Joaquim i Josep de Miró Argenter
Els germans Miró i Argenter eren fills de l’advocat Josep de Miró LLopis i de Joaquima Argenter Armengol, ambdós sitgetans i de família benestant i propietària de terres.
La família va viure al carrer Parellades, avui núm 18.
Joaquim De Miró Argenter (Sitges 1849-1914) Pintor
Propietari rural, productor de moscatell i malvasia. Aquesta comoditat econòmica li va permetre poder-se dedicar a l’art sense dependre de la venda de la seva producció artística.
Pintor autodidacta, fou un dels impulsors junt amb Joan Roig Soler i Arcadi Mas Fontdevila de l’Escola Luminista de Sitges l’any 1878. També en formaren part Antoni Almirall, Joan Batlle Amell i Joan Soler Casanovas.
Els seus quadres són un recull excel·lent de l’evolució del Sitges dels nostres avantpassats, un testimoni visual del Sitges de finals del segle XIX, principis del XX.
Pintà marines, horts, masies, vinyes, carrers de la vila, la seva gent.
Ens ha llegat força obra. Podem citar la tela La Malvasia (actualment a la Pinacoteca local del Museu Maricel).
Josep De Miró Argenter (Sitges, 1851 - L’Havana, 1925)
Militar, escriptor i periodista
Josep de Miró estudià a Barcelona el batxillerat i dos cursos de medicina que abandonà per fer carrera militar. L’any 1874 emigrà a Cuba. El 1895 Miró s’incorporà a la revolta cubana i Antonio Maceo el nomenà coronel i membre del seu Estat Major i arribà a general de divisió de l’exèrcit alliberador. La seva contribució a la guerra de la independència tingué dos vessants. Un com a militar i l’altre com a periodista, mitjançant els seus punyents escrits.
Joaquim i Josep de Miró Argenter
Els germans Miró i Argenter eren fills de l’advocat Josep de Miró LLopis i de Joaquima Argenter Armengol, ambdós sitgetans i de família benestant i propietària de terres.
El matrimoni va tenir quatre fills, el gran, Joaquim, fou pintor, en Josep militar, escriptor i periodista, la Rosa va ser la mare del també pintor Joaquim Sunyer i la Remei.
De la Remei se’n coneix un article de l’any 1879 a La Llumenera de Nova York.
La família va viure al carrer Parellades avui núm 18.
Joaquim de Miró Argenter
Sitges 1849-1914
Propietari rural, productor de moscatell i malvasia, casa fundada el 1547 segons un anunci, i es distribució a la casa del carrer Parellades. Aquesta comoditat econòmica li va permetre poder-se dedicar a l’art sense dependre de la venda de la seva producció artística. D’idees liberals i anticlerical però bondadós, altruista i patriota.
Fou membre de la comissió per a la reforma de la Punta (1891) i tresorer de la Societat de socors La Fraternitat. Cedí un quadre per a la subhasta en benefici de les famílies afectades per les inundacions de Consuegra i n’oferí un altre per ajudar a la construcció del projecte Balneari.
Miró no sortí mai de Sitges, per tant tota la seva obra s’inspira del natural sitgetà o bé en alguna excepció mitjançant l’observació de fotografies o obres d’altres companys artistes com és el cas de l’obra Vietri” (Nàpols) (Jou, 1979) o bé Venècia.
Autodidacta, va tenir el seu taller a la Ribera núm 22 i també lloc de residència de la família un cop casat (1892). Taller i punt de trobada dels pintors locals i forasters, com Santiago Rusiñol el 1891, quan visitaven Sitges i centre d’interessants tertúlies.
Impulsor junt amb Joan Roig Soler i Arcadi Mas Fontdevila de l’Escola Luminista de Sitges l’any 1878. També en formaren part Antoni Almirall, Joan Batlle Amell i Joan Soler Casanovas.
Es casà amb Rosa Rosés Carbonell. Van tenir dos fills, Galileu i Hortènsia.
L’Escola Luminista, explica Antoni Sella (L’Escola Luminista de Sitges 2002) tenia la voluntat de “trencar amb la pintura de taller vigent, aferrada a temes històrics i mitològics”. Els artistes de l’Escola pintaren “el paisatge i l’ambient de la terra que els envoltava” i volien “copsar la llum característica de les costes mediterrànies”. Coll (2002) data la fita clau de l’Escola en l’Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú (1882) perquè fou en aquesta exposició quan “es considerà el grup luminista com una escola pictòrica”.
La data cabdal de l’Escola fou el 1892 quan se celebrà, per la Festa Major, la Primera Exposició de Belles Arts de Sitges o Primera Festa Modernista organitzada per Santiago Rusiñol a l’ajuntament de Sitges. Els col·laboradors foren Arcadi Mas Fontdevila, Antoni Almirall i Joaquim de Miró. Una exposició que fou valorada no només a la vila sinó també en els ambients artístics barcelonins. Els diaris de Barcelona recolliren l’exposició i en feren critiques molt positives. Una de les millors fou la de Raimon Casellas a La Vanguardia.
