Garcia.
Artigas, Beli (2014): "50 anys de la mort d'Alfred Sisquella (Barcelona,1900- Sitges, 1964)". (https://criticartt.blogspot.com/2014/09/50-anys-de-la-mort-dalfred-sisquella.html)
Sierra, Roland (1998): Diccionari biogràfic de sitgetans. Sitges.
Pla, Josep (1975): Homenots, Quarta sèrie. Barcelona: Destino, O. C. vol. XXIX.