Aquesta pàgina pertany a
La memòria de les cases.
Fes clic aquí per a més informació »

La família Sitges

1116 - 1306

L’actual edifici de l’ajuntament és l’hereu de l’antic castell de la vila. El castell de Sitges està documentat des del segle XI i des de 1116 i fins 1306 n’ostentà la castlania una mateixa nissaga, que adoptà el topònim com a cognom.

El castlà és el petit noble, vassall d’un altre noble amb més poder a qui li deu obediència i fidelitat (vassallatge). El territori que controlava el castlà era la castlania de la qual en vivia gràcies als beneficis de les rendes jurisdiccionals i els drets de justícia i de l’explotació de les terres que pertanyien al castell –dominicatura o patrimoni alodial del castell-.

La família Sitges traspassà la castlania de pares a fills, fins que l’any 1306 Agnès de Sitges la venia per compra-venda a Bernat de Fonollar.

Sitges juntament amb Campdàsens estigueren, per tant, des de 1116 fins 1306 sota el domini d’una mateixa família. Amb Agnès finia definitivament el llinatge dels Sitges i s'introduïa el dels Fonollar.

La família Sitges

1116 - 1306

L’actual edifici de l’ajuntament és l’hereu de l’antic castell de la vila. El castell de Sitges està documentat des del segle XI i des de 1116 i fins 1306 n’ostentà la castlania una mateixa nissaga, que adoptà el topònim com a cognom.

El castlà és el petit noble, vassall d’un altre noble amb més poder a qui li deu obediència i fidelitat (vassallatge). El territori que controlava el castlà era la castlania de la qual en vivia gràcies als beneficis de les rendes jurisdiccionals i els drets de justícia i de l’explotació de les terres que pertanyien al castell –dominicatura o patrimoni alodial del castell-.

Dibuix de Josep Vidal, publicat a http://sitgesplatjador.blogpot.com.es

Els primers membres de la família Sitges documentats són: Guillem Arnau (mort després de 1116) i Ermessenda. Aquest matrimoni tingué al menys un fill de nom Ramon Guillem, que l’any 1131 era castlà de Sitges i degué morir entre 1132 i 1144. Es va casar amb Mabília i tingueren sis fills: Pere, l’hereu; Berenguer (1144-1147); Sança; Bernat; Guillem i Bertran de Provença.

Pere (1132-1181) es va casar l’any 1147 amb Sança de Ribes, filla d’Arnau de Ribes. El matrimoni va tenir diversos fills, Ramon I (1181-1222) que heretà la castlania de Sitges i de Campdàsens. Es va casar amb Dolça, possiblement abans de 1185. Heretà la castlania de Sitges el seu fill Ramon II (documentat des de 1215 i mort abans de 1227), Ramon II es casà amb Guillelma de Viladecols (morta després 1241). El matrimoni va tenir només una filla Dolceta, que va morir jove i llavors heretà la castlania de Sitges i Campdàsens el fill de Blanca (1214-1232), germana de Ramon II i casada amb Guillem de Viladecols. Blanca de Sitges i Guillem de Viladecols van tenir, Guillem de Viladecols. L’any 1238 canvià el cognom de Viladecols pel de Sitges, donant així continuïtat a la família dels Sitges.

Guillem de Sitges (abans de Viladecols) es va casar amb Sibil·la i tingueren dues filles: Blanca i Agnès. Agnès (morta el 1308) degué heretar les castlanies l’any 1275 i les mantingué fins 1306, any que les cedí per compra-venda a Bernat de Fonollar. El 1274 estava ja casada amb Berenguer de Fonollar (possiblement cosí de Bernat de Fonollar).

Sitges juntament amb Campdàsens estigueren des de 1116 fins 1306 sota el domini d’una mateixa família. Amb Agnès finia definitivament el llinatge dels Sitges i s'introduïa el dels Fonollar.


Bibliografia:
AD (2007). Història de Sitges. II. Època medieval. Fragments d’història núm. 7. Sitges. Ajuntament de Sitges.
Parés Corretger, Àngels (2002). Els Sitges, castlans del castell durant dos segles. Sitges. La Xermada núm. 28, agost.