Els seus quadres són un recull excel·lent de l’evolució del Sitges dels nostres avantpassats, un testimoni visual del Sitges de finals del segle XIX, principis del XX.
La seva afició a la fotografia contribuí a plasmar en la tela la precisió, el detall, talment com si fos feta amb un clic de màquina fotogràfica.
Pintà marines, horts, masies, vinyes, carrers de la vila, la seva gent. Copsà la vida quotidiana i, com diu Isabel Coll (2002), coincidí amb altres escoles europees que tenien la mateixa ideologia. També va fer diversos retrats, tot i que en aquesta modalitat no acabà de reeixir.
El seu art nasqué de la seva pròpia voluntat, d’una afició personal. La seva relació i amistat amb Joan Roig Soler i Arcadi Mas i Fontdevila li aportaren la part tècnica i li transmeteren la seva experiència i inquietuds.
Potser la característica més definitòria de l’artista és la composició del cel, un cel blau amb uns lleugers núvols que semblen surar. També cal destacar el seu realisme i detallisme (nanses transparents, plats i olles…)
Ens ha llegat força obra. Una de les primeres fou la decoració del Casino Prado en col·laboració amb Joan Roig Soler l’any 1877. El 1889 va treballar en la decoració del Cafè Continental junt amb Arcadi Mas Fondevila (un fresc que representava una part de la Ribera (Jou, 1979), cafè situat al passeig de la Ribera i quan l’any 1895 aquest es convertí en la Cerveseria del Cau Ferrat, Miró pintà la tela La Malvasia (actualment a la Pinacoteca local del Museu Maricel).
Es poden veure obres seves als museus Cau Ferrat, Maricel, a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú (Sierra, 1998) i al museu Bacardí de Santiago de Cuba.
L’artista exposà a:
- 1881-1884 Sala Parés, Barcelona
- 1884 Certamen a Niça
- 1888 Reial Club Nàutic de Barcelona, Exposició Universal de Barcelona
- 1891 i 1894, Exposicions de Belles Arts de Barcelona
- 1892 Primera Exposició de Belles Arts de Sitges
- 1894 III Exposició de Belles Arts de Barcelona
- 1913 VI Exposició Internacional d’Art de Barcelona
Per la Festa major de 1925 se celebrà al Prado una Exposició Històrica d’Art, sota la direcció de Miquel Utrillo, en la qual s’hi exposaren tres obres seves Sitges des del fondac, La platja de Vilanova i Pati amb flors. Agustí Ferrer Pino hi presentà el quadre Retrat de Joaquim de Miró.
Reconeixements
Premiat amb la medalla de bronze en l’Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú, l’any 1882 (Coll, 2002) i també fou reconegut a Niça (Jou, 1999).
Té un carrer a la zona de Terramar de Sitges i el Grup d’Estudis Sitgetans l’any 1978 va fer una exposició d’ell i d’Antoni Almirall amb un catàleg on s’hi referenciaven un centenar d’obres, el primer recull i estudi sobre el pintor. El 1980 el GES organitzà una Exposició Antològica de l’Escola Luminista i Miró hi fou àmpliament representat. L’any 2002 l’Ajuntament de Sitges va fer una magnífica exposició, comissariada per Isabel Coll Mirabent, de l’Escola Luminista i Joaquim de Miró n’és un destacat protagonista.
Bibliografia:
AD, L’Escola Luminista de Sitges. Els precedents del Modernisme. Catàleg de l’exposició, Ajuntament de Sitges, Diputació de Barcelona i Consorci del Patrimoni de Sitges. Sitges 2002.
Arasa Ferrer Josep, https://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/?p=268672
Exposició d’obres dels pintors sitgetans Joaquim de Miró i Antoni Almirall. GES, 1978, Sitges.
Fontbona Francesc, L’època de la Restauració dins Del Neoclassicisme a la Restauració 1808-1888 i L’epoca del Modernisme (1888-1905) dins Del Modernisme al Noucentisme 1888-1917. Història de l’Art Català, volums VI i VII, edicions 62. Barcelona 1985.
Jou Mirabent David, Dades biogràfiques del pintor sitgetà Joaquim de Miró i Argenter. Separata de Miscel·lània Penedesenca 1979, Institut d’Estudis Penedesencs.
http://www.ddgi.cat/fonsArt/artista/320/miro-argenter-joaquim
Les fotografies són de l’exposició del GES 1978 i s’han mantingut els títols dels quadres
Josep de Miró Argenter
Sitges, 1851 - L’Havana, 1925
Militar, escriptor i periodista.
Josep de Miró estudià a Barcelona el batxillerat i dos cursos de medicina que abandonà per fer carrera militar. Va lluitar en la tercera guerra carlina (1872-1876) al bàndol carlí i després del pronunciament de Martínez Campos el 1874 i el restabliment de la monarquia borbònica (la pau de Sagunt) es negà a entrar a l'exèrcit regular com a oficial. El mateix any (1874) emigrà a Cuba, sembla que desterrat.
El 1875 i gràcies a les influències paternes entrà a treballar de dependent a la firma Barahona i Domènech (L’Havana). Després es traslladà a Santiago de Cuba i entrà a treballar a la casa Catasús Hermanos, sitgetans, i alhora feia de corresponsal del diari La Llumanera de Nova York (1874-1881), dirigida pel també sitgetà i cosí dels Miró Argenter, Artur Cuyàs Armengol (1845-1925).
Cap a 1877-1878 els Catasús el nomenaren majoral de l’ingenio Río Grande. Roland Sierra (1998) explica que fou a l’ingenio situat a la jurisdicció de San Luis on es posà en contacte amb l’independentisme cubà. Potser allà va conèixer Antonio Maceo quan aquest s’entrevistà amb Martínez Campos (1878), llavors capità general de Cuba i comandava les tropes espanyoles que lluitaven contra els independentistes cubans.
El 1881 Josep de Miró va marxar cap a Santiago i es dedicà al periodisme (Sierra, 1998). Al periòdic santiagueny La Nueva Era publicà l’article “El juez y el negro” (1883), article de denúncia, pel qual fou desterrat a Holguín. Allà fundà el 1891 el diari La Doctrina. També a Holguín radicalitzà les seves idees polítiques i el 1892 entrà a formar part del Partido Revolucionario Cubano. Les autoritats espanyoles el perseguiren i ell, el 1893, fugí a Manzanillo, on fundà i dirigí el periòdic El Liberal (1893), periòdic amb què portà a terme apassionades campanyes periodístiques (Wikipèdia). També col·laborà a La Democracia (1898) i El Figaro (1902-1918).
El 1895 Miró s’incorporà a la revolta cubana i Antonio Maceo el nomenà coronel i membre del seu Estat Major i arribà a general de divisió de l’exèrcit alliberador. El 1896 passà a la reraguarda després d’haver estat ferit i s’encarregà de la secretaria de guerra (Edu.cu/Miró_Argenter). El 1898 va publicar un altre article “El sueño de una virgen” que provocà la seva deportació al presidi de Pinos d’on va ser alliberat gràcies a Máximo Gómez General (Cap de les tropes revolucionàries cubanes en la Guerra del 95) (Wikipèdia).
La seva contribució a la guerra de la independència tingué dos vessants. Un com a militar i l’altre com a periodista, mitjançant els seus punyents escrits.
Assolida la independència cubana, Josep de Miró Argenter va dirigir els arxius de la Cuba independent i fou secretari de la Junta liquidadora de l’exèrcit alliberador. I l’any 1910 era membre de l’Acadèmia d’Història de Cuba.
Com a escriptor és autor de diverses obres: La invasión de Occidente (1896), Apuntes de la vida de Antonio Maceo (1897), citats per Sierra (1998) i Cronicas de la guerra, (1909), com a testimoni directe de la guerra del 95, organitzada per José Martí. Una obra cabdal per entendre la guerra de la Independència cubana. També escrigué Vida Militar (1905) i el 1914 publicava l’obra teatral El Pacífico i la novel·la, escrita una part en català, Salvador Roca (autobiogràfica).
Miró no va tornar mai més a Sitges, però l’any 1912 la seva esposa, Luz Cardona, i els seus fills visitaren la vila per a conèixer la família. El seu fill Luís Miró Cardona fou ambaixador de Cuba a Espanya (Jou, 2008).
Bibliografia:
Jou Andreu David, Vinculacions sitgetanes amb “La Llumanera de Nova York”, butlletí GES núms 45/46, Sitges 1988
Jou Andreu David, Els sitgetans a Amèrica i diccionari d’”Americanos”. Aportació a l’estudi de l’emigració catalana a Amèrica 1778-1936. GES, Sitges, 1ª edició 1994 i 2ª edició 2008.
Muntaner Ignasi Mª, El Sitges del segle XIX a “La Llumanera de Nova York i II. Butlletí GES núms 4, 1976 i 5, 1977. Sitges
Panyella Vinyet, Joaquim de Miró Argenter (Sitges 1849-1914) “La Peça del mes” Museu Maricel, 2018
Sierra Roland, Diccionari Biogràfic de Sitgetans. Ajuntament de sitges, 1998, Sitges
http://www.habanaradio.cu/articulos/jose-miro-argenter/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_de_Mir%C3%B3_i_Argenter
https://www.todocoleccion.net/libros-segunda-mano-novela-historica/cuba-cronicas-guerra-jose-miro-argenter-3-tomos-2-volumenes~
https://www.ecured.cu/Jos%C3%A9_Mir%C3%B3_Argenter